EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Va de metodologies

4

Un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de programar una activitat a l’etapa de l’educació infantil són els principis metodològics. S’ha de determinar què s’ha d’ensenyar i quan s’ha d’ensenyar. L’equip docent es plantejarà com es durà a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge perquè els infants asssoleixin les capacitats recollides en els objectius i contiguts proposats.

En la proposta pedagògica s’ha d’indicar quines són les línies bàsiques de la metodologia que l’equip educatiu del centre farà servir.

En la introducció a l’annex del decret 101/2010 que estableix el currículum de 0-3 anys es marquen les línies generals d’actuació educativa en el primer cicle.

Vegem quins principis metodològics podem emprar per afavorir l’aprenentatge infantil i el exemple de proposta educativa.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Els aprenentatges dels alumnes han d’estar connectats amb els coneixements que ja tenen perquè les pugin relacionar amb el que ja saben.

Exemple: A l’aula disposen d’un nino/a i li porten l’orinal perquè el nino/a pugui fer les seves necessitats. Ho relacionen amb la seva iniciació del control d’esfínters.

GLOBALITZACIÓ

Relaciona els diferents continguts i/o àrees.

Exemple: Treballen el concepte de fort i fluix i relacionen cada so amb un moviment diferent, picar de mans (fort) o picar de dits (fluix)

L’ACTIVITAT I EL JOC

Activitat que afavoreix el desenvolupament físic, psicomotor, intel.lectual, social, emocional i moral. El joc com a eina d’aprenentatge és un dels principals recursos metodològics de l’educació infantil. És a través del joc que els infants s’aproximen al coneixement del medi que els envolta.

Exemple: Joc simbòlic. Es pot tenir un racó destinat a una professió com ara la consulta d’un metge.

ASPECTES AFECTIUS I DE RELACIÓ

Hi ha d’haver un clima càlid i acollidor en que l’infant se senti segur i confiat.

Exemple: Després d’una sortida fem una assamblea i parlem sobre el que hem visitat, que ens ha semblat…

A part d’aquests principis, no es pot oblidar els següents criteris:

  • Motivació. Els infants han de sentir plaer a l’hora de realitzar les activitats i comprovar les habilitats noves amb el que sap.
  • Afavorir activitats col·lectives, individuals, lliures, dirigides…
  • Fomentar la participació en les activitats proposades.
  • Interessos de l’infant. Si per exemple, en una aula ha vingut un infant de frança i ha creat expectació dins de l’aula, es pot preparar un projecte sobre la cultura francesa.
  • Cal fer un enfocament globalitzador i que es basin en els següents aspectes: Racons, tallers, jocs de descoberta, joc simbòlic, petits projectes, festes populars…

Es poden incloure altres aspectes que l’educador/mestre cregui convenient com ara l’atenció a la diversitat, la coeducació, la flexibilitat, la socialització, partint d’experiències vivencials…

En definitiva, s’ha de plantejar diverses activitats concretant els objectius, els continguts i les capacitats tenint en compte totes les àrees curriculars.

arees

capacitat

ML.

Anem al mercat

4

Durant els primers anys de vida, l’infant té unes necessitats nutritives diferents segons l’edat. Des de que neix passa per diferents fases alimentàries (primer llet fins que es comença a la introducció dels aliments de forma progressiva).

L’infant necessita una gran aportació d’energia i nutrients perquè es troba en període de creixement i desenvolupament. L’alimentació ha de ser equilibrada i variada amb quantitat de calories, proteïes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals, aigua…per aconseguir un creixement òptim.

Per una alimentación correcta cal:

  • Variada. Ha d’incloure els 5 grups d’aliments
  • Suficient. Segons en relació del període de vida que es troba. (No menja el mateix un infant de 3 anys que un de 10 anys)
  • Bona distribució. Mai menys de quatre àpats al dia.
  • Higiènica. A evitar el risc de transmetre malalties infeccioses o tòxiques.

A més a més, és important no donar aliments fora de l’horari dels àpats. Els nous aliments s’han d’introduir en petites quantitats i posteriorment s’observarà si ho digereix bé o li produeix anomalies com ara vòmits, diarrees, étc.

A l’escola bressol, per promoure l’hàbit d’una alimentació saludable seria interessant fer partícep a l’infant sobre el que ingereix, què és, d’on prove, si és saludable i podem fer una petita excursió al mercat central per comprar l’esmorzar.

A partir del any, l’infant es va incorporant poc a poc a l’alimentació comuna i se’ls hi presenta el menjar  amb una textura més grossa, trossejat i aixafat, és una etapa decisiva que influirà en els seus  hàbits d’alimentació futurs i s’adaptarà als quatre sabors bàsics.

Cap els dos anys, al tenir aproximadament 16 dents, és capaç de menjar sol un plat de puré, punxant trossos d’aliments i portant-los a la boca.  S’ha de deixar que el nen mengi sol i ajudar-lo quan disminueixi el seu interès durant l’àpat. Sobretot potenciar el sabor original i no disfressar-ho amb altres gustos.

ANEM AL MERCAT

Objectius: 

  • Promoure una alimentació equilibrada
  • Conèixer els aliments bàsics com la llet i els seus derivats, pa i fècules, verdures i hortalisses i fruites fresques.
  • Elaborar l’esmorzar amb l’ajuda de l’educador/a
  • Afavorir el desenvolupament dels sentits

Desenvolupament:

Amb la classe de P2 (també pot ser un P3) ens aproparem al mercat central més proper per comprar els respectius aliments per elaborar l’esmorzar. Els hi preguntarem si saben què és un mercat, en que consisteix i si alguna vegada hi han estat. Els hi explicarem que ens aproparem per comprar l’esmorzar.

Un cop que estiguem al mercat, coneixeran les diferents fruites, verdures i hortalises (també es treballa els colors, les formes, el nombre, les mides, distingir diferents sabors i olors) i s’iniciaran a la seva ingesta.

Elaborarem l’esmorzar a base de diferents peçes de fruita fent una macedònia. També podem introduir la cançó popular de la masovera durant l’activitat.

“O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps…
Llums, naps!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres…
Llums, naps, nespres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous…
Llums, naps, nespres, nous!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres…
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s’ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s’ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat.
O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat”

Per a infants més grans, es pot fer una petita assemblea i comentar què esmorzem diariàment, si es saludable, si mengen suficient fruita i verdura.

Avaluació:

  • Mostra interès en l’activitat
  • Discrimina les diferents peces de fruita
  • Discrimina els diferents tipus de verdures
  • Discrimina els diferents sabors dels aliments
  • Discrimina els diferents olors dels aliments
  • Es menja l’esmorzar
  • Participa a l’activitat
  • Participa a l’assemblea
  • Escolta els companys
  • Respecta el torn de paraula
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Silenci! És hora de descansar

4

Una de les rutines bàsiques dins de l’escola bressol és la migdiada. A P3, segons quines escoles continuen amb aquesta rutina durant els dos primers trimestres. Altres creuen que a partir del primer curs del segon cicle no és necessari.

Sigui com sigui, a les escoles bressol les actuacions i actituds per part de l’educador/a seran les següents:

La migdiada es farà immediatament després de dinar perquè és quan l’infant està més relaxat i la digestió comença a fer el seu efecte. Al acabar de dinar, anirem al lavabo a rentar mans i cara; després eixugarem amb la tovallola i faran les seves deposicions (pipi o caca) a l’orinal o el vàter. Si són més petits els hi canviarem el bolquer.

Tot seguit anirem a una aula on l’espai estarà habilitat per dormir i estirar-se al llit. Aquí podem començar a introduir hàbits de ordre i cura per acostumar-los a deixar la roba i les sabates al seu prestatge. Identificarà el seu espai i a més a més, serà conscient que es l’hora d’anar a dormir.

Molt important trobar sempre el seu llit i les seves pertinencies al mateix lloc de sempre, per facilitar la localització.

Els estímuls ambientals s’aniran reduient, haurem de crear un ambient tranquil i acollidor, que l’espai estigui endreçat i no presenti objectes o decoracions que puguin inquietar l’infant. Abaixem persianes, posem música relaxant, la nostra veu també l’anirem suavitzant. L’educador ha de tenir una actitud tranquil·la.

Durant la migdiada haurem de ser a prop, per assegurar-nos que es manté la calma i que si algun infant té algun malson o es desperta, evitarem que la resta de grup també es desperti. En algun moment de desconsol, podem agafar el nen i així ajudarem al nen/a a calmar-se.

Està permès la utilització d’objectes familiars que donin seguretat i tranquil.litat a l’infant. Cada infant tindrà els seus costums tant a l’hora d’anar a dormir com de despertar-se. Alguns utilitzaran xumet, un ós de peluix i cal que l’educador/a conegui els costums de cada infant.

Els infants han d’aprendre a dormir-se sols, a respectar la resta de companys…

Caldrà mantenir horaris controlats i estables, la migdiada s’haurà de fer cada dia a la mateixa hora. Adaptant-nos sempre al ritme del nen i procurant que desenvolupi una actitud favorable.

A mida que es vagin despertant de forma espontània, els rebrem amb efecte perquè es sentin segurs. L’activitat següent serà fer pipi o caca al vàter o orinal (si són més petits els hi canviarem els bolquers).

Quan tots estiguin llevats, pugem les persianes i ventilarem l’espai.

ML.

Publicat dins de Descans i etiquetada amb | Deixa un comentari

Treballem la motricitat fina

7

En varis articles m’he centrat en la psicomotricitat, però hi podem trobar la motricitat fina i la gruixuda.

La motricitat fina són totes aquelles accions que requereixen una major precisió i es necessita una coordinació oculomanual i utilització de les mans com ara escriure, agafar objectes, fer la pinça, pessigar, estripar…

I la motricitat gruixuda és refereix a totes aquelles accions que fem amb el cos, com ara caminar, saltar, girar…mantenint un control del nostre cos i amb els objectes i l’espai.

Una activitat que podem fer per treballar la motricitat fina:

POSEM I TREIEM PILOTES!

Objectius:

  • Potenciar la motricitat fina
  • Potenciar la coordinació oculomanual
  • Emplenar la caixa de pilotes
  • Treballar l’objecte, l’espai i les nocions dins-fora
  • Gaudir de l’activitat proposada

Material:

  • Dues caixes tancades amb un forat cadascuna (de la mida de la mà de l’infant)
  • Pilotes d’escuma o bé pilotes cassolanes (omplir globus amb un plàstic per posar arròs)

Descripció:

Hi hauran dos tipus de caixes, una plena de pilotes i l’altra buida. Es tracta de que els infants que tinguin la caixa buida, hauran d’encistellar amb la pilota dins del forat per després acabar treient-les i els infants que tinguin la caixa plena, l’hauran de buidar fent que la pilota rodoli per el forat de la caixa, un cop que totes estiguin fora, les hauran de tornar a posar dins.

Activitat molt senzilla però que permet treballar i millorar la destresa en la manipulació d’objectes.

Avaluació:

  • Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
  • Segueix les indicacions de l’educador/a
  • Agafa la pilota amb la mà
  • Encistella la pilota
  • Si li cau la pilota, l’agafa i ho torna a intentar
  • Posa la mà dins de la caixa
  • Mostra destresa a l’hora d’agafar les pilotes de dins de la caixa
  • Diferencia els conceptes “dins” “fora”
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari