EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Contes

Consultori Educatiu: La Gisela pregunta

2

Bon dia,

Fa uns mesos, la Gisela ens feia arribar la següent petició: Com adaptar amb nens amb ceguesa el conte peix irisat ? Alguna idea . Gràcies 

En aquesta ocasió, no tenim edat dels destinataris i ens pot ser ser una mica més difícil pensar en quina activitat fer. No obstant, ens centrarem en que aquests infants son d’una classe de P2 (els infants d’aquesta classe oscil.len entre els 21 mesos (els nascuts al desembre) fins als 30 mesos (els nascuts al gener).

En aquest cas, si en el grup incorporem nens amb necessitats educatives especials, amb certa deficiencia visual, haurem de potenciar els altres sentits com l’olfacte i el tacte.

El nen cec seguiré un camí diferent al nen vident per assolir els continguts. El seu ritme serà més lent i necessitarà més intervenció per arribar a un complet desenvolupament.

La seva metodologia, serà clau saber quins factors i estratègies poden dificultar o afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants.

En aquest cas, podem utilitzar metodologies que afavoreixin l’atenció a la diversitat com els projectes, els tallers, els racons, etc.

A l’hora de de seleccionar el material hem de tenir en compte que sigui adaptat a les seves necessitats o fer nosaltres mateixos l’adaptació.  Per fer-ho, haurem de tenir molt en compte les seves característiques, el que volem aconseguir i les seves peculiaritats i necessitats de l’infant.

Per l’espai, és important tenir en compte l’eliminació de les barreres arquitectòniques per facilitar l’accés i la mobilitat. Les adaptacions de l’espai pot ser tant senzill com reordenar l’espai o senyalitzar els espais.

La temporalització es clau  donar temps a aquells alumnes que ho necessitin. Haurem de ser molt flexibles i canviar l’activitat per una altra segons qui sigui l’estat d’atenció i motivació.

ACTIVITAT 1 LA CAPSA DEL PEIX IRISAT 

Objectius:

  • Escoltar atentament el conte
  • Mantenir l’atenció
  • Gaudir amb la història
  • Conèixer l’entorn marí
  • Discriminar les diferents textures i sons

Temporalització: 

20 minuts

Material:

  • Conte “El peix irisat” de Marcus Pfister, editorial Beascoa

Desenvolupament:

L’educador/a explicarà el conte juntament amb els nens. Un cop estiguin asseguts, en silenci, se’ls introduirà el conte. L’educador farà molt d’emfasi amb la veu, a cada personatge li farà un to de veu diferent perquè l’infant el pugui reconèixe’l.

Tot seguit es farà la presentació de la capsa del peix irisat. Aquesta capsa estarà composada per:

-Teles de diferents textures

-Mocadors

_Peluix del peix irisat

-Pipes per fer bombolles

-estrelles de mar

-conxes

-Cargols de mar

-una altra capseta que contingui sorra del mar

Els infants anirán passant un per un el material i podrán tocar, olorar, manipular, escoltar (en cas dels cargols de mar on se’l podrán posar a l’orella…)

Avaluació:

Per fer l’avaluació tindrem en compte les capacitats dels infants i el seu moment evolutiu, a partir d’aquí establirem uns objectius. Un cop que els haguem establert, es farà una avaluació formativa d’aquesta sessió que formarà part de les avaluacions que anirem acumulant al llarg del període educatiu i que serà sintetitzat a l’avaluació final.

Tindrem una pauta d’obervació. La funció de la graella és delimitar en quins moments l’infant és competent i en quins moments expressa les seves mancances.

Publicat dins de Contes | Deixa un comentari

Les princeses també es tiren pets

4
Publicat el 22 d'abril de 2015

Aprofitant que demà és Sant Jordi m’agradaria continuar parlant, o més ben dit, escrivint sobre contes. Si fa setmanes vaig escriure sobre el conte ‘L’erugueta goluda’ i les possibilitats d’activitats a fer, aquesta setmana m’agradaria dedicar-lo al conte ‘Les princeses també es tiren pets’.

Història molt divertida que trenca els estereotips i la perfecció de les princeses. Escrit per Ilan Brenman i editat per bromera.

En aquest conte, ens explica que la Laura quan arriba a casa li pregunta al seu pare si les princeses es tiren pets. El seu pare li ensenya el llibre secret de les princeses on la Laura descobrirà que els contes com la Ventafocs, la Blancaneus o la sireneta són ben diferents a com els coneixem…

image

image

A l’aula després d’haver explicat el conte (sempre procurant aconseguir un bon clima càlid i acollidor) es por fer una petita reflexió sobre la història que hem viscut i trencar amb els nens i nenes els estereotips i trencar amb que la perfecció no existeix.

I parlant de trencar estereotips us deixo una imatge del il.lustrador Joan Turu sobre la diada de St Jordi, on una vegada més reivindica la necessitat de canviar els rols de gènere i que siguin les noies qui regalin roses als nois. Fet que a la seva pròpia pàgina ens explica que una vegada una nena li va dir que les princeses mai es declaren als prínceps. En Joan, ha fet aquesta il.lustració perquè les coses comencin a canviar.

Bon Sant Jordi a tothom!!!

image

ML.

L’erugueta goluda

3
Publicat el 8 d'abril de 2015

Fa poques setmanes que hem entrat a la primavera i un dels recursos per poder treballar a l’aula és el conte L’erugueta goluda (Autor Eric Carle, editorial kokinos).

Sabeu de que va? Dins d’un ou va sortir una eruga que no parava de menjar, menjar, menjar i menjar! Fins que finalment pateix una transformació…I què li pot passar?

Per veure el conte cliqueu aquí: https://www.youtube.com/watch?v=eVtKl4dJYi8

image

 Presentació feta per Noemí Aluja Llort

És un conte ideal per treballar els colors, els nombres, els dies de la setmana, el vocabulari i inclús la metamorfosis que pateix l’erugueta!

 Un cop explicat el conte podem utilitzar diversos recursos, des de una classe de psicomotricitat, passant per la logicomatemàtica fins fer un treball plàstic.

Hi han fitxes que podem utilitzar perquè els nens i nenes pintin o facin un collage enganxant diversos papers i textures de diferents colors dins del dibuix de l’erugueta. D’aquesta manera treballarem la motricitat fina, els colors, les formes… activitat destinada a partir de P2.

image

La fotogràfia de sota pertany al treball de 2n del grau d’Educació Infantil  “Desenvolupament del pensament matemàtic i la seva didàctica” de Rosa Jornet, Esther Martí, Raquel Cherta, Cinta Ferrer, Arantxa Espuny i Rosa Gaseni.

image

Com podem comprovar a la fotogràfia, en aquesta activitat treballariem les mesures, identificar els nombres matemàtics, entendre el concepte de mesurar, establir comparacions…activitat per fer partir de P5

O amb la plastilina especial Jumping Cley fer una eruga, comenaçant fent boletes treballariem també la motricitat fina i la manipulació.

image

També podem fer una classe de psicomotricitat a partir del conte. Ambientar l’aula en un bosc (prèviament els nens mateixos podrien ser els que han fet lámines, murals referent al centre d’interès del bosc).

Tindriem a disposició una màrfega per a cada infant perquè s’estirin i comencin a imitar a l’erugueta. L’educador donaria indicacions de que s’haurien d’arrosegar per terra i fer moviments suaus,balancejos… Fins que es converteixen en papallones i ja poden posar-se de peu, còrrer , saltar, fer girs, alçar els braços en alt i fer veure que volen… en aquesta activitat es treballa les diferentes marxes, desplaçaments naturals, la noció d’espacialitat lligat amb l’esqema corporal, lateralitat i temporalitat.

Com veieu, un conte, no només és un mitjà per entretenir i distreure. També és necessari pel desenvolupament integral dels infants en els diferents aspectes (cognitiu, moral, afectiu, motriu…) i despertarem l’interès dels més petits per el gust a la lectura.

 

ML.

Ens rentem les dents!

4

Un dels hàbits més habituals tant a l’escola com a casa és la higiene, i en aquest cas, la higiene bucal. Rentar-se les dents hauria de ser una costum que des de ben menuts hauriem d’incloure dins de la rutina habitual.

Les primers dents surten al voltant dels 6 mesos, és una dada aproximada ja que molts infants no en tenen cap fins els 12 mesos. A partir d’aquest moment surten les 20 dents de llet fins els tres anys aproximadament. Als 6 anys comencen a caure les dents i es van substituint per les dents definitives.

El calendari de dentició és el següent:

Primera dentició (llet)

  • 6 mesos -1 any (8 incisives)
  • 1 any – 18 mesos (4 primeres premolars)
  • 18 mesos – 2 anys (4 canines)
  • 2 anys – 2,5 anys (4 segones premolars)

Segona dentició (definitiva)

  • 6 anys (4 primeres premolars)
  • 6 anys – 8 anys (8 noves incisives)
  • 8 anys – 9 anys (4 premolars)
  • 9 anys – 12 anys (4 noves caninces i 4 noves premolars)
  • 12 anys (4 segones molars)

Més endavant, entre els 16 i 25 anys (les edats sempre són aproximades) surten els queixals del seny que complenten el conjunt de peces fins arribar a 32 dents.

Tot i que les dents de llet no siguin definitives no vol dir que no s’hagin de tenir cura i mantenir , una bona higiene pot evitar tenir càries dental.

La millor manera perquè els infants tinguin la necessitat de rentar-se les dents és que ho vegi fer als adults.

Per començar a iniciar-se amb la higiene bucal, cal que el raspall de l’infant sigui adequat a l’edat del nen i que es faci sense pasta dentifríca fins que el nen aprengui a esbandir-se bé la boca. Més endavant, la crema dentifríca mirarem que tingui fluor.

Ensenyarem a l’infant tècniques de raspallat, primerament començant per la superfície de les dents, tant com les de dalt com les de baix i poc a poc. A mesura que augmenta la destresa motriu de l’infant anirem ensenyant altres tècniques.

Podem trobar vàries tècniques, la més fàcil d’entendre és utilitzar la tècnica vertical. Aquesta, consisteix en col.locar els filaments del raspall formant un angle de 45 graus amb la superfície de la dent i recolzant-lo també lleugerament de la geniva. I netejar de dalt a baix per acabar esbandint la boca amb aigua.

En la tècnica rotacional es col.loca el raspall de la mateixa manera que la vertical, però es fa moviments circulars. Tot i així hem d’anar en compte de no fer mal a les genives.

Cal acostumar el nen a rentar-se les dents després de cada àpat i no oblidar-se mai de fer-ho abans d’anar a dormir. També cal tenir en compte evitar la ingesta en excès de sucres refinats (pastisseria, llaminadures…)

A l’escola (també podem fer-ho a casa) el moment de raspallar-se les dents el podem convertir en un moment divertit, cantant abans la cançó de la cantant Dàmaris Gelabert:

RENTEM LES MANS

https://www.youtube.com/watch?v=jo85FWjvdjs

O a través dels següents contes:

La Laia al país de les dents: http://www.diba.cat/documents/713460/713964/salutpublica-descarrega-salutbucodental-conte_i_activitats_laia-pdf.pdf

T’has rentat les dents? de Patricia Geis, editorial Combel Editorial 

image

Conte per saber quantes dents tenim, aprendre a rentar-se les dents mentre es diverteixen raspatllant-se.

A rentar-se! de  Patricia Geis, editorial Combel Editorial

image

Iniciació als hàbits higienics, en especial, el raspallat de dents.

També inclou diverses activitats per treballar a l’escola.

I per últim, en aquesta escola han fet un projecte sobre les dents sanes, per veure-ho cliqueu aquí: http://www.xtec.cat/~mcervel3/projecte_dents_sanes/projecte_dents_sanes.htm

Ja sabeu, per evitar càries o altres malalties bucals, renta’t les dents!

ML.

Publicat dins de Contes, Higiene i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El molinet màgic

4

No podem obviar la importància que té l’educació en valors en l’etapa de l’educació infantil. Saber compartir, respectar, tolerar… un dels principals mitjants per poder treballar-ho són a través dels contes. Aquells contes on ens envia un missatge, una moralina.

El següent conte que exposare he tingut el plaer de representar-lo a través d’unes titelles a infants de 3 a 8 anys. I puc dir que els nens s’involucren de tal manera que per un moment creuen estar dins del conte, experimenten tot tipus d’emocions, s’enfaden amb l’antagonista, pateixen per el protagonista i aprenen a saber dir “si us plau” “gràcies” i ser empàtics.

Conte tradicional de Noruega ideal per treballar tant a l’educació formal com a l’educació no formal. Vegem, com és el conte i com podem duur a terme l’activitat.

EL MOLINET MÀGIC

Objectius:

  • Escoltar el conte amb atenció
  • Comunicar i expressar els sentiments a través de la representació teatral
  • Aprendre valors a través del conte
  • Gaudir de l’activitat proposada

Desenvolupament:

Un educador/a farà l’acolliment dels infants, un cop allà, els infants podran seure entre coixins. Es començarà a introduir les normes de seguretat, de conducta (fer silenci, no aixecar-se, aixecar el dit per qualsevol urgència).

Tot seguit s’introduirà el conte, on el mateix educador/a farà de narrador. Darrera de la mampara hi hauran dos educadors més (també poden ser conta-contes professionals), un interpretarà en Pau i l’altra en Pere i en Savi.

Hi havia  una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. En Pere, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. En Pau, el petit, era pobre; les seves xarces eren velles, i per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.

Un matí en Pau va sortir a pescar amb la seva petita barca.

Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germpa i li va dir:

-Pere, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa’m una mica d’arròs perquè pugui menjar.

El seu germà tot enfadat va dir:

-No,no,no!!! Busca’t la vida, Pau!!!

El pobre Pau tornava molt trist a casa seva. De sobte, pel camí va trobar un ancià amb una gran barba blanca. L’ancià li va dir amb veu molt dolça:

-Hola Pau, jo sóc el savi. Penso que ets un bon home i per això vinc a ajudar-te. Et concedeixo aquest molinet màgic, li pots demanar qualsevol cosa que el molinet t’ho donarà, això si, amb una condició.

-Quina?- va preguntar en Pau.

-Quan demanis un desig et serà concedit sempre i quan moguis la maneta cap a l’esquerra i diguis: “Si us plau” i “Gràcies” si no, no et donarà res del que demanis.

-D’acord…a veure..fare una prova…què puc demanar? (preguntarà als nens i en cas que els nens demanin una altra cosa, l’educador/a i narrador s’ho faran venir bé perquè demanin peixos o diners, tot i que normalment és el que demanen) Sí, bona idea, peixos!!! Molinet, molinet…si us plau em pots donar peixos?

(Un educador des de darrera de la mampara llençarà peixos de espuma al públic)

Gràcies molinet!! Ja en tinc prou. Es veritat, aquest molinet em dóna tot allò que demano!!! Que bé!!! Moltes gràcies savi!!!

En Pau va començar a demanar i demanar, de tal manera que aviat es va començar a tenir barques, xarxes, molts peixos, moltes cases. El seu germà al comprovar que havia canviat la situació va començar a sospitar.

-És estrany que en Pau de cop i volta tingui moltes cosses…vaig a casa seva a veure què passa.

I en Pere que estava força encuriosit va començar  a espiar al seu germà fins que va veure que tenia un molinet màgic que li concedia tot allò que se li proposava.

-Així que era això!!! Té un molinet màgic!!! Doncs quan es quedi adormit li prendre!!! Ha, ha, ha!!! (riure malèfic).

En Pau, es va quedar adormit amb el molinet entre braços i en Pere va aprofitar per entrar a casa seva i robar-li el molinet.

(És previsible que els nen comencin a cridar per volguer despertar en Pau, en aquest cas en Pau despertarà i en Pere s’amagarà)

-Què ha passat? Que són aquests crits???- Diu sorprès en Pau

(Els nens li explicaran, si no surt de forma natural, el narrador propiciarà la situació)

-Que què??? Que en Pere em vol robar??? No, el meu germà mai em faria això!!! Va, que tinc son, vaig a dormir.

En Pere torna a entrar en acció (previsiblment els nens tornaran a cridar però aquest cop en Pau no despertarà)

-Ja tinc el molinet!!! Ha! ha! ha! (riure malèfic)

En Pere desapareix de l’acció i en Pau desperta.

-On és el meu molinet??? (preguntarà als nens i aquests molt provablement respondran que ha estat en Pere) En Pere me’l ha robat!!! No pot ser!!! Nooooo!

Aquella nit en Pere es va preparar una sopa però estava dolça!!! Com que li faltava sal va demanar-li el molinet que li moles sal.

-Molinet, mol una mica de sal (el molinet no fa res) Molinet, t’he dit que vull sal!!!! (el molinet no fa res) Molinet… vull saaaaaal!!!!! (en Pere li dóna cops al molinet però no mol res) Molinet…que vull saaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!…. si us plau!!!!

El molinet va començar a moldre sal i sal i sal i sal i sal i sal…

-Ja n’hi ha prou!!! Que t’he dit que ja n’hi ha prou!!! Proooooooooooooooouuuuuuu!

El molinet no parava de moldre sal i sal i sal i sal. En veure que tot allò no s’aturava, en Pere va decidir tirar-lo al mar i per això l’aigua del mar és salada perquè encara ningú ha trobat el molinet per dir-li “gràcies” i vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Avaluació:

  • Han mostrat interès per l’activitat proposada?
  • Han estat atents a la representació teatral?
  • Han interactuat amb els personatges del conte?
  • Han expressat els seus sentiments en vers als personatges del conte?
  • S’han divertit veient la representació teatral?

ML.

El joc dramàtic amb el peix irisat

6
Publicat el 6 de març de 2015

El joc dramàtic és un tipus de joc simbòlic (representar la realitat). Com bé va dir Piaget en la seva descripció dels estadis de desenvolupament infantil, defineix que al període sensoriomotor (dels 0 als 2 anys) apareix la funció simbòlica que precedeix amb el preoperatiu que va dels 2 als 7 anys. En aquest període l’infant representa mentalment persones o fets. En aquesta etapa, l’activitat principal són els dibuixos, les construccions, cançons, verbalitzacions dels jocs, jocs de rol, tot és joc simbòlic.

Al joc dramàtic, l’infant dóna veu a través seu a les persones que formen part de la seva vida. Podem trobar de dos tipus:

Joc dramàtic espontanireprodueix paraules, gestos i actituds de les persones del voltant.

Joc dramàtic dirigit, per l’educador/a que engresca els infants amb els seus comentaris o suggeriments per un espai creat.

En els dos casos, aquest exercici, afavoreix els infants a relacionar-se els uns amb els altres, permet als infants sentir-se un més del grup i que cadascú té un paper necessari donant sentit la dels altres.

Tant en el joc dramàtic espontani com en el dirigit, els infants sempre fan propostes a partir d’una situació inicial. La imaginació dels infants els permet convertir qualsevol objecte amb un estri necessari. L’educador/a ha d’aprofitar els recursos necessaris que proposen els infants com a manera de potenciar la seva capacitat i de respectar les seves iniciatives.

El joc dramàtic estimula l’expressió corporal de l’infant, fa ús de manera natural del seu cos i representa i interioritza la realitat que viu. 

Els educadores podem treballar-ho a l’aula de diverses maneres, a través de la representación d’un conte, amb disfresses, joc de titelles, dramatizació de cançons, de poemes…

En aquest cas, com a exemple de joc dramàtic, exposarem la representació d’un conte. 

Planificarem una sessió de joc dramàtic de 45 minuts amb infants de tres anys al voltant del centre d’interès del mar. La duració és massa llarga per l’edat dels nens que ens ocuparem, per això tindrem en compte fer diverses activitats per evitar el cansament i el desinterès.

ACTIVITAT 1 LECTURA DEL CONTE EL PEIX IRISAT

Objectius:

  • Escoltar atentament el conte
  • Mantenir l’atenció
  • Gaudir amb la història

Temporalització: 

10 minuts

Material:

  • Conte “El peix irisat” de Marcus Pfister, editorial Beascoa
  • Projector
  • Ordinador portàtil 

Desenvolupament:

L’educador/a explicarà el conte juntament amb els nens. Un cop estiguin asseguts, en silenci, se’ls introduirà el conte, i projectarem el conte a través d’un video https://www.youtube.com/watch?v=pPh0x130hFI o bé explicarem el conte ensenyant les pàgines perquè vegin les il.lustracions i així els infants els hi serà més fàcil seguir el fil.

ACTIVITAT 2 SOM EL PEIX IRISAT 

Objectius:

  • Posar-se a la pell del personatge que toqui
  • Potenciar el vincle amb els companys
  • Gaudir de l’activitat

Temporalització:

20 minuts

Material:

  • Teles de diferents colors
  • Espumes d’algues, petxines, estrelles de mar
  • Figures d’espuma representant el peix irisat i altres personatges

Desenvolupament:

Joc dramàtic espontani. En cap moment l’educador/a dirigirà la sessió. A partir del conte, deixarem que els infants d’una forma espontanea ens facin una representació del peix irisat i altres personatges.

 ACTIVITAT 3 PEIXOS I PESCADORS

Objectius:

  • Aconseguir caçar peixos i aconseguir no ser caçat
  • Potenciar el vincle amb els companys
  • Gaudir de l’activitat

Temporalització:

15 minuts

Material:

Una lámina de gomets

Peces de diferents formes, cubs, prismes, cilindres, ponts…

Desenvolupament:

Joc dramàtic dirigit. Dividir la classe en dos grups i cadascú es posarà en la pell del que li hagi tocat representar.

Els pescadors aniran amb una tela vermella per identificarse com a tal i hauran de caçar peixos enganxant un gomet. L’educador els guiarà i els que representen els peixos hauran de córrer, amagar-se, superar obstacles i no deixar-se atrapar.

Després farem intercanvi de papers i el joc serà a l’inversa.

ML.

Publicat dins de Contes, Joc simbòlic i etiquetada amb | Deixa un comentari

La mort i el dol a la infància

4

A diferencia de l’any passat que vaig parlar de com treballar la castanyada a l’aula a l’article “Fem Panallets” aquest any em vull centrar en un altre aspecte típic d’aquesta època de l’any, tot sants i la mort.

Com podem fer aquest tractament dins de l’etapa de l’Educació Infantil? Sempre ha sigut un tema tabú pels infants, però crec, des de la meva opinió personal, que és un tema que s’hauria de tractar amb total normalitat, amb un llenguatge clar i entenedor. Sense mentides com per exemple dir que la persona que ha mort està de viatge o ha marxat a viure a un altre lloc ja que podem crear falses il·lusions en els infants.

Quan mor l’avi, l’àvia o una persona propera els infants es fan moltes preguntes, preguntes que a vegades costen de contestar, d’explicar…i que no sempre tindrem les respostes a tot el que ens pregunten.

Des de l’escola, es podria fer unes sessions dedicades a la mort, al dol, a tot el procés. A continuació exposo uns quants contes que ens poden servir com a recurs per poder educar per a la mort amb nens i nenes de P5.

S’HA MORT L’AVI – DOMINIQUE DE SAINT MARS 

És a través d’aquest conte en forma de cómic, es relata la dura experiencia del dolor i el consol d’un nen i una nena amb la seva família, davant la mort de l’avi, des de que s’assaventen, fins a quan en poden parlar amb el consol del records.

Un bon recours per pensar en com donar suport als altres que passen per aquest tràngol i  aprendre a disfrutar dels moments bons i per acompanyar en els dolents.

shamortaavi

LA MARIA NO SE N’OBLIDARÀ – ROSER RIUS

Llibre il·lustrat per treballar a classe el tema del dol. La família es reuneix i, a partir de preguntes que fan els nens als més grans, intenten recordar als avis que ja no hi son. Tots junts acorden plantar arbres a un jardí per poder recordar a l’avi.

mariaoblidara

NO ÉS FÀCIL PETIT ESQUIROL – ELISA RAMÓN

Explica la història d’un petit esquirol que està molt trist perquè se li ha mort la mare i que pensa que mai tornarà a ser feliç, però el seu pare li fa entendre que la seva mare sempre estarà amb ell i que mai l’abandonarà.

Relat que ajuda els infants a entendre la pèrdua d’un èsser proper.

Sin t’tulo-2Després de la lectura del conte es podrà fer una assamblea en petit grup per parlar sobre la història que hem acabat de llegir. Serà important crear un clima acollidor on els infants es sentin còmodes a l’hora de parlar i arribar aquests objectius:

  • Preparar l’infant per a la mort
  • Propiciar la reflexió sobre la mort i el seu procés
  • Manifestar la curiositat i les inquietuds respecte a la mort
  • Expressar els sentiments i les emocions
  • Adquirir destreses i habilitats de pensament que els puguin ajudar davant d’un succés traumàtic

 

Per ampliar més sobre el tema, visita la pàgina: http://conxitalarrull.com on ens facilita més recursos per educar per a la mort.

ML.

Publicat dins de Contes, Educació Emocional i etiquetada amb | Deixa un comentari

El monstre de colors

6
Publicat el 18 d'agost de 2014

Un dels recursos per treballar les emocions és a partir del conte “El monstre de colors” de la il·lustradora Anna Llenas. En aquest conte, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.

Aquest conte ens ajudarà a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.

el-monstre-de-colors-detall1

el-monstre-de-colors-detall2

el-monstre-de-colors-detall3el-monstre-de-colors-detall4

L’autora, ens ofereix diferents recursos per treballar a partir del seu llibre.

RECURS 1 POTS AMB EMOCIONS:

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Posar nom a les emocions que els nens estan sentint en el moment present.

Activitat: Un cop identificat cada emoció amb un color convidarem als nens i nenes a col·locar les llanes de colors dins de diferents pots. (També es poden buscar altres alternatives i en comptes de llana podem posar boletes de plastilina o boletes de paper…) a cada pot li posarem un nom a l’etiqueta

potsemocions

RECURS 2: FOTOCÒPIES EMOCIONS

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Poder posar nom a les emocions i empatitzar amb les expressions del monstre, com a reflex de les emocions pròpies i dels altres nens.

Activitat: Un cop explicat el conte “El monstre de colors”, agafarem l’altra conte “El monstre de colors, quadern per pintar” on tindrem preparades 38 fotocòpies del monstre en diferents situacions on es donaran diverses emocions i demanarem als nens que identifiquin com se sent i en quin color han de pintar el monstre.

L’associació de colors és: groc/alegria, blau/tristesa, vermell/enuig, negre/por, verd/calma

el-monstruo-de-colores-coloreable-detalle

RECURS 3: FOTOCÒPIES NEUTRES

Objectiu: Posar nom a les emocions bàsiques i detectar quina emoció s’està sentint en el moment present. Connectar amb les emocions viscudes.

Activitat: Podem repartir fotocòpies amb expressions més neutres del monstre i demanar  que pintin amb el color/emoció que ell vulgui o com es senti en aquell moment. També podem optar per donar un full en blanc i que ells mateixos ens dibuixin i pintin el monstre de forma que després ens expliquin que li passa el monstre i que sent.

No necessàriament han de ser els colors que proposa l’Anna Llenas, podem proposar que cada nen/a relacioni un color amb un sentiment. De quin color veuen l’alegria? I la por?

monstre

Un cop dibuixats i pintats els dibuixos es penjarien en un espai de l’aula fent un mural, una altra alternativa seria fer una rotllana i explicar com hem dibuixat el monstre i quin estat d’ànim es troba en aquell moment. Podem arribar aprofundir dins de les converses amb els infants i parlar dels nostres sentiments i com ens sentim. Que hem fet durant el dia, si hi ha alguna cosa ens ha fet posar-nos alegres o tristos…

Aquí un petit video sobre “El monstre de colors” http://www.youtube.com/watch?v=vOVmZuxCusQ 

 

Informació extreta de la pàgina web de l’autora i il·lustradora Anna Llenas: http://www.annallenas.com

ML.

Publicat dins de Contes, Educació Emocional i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Hi havia una vegada…

4
Publicat el 5 de maig de 2014
Sens dubte els contes formen part de la infantesa, però no només és de caire lúdic, sinó també ajuda afavorir el desenvolupament, és un vehicle de comunicació i expressió, un gran recurs educatiu que ofereix a l’educador infantil moltes possibilitats d’aplicació.

Els contes infantils desperten i desenvolupen la sensibilitat cap a la bellesa i l’expressió d’aquesta bellesa, ofereix a l’infant la possibilitat de traduir la seva fantasia en paraules. També s’utilitza un llenguatge més selecte que el col·loquial, l’infant té un primer coneixement del llenguatge literari.

Posa l’infant en contacte amb la realitat, els prepara per a la vida, els dóna la oportunitat de conèixer fets i situacions diferents de les seves i com pot resoldre-les.

Faciliten l’estructuració temporal de la ment infantil mitjançant la comprensió de la simultaneïtat i la succesió ordenada de fets en el temps.

Inicien l’infant en el codi moral; els conceptes de i dolent i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat…de manera que l’ajuden a superar el seu egocentrisme i a interessar-se pels altres.

Els contes ofereixen informacions i coneixements d’una manera concreta, atractica i accessible. Ajuden també a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions. Els contes intenen transmetre consol, esperança i confiança amb el final feliç i el triomf del bé sobre el mal.

Desenvolupen la fantasia infantil, el caràcter viu dels personatges, les escenes i situacions eduquen la imaginació infantil, així mateix, els infants aprenen a distingir la fantasia de la realitat.

Serà de vital importància que dins de l’aula disposem d’un racó dedicat als contes, on els infants poden escollir el conte que més els hi agradi, puguin mirar, tocar, observar, i inclús un cop s’han iniciat en la lectura, llegir-los. Ha d’estar ubicat en un lloc tranquil i acollidor, separat de la zona de pas i moviment i si és possible a prop d’una finestra per poder comptar amb la llum adequada. Que sigui un espai càlid i confortable, amb una estora gran i coixins que permetin que l’infant estigui còmode.

A l’hora de fer la tria de contes, podem incorporar els contes populars, aquells contes que de boca en boca han anat passant de generació en generació com El Patufet o La Rateta que escombrava l’escaleta. 

També contes didàctics, aquells que ensenyen el nom dels objectes o tenen una finalitat d’ensenyar alguna cosa en concret. Contes d’autor il·lustrats que son llibres per ser llegits i contats per l’adult mentre l’infant mira les imatges.

Hem de tenir en compte fer una tria acurada, ens hem de fixar en una sèrie de característiques que han de presentar els llibres infantils:

-Que siguin sòlids i manejables, amb formats petits, cantons arrodonits, materials resistens…
-Il·lustracions clares, amb imatges nítides i pocs objectes
-Ha de relatar experiències familiars als infants (per exemple contes que relaten fets reconeixibles per els infants com ara “Tinc son” “Estic malalt” o “Adéu bolquers”)
-Que continguin històries o jocs previsibles, amb repeticions, contrastos…
-Oportunitats de participació i interacció
-Han de mantenir l’atenció i suscitar l’observació detallada. 

A l’hora de presentar el racó als infants, deixarem clar les seves normes d’utilització com ara, que no assisteixin molts infants a la vefada, dur les mans netes, no destorbar els altres o endreçar els contes una vegada vistos.

Un altre recurs per aquest racó és programar una sessió comptant amb la col·laboració d’un contacontes professional.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest article ja s’ha fos. 

Publicat dins de Contes | Deixa un comentari

Uh oh no tinc por

8
Publicat el 7 d'abril de 2014
De ben segur que en algún moment de la vostra infantesa veu tenir un malson, o bé tenieu por a la foscor, als monstres… L’edat aproximada en que s’inicia els terrors nocturns són entre els 3 i 12 anys, acostumen a desaparèixer amb l’adolescència, ja que a partir de certa edat tenim un altre tipus de preocupacions i desapareixen altres temors que teniem durant la infància.

Els malsons provoquen un despertar amb ansietat, crits, plors…un cop despert, l’infant té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat d’aquests continguts que li produeixen por.

Succeeixen durant la fase REM (rapid eye movements) de son, sovint al final de la nit. Què podriem fer per evitar que l’infant tingui por o vagi desapareixent els seus temors? Abans d’anar a dormir evitar mirar pel·lícules de terror, bèl·liques, d’acció… El recurs del conte pot ser una bona oportunitat abans d’anar a dormir, podem inventar-nos nosaltres mateixos la història i fer que el nen/a sigui el protagonista d’un conte on venç la por als monstres. L’infant se sentirà identificat amb el personatge i veurà que realment no passa res.

ALTRES CONTES:

 
De Sean Taylor. Editorial Joventut. Conte on desmitifica la imatge dels monstres i mostra un monstre simpàtic que es fa amic del protagonista.


De Santi Balmes. Editorial Principal de los libros. Disponible per iPhone iPod Touch i iPad. La Martina és una nena que no pot dormir a les nits perquè té por dels monstres.  A l’altra banda del terra, hi ha la nena-monstre Anitram (Martina al revès) que té por dels humans. Una nit la Martina i l’Anitram dormint es coneixeran per primera vegada. 

 
De Gustavo Roldán. Editorial Thule. Altra visió simpàtica dels monstres on els nens i nenes poden simpatitzar amb aquestes bèsties.

També podem comptar amb la col·lecció “Son, vine son” editada per La Galera. Són un grapat de contes que tracten sobre els diferents trastorns i problemàtiques abans d’anar a dormir.

-La Negri té malsons (Marcelo E Mazzanti) Tracta sobre els malsons.
-La nit del lloro
(Cristina Sans) Sobre l’insomni.
-Quin és el meu llit? (Núria Garcia Caldés) Quan dorms en un llit que no és el teu.
-Se’m ha escapat (Noe Bufarull) Sobre l’Enuresi nocturna.
-Un intrús a la habitació (David Montserrat) Un convidat especial per compartir habitació.
-És fosc, tinc por (Martí Ribas) La por a la foscor.

Sobre la por a la foscor també la podem tractar a la llar d’infants, anirirem baixant les persianes de forma progressiva fins que s’hi sentin còmodes i procedirem a fer  un joc de llanternes. Es pot organitzar un recorregut per l’aula, experimentar amb les diferents intensitats de llum, fer ombres deixant una mica més de claror…

Si més enllà de la foscor, la por als monstres, desconeguts o altres temors persisteixen, hauriem de consultar amb un especialista ja que poden derivar a problemes interns del infant. 

ML. 

Publicat dins de Contes, Descans i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Dia escolar de la No-violència i la Pau

6
Avui a totes les escoles del món es cel·lebra “El dia escolar de la No-violència i la pau” . Es pot aprofitar l’avinantesa per treballar a l’escola, la pau, els valors, la justicía, la moralitat.

Al cicle d’Educació Infantil , l’educació en valors és considera un contingut transversal, s’ha de treballar i ha de ser present en totes les accions educatives que es duen a terme.

En lloc d’ensenyar valors determinats als infants, hauríem d’educar amb valors i hauríem d’ensenyar a crear valors. No es tracta d’adoctrinar, sinó que cal que quan som davant l’infant li transmetem una sèrie de valors i creem una atmosfera que convidi al diàleg i a la reflexió.

Els recursos per anar fent present en l’espai educatiu, d’una manera més conscient:

-El foment de l’empatia
-L’estimulació d’una actitud assertiva
-La iniciació de dilemes morals 
-La iniciació al joc
-L’ús de titelles en la resolució de conflictes
-L’assemblea

A la primera etapa, més que recursos concrets, cal cultivar una manera de ser present a l’aula que vagi fomentant en els infants les qualitats que pretenem treballar mitjantçant aquests sis recursos.

Una de les formes que podriem utilitzar en aquest dia (i la resta del curs) és la iniciació als dilemes morals. Petites històries que plantegen un conflicte moral i al final de les quals se solen presentar dues alternatives enfrontades entre si que comporten un conflicte de valors.

En aquestes edats es poden treballar mitjançant els contes, ja que els infants reconeixen sentiments i actituds de la seva pròpia experiència vital. Parlar de personatges els permet parlar de manera indirecta d’ells mateixos, opinar sobre les coses que estan bé i les que no, i resoldre com han d’actuar davant de conflictes.

Un recurs és la col·lecció “Posa’t un conte” 

http://www.puc-pac.com 

A través d’aquests contes podem treballar diferents valors com la convivència, la responsabilitat,  l’autoestima, la diversitat, cooperació, creativitat, l’empatia…


Posa’t un conte inclou 5 disfresses, 10 il·lustracions cara/dors , 1 conte, 1 guia pedagògica, CD amb música, materials descarregables online.

A través de diverses històries, els nens i nenes podran viure a través dels personatges diferents emocions i sentiments.

Fomenta la empatia cap els altres i dóna peu a la reflexió.
 
 

ML. 

Dolços somnis

8
Abans d’anar a dormir escriure novament un altre article, el descans.

El descans forma part de les necessitats bàsiques de les persones, dormir és necessari per recuperar-nos de la fatiga diària i així poder mantenir un bon estat de salut, tant físic com a mental.

A les llars d’infants i les escoles (P3) es treballa també aquest aspecte, i els educadors infantils hem d’establir un equilibri entre les activitats i els descansos combinant-los adequadament dins l’horari escolar.

Segons l’edat de l’infant varia el període de vigíla i no són les mateixes hores de son als 2 mesos que als 12, ni tampoc els rituals abans d’anar a dormir. 

Nadons de menys d’un any: no necessiten llum ni ajuda per adormir-se. Es preferible dormir en una habitació diferent a la dels pares. Les hores de son varien molt d’un mes a l’altra. Els nounats dormen aproximadament de divuit a vint hores distribuïdes durant tot el dia i que s’interrompen només per ser alimentats, canviats o acaronats. Dels 3 als 6 mesos dormen 16 hores, dels 6 als 9 , dormen 13/15 hores i dels 9 als 12 mesos, dormen 14 hores.

D’un a dos anys: Si els hi costa agafar el son poden estar intranquils i ploraners. És un bon moment per afavorir l’aprenentatge de dormir sense la presència de l’adult, llum, rituals… No obstant, abans d’anar a dormir poden tenir objectes que els ajudin per dormir com un xumet, un peluix, un mocador…

Dels dos als tres anys: Continuen demanant l’atenció de l’adult i s’han d’evitar les situacions de ritual. Dormen en un llit normal i en cas que els costi dormir s’han de valorar les necessitats individuals i evitar les migdiades llargues. A poc a poc es començará a deixar de tenir objectes inadequats per la seva edat (els xumets) i se’ls ha ha d’ajudar a trobar la manera que es relaxin i puguin adormir-se sols.

Cap als tres anys: Aproximadament en aquesta edat deixen de fer la migdiada degut a les seves necessitats i el canvi de ritme escolar. Han de tenir les hores de son nocturn adequades. Poden tenir por de tenir malsons i mostrar rebuig a dormir en llocs poc habituals. 

Als 4 anys: Són conscients que han d’anar a dormir malgrat els altres encara no hi vagin. Tenen recursos que els ajuden a agafar el son com per exemple que se’ls hi expliqui un conte, una cançó o necessiten dormir amb una nina o qualsevol objecte que mantigui una relació afectiva.

Als 5 anys: Poden tenir malsons més sovint i poden allargar el moment d’anar-se a dormir per por de patir aquest moment. Ja són més autonòms i poden desvestir-se, posar-se el pijama i organitzar el seu llit.

Als 6 anys: Són més conscients de la necessitat d’anar a dormir i poden demanar ells mateixos que tenen son encara que estiguin fent alguna cosa interessant. Tenen autonomia i es vesteixen i es desvesteixen sols.

 


ALGUNS CONTES INFANTILS PER ANAR A DORMIR

JO DORMO 

Amélie Graux, Editorial Joventut. Conte destinat per a infants de 6 a 18 mesos. Consta de paraules i de il·lustracions referides al moment d’anar a dormir.

A DORMIR, VEURE, TOCAR I APRENDRE

VV.AA, Editorial Bruixola. Conte a partir de 9 mesos, estimula l’aprenentatge primerenc, toncant i manipulant diverses textures abans d’anar a dormir.


ANEM A DORMIR

Kathleen Amant, Editorial animallibres. Conte divertit que tracta sobre el moment d’anar a dormir.

A DORMIR, MONSTRES!

Ed Vere, Editorial Juventut. Conte a partir de 3 anys, que pretén trencar el mite de que els monstres són dolents. 



A part d’aquests contes n’hi han de molts més que es poden fer servir pel moment d’anar a dormir, i també es poden explicar els contes populars de sempre com “La caputxeta vermella”, “En Patufet”, “La rateta que escombrava l’escaleta” etc…

Ui! S’ha fet molt tard i servidora se’n va a dormir…que tingueu tots una molt bona nit.

ML.