Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

4 de juny de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Fem del català una “llengua forta”

Joaquim Torrent

Davant les reiterades declaracions del senyor Oriol Junqueras referents als grans avantatges que tindria per a tots nosaltres el “bilingüisme”  -sempre, curiosament, en relació al castellà- no puc més que experimentar molta pena i desolació. Em sap molt de greu que per esgarrapar uns quants vots hi hagi polítics que renunciïn tan alegrement a fer hegemònic el català al seu territori.  Ja fa molts anys que l’eminent sociolingüista J. V. Aracil ens va dir que l´única manera que hi havia perquè una llengua fos respectada i feta servir era imposant-la. Sí, imposant-la, com fan totes les lengües que es preuin -o és que volem ignorar que hi ha més de 7000 normes que imposen l ‘”espanyol” a casa nostra?-. Apel.lant al voluntarisme no hi ha res a fer, ens agradi o no és un fet que tan sosl subsisteixen les llengües “fortes”, és a dir les que tenen una munió de canals televisius i són emprades habitualment en el món econòmic i laboral, i així és com  ho perceben els immigrants, que de seguida que arriben aquí veuen que hi ha una llengua de primera i una llengua de segona, per això, llevat excepcions, l’àmplia majoria no es molesta a aprendre català… Al respecte us proposo que feu la prova següent: feu veure que se us ha espatllat el cotxe i que necessiteu urgentment que us deixin un mòbil o parlar per telèfon adrecant-vos a tothom que trobeu -cosa que em va passar a mi realment a Barcelona-  i veureu com  al carrer, en els bars, a les botigues, els vostres interlocutors no saben dir un borrall en català, especialment si són immigrants – categoria molt elàstica que a casa nostra tant engloba els qui acaben d’ arribar fa una setmana com fa trenta anys-,  els quals com a màxim faran veure que us entenen-.  Realment en situacions com aquesta és quan hom decobreix la fal.làcia lingüistica en la qual vivim instal.lats i com socialment el català cada cop és menys present…. No cal dir que per les raons enunciades al principi, i que el senyor Junqueras deliberadament vol ignorar, tot i sabent-les, ja que no el crec tan ignorant, fims al punt de no saber que el bilingüisme pur en un mateix àmbit territorial no és posssible i que a la llarga, inevitablement, la llengua més forta -el castellà, en el nostre cas- acaba inposant-se. Malauradament és així i no ho hi ha més cera que la crema, i ja cansa sempre haver de dir les mateixes coses i convertir-se en una mena de disc ratllat, tot i que és el mínim que podem fer, ni que sigui com a recordatori per als nostres conciutadans, que actuen com aquell  “rei que no tenia camisa” de la fàbula oriental, perpertuament enganyats, no pels cortesans, com en aquell cas, sinó pels “mass media” i pels polítics professionals…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!