EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Gargots, capgrossos, dibuixos i altres

9

Segurament moltes vegades heu viscut l’escena de donar-li a un nen/a un paper i un boligraf perquè es distregui. Bé, doncs encara que no ho pugui semblar és un principi de mètode de preescripturaEs basa en el desenvolupament d’un procés grafomotor.

S’entèn la grafomotricitat com un procés de maduració personal de l’infant en qual les vivències internes, les imatges mentals i la construcció d’estructures significatives ajuden a expressar-se

Hi ha diverses etapes evolutives on l’infant va adquirint cada cop més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura, aquesta habilitat va lligada al desenvolupament psicomotor.

L’ETAPA DEL GARGOT

Comença aproximadament a partir dels 18 mesos i acaba als 4 anys. Dins d’aquesta etapa distingim: gargot incontrolat, gargot controlat i gargot amb nom.

-Gargot incontrolat:

Gargot incontrolatL’infant fa els primers traços o gargots cap els 18 mesos a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) anomenades “vaivé” o “escombrada”. Fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere sense relació amb la direcció visual (no mira el que fa) i produeix traços impulsius i incontrolats. El nen/a ho fa simplement per plaer, sense cap intenció. Sovint sobresurten dels límits del paper.

-Gargot controlat:

gargotcontrolat

S’inicia cap als 30 mesos comença la coordinación visuomanual, l’infant controla o dirigeix el moviment manual, mira i guia allò que dibuixa. L’infant ja tanca les línies i dirigeix el test amb línies que tenen un principi i un final. Comença a respectar els límits del paper.

-Gargot amb nom:

gargotambnom

Cap els 3 anys i mig el nen/a dibuixa amb intenció, no per simple plaer motor, comença a donar-li nom als gargots. Els traços no varien gaire de l’anterior etapa però presenten una elaboració i destresa d’execusió molt millor. Es recomanable esperar a que el nen/a ens digui què és el que ha dibuixat.

ETAPA PREESQUEMÀTICA

Comprèn aproximadament dels 4 als 7 anys. L’adult comença a reconèixer les expressions gràfiques de l’infant. Els traços i els gargots són controlats i es refereixen a objectes visuals ja que l’infant ja ha adquirit una bona habilitat per moure el canell i el polze.

etapa_preesquem_tica

Els primers dibuixos solen ser persones, cases i arbres. Al principi, al representar persones humanes solen dibuixar “capgrossos” que més endavant es tornaran més elaborades amb la incorporació de braços i de cames que surten del tronc. Als 6 anys la figura humana està totalment detallada.

98

 

 

ML.

Publicat dins de Grafomotricitat, Plàstica i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Peix, peixet

5

Una de les metodologies a emprar són els projectes. Es treballa a partir dels 2 anys i sobretot en el segon cicle (3-6 anys) sobre centres temàtics.

Els projectes permet treballar la globalització, l’aprenentatge significatiu, la cooperació amb els companys, la cerca de dades, l’observació, la descoberta, l’experimentació etc. La va dissenyar Kilpatric -pedagog nord-americà- en considerar la necessitat de globalitzar, de partir dels interessos dels infants.

En aquesta metodologia se segueixen una sèrie de fases:

1. Elecció del tema de treball: és triat pels infants d’una manera consensuada, cal que l’educador/mestre escolti les propostes dels nens i nenes. Suposem que a partir d’una sortida al Aquarium els nens i nenes s’han interessat pel món marí, seria una bona oportunitat de treballar-ho a través d’un projecte.

2. Investigar què sabem del tema: Quins coneixements previs tenen i què volem saber (recollida de qüestions). L’educador/mestre provoca que sorgeixin alguns dubtes sobre el tema. En les converses de grup els nens i nenes comuniquen el que saben, expliquen les vivències. Es pot derivar el tema i treballar sobre el món marí en general -les estrelles de mar, les algues, petxines…-.

-Es pot fer un mural amb diferents fotografies de peixos

-Es pot fer un petit diccionari amb el nom i fotografia dels diferents peixos

3. Recerca de fonts i recursos d’informació: Els infants proposen opcions de les quals traurem informació: contes, cançons, pel·lícules…

4. Procés d’organització del treball: L’educador/mestre dissenya i organitza el projecte, la seqüència en el temps, les diferents activitats que realitzarem.

-Els nens i nenes han de portar informació sobre els peixos (imatges, DVD, contes…)

-Es posa el material en comú a l’aula, que hem portat i si ens falta alguna informació a completar.

-Es creen els diferents racons (contes, plàstica, música, psicomotricitat…) a l’aula totes amb el mateix centre d’interès: els peixos i el món marí.

5. Realització de les activitats: S’elaborarà un dossier on es recull la feina feta que servirà els infants i educadors per documentar l’experiència.

6.Avaluació: Tot i que anirem avaluant al llarg de tot el projecte ens plantejarem què hem après, quines preguntes han sorgit, etc. Serà el moment de posar un nom definitiu al nostre projecte de treball entre tots.

ML.

Alteracions visuals

6
Tal i com es va comentar a l’anterior article sobre l’atenció a la diversitat podem trobar diferencies amb els ritmes d’aprenentatge, tots evolucionen seguint uns paràmetres determinats dins de la seva edat.

Tot i així pot ser que ens hi trobem amb un infant que tingui una alteració o trastorn que ens porti a fer un programa individualitzat (PI).

Recordem que dins d’aquest programa, establirem els objectius i la metodologia que haurem d’emprar. Però abans de tot, haurem de saber quin grau d’incapacitat sensorial pateix l’infant i la causa de la seva lesió.

Hi han molts aspectes ha tenir en compte, com a partir de quina edat s’ha donat la lesió sensorial, l’entorn familiar, si accepten o no la discapacitat.

En aquest cas l’educació primerenca, afavoreix el desenvolupament de l’infant, estimulant el sentit afectat com la resta de sentits, sempre, però respectant les possibilitats.

Els centres ordinaris han d’avaluar els recursos materials, professionals de la metodologia utilitzada i la implicació de tot l’equip docent per garantir la integració de l’infant i el desenvolupament integral.

Ens centrarem en les alteracions visuals, els centres han d’afavorir el desenvolupament dels següents aspectes:

-Desenvolupament psicomotor: familiaritzar-se amb el cos i reconèixer l’esquema corporal, fomentar el desig de moviment i desenvolupar l’orietanció espacial a partir de pistes tàctils i sonores.

-Desenvolupament perceptiu i cognitiu: desenvolupar altres sentits, sobretot el tacte i l’oïda, desenvolupar la coordinació audiomotora, la percepció i localització/procedència del so; motivar conductes de recerca i exploració d’objectes.

-Desenvolupament del llenguatge i la comunicació: Fomentar comportaments preverbals com somriures, plors.

-Desenvolupament de l’autonomia personal: Activitats de la vida quotidiana, controlar els esfínters, vestir-se i desvestir-se sol. 

-Controlar els sons que envolten a l’infant.

-Parlar en un to suau i tranquil, ajuda a calmar-lo.

-Comentar-li verbalment les diferents accions que es fan, els noms dels objectes, les parts del cos…

-Afavorir el contacte físic i les relaciones amb altres nens tant cecs com a vidents ajudaran a potenciar les relaciones afectives.

-Proporcionar-li tot tipus d’experiències tàctils i sonores que compensin la deficiència visual. Materials com planxes de Thermoform dòminos tàctils, abecedaris amb lletres grans i diferents relleus, ninots amb diferents sons, reconèixer objectes de la vida quotidiana a partir del sol, aprenentatge de la tècnica del punxó.

-Ajudes tècniques- lents- que augmentin el camp visual i millorin l’agudesa visual.

Aquests recursos i altres constituiran un aprenentatge per a la lectoescriptura posterior en Braïlle. Només és un petit tast, ja que és un tema força complicat i s’hauria de mirar bé les característiques del infant amb deficiència visual per fer una bona integració i que el seu aprenentatge sigui òptim.

Molt important destacar que l’equip educatiu treballarà conjuntament amb els serveis especialitzats del Departament d’Educació com els EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) i el CREDV (centre de recursos educatius per a Deficients Visuals) que dóna atenció especifica a l’alumnat que pateix dèficit visual. 

Més informació: http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/see/credv


 ACTIVITAT ALTERACIÓ VISUAL

Una activitat força interessant i que estimula l’empatia de la resta de companys de classe és fer un joc on tots els nens i nenes s’hagin de vendar els ulls. En aquest cas, podriem jugar a assessins, policia i poble. Tots estaran amb els ulls tapats i només ens podrem comunicar a través de les mans. Ens desplaçarem per l’aula o l’espai on estiguem i quan trobem algú haurem d’identificar-nos picant amb les mans del company que trobem. 

Si ens donen un cop, és poble i no passa res.
Si ens donen dos cops, és policia i nosaltres ens convertim també en policies.
Si ens donen tres cops, és l’assessí i ens ha matat en cas que siguem poble. 

Si som policia, l’assassí queda detingut. I si som un altre assessí no passa res i continuem caminant. El joc acaba quan s’atrapa l’assessí.

ML. 

Un estiu de lleure

5
El curs ha finalitzat però podem comptar amb un grapat d’ofertes educatives pels infants. Es tracta del lleure que pertany a l’educació no formal

L’educació no formal és aquella que es caracteritza igual que la formal per uns objectius clarament intencionals i un procés sistèmatic, però a diferència de la formal els espais no es troben tant definits i institucionalitzats, la metodologia d’ensenyament aprenentatge més oberta i interactiva, amb tècniques i estratègies pròpies, el paper educant no queda tant definit en algunes ocasions i pot arribat a la població al llarg de tota la seva vida.

Forma part de l’educació no formal: Campaments, casals d’estiu, colònies, acadèmies, autoescoles etc.

Centrant-nos en el lleure, designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure dels infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l’àmbit familiar.

Té el seu propi decret, el 137/2003, de 10 juny, on regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, colònies, rutes i qualsevol altre activitat que participin menors de divuit anys sempre i quant les activitats no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social.

La Direcció General de Joventut regula l’educació en el lleure i també la formació dels monitors i directors de lleure.

El monitor d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil s’encarrega d’intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil i capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar les activitats en el marc de la programació general d’una organització aplicant les tècniques necessàries.

El director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil intervé en tasques de coordinació d’equips d’activitats de lleure infantil i juvenil i capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure dedicats a la infància i la joventut. La seva figura serà necessària a partir dels 25 participants d’una activitat.

Durant l’estiu podem trobar un ampli ventall d’activitats que poden fer els infants un cop acabada l’escola, a continuació exposare els més habituals:

-Campaments: Tipus de servei que ofereix una estada en un entorn nadural en tendes de campanya. El campament és un recurs idoni per educar el caràcter, l’esforç i la superació personal dels infants.

-Casals de vacances: Ofereix la possibilitat que els infants desenvolupin activitats lúdiques i manuals en el seu entorn habitual de dilluns a divendres en èpoques de vacances. Podem trobar casal d’estiu, de nadal i de setmana santa. Són útils a les famílies que no poden tenir cura dels fills per motius laborals.

Alguns dels objectius dels casals són:

-Permetre el coneixement de l’entorn a partir del treball d’aspectes cívics.

-Oferir els infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de característiques diferents com pot ser la cultura, situació familiar, procedència, etc 

-Desenvolupar la convivència, el respecte i la tolerància de cadascuna dels infants participants a partir de la relació amb altres membres del grup.

-Colònies: Podem trobar-ne de dos tipus, escolars i d’estiu. Les colònies són activitats educatives que es fan en una casa de colònies o en una altra instal·lació autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funció. Aquestes cases disposen de diversos espais, com menjador, cuina, dormitoris, lavabos i varies sales, espais exteriors per fer activitats.

Les activitats més habituals són els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades, els tallers i els muntatges segons el centre d’interès que hi hagi.

Les colònies ajuden a potenciar l’autonomia personal, l’ordre, la neteja, el contacte amb la natura, la convivència amb els companys etc. 

El lleure, no només serveix per deixar els infants en un espai mentre els pares treballen o tenen altres obligacions.

També ajuda a relacionar-se amb altres companys, aprendre valors, treballar en equip, a ser més autonom i gaudir de totes les activitats proposades per l’equip de monitors.

ML.