¿No seria més adequat que la Universitat anomenada “Pompeu Fabra” passés a dir-se “Universitat Eugenio d’Ors”? Així, almenys, no hauríem de suportar l’escarni continu que una institució on el català és tingut com a llengua de tercera i on el seu ús ha estat habitualment i deliberadament relegat dugui el nom de qui en va ser el principal ordenador i depurador. De segur que si el mateix Fabra aixequés el cap i pogués veure com des de la institució que duu el seu nom es rifen de la llengua -en nom d’ un fals i interessat cosmopolitisme de cartró pedra- a la qual dedicà tants esforços restaria de pedra, i encara més si sabés que aquesta mateixa institució ha estat promoguda des d’una Generalitat restaurada.
No hi ha dubte que el nom d’un personatge com Eugenio d’ Ors, per a aquesta universitat, seria força més escaient i s’hi adiria més amb el tarannà que hi impera. D’Ors fou més o menys contemporani de Fabra i, com ell, arribà a la direcció del’Institut d’Estudis Catalans, i disfrutà, a l’època, d’un prestigi semblant, bé que en distints camps; amb la gran diferència, però, que Fabra es mantingué fidel a la seva llengua i al seu poble -el que li valgué morir a l’exili- , mentre que “don” Eugenio renuncià a l’ ús de la llengua i quan arribà el moment s’ alinià clarament amb els vencedors de llavors, l’esperit dels quals, pel que sembla, i degudament maquillat, encara perviu a través de bastants dels seus descendents socials i ideològics.
Joaquim Torrent
NOTA:
Article reproduït amb motiu de la queixa d’ una estudiant d’ humanitats de la UPF a Twitter; literalment deia: ””Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català (recollit per Vilaweb, 10 -04-2017)””.
El més fort, per, és que l’ article adjunt data de fa 16 anys. Fou publicat al numero 68 de “La Brúixola”, l’ abril del 2001; ja llavors hi havia problemes de marginació del català, pel que sembla tot continua igual o pitjor…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!