L’expressió plàstica infantil és una de les manifestacions més esponànies per als infants, es converteix en un mitjà essencial de comunicació amb l’entorn quan encara no són capaços d’expressar-se per mitjà del llenguatge verbal.
Esdevenen una activitat fonamentalment lúdica en què l’infant se submergeix amb totes les seves vivències i emocions.
Des de l’escola bressol es treballa la plàstica des d’un plantejament creatiu, en què l’infant pot experimentar lliurement amb materials i tècniques molt diverses fins a trobar les més adequades per comunicar allò que vol expressar.
Dedicarem a parlar sobre les tècniques pictòriques, els diferents recursos permeten explorar el món de la pintura i els colors de manera molt diverses.
Haurem de fer diverses propostes perquè els infants experimentin i assimilin els colors per moltes vies. Es poden pintar amb infinits materials com pigments, colorants o aliments. Quan els infants aprenen a parlar molt aviat comencen anomenar i saber-se tots els colors, però aquest no és l’objectiu de l’expressió plàstica, sinó que descobreixin totes les possibilitats de joc que tenen.
Recordem que podem classificar en:
Colors primaris (groc,blau,cian i magenta)
Colors secundaris; barreja dels colors primaris (groc + cian = verd)
Colors terciaris; barreja dels secundaris i els primaris (groc + vermell = taronja)
A continuació exposaré alguns recursos per treballar els colors amb diverses tècniques pictòriques.
OBJECTIUS:
Descobrir els colors
Experimentar, poder aprendre dels colors i amb els colors
Valorar la feina de l’infant
Mostrar interès pel seu treball i compartir-ho amb la família
EINES I SUPORTS EN LA PINTURA
Per aquesta franja d’edat (0-3 anys) són els tremps, ja que tenen base d’aigua i es netegen fàcilment. Aquest tipus de pintura es pot barrejar per obtenir nous colors i afegint aigua podem aconseguir diferents brillantors.
El suport procurarem que siguin diferents, papers de diferents formes i gruixos, cartrons, roba, fusta, pedres, envasos de plàstic, altres elements…
Pel que fa a les eines podem comptar amb esponges, raspalls, canyetes, pinzells, pintes i elements quotidians (desodorants de bola, verdures, ampolles d’aigua foradades, recicpients foradats, cordills, boles, teixits, taps de suro…).
Per edats primerenques, una eina fonamental és el propi cos dels infants: mans, dits, peus…la manipulació directa de la pintura amb el cos del infant és una experiència fonamental que s’ha de potenciar i motivar.
Els infants poden presentar dificultats per manipular directament les pintures, en aquests casos no obligarem a cap infant a fer aquestes activitats però sí buscarem la manera de potenciar de mica en mica l’acostament.
PLANIFICACIÓ ACTIVITAT PLÀSTICA
Abans de portar a terme una activitat plàstica (o qualsevol altre) hem de tenir en compte diversos factors.
Hem de procurar crear un espai agradable, que estigui adaptat a les necessitats dels infants, que puguem comptar amb elements de seguretat i dedicar un racó a l’exposisció de treballs que els infants hauran fet.
Els espais estan definits per uns elements metodològics fonamentals: els tallers i els racons. Però no només hem de tenir en compte l’espai on durem a terme l’activitat, també els materials que utilitzarem i vetllar per un bon ús i manteniment dels estris.
El control de la durada de l’activitat, ja que hem de procurar que sigui l’adequat. Un excès de temps farà cansar i avorrir els infants, la qual cosa es veura afectada en la seva atenció i creativitat. I si deixem poc temps, els resultats es presentaran inacabats o manca de dedicació i els infants es poden sentir frustrats.
Les activitats de dibuixar o donar color poden durar com a màxim trenta minuts. Però quan es portem a terme activiats pictòriques, de modelatge, collage…poden arribar a durar dues hores. En la planificació de la durada també tindrem en compte el temps dedicat a la nteja o l’odre del material plàstic.
TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
Els educadors infantils i mestres hem de conèixer diverses tècniques per treballar-les amb els infants i oferir-los múltiples possibilitats d’expressar-se a través de la pintura. Les diferents tècniques permeten explorar el món de la pintura i el color de manera molt diversa. A continuació exposaré algunes tècniques que es poden portar a terme:
1. PINTURA DE DITS:
A partir d’un any. L’educador/a o mestre pinta un dit o tota la mà de l’infant i ajudarà a estampar les seves empremtes. A partir dels 18 meses, es pot ajudar els infants a estampar altres parts del cos, com ara el puny tancat, els peus, etc. Es poden començar a barrejar colors senzills.
2.1 PINTURA AMB PINZELL:
A partir dels tres anys. Al principi s’haurà d’explicar com es fa servir un pinzell, com es neteja, on es desa, d’aquesta forma treballarem els hàbits d’ordre i neteja. Desenvolupen la coordinació oculomanual, exerciten habilitats motrius i potencien la creativitat deixant que experimentin lliurement la barreja de colors i la utilització de suports.
A partir de la tècnica amb pinzell, podem pràcticar tres tècniques diferents: el regalim, el degoteig i l’esquitxat.
2.2 REGALIM: Al afegir aigua podem treballar el regalim. Consisteix en posar a disposició dels infants un suport vertical però lleugerament inclinat en la part inferior. Posem pintures de diferents colors en pots i mostrem als infants com han de pressionar el pinzell per la que la pintura regalimi pel suport. L’infant observarà si la gota cau si va més depressa o més a poc a poc sobre el paper, si es fan barreges…
2.3 DEGOTEIG: Untarem el pinzell en la pintura i deixarem que llisqui fins a topar amb el paper o suport escollit. Es pot observar que passa quan cau la gota i s’estavella contre el paper, com canvia el colors si al damunt d’una gota d’un color n’hi cau una altre d’un altre color…
Es recomanable que l’educador posi un tros gran de paper a terra i l’infant assegut deixi anar les gotes amb el pinzell.
El degoteig permet exercitar el control muscular fent petits moviments amb el canell perquè el pinzell degoti.
2.4 ESQUITXAT: Consisteix a moure amb un cop de canell enèrgetic un pinzell untat en pintura sobre un suport. Els moviments que es fan poder ser més o menys suaus i els resultats seran uns o altres.
Avaluarem l’activitat tenint en compte els següents ítems:
1.-L’adequació de les realitzacions plàstiques de l’infant a les etapes característiques del desenvolupament gràfic infantil
2.- El progrés observable temporalment: utilització de material plàstic, distribució de l’espai, habilitat i precisió en el moviment de braços, mans i dits
3.- Aparició i maduració: sentit del color, equilibri cromàtic i lineal, sentit creatiu plàstic.
4. Capacitat de crítica i autocrítica de l’infant sobre les realitzacions plàstiques observades.
Un cop acabada l’activitat serà important exposar els treballs a l’aula, així els nens i nenes sentiran l’espai de treball com a seu i que col·laboren amb la seva decoració. A final de trimestre es pot fer un àlbum perquè cada infant el pugui mostrar a casa.
Els àlbums o reculls de treballs tenen un sentit força important ja que mostrar el treball d’un infant al llarg d’un trimestre fa que estableixin un diàleg amb el seu fill sobre el que ha fet i demostrar un interès pel treball dels infants.
Les exposicions haurien de ser temporals per mantenir un espai motivador i evitar que les produccions es facin malbé.
Important tenir en compte que no s’ha d’oblidar que és més important el procés de creació que el producte final.
ML.
