“Homenassos”, en homenatge

Joaquim Torrent

 
Normalment el sufix “as” té com a funció més habitual la de formar augmentatius, tot i que també serveix per a indicar un augment en la intensitat de les qualitats intrínseques del nom o adjectiu al qual és adjuntat.  Precisament, per aquesta darrera funció em decanto quan faig servir el terme “homenàs”. Així, aquest seria algú dotat d’una gran humanitat, entesa com a empatia i capacitat per a donar-se als altres i connectar amb ells. I no només això, sinó també -i íntimament relacionat amb aquest darrer aspecte- autor d’una obra o tasca apreciable i profitosa per als seus consemblants. Amb això, però, no vull dir que hagi de ser l’autor d’una obra  d’una magnitud i una transcendència fora de mida. No necessàriament. Estem parlantd’una mena de persona accessible, a l’escala humana, no d’un geni que potser fa una gran obra però que, suposem, està mancat de qualitats morals i, a més, “viu en una altra galàxia”. Aquest darrer segurament seria l’estereotip corresponent als “homenots” planians,  que respondrien, com ens indica el sufix “ot”, a un patró caracteritzat per una certa estranyesa i distanciament; tot i que res no impedeix que un “homenot” pugui tenir els atributs d’un “homenàs”, però no és condició necessària, sinó accessòria.

En principi, la qualitat d'”homenàs” comporta molta més calidesa i entranyabilitat que no pas la de simple “homenot”, i és tan digna de reconeixement  -o més- que la d’aquests. Certament, allò ideal seria tenir el màxim de persones que compartissin les qualitats d’ambdós comceptes. És clar que és bastant difícil, però tampoc no és impossible. Tant de bo hi hagués una més alta densitat d’homenassos. D’una altra manera anirien les coses!  Només cal pensar en l’esforçada i constant tasca, amb tota mena de sacrificis i patiments inclosos, duta a terme des de tots els racons de la nostra geografia per molts d’ells,  que ben sovint ens han servit d’exemple i guia. Segur que a tots nosaltres quan fem un cop d’ull a la realitat que ens envolta ens venen a la memòria uns quants noms d’abnegats “homenassos” -o “donasses”, tant s’hi val-, sense els quals seríem molt menys del que som; i  la nostra nació, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, també, ben segur…
 
 
Nota: Per a il.lustrar amb un exemple molt adequat els meus raonaments suggereixo la visita a la web  www.lasquarre.net, creada i dirigida  per un “homenàs” riibagorçà anomenat Baltasar Sin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *