Joaquim Torrent
Aquest divendres, quatre de febrer, es compleixen quinze anys de la desaparició de Fèlix Cucurull, qui va ser -en paraules de Josep Ferrer- “mestre de diverses generacions de patriotes i de gent d’esquerra, nom significatiu de la literartura catalana” i “un dels grans intel·lectuals que encara ens restaven com a punt de referència col·lectiva”-. Valgui el poema que reprodueixo a continuació com a homentatge a la seva irrepetible figura i com a recordatòri de la vigència del seu pensament, malgrat tots els qui desitjarien que la seva memòria quedés sepultada sota una gran llosa de silenci.
FÈLIX
(Homenatge a Fèlix Cucurull)
Fèlix, fonda i granítica nissaga,
aèria i transparent finor a l’erola,
diàfana llum d’hivern al canyar,
sageta de xiprer al camp del dolor.
Fèlix, barca distant fixa al sorral,
pluja dispersora d’infamant pols,
estel brillant a la nit hivernal,
botxí inclement del satànic erol.
Fores columna i roure plens de força.
Estimares i fores terra, rocs,
homes i dones, pols, arrels i escorça.
Fores claror, allò vertader i cert.
Esbrinares i trobares udols
de plany, sang i somnis: el que ens fa ser.
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!