EL RACO DEL MENUT

Avui es celebra el 25è aniversari de la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions unides. L’any passat vaig fer un petit homenatge en aquest article http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=254245 però és un tema força important per no deixar mai de parlar-ne, avui i cada dia.

Repasarem alguns dels drets que es recullen a la Convenció sobre els drets dels infants.

ARTICLE 2

Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra qualsevol mena de discriminació.

ARTICLE 8

L’estat té l’obligació de protegir i, si s’escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d’un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.

ARTICLE 13

L’infant té dret a la llibertat d’expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que triï només amb les limitacions que la llei prevegi.

ARTICLE 14

L’Estat té la obligació de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures dels seus pares per guiar-lo en l’exercici dels seus drets d’acord amb l’evolució de les seves facultats.

ARTICLE 19

L’estat té la obligació de protegir l’infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tiupus físic, mental o sexual.

ARTICLE 23

Els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.

ARTICLE 31

L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

ARTICLE 35

Els Estats han de posar tots els mitjans necessaris per impedir el segrest, la venda o el tràfic d’infants.

Tant de bó arribi el dia que s’hagin assolit tots els articles de la Convenció dels drets dels infants, sabem que ara per ara això no és així. Tot i així el personatge popular de la Mafalda ens explica en aquest video com funciona això dels Drets dels infants:

https://www.youtube.com/watch?v=SMHAxpTHGZw&feature=player_embedded

ML.

De tota la vida em sentit anomenar aquesta paraula Guarderia per referir-nos a una escola bressol o una llar d’infants.

Cap els anys 70′ les guarderies per a infants de 0 a 2 anys depenien del Ministeri de Treball  i aquest era de caràcter assistencial, sense formar part del sistema educatiu, per tant no existia cap legislació educativa. La manca de reglamentació feia que hi hagues molts centres incontrolats, amb llocs no habilitats per portar aquesta activitat, sense condicions de seguretat i higiene, sense criteris pedagògics, poc personal i sense qualificar…de manera que molts actuaven amb afany de lucre i sense pensar en les necessitats dels infants. La llei de 1970 parlava d’educació preescolar a partir dels 4 anys, edat en la qual començava el parvulari.

Cap els anys 80′ va començar haver un lleuger canvi i es criticava cada vegada més la denominació guarderia i es va començar a parlar d’escola infantil. També va augmentar l’escolarització dels infants.

Va ser al any 1990 que l’ordenament legislatiu de la LOGSE va reconèixer l’educació infantil com l’inici de tot el sistema educatiu: l’educació infantil és una etapa que comprèn del 0 las 6 anys i es divideix en dos cicles, de tres anys cadascun. A partir d’aquest moment, l’etapa de 0-3 anys s’obligava a les administracions a anar creant places.

L’any 2002, el PP va aprovar la LOCE, que tornava a excloure l’educació infantil de primer cicle del sistema educatiu, però la derrota electoral d’aquest a l’any 2004 va impedir el desenvolupament d’aquesta proposta, que suposava un retrocés en tornar a posar el cicle de 0-3 anys com algo assistencial.

Amb la LOE (2006) es va tornar a considerar l’educació infantil de 0 a 6 anys com a primera etapa del sistema educatiu, dividida en dos cicles (0-3 anys i 3-6 anys) voluntari i gratuït només en el segon cicle.

A Catalunya tenim plena competència en matèria d’educació. La LEC – Llei de 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació – és la primera vegada que Catalunya desplega un model educatiu propi. 

També disposem del decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle,  pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres. En canvi, el segon cicle de l’educació infantil hi ha el decret 138/2008, de 9 de setembre.

El PP va aprovar la LOMCE per a tot l’estat espanyol, una llei que entre moltes propostes  vol que el castellà també sigui llengua vehicular. Des de varies plataformes com som escola s’han fet diverses iniciatives per demanar una escola en català. La consellera d’educació Irene Rigau va declarar que no s’aplicaria estrictament i que l’entrada en vigor serà merament administratiu.

I·lustració de Joan Turu.

En definitiva, l’educació infantil tant el primer com el segon cicle es basa en els principis següents:

• Educació comuna, inclusiva i coeducadora
• Atenció especial a la diversitat del infants
• Relació amb les famílies (cooperació, participació)
• Detecció i interveció primerenca en les dificultas d’aprenentatge
• Motivació i integració de les experiències i aprenentatges de l’alumnat
• Adaptació al ritme de cada infant
• Necessitat d’establir una adequada coordinació amb el primer cicle i amb el cicle inicial de primària

Per tant, no només es juga o es pinta per tenir-los entretinguts sense cap finalitat. Desenvolupen capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones a través dels quatre eixos següents:

• Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
• Aprendre a pensar i a comunicar
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
• Aprendre a conviure i habitar el món

ML.

Mesos enrere vaig parlar sobre la discapacitat visual –http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=267487 –  i la realització d’un PI (programa individualitzat) per adaptar la discapacitat dins de les activitats que es portaran a terme.

Existeixen diferents tipus i graus que determinen la pèrdua auditiva però generalment es distingeixen per la zona en què es localitza la lesió, el moment en què es produeix i la pèrdua auditiva i el grau de la pèrdua.

En función de la zona on es localitza la lesió es poden distingir diversos tipus d’alteracions auditives; la més freqüent és hipoacúsia (pot ser per transmissió o neurosensorial).

Aquest tipus de sordeses són irreversibles, estables o progressives, amb graus que arriben fins a la pèrdua total de l’audició (cofosi) a una orella o totes dues. Es pot corregir amb audiòfons o implants coclears.

El moment en què es produeix l’alteració auditiva o la sordesa és també important des del punt de vista del desenvolupament cognitiu de l’infant. Segons el moment d’aparició, es distingeix entre sordesa prelocutiva – abans de que l’infant hagi adquirit el llenguatge- la sordesa perilocutiva – quan l’infant encara no ha assolit el procés del llenguatge i la sordesa poslocutiva – quan l’infant ja ha consolidat el llenguatge-.

Com educadors i mestres d’infantil podem detectar els primers signes d’alerta de pèrdues auditives per després derivar l’infant a l’especialista, en aquest cas l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica ) i CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius).

Els signes d’alerta són:

PÈRDUA AUDITIVA:

• L’infant pregunta molt “què”?
• Quan se’l crida, a vegades respon i a vegades no. Sembla que hi senti quan vol.
• Li costa la comprensió de consignes i seguir les explicaciones a classe
• Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt “a la seva”
• Està molt pendent del que fan els companys, copia molt.
• Parla poc i malament. Costa d’entendre’l.
• S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs
• Confon paraules similars (ambulatori per laboratori, escombra per compra…)

SIGNES ESPECIFÍCS D’HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ:

• Es refreda sovint i presenta força mucositat
• Es queixa de mal d’orella, ha patit otitis freqüents
• Respira amb la boca oberta
• Diu que sent xiulets a l’orella

SORDESA NEUROSENSORIAL:

• No fa cas d’alguns sorolls de l’ambient (telèfon, pluja, vent, aigua…)
• Arrufa el nas o es posa tens quan se li parla
• No controla bé la intensitat de la veu.
• Parla molt fluix

A l’aula es seguiran una sèrie de pautes per un bon aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes a treballar són:

• Progressió fonética: ajuda a tenir una bona veu i un registre normal, corregir elements prosòdics i fonemes de pronunciació incorrecte.
• Progressió lingüística: ajuda els alumnes a enriquir el vocabulari i a millorar-ne la capacitat d’expressió.
• Progressió auditiva: ajuda a millorar la discrimanació auditiva i estimular la capacitat auditiva de les orelles, tant per separat com totes dues alhora.

Utilitzarem recursos metodològics entre els quals cal esmentar els següents:

• Mantenir sempre el contacte ocular amb l’educador o educadora
• Comprovar que ha entès l’activitat que s’ha de fer
• Activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i l’entonació
• Activitats que estimulin la parla, crear situaciones en les quals l’infant sord participi
• Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar
• Utilitzar pròtesis que millorin l’audició de l’infant.

ACTIVITAT ALTERACIÓ AUDITIVA

Una activitat que podem realitzar per estimular la oïda és imitar sons de la vida quotidiana i encertar a quin objecte ens referim. Qui encerti, serà el següent en proposar un so i així consecutivament. Pot ser el so d’un animal, d’un telèfon, una rialla… desenvolupant l’expressió corporal.

Les activitats sempre estaran d’acord amb el grau d’alteració auditiva i la supervisió d’un professional del CREDA (logopeda, psicopedagog especialitzat en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audioprotèsi infantil i juvenil).

Per a les famílies poden trobar assessorament en aquesta guia per a infants amb sordesa o sordceguesa:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/sordesa_sordceguesa.pdf

I el llibre de la Marta Capdevila, sorda produnda i mare d’un infant sord que explica les seves inquietuds a l’hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. El títol, és Sords produnds; però hi sentim i parlem.

http://es.slideshare.net/EspaiBlabla/llibre-sords-profunds-ed2011-slideshare

ML.