Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

22 de juliol de 2014
0 comentaris

D´óssos i salvatges

descarga (2)

Benavarri i Prats de Molló dos poblacions pirinenques de territoris catalans perifèrics, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord tenen la seua pròpia encarnació, no del mal, com algú podria pensar a primera vista, sinó del “desordre”, de les forces ocultes soterrades i mai no eliminades del tot: el Ball dels Salvatges i la Festa de l’Ós respectivament.Són uns espectacles que simbolitzen un món antic, tel·lúric i primigeni sepultat per la modernitat, del qual tan sols en queden algunes restes fora del perímetre de pobles i ciutats. Un món que els ciutadans “com cal” i benpensants volen fer veure que no ha existit mai i que la seua sola recordança sense maquillatges afegits els incomoda profundament. Perquè els mostra el que ells, malgrat una llarga història de renúncies i submissions, encara són, tot i que ho dissimulen amb un munt de convencionalismes socials.Evidentment, tant la vestimenta dels salvatges com les disfresses d’ós, amb pell de xai i una barreja d’oli i sutge per cara i mans, ens traslladen als temps anteriors a la Il·lustració, quan la sistematització, la codificació i la “instrucció” encara no havien fagocitat una forma de viure, unes parles, un estat de coses, en suma, que ara ja no existeix i que sembla irremissiblement perdut.

Com diu l’escriptor Joan-Lluís Lluís, en el seu llibre “El dia de l’ós”, aquesta és «la festa dels homes que es disfressen d’ós per ser més feliços. La festa més festiva, on no es fiquen els mestres ni els militars, per permetre d’aguantar un any feiner de caps cots, de francesos vigilants. Es diu que temps enrere, quan els francesos havien entrat de poc, tothom podia parlar la llengua durant el dia de l’ós. Ho aprofitaven per llançar injúries, renecs»”.

Malauradament, ara ja no se sent “la llengua”. Ni el dia de l’ós! D’una manera implacable tot s’ha desenvolupat segons el guió imposat. El mateix guió que amb algunes dècades de retard sembla haver-se imposat a Benavarri, tal com es desprèn del fet que el noranta-cinc per cent bels diàlegs del reinstaurat Ball dels Salvatges siguen en castellà, perquè així, diuen, ho puguen entendre els turistes.

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!