És l’única solució i l’antídot contra la manipulació i la confusió interessades que neguen la realitat; especialment a les nostres comarques de la Franja de Ponent, on les forces reaccionàries de sempre i , ens atreviríem a dir, els clans reaccionaris de sempre, pretenen continuar manant, recorrent si cal a la mentida i als prejudicis i tòpics més tronats, amb l’auxili de forces foranes i que neguen les personalitats col·lectives diferents de les de base castellana. Així, no dubten a explotar tòpics i recels infundats que de vegades comporten les relacions de veïnatge. Però sobretot el que més fan és impedir, recalquem, impedir, que la bona gent dels nostres pobles i viles puga saber quins són els seus orígens i d’on ve la seua parla; a canvi es fomenta un fals aragonesisme tronat, superficial i de cartró pedra, tot negant la veritable personalitat dels habitants de les comarques de la Franja i tallant d’arrel qualsevol lligam amb els seus germans de parla del Principat i del País Valencià, arribant a l’ extrem de voler imposar denominacions pejoratives per a la nostra llengua i una pseudoortografia aberrant sense cap ni peus-
Indubtablement és una política que conté força components ettnocides, en el sentit de voler destruir i eliminar característiques culturals concretes. Com apuntàvem això es fa principalment negant l’accés al coneixement i fomentant -amb l’eficaç concurs d’uns “mass media” intoxicadors i alienants- un semianalfabetisme confinat per un sostre de vidre que no va més enllà, i encara, d’ un batxillerat justet i rutinari. D’aquí el pànic de les forces reaccionaries i uniformadores a un pensament realment lliure: en definitiva, el pànic a la Cultura -amb majúscula- i al lliure pensament. I d’això es valen, de la rutina i l’alienació seculars, ja que resulta evident que no tothom pot tindre els instruments culturals necessaris per analitzar plenament i amb llibertat les seues pròpies característiques culturals, així com el moment històric present i “el perquè de tot plegat”. Mentrestant haurem de continuar aguantant teories (sic) peregrines i de secà, sarcasmes estúpids i casernaris, i converses de bar elevades a la categoria de dogmes absurds i ridículs. Malauradament és el que hi ha; d’ aquí la imperiosa necessitat d’acostar la Cultura -i no l’ adoctrinament- a la gent de peu i d’estendre la formació universitària; una tasca feixuga i penosa,, però que, en definitiva, és l’únic camí contra la barbàrie i l’ocultació deliberada -per clans i forces que volen continuar manant-nos i no perdre arbitaris privilegis- de les vertaderes característiques , en tots els ordres,, començant per les lingüístiques, dels habitants de la Franja.
Quim Torrent
Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”…. I de vegades ens sorpredríem en veure com inclús aquesta gent es troba entre els que teòricament estan a les nostres fileres (SIC)…