Joaquim Torrent
Acaba de produir-se la darrera estrena de la saga de l’ogre Shrek,
“Shrek, feliços per sempre”, que a Catalunya es projecta a 72 cinemes
en castellà -fins i tot a llocs com Igualada, Olot o Vic- i únicament
a cinc cinemes en català, tots fora de Barcelona, fins al punt que si
vols veure’n la versió catalana i vius al Cap i Casal no tens cap més
remei que anar, per exemple, a Sabadell, tal com vaig fer jo amb els
meus fills, amb les conseqüents molèsties i despeses -el que
constitueix un exemple paradigmàtic del que vol dir formar part d’una
“cultura de peatge”.
Aquesta situació és una autèntica vergonya, i més si es tracta d’una
pel.lícula d’aquestes característiques, existint com existeix a
Catalunya la immersió lingüística a les escoles. Els cinemes on es
projecta en la llengua del país no sobrepassen un raquític i
miserable 6,9 per cent, i encara hi ha qui rebutja la nova Llei del
Cinema i té la barra de dir que hi ha el perill que la proporció de
pel.lícules en català pugui ser excessiva, com un cert sector
d’exhibidors que no s’estimen gens ni el país ni la llengua i que,
egoistament, prefereixen que continuem en la precària i miserable
situació actual. Un sector que no ha vacil-lat a aplicar tota mena de
pressions i a amagar la realitat, ja que les falses afirmacions que
no hi ha demanda de cinema en català han quedat rotundament
desmentides pe la darrera enquesta del baròmeter de la comunicació i
la cultura, on més del 80 per cent dels enquestats es mostraren
favorables al fet que les pel.lícules projectades a Catalunya estiguin
disponibles també en català.
Tant de bo que no es torni a repetir un fet tan escandalós com
l’estrena de la darrera pel.lícula de Shrek en les condicions que s’ha
fet, i que constitueix una autèntica ofensa a tots els
catalanoparlants. Ara, totes les nostres esperances estan dipositades
en la nova Llei del Cinema,, impulsada per ERC i recentment aprovada
al Parlament per tots els partits menys pel PP i Ciutadans,
Seria bo, però, que fins que no entri en vigor mostrèssim les nostres
preferències per les pel.lícules en versió catalana, i més després de la darrera
manifestació massiva. Cal demostrar que a més de produir efervescències
transitòries som capaços de recolzar amb fermesa i tenacitat la nostra
llengua. De tota manera, no hauríem d’oblidar que com que aquesta
entrada en vigor de la Llei es preveu per al proper gener, i per tant
passades les properes eleccions autonòmiques, pot ser desvirtuada en
la seva esència. Tinguem-ho, doncs, ben present a l’hora d’anar a
votar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!