EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Estic malalt

6
És possible que quan estiguem a l’aula amb els infants es doni el cas de que un infant es posi malalt.

Nosaltres, com a educadors infantils no hem de resoldre el problema, ja que això és competència dels professionals de la salut, hem de contribuir a fer la prevenció detectant tant aviat com sigui possible la simptomatologia de la malaltia que s’està incubant.

És fonamental observar detalladament els indicadors que els nens manifesten respecte a la seva salut. A part de les manifestacions físiques (febre, diarrea, vòmits…) també poden expressar d’una forma no verbal a partir de les seves conductes com per exemple: estats anímics com la tristesa, manca d’activitat i energia, nerviosisme, inquietud, insomni, inapetència a l’hora dels àpats…són altres formes de comunicar-se i fer-nos saber que alguna cosa no va bé.

Cal tenir les fitxes degudament emplenades de cadascun dels infants, amb les seves dades personals i de salut actualitzades, juntament amb la cartilla de la seguretat social i les vacunes. En la fitxa també ha de constar els números de telèfon dels pares per notificar la situació de l’infant o sol·licitar que el vinguin a recollir.

També haurem de tenir a la vista i a prop els telèfons del CAP, hospitals, ambulància, taxi i altres serveis d’urgència o emergència que puguem necessitar.

Hem de tenir molt en compte les següents pautes per fer una bona prevenció:

-Observar: Per detectar bé els possibles símptomes de la malaltia, cal fer una minusiosa observació a l’estat i coloració de la pell i mucoses (erupcions cutànies, exantemes, taques, vesícules, envermelliment…) un control de la temperatura corporal – febre – observar si es produeixen estornuts, mucositat, irritabilitat, manca de gana, vòmits, diarrees, etc.

-Avisar immediatament els pares o tutors legals: És de vital importància que estiguin avisats perquè s’encarreguin de l’infant malalt i consultin el pediatra. 

-Col·laborar: Amb el personal assistencial sanitari i els pares comunicant els símptomes detectats. L’educador infantil mai administrarà de manera lliure medicaments pel seu compte , sinó únicament els prescrits pel pediatre i amb l’autorització per escrit dels pares o tutors legals.

-Procurar animar i distreure: Dins del que sigui possible a causa de la seva malaltia.

-Estimular la gana: Exceptuant si hi ha una dieta especial prescrita pel pediatra. Sempre que sigui possible i segons la malaltia.

En resum, les actuacions principals de l’educador infantil han de ser:

-Aplicació de mesures preventives
-Observació i detecció de signes d’alerta
-Comunicació d’incidències: família i/o professionals de la salut

És important valorar la gravetat, saber actuar amb rapidesa i decisió.

Un cop, l’infant ja està amb els seus pares o està sent atès al hospital, des de la llar d’infants/escola s’enregistrarà la malaltia de l’infant i quines mesures s’han adoptat.

Si la gravetat ho requereix s’ha de fer un comunicat al Departament d’Educació. En casos de malaltia contagiosa s’ha de prendre mesures preventives adequadres per protegir els companys.

Sempre s’ha de comunicar als pares qualsevol incidència, canvi d’actitud, comportament ja que poden ser atribuïdes a un possible inici de malaltia, ja que són ells els qui s’han de fer càrrec de com evolucionen.

ML.

Publicat dins de Salut | Deixa un comentari

Broquetes de fruita

4
Tal i com vam fer amb les anteriors estacions, ara és el torn de rebre la primavera. A l’aula estarem preparats per donar-li una bona benvinguda. 

Durant dues setmanes podem programar a l’aula una unitat didàctica per treballar aquesta estació.

Utilitzarem el mateix procediment que les anteriors estacions. Posarem en situació als infants explicant en que consisteix la primavera, canvis de paisatge, clima, fruites típiques, tradicions i festes populars…en concret desenvoluparé una activitat per portar a pràctica aquesta primavera.

BROQUETES DE FRUITA 


OBJECTIUS: 

1.Conèixer els diferents aliments que s’utilitzen per aquesta època del any
2.Experimentar la percepció d’estímuls sensorials a partir de la manipulació d’aliments
3.Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural i social que té al seu abast
4.Iniciar-se en l’adquisió de vocabulari nou relacionat amb la primavera
5.Habituar als infants a la ingesta de fruita
6.Discriminar els diferents sabors que tenen les fruites


DESENVOLUPAMENT:

Convidarem els nens i nenes a seure en rotllana i tot seguit es fara la presentació de “Broquetes de fruita“.

Mostrarem diferents làmines mostrant les diferents fruites perquè els nens i nenes es vagin familiaritzant. Tot seguit els informarem que anirem al mercat central de la ciutat a comprar per després arribar a l’aula i elaborar unes broquetes de fruita!

Els infants seran partíceps en la compra de fruites al mercat i ens ajudaran a escollir aquelles fruites que utilitzarem per fer les broquetes. Al ser una activitat fora de la llar, previament s’avisarà a les famílies demanant permís i sol·licitant que cada infant vagi amb la samarreta del centre per poder ser identificat. Des de la llar, es repartirà una insignia amb el nom i telèfon de contacte per cada infant. 

Un cop que haguem fet la sortida, arribarem a l’aula i procedirem a l’elaboració, les educadores començarem a netejar, pelar i tallar la fruita davant dels infants  i ensenyar-los hàbits d’alimentació (rentar-se les mans, seure bé…) conjuntament podrem fer la preparació de broquetes, els nens i nenes podran tocar, manipular la fruita i amb un pal enfilaran les fruites que els educadors hagin escollit dintre del bol.

Un cop finalitzada aquesta part, començarem amb la part sensorial i els nens i nenes tastaran les broquetes i descobriran nous sabors (àcid-dolç-amarg)


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
 
Es tindra en compte l’alumne/a que pateix al·lèrgies alimentàries.
 


RECURSOS MATERIALS:

-Làmines amb dibuixos de fruites
-Fruita neta i de temporada (maduxes, cireres, meló, taronges…)
-Broquetes de plàstic sense punxa
-Bols de plàstic per guardar la fruita
-Plats de plàstic per servir la fruita
-Tovallons de paper
-Coberts (si s’escau)
-Davantals d’adult i de petits


RECURSOS ESPACIALS i TEMPORALITZACIÓ: 

L’aula de la classe. S’utiltizarà una moqueta o matalàs per fer la presentació de “Broquetes de fruita“, hi haurà una sortida al mercat central i utilitzarem les taules de l’aula per fer el taller.

Està previst que la sessió duri aproximadament tot el matí.


AGRUPAMENT: 

Tot el grup 


AVALUACIÓ: 

1. Els infants s’han implicat i han participat a l’activitat?
2. Han manipulat els diferents aliments?
3. Coneixen els diferents aliments típics de la primavera?
4. Han volgut tastar els diferents aliments?
5. Han gaudit amb l’activitat? 


 ML.

En remull

4
Sens dubte la higiene forma part de la vida de tots i totes, i és de vital importància ensenyar als infants aquests hàbits. En aquest artícle, anirà dedicat al moment del bany.

Banyar a un nadó acabat de nèixer no és cosa fàcil, i s’ha de procedir a fer un bany sec.

Encara no ha cicatritzat bé el cordó umbilical i el porta subjectat amb una pinça que el mateix hospital li va posar.

El cordó umbilical acostuma a tardar entre 8-10 dies a assecar-se i caure: és per això que durant aquest temps és important netejar la pell i la ferida.

Per la cura del cordó umbilical necessitem:

-Guants
-Gases estèrils
-Alcohol de 70 graus

El procediment per la cura del cordó umbilical és el següent:

-Rentar-se les mans i posar-se els guants
-Netejar bé la pell  que envolta el cordó umbilical amb gases amb solució desinfectant
-Subjectar la pinça del cordó umbilical amb una gasa i sucar bé la ferida amb gases amb solució desinfectant o alcohol de 70 graus
-Cobrir bé la ferida, i vigilar que no es mulli, fer-ho cada dia fins que s’assequi i caigui el cordó

El cordó umbilical no es pot mullar, fins que no caigui no banyarem al nen senser, per això en diem, bany sec.

Per fer el bany sec, utilitzarem una esponja vegetal humida en aigua i líquid antisèptic de ph neutre i guants, i rentarem el nen sense posar-lo en remull. Després de treure-li el sabó amb una tovallola mullada i assecar-lo bé es procedirà a la cura del melic, amb alcohol de 70 graus i gases, de manera que aquesta zona quedara desinfectada i seca el cordó caurà ben aviat.

Després ja podrem procedir al bany que tots coneixem, els primers dies només durarà un parell de minuts i es farà amb una banyera especial per al nadó situada a una certa alçada per no doblegar massa l’esquena del adult. Conforme el nen vagi creixent, la durada del bany anirà augmentant i també el seu tipus de banyera.

Quan el nen s’aguanti bé assegut ja el podrem banyar a la banyera gran sempre i quan l’infant estigui ben subjectat i posant els suports que faci falta.

L’horari per al bany seria ideal fer-ho cada dia a la mateixa hora, si el nen és molt mogut es recomana fer-ho al vespre, així es relaxarà i es tranquil·litzarà de manera que li costarà menys adormir-se.

A la llar d’infants banyarem el nen si ho creiem convenient per diversos motius (quan el nen vomiti o s’embruti de dalt a abaix…) tot i que és una activitat reservada a l’àmbit familiar encara que també és necessària si anem a passar uns dies fora amb els nens de colònies o bé si el nen/a està vivint en un centre assistencial. 
 
S’ha de tenir molt en comptes aquestes precaucions a l’hora del bany:

-Cal que sigui un moment agradable per al nen. Dir-li coses boniques, suaus i tenir molta paciència!

-És important subjectar bé el nen per evitar accidents. Cal tenir en compte que la pell mullada rellisca.

-Seria convenient no perllongar massa el bany per evitar que se’ns refredi

-No s’ha d’abusar de la colònia ni del sabó, poden arribar a produir irritacions a la pell. 

Per acabar, procedirem a fer els últims retocs perquè el nen/a es vegi bé i arreglat.
El rentarem, el vestirem i el pentinarem perquè faci goig. És important fer-ho amb un raspall molt suau, adequat a les característiques  de la pell del nadó i no s’ha d’utilitzar colònia durant les primeres setmanes. 

ML. 

Publicat dins de Higiene i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Una escola per a tots

6
Un dels reptes que es troben els educadors avui dia és atendre a la diversitat de característiques, capacitats, interessos, necessitats que presenten els infants que acullim a l’aula.

Però que entenem per “Atenció a la diversitat”? Antigament es coneixia com “Educació especial” però al llarg dels anys ha anat evolucionant i inclou moltes més diferencies. Podem trobar característiques socials (la seva procedència geogràfica, socioeconòmic) diferències físiques, psicològiques, necessitats educatives especials que són els nens i nenes que per diferents motius els costa més aprendre.

Avui dia, podem trobar una inclusió dins de les escoles ordinàries, però no sempre ha estat així.

Antigament, cap a finals del segle XVIII molts nens NEE (necessitats educatives especials) no es consideraven com a educables i per tant pensaven que no feia falta que rebessin cap tipus d’educació.

A principis del segle XIX es va començar a considerar que els infants amb deficiències auditives i visuals poden ser educables i comencen a aparàixer institucions que intenen donar-los algun tipus de resposta educativa, però sempre al marge dels altres nens sense discapacitat. L’educació especial era considerada com un sistema educatiu paral·lel al sistema educatiu ordinari i sense cap punt de contacte entre ells.

Al final de la dècada dels cinquanta del segle XX té lloc un canvi de concepte en relació amb les atencions que requereixen les persones amb discapacitats, al costat dels centres especials comencen a aparèixer institucions que es resisteixen a seguir en aquesta línia. Durant la dècada dels seixanta i setanta l’educació especial també inclou alumnes amb problemes d’aprenentatge i de conducta.

Al 1978 es va crear a Espanya l’Institut Nacional d’Educació Especial. Es pretenia aconseguir que l’educació especial desaparegués com a tal i es pogués incloure dins del sistema general. Es va començar a parlar de normalització a partir d’aquí es va derivar tres principis més, integració escolar, sectorització de l’atenció educativa i individualització de l’ensenyament. Actualment encara podem trobar aquests principis.

A la dècada dels vuitanta, va sortir el concepte d‘escola comprensiva, volia oferir a tots els alumnes una educació comuna i individualitzada dins del mateix marc escolar per evitar la separació i segregació d’aquests alumnes. A partir d’aquí va sorgir una sèrie de normatives que van regular i donar suport a aquest procés.

Dins de les necessitats educatives especials podem trobar diverses característiques. Permanents, que vol dir que es mantindran al llarg del temps (per exemple infants amb síndrome de Down) o temporals, que vol dir que només estaran presents durant un determinat període de temps com per exemple, nens procedents d’altres països que tindrà NEE mentre no coneguin la llengua de l’escola. 

També hi haura altres nens (permanents o temporals) que estaran limitats a una o poques àrees del currículum com per exemple, un nen amb una malformació a la mà tindrà dificultats per realitzar activitats de caire manual però no té per què tenir per activitats de llengua oral.

Fins a la data, la Llei orgànica d’educació LOE ens parla d’alumnes amb necessitats específiques de la manera següent:

-Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta

-Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (més coneguts com a superdotats)

-Alumnes per que diferents motius s’han incorporat tard al sistema educatiu espanyol, com per exemple alumnes que son d’altres països.

La LOE dedica l’equitat en l’educació, garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes a través dels suports necessaris. Dins l’àmbit de Catalunya, hem de fer menció a l’estatut d’autonomia del 2006 dins del article 21:

“Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis”

La LEC (Llei d’educació de Catalunya del 2009) també tracta en diversos articles l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i que aquesta atenció s’ha de regir pel principi d’inclusivitat escolar.

A l’hora de fer una programació d’aula hem de tenir molt en compte els altres nivells de concreció (projecte educatiu del centre i la proposta pedagògica del centre) però la cosa varia quan ens trobem a l’aula amb alumnes amb necessitats especials que poden quedar exentes d’algunes activitats.

Els educadors i mestres disposem d’un model curricular obert i flexible que permet fer adaptacions a les necessitats educatives dels seus alumnes a través del PI (Pla individualitzat).

Un Pla individualitzat és la planificació educativa personalitzada respecte a les capacitats o competències bàsiques del cicle.

Es pot elaborar en qualsevol moment de l’escolaritat d’un alumne i en qualsevol etapa, a demanda del tutor o qualsevol altre educador/a o mestre/a si identifica que per al progrés d’un alumne no són suficients les mesures d’atenció a la diversitat planificades per la llar o l’escola. 

L’elabora l’equip docent del centre escolar coordinat pel turor/a més els professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne. També es demana col·laboració amb el pare i la mare. Aquest pla l’aprova el director/a del centre. Dins aquest pla ha d’incloure:

-Les dades personals del nen/a
-Els motius del PI
-La planificació dels objectius i les actuacions
-Els criteris d’avaluació
-L’horari del alumne

La durada del PI el determina l’equip docent que ha elaborat el pla, en funció dels objectius a assolir pel nen/a. Es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del previst.

S’ha de fer constar en els documents d’avaluació, en el registre de l’Informe global individualitzat anual i en el Resum d’escolarització individual, a l’apartat d’observacions.

En altres articles concretaré més els tipus de necessitats educatives especials (visuals, auditives, motrius, de conducta…) i com fer el protocol d’actuació.

ML. 

Joguines que desperten la imaginació

6
Publicat el 3 de març de 2014
Sovint hem trobat moltes vegades que quan fem un regal a un infant aquest es queda més amb l’embolcall i la caixa que no pas amb la pròpia joguina.

La fotografia que il·lustro, sóc jo quan vaig fer 2 anys i com podeu comprovar li estic fent més cas a la caixa que no pas a la joguina que com es veu a la foto, està arraconada al sofà. 
 
Molts pares davant d’aquesta situació s’han trobat amb una frustració i sense entendre com pot ser que una caixa de cartró tingui més interès que no pas una joguina fantàstica que ha estat anunciada constanment per la televisió.

No sempre funciona la joguina estrella que fa mil coses, l’infant amb molt menys gaudeix i disfruta. Perquè el nen està amb una etapa que necessita desenvolupar la imaginació, la creativitat i on nosaltres veiem una caixa de cartró ells veuen un castell,  una casa, un garatge, com bé es pot comprovar en aquesta vinyeta

 
Per això hem de tenir en compte seleccionar joguines creatives que els nens i nenes puguin gaudir d’un joc lliure que permeti a l’infant mostrar-se tal i com és.

D’aquesta forma és contribueix al joc al desenvolupament cognitiu ja que l’infant només mirant o escoltant no aprén, necessita manipular, experimentar, explorar i desocobrir les diferents utilitats, és més important la qualitat que no pas la quantitat de joguines i amb petites coses podem construir-li un món de fantasia.

A mida que l’infant va creixent, la cosa va canviant, els nens i nenes comencen a ser més influenciables per la publicitat, el màrketing ho aprofita i la utilitza amb bombardeg sistemàtic dins dels mitjans de comunicació (programació i revistes infantils) utilitzant recursos visuals que magnifiquen l’aspecte del producte i indueixen a l’engany i la frutració. És important que els pares mirin la televisió amb els seus fills amb una actitud crítica i activa.

Per acabar, hi ha un curt anomenat “Las aventuras de la caja de cartón” que representa tot l’explicat en aquest artícle.

http://www.youtube.com/watch?v=bFIW2Ifg1nw

 ML.