Bloc Tibidabo

Enguany, exactament el 2O de març es van complir 3 anys dels anomenats “fets de la Codonyera”. Uns fets absolutament vergonyosos que sense l’aquiescència del PP i el PAR no s’hagueren produït mai. Aproximadament uns cent veïns van impedir que se celebrara una xerrada divulgativa de la recentment derogada Llei de Llengües, a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de “catalanisme”. Es van proferir crits contra el català i es van exhibir cartells que, suposadament, defensaven el “chapurriau” (SIC).

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas -o precisament per això mateix- era bastant evident l’actuació d’una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d’aquestes característiques no s’organitza espontàniament; i no només això, sinó –cosa absolutament comprovable i òbvia- que hi hagué una fase prèvia d’intoxicació i escalfament deliberats de la població. No és cap casualitat que l’ajuntament de la localitat estiga controlat pel PP i el PAR, els mateixos que han fet tots els possibles per acabar amb la designació de català per a la nostra llengua i substituir-la per l’infame i aberrant “lapao”. De fet, la instauració d’aquesta denominació no ha estat més que la culminació amb total impunitat d’un procés en el qual, tot aprofitant-se de la passivitat i la desinformació de gran part de la ciutadania, tot s’hi valia, en una llarga i sense pausa guerra bruta contra la nostra llengua. Aquest procés, però, no ha estat exclusiu de l’Aragó sinó que també s’ha donat a la resta del nostre domini lingüístic, especialment al País valencià i a les Illes, on l´ínclit Bauçà no s’ha tallat ni un pèl a l’hora de relegar el català. Fins i tot, en un exercici de cinisme infinit, va dir que es fomentaria el formenterenc…, duent a la pràctica allò tan vell del “divideix i venceràs”. Ha estat una política de genocidi cultural que el PP no únicament ha dut a terme contra la nostra llengua sinó que a Galícia i a Euskadi -especialment a Nabarra- ha fet el mateix.

Tornant als tristos fets de la Codonyera, aquests no van ser més que una baula de la llarga cadena d’atacs i despropòsits perpetrats pel PP i els seus socis contra la nostra llengua, amb el recolzament dels mitjans de l’anomenada caverna mediàtica i basant-se en la manipulació més descarada, perquè en el fons els manipuladors són perfectament conscients que la llengua que es parla, posem per cas, a la Codonyera, independentment del seu nom, és la mateixa que es parla a Morella o a Tortosa… Però això a ells els és ben igual, el que prima és la voluntat anihiladora -i no se n’amaguen-, la voluntat de fomentar l’odi, d’imposar la irracionalitat contra tota evidència i sentit comú, el foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel.lava a l ‘antisemitisme. D’aquí el títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d’ intransigència i de manca d’ acceptació de la diversitat causen molta alarma i inquietud, una sensació segurament no gaire allunyada de la que produïa el contemplar, en els anys vint i trenta del passat segle, el procés d’enfolliment col.lectiu de tota una nació produït pel totalitarisme i la seua propaganda. Decididament s’ha produït l’eclosió d’una cosa molt lletja i inquietant -equiparable a un ou de serp-, el primer pas de la qual -la seva posta, podríem dir- van ser els “fets de la codonyera”.