Bloc Tibidabo

    A rel de les desafortunades -i interessades- manifestacions d’un grupet d’empresaris alemanys propers al PP i residents a Catalunya m’han vingut a la memòria l’orguener Gerhard Grenzing i la seva família. En un article que vaig publicar l’any 1997 a la revista “Llengua Nacional” es podia llegir el següent, i significatiu, fragment referit als Grenzing: «Vaig tenir ocasió de tractar amb un matrimoni d’origen alemany establert no fa gaire en un poblet prop de Barcelona. Parlar amb ells era tot un gaudi, i la conversa fou d’allò més cordial i respectuosa. Tot i que encara els costava parlar en català, el mantingueren tota l’estona, i és així, en català, com parlaven al seu fill, que anava a l’escola pública de l’esmentada localitat, en la qual estaven perfectament integrats. El seu tarannà era senzill, modest i tranquil; en ells tot era reflex de cultura i saviesa». Com veiem, res a veure amb altres tarannàs, prepotents i propis d’individus proclius a acumular guanys i més guanys a qualsevol preu, situats a anys llum de distància d’unes persones que es guanyen la vida honradament i dignament i s’integren sense problemes en el seu nou país.

  Per cert, Grenzing etimològicament vol dir home de frontera, de marca.  Potser no sigui casualitat aquest apel.latiu ja que fa referència a una realitat molt acostada a nosaltres, que encara ens fa més proper el personatge: un home de frontera era aquell que tot sol s’enfrontava a les dificultats pròpies d’un territori situat en un extrem i sotmès a una realitat hostil per tirar endavant llar i família. La mateixa mena d’homes que tiraren endavant la nostra terra en els segles obscurs de l’Edat Mitjana, la qual també fou globalment una marca en els seus orígens. I, gosaria dir, la mateixa mena d’homes i dones-a tots ens venen al cap una sèrie de persones- que a hores d’ara, al PaÍs Valencià i a les comarques de l’anomenada Franja de Ponent -terres de fronera per excel·lència-, amb tenacitat  i fermesa, però també amb cordialitat, no volen renunciar a la seva llengua ni a la seva especificitat cultural i fan tot el possible per mantenir-la, contra tota mena de “vents i marees” provinents de ponent.