EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Al ritme del turuta

8
Ser de Vilanova i la Geltrú i haver d’escriure un article sobre el carnaval se’m fa quasi impossible no anomenar les comparses de Vilanova.

Però anem a pams. Em centraré en el carnaval Vilanoví i com des de l’educació infantil podem treballar aquesta festa a l’aula.

Degut a que tenim molts recursos per la quantitat de festes que es fan explicaré breument com es cel·lebra el carnaval infantil i com des de l’aula en podem treure profit.

DIJOUS GRAS: Aquest dia és típic fer “la merengada”. A la tarda no hi ha classe, degut a la festa de la merenga. Des de les pastisseries elaboren un pastís enorme de nata i merenga per després acabar llençant-lo des de dalt de tot de l’edifici i empastifar a els nens i nenes que estan esperant. Es pot seguir la ruta de la merengada i anar de pastisseria en pastisseria fins acabar a la plaça de la vila i fer la guerra de la merenga. 

A l’aula, amb els més petits podem fer la nostra particular merengada i que els nens i nenes més petits manipulin i explorin la merenga empastifant-se. Pot ser una bona activitat sensorial, per estimular el gust, l’olfacte, la vista i el tacte.

ARRIVO: Dia que arriba sa majestat rei carnestoltes (rei dels poca-soltes). Elaborarem una disfressa que previament entre tots haurem escollit (si són massa petits, ho escollira l’equip d’educadors) i ens ho passarem d’allò més bé fent manualitats per després posar-nos la disfressa. Es demanara col·laboració amb algún pare per disfressar-se de carnestoltes i simular la seva arribada al centre escolar, tot fent un discurs i donant la benvinguda al carnaval. 

Algunes escoles, opten per sortir a la tarda pels carrers i fer la seva pròpia passarel·la, la ciutat ja disposa d’altaveus sonant la música del turuta a tot drap (el turuta és la música de les comparses de diumenge). Així nens i nenes gaudeixen el carnaval per després, esperar l’arribada de sa majestat carnestoltes envoltant de carrosses i fent el seu discurs a la plaça de la vila. Ara si, ara ja comença el carnaval de Vilanova!

EL CARAMEL: És un personatge per el públic infantil que arriba dissabte a la tarda. Algunes vegades ha fet la seva arribada en vaixell, altres en tirolina fins al escenari i ens amenitza la tarda amb molta molta diversió i música. 

Algunes escoles participen en aquesta festa formant una bandera amb el nom de l’escola i on els seus alumnes es concentren per anar al caramel. També col·laboren esplais. 

Un cop acabada la festa del caramel, tenim la visita del moixó foguer passejant-se pels carrers més cèntrics i sortint i amagant-se d’un bagul. 

LES COMPARSES: Festa per excel·lència del carnaval de Vilanova. Ja pot ploure, nevar o inclús patir una dictadura, que les comparses sempre estaran presents. Amb un centenar de banderes de diferents entitats vilanovines, i de totes les edats (a partir de 3 anys) tot i que hi ha una entitat on es poden apuntar a partir de 12 mesos i els passejen amb una barqueta.

La resta es passejaran per tota la ciutat, saltant, ballant, llençant caramels i finalitzant amb una batalla dolça al ritme del turuta, marxa militar  que des de 1950 els vilanovins sentim com el nostre himne.

Com anecdota, les comparses són molt més antigues que el turuta , ja que aquesta peça es va composar l’any 1926 per Roman de San José quan era tinent director.
Abans havia una altra música (que quasi tots els Vilanovins desconeixem) i que amb la dictadura es va canviar al turuta per contentar al règim. Tot i així, amb la democràcia no s’ha canviat la música degut a l’acceptació que ha tingut el poble, per ser una música alegre. No obstant, mentre per espanya és utilitzada per celebracions militars, nosaltres els vilanovins la utilitzem per celebrar el nostre carnaval, que de fet, no sabem si els hi faria gracia.

A l’aula els dies previs a la comparsa també té presència a l’escola ja que és una festa que agrada molt a petits i grans. Explicarem el conte de “En dolçet, el caramel que volia anar a la comparsa” . La seva autora és Susana Peix i l’editorial el cep i la nansa.

 

També podem elaborar els complements que s’utilitzen per anar les comparses, barretines, mantons i fer la nostra pròpia comparsa en una sessió de psicomotricitat (salts, girs, llençaments, desplaçaments…).

EL VIDALET: Neix a partir de la festa dels adults del Vidalot però adaptada als nens. Es fa dilluns a la tarda – no hi ha classe, les escoles l’agafen com a dia lliure de disposició- i es tracta de disfressar-se i passar-ho d’allò més bé a la plaça de la Vila amenitzada per una orquestra.

DIMECRES DE SENDRA: Mort del carnestoltes i del carnaval. Per la tarda podem visitar el cadàver del carnestoltes (algun cop, el seu cos reposa dins del teatre principal, altres en una plaça cèntrica…) i contemplar les seves vidues plorant desconsoladament. Se sol passejar l’ataud del carnestoltes mort per els carrers més cèntrics fins arribar a la plaça de la Vila i incinerar-ho davant de tots els Vilanovins. Després, procedirem a sopar pa amb tomàquet i sardines , d’aquí el nom de l’enterro de la sardina. 

A l’aula, tampoc ens oblidem de la mort del carnestoltes. Una activitat que es podria fer és pintar una sardina i després al pati, tots junts, fer el nostre propi funeral i cremar tot allò que abans hem pintat. Cantarem “a setze, a setze, a setze el vi, el pobre carnestoltes s’acaba de morir”.

Estem tristos però tots sabem que l’any que ve tornarem a rebre el carnestoltes.

ML.

Publicat dins de Tradicions i festes populars i etiquetada amb | Deixa un comentari

Reciclar, un joc de nens

8
Tal i com diu la campanya de reciclatge de la generalitat de catalunya podem convertir el tema del reciclatge en un motiu per treballar a l’etapa d’educació infantil . 

De fet, un dels continguts transversals és l’educació ambiental on es treballarà el respecte i la cura del medi ambient. Ho podem fer de moltes maneres, a través de la vida quotidiana (les rutines i els hàbits) de jocs, tallers, racons…

ACTIVITAT Nº1. SORTIDA AL BOSC MÉS PROPER

La primera proposta seria fer una sortida perquè els infants observin la natura i s’adonin de la necessitat de mantenir l’entorn net. Al tornar a l’aula fariem una assamblea i reflexionariem sobre el que hem vist i fer-nos les preguntes següents:

Hem vist l’entorn net? 
Hem trobat alguna deixalla?
Com ho trobem millor, net o brut?
Que hem de fer per mantenir el bosc net?

És un bon moment per crear un clima càlid i acollidor i deixar que nens i nenes expressin el que senten, el que han vist i arribar a una conclusió que els pot fer entendre de la importància de mantenir els espais nets.

ACTIVITAT Nº2.  ENVÀS ON VAS?

Organitzariem un taller de reciclatge, demanant col·laboració amb les famílies i demanar que ens portin a classe tot tipu de residus (envasos de plàstic, de paper, de vidre…) nosaltres mateixos elaborarem amb caixes de cartró els contenidos fent la identificació amb el color corresponent. 

Després es pot organitzar grups petits i encertar on va cada envàs. Així els nens i nenes s’iniciaran al reciclatge i fer un bon ús dels residus deixant-ho al contenidor adequat.

ACTIVITAT Nº3. RACÓ DEL RECICLATGE

Pel primer cicle d’educació infantil seria indicat treballar-ho a partir de la vida quotidiana i a través dels hàbits i de les rutines podem dedicar un racó de l’aula al reciclatge, aprofitant el taller anterior, mantindriem els contenidors que hem creat per posar-los en aquest nou espai.

Quan esmorzem o estiguem brenant haurem de tenir cura de mantenir l’espai net, recollir, netejar i llençar a la brossa els envasos (envasos de iogurt, tetrabrick de suc…) al seu lloc corresponent. 

ACTIVITAT Nº4. REUTILITZEM ELS MATERIALS I LES JOGUINES

Pel segon cicle, una opció és la totes aquelles joguines de l’aula o objectes que no utilitzem a casa trobar-li un altre ús. D’aquesta forma, també estariem treballant el consum i l’ús i cura del material didàctic i de les joguines.

Entre tots podem posar tots aquells objectes i posar-les dins d’una bossa, l’educador/a en treuria un i diria:

-Tenim una llauna d’un refresc…quina utilitat podriem donar-li?

Els infants farien les seves propostes, d’aquesta forma els hi estimulariem la imaginació i també la capacitat de buscar recursos i no llençar joguines o altres objectes perquè s’ha trencat, és lleig o ja no m’agrada.

Fariem una llista a la pissarra de tot el que s’ha dit i dedicar una sessió a convertir un objecte en un altre.

I recordeu, com deia en capità enciam ‘els petits canvis són poderosos’

ML.  

 

Publicat dins de Educació Ambiental i etiquetada amb | Deixa un comentari

Les rebequeries

6
Qui de petit no ha patit mai una rebequeria? Volies que els teus pares et donguessin una xocolatina o una joguina i finalment no ho van fer, i per conseqüent no vas poguer assimilar-ho i et va agafar una rebequeria. És bastant comú a partir del any, any i mig.

Una rebequeria és una explosió nerviosa abundant més o menys violents, amb crits, cops, insults etc…és especialment freqüent entre els divuit mesos i els quatre anys i se sol donar quan l’infant ha fet una demanda que els seus adults de referència no volen o no poden satisfer.

La rebequeria és una conducta pròpia dels infants petits i que es dóna com a reacció a un estat emocional de ràbia o frustració. L’infant necessita sentir que la rebequeria, la barreja explosiva d’emocions és vàlida, que no la censurem i que l’acompanyem, mostrant-li que l’estimem, que respectem el seu procés, sense intervenir-hi, però sense abandonar-lo. Ens podem quedar al seu costat, observant el seu comportament, més endavant, una abraçada pot servir per fer-li entendre que el seguim estimant i a més servirà de contenció.

Davant de les rebequeries és aconsellar actuar de la següent manera:

-Mirar la criatura i posar-nos a la seva alçada, sense dir-li res, esperant amb paciència que li passi.
-Evitar mal físic que es pugui fer o que pugui fer als altres si el dany potser important
-Quan se la deixi fer, li hem de fer una abraçada
-Li hem de proposar una alternativa, després de la catarsi, necessita aferrar-se a algun èxit
-Si les rebequeries són molt freqüents i massa intentses per l’edat del infant, haurem de consultar a un professional.

Segons la meva experiència professional, m’he trobat casos de rebequeries i he pogut comprovar que és totalment cert que hem de deixar fer a l’infant, que expressi les emocions, que no intervenim – l’infant està bastant capficat i no entendra els motius que li poguem donar – i hem d’esperar a que un cop es calmi, donar-li el nostre afecte, comprensió, que l’entenem i aprofitar per dialogar amb ell. 

 A l’aula, podem elaborar un pla de la intervenció en col·laboració amb els pares:


Quadre d’observació setmanal

1. Només mostra rebequeries amb ordres concretes.
2. En quins moments moments li costa més obeir?
    2.1 A l’inici de la jornada diària
    2.2 En acabar la jornada del matí 
    2.3 Després de la migdiada
    2.4 Quan s’apropa l’hora de la sortida
3. En quin moment de l’activitat li costa més obeir?
    3.1 A l’inici de l’activitat
    3.2 En el trascurs de l’activitat
    3.3 En acabar l’activitat
4. En quines activitats li costa més obeir?
   4.1 Activitats de la vida quotidiana
   4.2 Joc dirigit
   4.3 Joc lliure
   4.4 Racons de joc
   4.5 Rotllana a l’entrada
   4.6 Rotllana a la sortida
5. En quins tipus d’activitat mostra més la seva col·laboració?
   5.1 Activitats de moviment
   5.2 Activitats tranquil·les
6. Com expresso les ordres?
   6.1 Amb exigència excessiva
   6.2 Amb tranquil·litat
   6.3 Amb desafiament
   6.4 Amb claredat
7. Li dono moltes consignes dins d’una mateixa ordre?
8. Com assumeix les ordres?
   8.1 Entén allò que li demano
   8.2 Para atenció al mateix temps que tothom
   8.3 Ignora les meves ordres en el moment en què les verbalitzo
9. Obeeix les ordres quan es troba immers/a en un joc?
10. Obeeix les ordres quan se li fa un elogi quan les acaba de complir?
11. Obeeix les ordres quan se li explica la raó de fer-ho?


 Pla d’actuació conjunt:

-Analitzar amb els pares el quadre d’observació
-Prendre decisions senzilles en un quadre que sigui significatiu per la nena
-Gràfic de decisions
-Què haig de fer avui?
-Comprovar si ha entès les ordres
-Al final del dia comprovar el gràfic amb l’infant
-Felicitar,motivar o amonestar


 ML.

Publicat dins de Educació Emocional i etiquetada amb | Deixa un comentari

Descobrim el cos humà

6
M’agradaria parlar-vos sobre l’esquema corporal i com l’infant va fent el coneixement progressiu del seu propi cos.

Però què és l’esquema corporal? És la imatge mental que tenim del nostre propi cos, primer estàtica i després en moviment, en relació amb les diferents parts del cos i en relació amb l’espai i els objectes que l’envolten.

El cos és el primer mitjà de relació que tenim amb el món que ens envolta.

Gradualment l’infant “diferencia” el seu cos, les seves sensacions del món que l’envolta, això implica conèixer els límits del propi cos: cara, ulls, orelles, boca…

Els nadons no es perceben com a individus i no es poden diferenciar a si mateixos d’altres objectes, de manera gradual es van veient com a ens individuals, separats i diferenciats dels altres. 

Dels 3 als 4 mesos es descobreix les mans, dels 5 als 6 mesos els dits dels peus i a partir dels 2 anys es coneix directament el seu cos i la seva identitat amb el seu nom inclós.

Es de vital importància treballar l’esquema corporal durant el cicle d’educació infantil, podem treballar-ho de moltes maneres però sempre tindrem en compte a quin moment evolutiu es troba l’infant.

Al segon cicle d’educació infantil ho podem fer a través de projectes. Podem dedicar varies sessions a fer un projecte sobre el cos humà (investigar què sabem i què es vol saber, recerca d’informació, diferents activitats relacionades amb el cos humà…)

I pel primer cicle, ho podem fer a través de cançons, la popular cançó “En Joan petit” que assenyala diferents parts del cos a partir de la cantarella, o bé des de la vessant de la psicomotricitat.

En aquest cas, vull desenvolupar una activitat que podriem portar a terme durant una sessió psicomotriu.

CAÇEM DIFERENTS PARTS DEL COS 


OBJECTIUS 

-Treballar l’esquema corporal
-Potenciar la relació amb els companys
-Gaudir de l’activitat proposada 


DESCRIPCIÓ 

-Abans de començar la sessió, explicarem el funcionament de l’activitat. Repartirem a cada infant una fulla de gomets de diferents colors i formes. Tot seguit, els infants podran desplaçar-se i amagar-se per els diferents racons de l’aula de psicomotricitat, sota els túnels, entre coixins…

L’educador/a dirà: “Busquem la panxa d’en Jan…” i els infants hauran de dirigir-se cap en Jan i enganxar-li un gomet a la panxa. S’anirà anomenant tots els infants i diferents parts del cos com ara, el braç, l’esquena…


TEMPORALITZACIÓ

-La durada serà aproximadament d’uns 20 minuts.


RECURSOS ESPACIALS

-L’aula de psicomotricitat


MATERIAL

– Gomets de diferents colors i formes


AVALUACIÓ 

-Es mostra actiu i satisfet?
-Segueix les indicacions del joc?
-Coneix el nom dels nens amb qui juga?
-Va a buscar el nen/a que ha dit l’educador?
-Es desplaça tranquil/la per l’aula per buscar els companys?
-Quan el troba li enganxa el gomet?
-Enganxa el gomet a la part del cos que ha dit l’educador?
-Deixa que els seus companys li enganxin els gomets?
-S’amaga per l’aula? 

 

ML

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari