EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

El joc dramàtic amb el peix irisat

6
Publicat el 6 de març de 2015

El joc dramàtic és un tipus de joc simbòlic (representar la realitat). Com bé va dir Piaget en la seva descripció dels estadis de desenvolupament infantil, defineix que al període sensoriomotor (dels 0 als 2 anys) apareix la funció simbòlica que precedeix amb el preoperatiu que va dels 2 als 7 anys. En aquest període l’infant representa mentalment persones o fets. En aquesta etapa, l’activitat principal són els dibuixos, les construccions, cançons, verbalitzacions dels jocs, jocs de rol, tot és joc simbòlic.

Al joc dramàtic, l’infant dóna veu a través seu a les persones que formen part de la seva vida. Podem trobar de dos tipus:

Joc dramàtic espontanireprodueix paraules, gestos i actituds de les persones del voltant.

Joc dramàtic dirigit, per l’educador/a que engresca els infants amb els seus comentaris o suggeriments per un espai creat.

En els dos casos, aquest exercici, afavoreix els infants a relacionar-se els uns amb els altres, permet als infants sentir-se un més del grup i que cadascú té un paper necessari donant sentit la dels altres.

Tant en el joc dramàtic espontani com en el dirigit, els infants sempre fan propostes a partir d’una situació inicial. La imaginació dels infants els permet convertir qualsevol objecte amb un estri necessari. L’educador/a ha d’aprofitar els recursos necessaris que proposen els infants com a manera de potenciar la seva capacitat i de respectar les seves iniciatives.

El joc dramàtic estimula l’expressió corporal de l’infant, fa ús de manera natural del seu cos i representa i interioritza la realitat que viu. 

Els educadores podem treballar-ho a l’aula de diverses maneres, a través de la representación d’un conte, amb disfresses, joc de titelles, dramatizació de cançons, de poemes…

En aquest cas, com a exemple de joc dramàtic, exposarem la representació d’un conte. 

Planificarem una sessió de joc dramàtic de 45 minuts amb infants de tres anys al voltant del centre d’interès del mar. La duració és massa llarga per l’edat dels nens que ens ocuparem, per això tindrem en compte fer diverses activitats per evitar el cansament i el desinterès.

ACTIVITAT 1 LECTURA DEL CONTE EL PEIX IRISAT

Objectius:

  • Escoltar atentament el conte
  • Mantenir l’atenció
  • Gaudir amb la història

Temporalització: 

10 minuts

Material:

  • Conte “El peix irisat” de Marcus Pfister, editorial Beascoa
  • Projector
  • Ordinador portàtil 

Desenvolupament:

L’educador/a explicarà el conte juntament amb els nens. Un cop estiguin asseguts, en silenci, se’ls introduirà el conte, i projectarem el conte a través d’un video https://www.youtube.com/watch?v=pPh0x130hFI o bé explicarem el conte ensenyant les pàgines perquè vegin les il.lustracions i així els infants els hi serà més fàcil seguir el fil.

ACTIVITAT 2 SOM EL PEIX IRISAT 

Objectius:

  • Posar-se a la pell del personatge que toqui
  • Potenciar el vincle amb els companys
  • Gaudir de l’activitat

Temporalització:

20 minuts

Material:

  • Teles de diferents colors
  • Espumes d’algues, petxines, estrelles de mar
  • Figures d’espuma representant el peix irisat i altres personatges

Desenvolupament:

Joc dramàtic espontani. En cap moment l’educador/a dirigirà la sessió. A partir del conte, deixarem que els infants d’una forma espontanea ens facin una representació del peix irisat i altres personatges.

 ACTIVITAT 3 PEIXOS I PESCADORS

Objectius:

  • Aconseguir caçar peixos i aconseguir no ser caçat
  • Potenciar el vincle amb els companys
  • Gaudir de l’activitat

Temporalització:

15 minuts

Material:

Una lámina de gomets

Peces de diferents formes, cubs, prismes, cilindres, ponts…

Desenvolupament:

Joc dramàtic dirigit. Dividir la classe en dos grups i cadascú es posarà en la pell del que li hagi tocat representar.

Els pescadors aniran amb una tela vermella per identificarse com a tal i hauran de caçar peixos enganxant un gomet. L’educador els guiarà i els que representen els peixos hauran de córrer, amagar-se, superar obstacles i no deixar-se atrapar.

Després farem intercanvi de papers i el joc serà a l’inversa.

ML.

Publicat dins de Contes, Joc simbòlic i etiquetada amb | Deixa un comentari

Va de metodologies

4

Un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de programar una activitat a l’etapa de l’educació infantil són els principis metodològics. S’ha de determinar què s’ha d’ensenyar i quan s’ha d’ensenyar. L’equip docent es plantejarà com es durà a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge perquè els infants asssoleixin les capacitats recollides en els objectius i contiguts proposats.

En la proposta pedagògica s’ha d’indicar quines són les línies bàsiques de la metodologia que l’equip educatiu del centre farà servir.

En la introducció a l’annex del decret 101/2010 que estableix el currículum de 0-3 anys es marquen les línies generals d’actuació educativa en el primer cicle.

Vegem quins principis metodològics podem emprar per afavorir l’aprenentatge infantil i el exemple de proposta educativa.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Els aprenentatges dels alumnes han d’estar connectats amb els coneixements que ja tenen perquè les pugin relacionar amb el que ja saben.

Exemple: A l’aula disposen d’un nino/a i li porten l’orinal perquè el nino/a pugui fer les seves necessitats. Ho relacionen amb la seva iniciació del control d’esfínters.

GLOBALITZACIÓ

Relaciona els diferents continguts i/o àrees.

Exemple: Treballen el concepte de fort i fluix i relacionen cada so amb un moviment diferent, picar de mans (fort) o picar de dits (fluix)

L’ACTIVITAT I EL JOC

Activitat que afavoreix el desenvolupament físic, psicomotor, intel.lectual, social, emocional i moral. El joc com a eina d’aprenentatge és un dels principals recursos metodològics de l’educació infantil. És a través del joc que els infants s’aproximen al coneixement del medi que els envolta.

Exemple: Joc simbòlic. Es pot tenir un racó destinat a una professió com ara la consulta d’un metge.

ASPECTES AFECTIUS I DE RELACIÓ

Hi ha d’haver un clima càlid i acollidor en que l’infant se senti segur i confiat.

Exemple: Després d’una sortida fem una assamblea i parlem sobre el que hem visitat, que ens ha semblat…

A part d’aquests principis, no es pot oblidar els següents criteris:

  • Motivació. Els infants han de sentir plaer a l’hora de realitzar les activitats i comprovar les habilitats noves amb el que sap.
  • Afavorir activitats col·lectives, individuals, lliures, dirigides…
  • Fomentar la participació en les activitats proposades.
  • Interessos de l’infant. Si per exemple, en una aula ha vingut un infant de frança i ha creat expectació dins de l’aula, es pot preparar un projecte sobre la cultura francesa.
  • Cal fer un enfocament globalitzador i que es basin en els següents aspectes: Racons, tallers, jocs de descoberta, joc simbòlic, petits projectes, festes populars…

Es poden incloure altres aspectes que l’educador/mestre cregui convenient com ara l’atenció a la diversitat, la coeducació, la flexibilitat, la socialització, partint d’experiències vivencials…

En definitiva, s’ha de plantejar diverses activitats concretant els objectius, els continguts i les capacitats tenint en compte totes les àrees curriculars.

arees

capacitat

ML.

Anem al mercat

4

Durant els primers anys de vida, l’infant té unes necessitats nutritives diferents segons l’edat. Des de que neix passa per diferents fases alimentàries (primer llet fins que es comença a la introducció dels aliments de forma progressiva).

L’infant necessita una gran aportació d’energia i nutrients perquè es troba en període de creixement i desenvolupament. L’alimentació ha de ser equilibrada i variada amb quantitat de calories, proteïes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals, aigua…per aconseguir un creixement òptim.

Per una alimentación correcta cal:

  • Variada. Ha d’incloure els 5 grups d’aliments
  • Suficient. Segons en relació del període de vida que es troba. (No menja el mateix un infant de 3 anys que un de 10 anys)
  • Bona distribució. Mai menys de quatre àpats al dia.
  • Higiènica. A evitar el risc de transmetre malalties infeccioses o tòxiques.

A més a més, és important no donar aliments fora de l’horari dels àpats. Els nous aliments s’han d’introduir en petites quantitats i posteriorment s’observarà si ho digereix bé o li produeix anomalies com ara vòmits, diarrees, étc.

A l’escola bressol, per promoure l’hàbit d’una alimentació saludable seria interessant fer partícep a l’infant sobre el que ingereix, què és, d’on prove, si és saludable i podem fer una petita excursió al mercat central per comprar l’esmorzar.

A partir del any, l’infant es va incorporant poc a poc a l’alimentació comuna i se’ls hi presenta el menjar  amb una textura més grossa, trossejat i aixafat, és una etapa decisiva que influirà en els seus  hàbits d’alimentació futurs i s’adaptarà als quatre sabors bàsics.

Cap els dos anys, al tenir aproximadament 16 dents, és capaç de menjar sol un plat de puré, punxant trossos d’aliments i portant-los a la boca.  S’ha de deixar que el nen mengi sol i ajudar-lo quan disminueixi el seu interès durant l’àpat. Sobretot potenciar el sabor original i no disfressar-ho amb altres gustos.

ANEM AL MERCAT

Objectius: 

  • Promoure una alimentació equilibrada
  • Conèixer els aliments bàsics com la llet i els seus derivats, pa i fècules, verdures i hortalisses i fruites fresques.
  • Elaborar l’esmorzar amb l’ajuda de l’educador/a
  • Afavorir el desenvolupament dels sentits

Desenvolupament:

Amb la classe de P2 (també pot ser un P3) ens aproparem al mercat central més proper per comprar els respectius aliments per elaborar l’esmorzar. Els hi preguntarem si saben què és un mercat, en que consisteix i si alguna vegada hi han estat. Els hi explicarem que ens aproparem per comprar l’esmorzar.

Un cop que estiguem al mercat, coneixeran les diferents fruites, verdures i hortalises (també es treballa els colors, les formes, el nombre, les mides, distingir diferents sabors i olors) i s’iniciaran a la seva ingesta.

Elaborarem l’esmorzar a base de diferents peçes de fruita fent una macedònia. També podem introduir la cançó popular de la masovera durant l’activitat.

“O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps…
Llums, naps!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres…
Llums, naps, nespres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous…
Llums, naps, nespres, nous!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres…
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s’ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s’ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat.
O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat”

Per a infants més grans, es pot fer una petita assemblea i comentar què esmorzem diariàment, si es saludable, si mengen suficient fruita i verdura.

Avaluació:

  • Mostra interès en l’activitat
  • Discrimina les diferents peces de fruita
  • Discrimina els diferents tipus de verdures
  • Discrimina els diferents sabors dels aliments
  • Discrimina els diferents olors dels aliments
  • Es menja l’esmorzar
  • Participa a l’activitat
  • Participa a l’assemblea
  • Escolta els companys
  • Respecta el torn de paraula
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Silenci! És hora de descansar

4

Una de les rutines bàsiques dins de l’escola bressol és la migdiada. A P3, segons quines escoles continuen amb aquesta rutina durant els dos primers trimestres. Altres creuen que a partir del primer curs del segon cicle no és necessari.

Sigui com sigui, a les escoles bressol les actuacions i actituds per part de l’educador/a seran les següents:

La migdiada es farà immediatament després de dinar perquè és quan l’infant està més relaxat i la digestió comença a fer el seu efecte. Al acabar de dinar, anirem al lavabo a rentar mans i cara; després eixugarem amb la tovallola i faran les seves deposicions (pipi o caca) a l’orinal o el vàter. Si són més petits els hi canviarem el bolquer.

Tot seguit anirem a una aula on l’espai estarà habilitat per dormir i estirar-se al llit. Aquí podem començar a introduir hàbits de ordre i cura per acostumar-los a deixar la roba i les sabates al seu prestatge. Identificarà el seu espai i a més a més, serà conscient que es l’hora d’anar a dormir.

Molt important trobar sempre el seu llit i les seves pertinencies al mateix lloc de sempre, per facilitar la localització.

Els estímuls ambientals s’aniran reduient, haurem de crear un ambient tranquil i acollidor, que l’espai estigui endreçat i no presenti objectes o decoracions que puguin inquietar l’infant. Abaixem persianes, posem música relaxant, la nostra veu també l’anirem suavitzant. L’educador ha de tenir una actitud tranquil·la.

Durant la migdiada haurem de ser a prop, per assegurar-nos que es manté la calma i que si algun infant té algun malson o es desperta, evitarem que la resta de grup també es desperti. En algun moment de desconsol, podem agafar el nen i així ajudarem al nen/a a calmar-se.

Està permès la utilització d’objectes familiars que donin seguretat i tranquil.litat a l’infant. Cada infant tindrà els seus costums tant a l’hora d’anar a dormir com de despertar-se. Alguns utilitzaran xumet, un ós de peluix i cal que l’educador/a conegui els costums de cada infant.

Els infants han d’aprendre a dormir-se sols, a respectar la resta de companys…

Caldrà mantenir horaris controlats i estables, la migdiada s’haurà de fer cada dia a la mateixa hora. Adaptant-nos sempre al ritme del nen i procurant que desenvolupi una actitud favorable.

A mida que es vagin despertant de forma espontània, els rebrem amb efecte perquè es sentin segurs. L’activitat següent serà fer pipi o caca al vàter o orinal (si són més petits els hi canviarem els bolquers).

Quan tots estiguin llevats, pugem les persianes i ventilarem l’espai.

ML.

Publicat dins de Descans i etiquetada amb | Deixa un comentari

Treballem la motricitat fina

7

En varis articles m’he centrat en la psicomotricitat, però hi podem trobar la motricitat fina i la gruixuda.

La motricitat fina són totes aquelles accions que requereixen una major precisió i es necessita una coordinació oculomanual i utilització de les mans com ara escriure, agafar objectes, fer la pinça, pessigar, estripar…

I la motricitat gruixuda és refereix a totes aquelles accions que fem amb el cos, com ara caminar, saltar, girar…mantenint un control del nostre cos i amb els objectes i l’espai.

Una activitat que podem fer per treballar la motricitat fina:

POSEM I TREIEM PILOTES!

Objectius:

  • Potenciar la motricitat fina
  • Potenciar la coordinació oculomanual
  • Emplenar la caixa de pilotes
  • Treballar l’objecte, l’espai i les nocions dins-fora
  • Gaudir de l’activitat proposada

Material:

  • Dues caixes tancades amb un forat cadascuna (de la mida de la mà de l’infant)
  • Pilotes d’escuma o bé pilotes cassolanes (omplir globus amb un plàstic per posar arròs)

Descripció:

Hi hauran dos tipus de caixes, una plena de pilotes i l’altra buida. Es tracta de que els infants que tinguin la caixa buida, hauran d’encistellar amb la pilota dins del forat per després acabar treient-les i els infants que tinguin la caixa plena, l’hauran de buidar fent que la pilota rodoli per el forat de la caixa, un cop que totes estiguin fora, les hauran de tornar a posar dins.

Activitat molt senzilla però que permet treballar i millorar la destresa en la manipulació d’objectes.

Avaluació:

  • Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
  • Segueix les indicacions de l’educador/a
  • Agafa la pilota amb la mà
  • Encistella la pilota
  • Si li cau la pilota, l’agafa i ho torna a intentar
  • Posa la mà dins de la caixa
  • Mostra destresa a l’hora d’agafar les pilotes de dins de la caixa
  • Diferencia els conceptes “dins” “fora”
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

El meu pare és mestressa de casa

4

Una bona manera de treballar la coeducació és relacionar-ho amb els oficis. Hi ha professions d’home i professions de dona? 

Una manera de trencar amb els estereotips és treballar-ho conjuntament amb els infants a partir dels 2 anys. Però com podem fer-ho? A continuació exposo diferents activitats amb la finalitat de introduir el tema dels rols de gènere als més petits.

ACTIVITAT 1: ASSAMBLEA ELS OFICIS

En rotllana, crearem un clima càlid, acollidor i plantejarem diferents situacions per saber què en pensen els infants. Cada infant dirà a què es dedica el seu pare/mare. En cas de que hi hagi un pare perruquer o una mare polícia plantejarem: “Pot ser perruquer?” o “Pot ser Polícia?” “Per què?” transmentent la idea de que hi ha professions estereotipades i no haurien de ser així.

ACTIVITAT 2: EL MEU PARE ÉS MESTRESSA DE CASA, I QUÈ?

elmeupare

Llibre a partir dels 8 anys (autor: Silvia Ugidos, editorial: La Galera) també podem introduir-lo abans adaptant segons l’edat a convenir. Què passa si el pare és mestressa de casa? Ho pot ser? Per què? Intentarem reflexionar sobre aquest fet.

ACTIVITAT 3: EL RACÓ DE LES PROFESSIONS

Tindrem dos espais diferenciats amb la representació de dues professions amb tendència a desenvolupar-la un sexe determinat. En aquest cas, un racó de mecànica i un altre de la perruqueria. Els infants hauran d’anar passant pels dos espais. Tot seguit farem una rotllana i debatrem com hem jugat i si ens hem sentit a gust fer de mecànic/a o de perruquer/a i parlarem sobre els estereotips que hi ha adjudicats per a cada sexe.

OBJECTIUS

  • Fomentar la igualtat d’oportunitats a través del joc
  • Reflexionar sobre els estereotips adjudicats a cada sexe
  • Treballar en equip
  • Gaudir amb l’activitat proposada

MATERIALS

  • Racó de mecànica: construccions, cotxes, eines de joguines, monos de mecànics
  • Racó de la perruqueria:  bates, rulos, pintes, raspalls, mirall irrompible…

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL RACÓ

Els infants aniran passant pels dos racons de manera lliure sense les directrius de l’educador/a que només observarà el joc. No obstant, anirem suggerint que vagin passant per tots els racons. Després farem una rotllana i explicarem què hem fet i iniciarem una conversa que afavoreixi la participació de tots els infants tot parlant sobre els rols estereotipats.

AVALUACIÓ FUNCIONAMENT DELS RACONS

RACÓ DE MECÀNICA

  • És atraient el racó
  • Els materials són els adequats
  • Ha faltat algun material característic
  • L’espai era l’adequat

RACÓ DE LA PERRUQUERIA

  • És atraient el racó
  • Els materials són els adequats
  • Ha faltat algun material característic
  • L’espai era l’adequat

AVALUACIÓ ÚS I APROFITAMENT DELS RACONS

  • Mostra preferència pel racó de la mecànica
  • Mostra preferència pel racó de la perruqueria
  • Li costa canviar de racó
  • Juga amb els seus companys
  • Pren la iniciativa a l’hora de jugar
  • Reclama la presència de l’adult
  • Es disfressa de mecànic/a
  • Es disfressa de perruquer/a
  • Participa a l’assamblea
  • Respecta el torn de paraula dels companys
  • Escolta els companys
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Les TIC a l’Educació infantil

7

No podem obviar que avui dia les tecnologies formen part de les nostres vides. És per això que dins de l’Educació infantil també se li dóna molta importància i des de ben menuts iniciem als infants a les noves tecnologies, se’n diu TIC que ve a ser: tecnologies de la informació i la comunicació.

Està considerara com un eix transversal del currículum i se situa a un nivell similar a les competències bàsiques tradicionals com la lectura, l’escriptura, el càlcul matemàtic i estan integrades en l’ensenyament.

La competència digital es desplega en totes les àrees del currículum (recordem que són: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges). Es poden concretar en diverses propostes d’activitat globalitzades que fem arribar als infants, vinculades a la seva vida quotidiana a l’escola. Per això les podem relacionar amb el desenvolupament de totes les capacitats:

  • Progressar en el coneixement i domini del cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats
  • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix o mateixa i de les altres persones
  • Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

El Departament d’Educació proposa iniciar els infants a partir dels 2 anys i seguir la seqüència bàsica següent en el cicle del parvulari, dels 3 als 6 anys.

Caldrà fomentar la participació activa de l’infant en l’aprenentatge. Les TIC mai no podrán substituir la manipulació i experimentació directa i hem de respectar la seqüència des del més concret i proper a l’infant fins al més abstracte i llunyà en la selecció -per exemple- dels materials.

Les dimensions de la competència TIC són:

ALFABETITZACIÓ DE LA COMPETÈNCIA TIC

  • Utilitzar el ratolí per assenyalar i clicar
  • Iniciar i tancar l’ordinador
  • Utilitzar el teclat o la tauleta sensible
  • Imprimir clicant a la icona d’imprimir

INSTRUMENTS DE TREBALL INTEL·LECTUAL

  • Prendre consciència de la possibilitat d’obtenir informació per mitjà de mitjans electrònics
  • Confeccionar una image utilizan un programari de dibuix senzill
  • Explicar el procés de treball amb l’ordinador i indicar les eines utilitzades

EINA DE COMUNICACIÓ

  • Fer comparacions simples entre el telèfon i el correu

CONTROL I MODELITZACIÓ

  • Seguir les instruccions

El racó de l’ordinador és imprescindible a partir dels 2 anys i trobarem els següents objectius:

  • Estimular l’àmbit audiovisual
  • Estimular la percepció visual i auditiva
  • Conèixer el vocabulari dels perifèrics de l’ordinador
  • Potenciar la coordinació ull-mà amb el ratolí i el teclat

Permet el treball individual, en parelles o petit grup, és aconsellable que el nombre màxim d’infants sigui de 4 o 5 infants i pugin treballar diferents programes destinats a l’aprenentatge de la lectoescriptura, la discriminació de sons, de formes, jocs d’atenció, de dibuix…).

Les normes d’utilització de l’ordinador i perifèrics han de ser clares i concretes.

Al parvulari és habitual tenir una sala dedicada als ordinadors (per l’aprofitament d’altres cursos com l’educació primària i secundària) mentre que a les escoles bressol ho podem incoporar dins de la pròpia aula.

A part d’un ordinador, es pot treballar amb altres eines TIC com una pissarra digital o un projector que ens pot ajudar a portar a terme un projecte o tenir bones comunicacions amb les famílies a través d’un bloc o el correu electrònic.

Fa poc va sortir la noticia de que l’Institut Nacional d’Educació de Finlàndia va decidir que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017 i que als nens els hi ensenyaran la lletra de pal i escriure directament a ordinador. 

Aquí la notícia al complet:

http://www.ara.cat/premium/societat/calligrafia-aprenentatge-necessari-perdua-temps_0_1261673952.html

Sembla ser, que per bé o malament les TIC cada vegada van agafant més importància.

ML.

Publicat dins de Tic i etiquetada amb , | Deixa un comentari

A dalt, a baix, davant o darrere!

4

Què és la geometria? Així comencem l’article d’aquesta setmana, escrivint sobre una branca de les matemàtiques que estudia l’espai i els cossos que l’ocupen.

Des de ben menuts es comença a introduir aquests conceptes i començar a tenir una base del coneixement logicomatemàtic que és present a totes les àrees, concretament en l’àrea Comunicació i llenguatges i l’àrea Descoberta de l’entorn.

Dins de la geometria podem trobar:

1. CONEIXEMENT DE L’ESPAI

-Per orientar-se a l’espai, cal orientar-se en el propi cos, trobant-hi els punts de referència i les dimensions: dalt/sota, davant/darrere, costat dreta / costat esquerra. L’exploració de l’espai en l’infant comença amb el moviment propi del seu cos. Reconèixer i situar objectes de l’entorn i establir una relació permeten a l’infant orientar-se espacialment. 

Com bé sabeu, a l’hora de programar una activitat hem de tenir en compte la fase evolutiva de l’infant, relacionar què és el que sap amb què és el que volem que aprengui.

Aquí una mostra per etapes.

PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL (0-3 ANYS)

La sala dels lactants (4 mesos a 1 any) està pensada i organitzada per permetre potenciar el moviment i la exploració de l’entorn. El primer espai en aquesta etapa és el racó de la manta, un racó còmode, acollidor i amb molts objectes que estimulen el moviment. Amb el pas del temps, el nadó ja començará a desplaçar-se i aconseguir petites fites, a reconèixer al final de l’espai on dorm.

A mida que es vagin fent més grans, ampliarem l’espai i estructurarem l’aula per racons de joc que facilitarà l’organització espacial. Alguna activitat ideal per facilitar aquest coneixement és l’experimentació de l’espai.

Prepararem caixes de cartro de diverses mides i formes de forma que permeti treballar diferents experiències: ficar-se a dins, omplir caixes amb caixes petites, apilar i fer torres, étc.

 SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL (3-6 ANYS)

Fase evolutiva Possible activitat Exemple
Exploració de l’ espai Establir el vocabulari adient de la relació estàtica entre dos objectes.Establir el vocabulari adient de la relació dinàmica entre dos objectes Observem els objectes que tenim al davant, darrere, a un costat, a l’altre, a dalt, a baix, verbalitzant-los.En rotllana juguem amb una pilota i la passem cap a dalt, cap a baix, cap al davant, cap al darrere, cap a un costat, cap a l’altre. Verbalitzant les diferents accions.

 

Si anem a la platja caminant estarà a prop o lluny?

Nocions geomètriques bàsiques Explorar diferents objectes i establint-ne les característiques geomètriques Explorem un cub i verbalitzem que té cares planes, resseguim on comença i on acaba cadascuna de les superfícies.
Transformacions geomètriques Establir transformacions topològiques

Establir transformacions

projectives

 

Establir transformacions mètriques

Agafem un globus i dibuixem una casa. Ara inflem i veiem com s’ha deformat la casa.Agafem i projectem l’ombra d’un pal amb un focus de llum que modifica l’orientació del focus.

 

Agafem un triangle rectangle i el presentem des de diferents perspectives.

 

 2. CONEIXEMENT DE FORMES

Les característiques principals que defineixen les figures són: obertes o tancades, tenir els constats o les cares rectes o corbes i tenir una dimensió, dues o tres. A partir de P2 podem fer les següents activitats:

-Descriurem figures, comparar-ne o buscar-ne que tinguin una característica determinada. Poder trobar línies, superficies, volums, objectes oberts i tancats.

-El Tangram (fustes de diferents formes) és una bona oportunitat per iniciar-nos en cossos geomètrics ja que es poden fer varies combinacions de tal manera que podem formar un quadrat o un triangle.

-Les construccions també son una bona opció ja que es treballen diferents objectes amb diversitat de pesos, formes, mides i volums i es fan formes en tres dimensions.

ML.

Publicat dins de Logicomatemàtica i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Fem un instrument casolà

4
Publicat el 5 de gener de 2015

Primer de tot…BON ANY NOU A TOTHOM!!!

Si en l’últim article vaig escriure sobre la seguretat de les joguines i la seva adquisició, en aquest vull fer referència d’una joguina que podem construir de forma casolana amb materials de rebuig que podem tenir perfectament per casa.

D’aquesta forma, els nens i nenes col·laboren en la seva elaboració, comproven que un objecte que semblava inservible se li pot donar una altra utilitat sense la necesitat de gaires medis i a part, s’estableix el vincle entre l’infant i l’adult (en aquest cas els pares o bé educadors).

Per poder portar a terme el instrument, en aquest cas, un tambor, necessitarem els següents materials:

IMG_7484

_Un recipient rodó. Pot ser una caixa rodona, un envàs d’una caixa de galetes, de cacau en pols…

_Adhesius per folrar la caixa. Aquí ja depén del gust de la persona que ho posi en pràctica. En el cas del exemple, serà un adhesiu blau i un altre groc.

_Gomets i enganxines per decorar la caixa.

_Estisores que utilizarem per tallar l’adhesiu.

_Globus que seran la punta dels pals.

_Paper de diari que posarem dins del globus.

_Palets de gelat o bé palets xinos que seran les baquetes del tambor.

_Gomes de pollastre per unir els palets amb el globus.

Quan tinguem la caixa, folrarem l’envàs. La caixa i la tapa de la caixa, preferiblement que siguin de dos colors diferents perquè el tambor resulti més llampant. Un cop folrat enganxarem gomets o diferents enganxines que tinguem de colors.

Després, elaborarem els pals. Agaferem un globus i retallarem la part més estreta de forma que poguem posar a dins paper de diari perquè el globus quedi inflat. Un cop que ho tinguem ho enganxarem al palet de gelat per fer les baquetes. Com? Amb unes gomes de pollastre farem un nus.

Aquest seria el resultat per elaborar les baquetes:

IMG_2568

I el resultat final del tambor.

IMG_7507

Espero que us hagi agradat i que us pugui ser útil per poder portar-ho a terme amb els vostres fills, nebots, cosins…Ah! No us oblideu de fer la carta de reis, encara sou a temps visitant aquesta pàgina:

http://www.reismags.cat

Bons reis!

ML.

Publicat dins de Jocs i joguines, Música i etiquetada amb | Deixa un comentari

La seguretat de les joguines

5

Ara que estem en dates senyalades és molt important ser coneixedors de la seguretat de les joguines a l’hora de comprar-ne per els més petits.

Ens hem d’assegurar que les joguines, a part de ser adequades per l’edat també han de complir una sèrie de condicions que garantitzin la seguretat dels infants mentre juguen. Els requisits mínims que han de complir les joguines per ser segures i que es puguin comercialitzar sense riscos estan establerts per una normativa específica a tots els països de la Unió Europea.

Perquè una joguina sigui segura ha de complir tres condicions:

  • Normativa. Ha de complir la normativa legal vigent a Espanya, informar del funcionament de la joguina i si hi ha algun tipus de risc per ús inadequat.
  • Consum. Hem de mirar si té un valor lúdic i educatiu.
  • Ús. Vetllar perquè no posi en perill la seguretat i la salut dels usuaris, ni de terceres persones.

Les normatives relatives a les joguines és la següent:

  • Normativa de la UE. La directiva 88/378/CEE del Consell, de 3 de maig de 1988, modificada per la Directiva 93/68/CEE estableix el marc jurídic per a la seguretat de les joguines en la UE per tal d’assegurar que totes les joguines es comercialitzen en aquest àmbt compleixin les exigpencies de seguretat.
  • Normativa Espanyola. La normativa espanyola relativa a les joguines la trobem en el Reial decret 880/1990, de 29 de juny, pel qual s’aproven les normes de seguretat de les joguines (BOE núm. 166/1990, de 12 de juliol de 1990) Modificat pel Reial decret 204/1995, de 10 de febrer, pel qual es modifiquen les normes de seguretat de les joguines, aprovades pel Reial decret 880/1990, de 29 de juny (BOE núm. 99/1995, de 26 d’abril de 1995)
  • Comunitats autònomes i les administracions locals. Apliquen la normativa estatal sobre la seguretat de les joguines. 

Per garantir la seguretat dels infants en la seva interacció amb es joguines s’ha de considerar els següents aspectes:

-Les joguines s’han de regir per unes normes de fabricació.

-Han de portar una etiqueta en què constin les instrucciones del funcionamiento i l’edaf mínima per utilitzar-la.

-Es demana responsabilitat de les persones adultes, pares i mares, educadors, mestres…

La marca CE és símbol de garantia i és conforme a les disposicions legals sobre la seguretat dels usuaris.

marcatge01

No obstant, existeixen organismes que vetllen per la qualitat i la seguretat de les joguines que supervisen i investiguen les diferents empreses i els hi donen suport perquè les joguines surtin al mercat amb una garantia de qualitat i seguretat per als consumidors.

L’Associació Espanyola de Normalizació i Certificació (AENOR) és la que s’encarrega de donar el distintiu de normalització N a les joguines. Indetifica les joguines espanyoles que han passat per un seguit de proves en què tècnics, especialistes i investigadors han avaluat el producte.

L’Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU) és una entitat sense ànim de lucre que s’encarrega – en àmbit estatal – d’investigar i de fer proves que verifiquen el compliment de la normativa europea en màteria de seguretat de la joguina.

A Barcelona tenim el Laboratori d’Assaig i Investigació, que treballa en millorar la qualitat i la seguretat de les joguines. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també vetlla i representa els interessos dels infants i dels pares com a consumidors.

Tot i així si trobeu qualsevol anomalia en una joguina que hàgiu comprat, podeu fer la reclamació a l’establiment on l’heu adquirit i contactant amb l’associació de consumidors més propers o directament a l’Administració local corresponent.

Així que si encara no heu comprat joguines per els vostres fills, nebots, cosins, fills d’amics… ja sabeu, si voleu regalar una joguina que compleixi les normes de seguretat.

BON ANY NOU TOTHOM!

ML.

Procés cognitiu: Posem atenció i memòria!

3

Moltes vegades he explicat que durant l’etapa de 0 a 6 anys els infants desenvolupaven la motricitat, l’afectivitat, l’estimulació sensorial…però que passa amb el procés cognitiu?

Hi ha dos tipus de funcions cognitives les bàsiques com ara l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el raonament. En aquest article em centrare amb l’atenció i la memòria i com podem treballar-ho a la llar d’infants.

Imaginem que estem en una aula amb infants de 18 a 24 mesos i volem buscar 5 materials per treballar la capacitat d’atenció i de memòria.

ACTIVITAT 1: ELS ANIMALS DE LA GRANJA

Tindrem unes titelles on estaran representats els animals de la granja (gos, vaca, pollet, porquet…) cada cop que l’infant prem un animal l’educador/a farà el soroll característic. Ha de relacionar cada animal amb el seu so, l’educador/a dirà: Ara vull que m’assenyalis el que fa “muuuuuu” i l’infant haurà de recordar que és la vaca.

titere_guante_animales_granja

Aquesta activitat va bé per discriminar els diferents tipus d’onomatopeies, per relacionar titella-so, estar atent i memoritzar el so que produeix.

ACTIVITAT 2: UN TRENCACLOSQUES

Podrà exercitar l’atenció veient quines són les peces que encaixen

trencaclosques-anecs

Important que el trencaclosques sigui adequat per el seu moment maduratiu i l’edat de l’infant.

ACTIVITAT 3: EL JOC DE LES PARELLES

Tindrem quatre cartes perquè l’infant es vagi familiaritzant amb les cartes, després les girarem amb les figures cap a la taula i l’infant haurà de començar a fer parelles, a mida que vagi avançant el joc, introduirem més parelles.

memory

Els objectius d’aquest joc són potenciar l’atenció – estar atents als dibuixos- exercitar la memòria a curt termini, treballar la memòria icònica – els dibuixos representen objectes de la realitat- , discrimanació visual -diferenciar els dibuixos- i la situació espacial de les cartes.

ACTIVITAT 4: EL JOC DE LES DIFERÈNCIES

Es tracta de buscar les diferències entre les dues fotogràfies per estimular l’atenció. Es pot començar amb unes diferències relativament fàcils i anar complicant a mida que l’infant es faci més gran.

difere-ncies-1311-86078

ACTIVITAT 5: DIBUIXA I PINTA

Tindrem dos dibuixos identics de les tres bessones, en una estaran pintades i en l’altre no. Es tracta que l’infant sigui fidel a la foto que sí està pintada i haurà d’utilitzar els mateixos colors.

tresbessones1

Però que passaria si estiguessim amb una aula integrada per infants de 4 a 12 mesos? Quins recursos podriem utilitzar per infants d’edats tant primerenques? Veiem-ho!

  • Posar-li al canell anelles que sonin perquè es miri les mans i escolti el so que fan les anelles
  • Posar mòbils al bressol perquè els pugui seguir amb la mirada
  • Posar-li un objecte a la mà perquè piqui amb ell a la taula, després un objecte a cada mà perquè faci el mateix
  • Donar-li un sonall perquè el faci sonar i després amagar-lo
  • Amagar objectes i estimular-lo a fixar la vista
  • Estimular l’infant a posar objectes dins d’un cistell, caixa, ampolla…
  • Amagar un objecte que li agradi dins d’una caixa plena d’objectes i estimular-lo a que busqui aquell objecte que tant li agrada

 

ML.

Publicat dins de Cognitiu i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Alteracions i trastorns en el descans

2

El descans forma part de les necessitats bàsiques de tota persona. Els professionals de l’educació infantil hem de vetllar per satisfer aquestes atencions bàsiques.

A les escoles bressol i també al parvulari els infants fan la migdiada, per tant, hem de ser coneixedors dels diferents trastorns i alteracions que poden passar durant el descans.

Podem trobar les disòmnies i les parasòmnies. 

Les disòmnies són trastorns en la quantitat, la qualitat i l’horari del son, més conegut com l’insomni. L’insomni és la incapacitat de poder dormir com es necesssita. Representa dificultats per conciliar el son, a desvetllar-se durant la nit, de manera que influeix en la quantitat i qualitat del descans. És l’alteració més freqüent en l’edat infantil.

Els desencadenants de l’insomni poden ser:

  • Perturbacions organiques. Quan el nen té mal d’orella, de panxa…no consegueix dormir.
  • Dificultats mécaniques. A causa d’una obstrucción nasal que es produeix quan està encostipat.
  • Dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir. No s’ha adquirit bé la rutina i l’hàbit d’anar a dormir. És un dels trastorns més freqüents d’insomni infantil. Poden ser a causa de l’alimentació (s’ha quedat amb gana, la menjada ha estat massa copiosa, aliments no adequats per motius diversos…) o canvis freqüents de la persona que el posa a dormir, d’espai…
  • Conflictes emocionals. Degut al vincle afectiu amb els seus pares, canvis d’ambient o que el nado no se senti prou protegit o acceptat.

La intervenció daban de l’insomni inclou analitzar les condicions ambients per afavorir la comoditat, el benestar físic, mantenint una temperatura adequada, aïllament acústic, crear les condicions adequades, evitar canvis en l’entorn habitual on dorm l’infant i els rituals que es produeixen a l’hora d’anar a dormir.

Les parasòmnies es caracterixen per ser conductes anormals associades al son en els moments de transició son-vigília.

Les parasòmnies més freqüents són:

  • Malsons
  • Somnilòquia
  • Somnambulisme
  • Terrors nocturns
  • Bruxisme
  • Jactatio capitis

Però en que consisteixen aquestes parasòmnies? Vegem-ho!

El malson provoquen ansietat, crits i plors. Un cop que l’infant es desperta té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat que li produeix por.

La somnilòquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son. Es tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida quotidiana. Un cop s’ha despertat del son, no es recorda res.

El somnambulisme es caracteritza per episodis repetits de comportaments motors complexos que s’inicien durant el son i que impliquen que l’individu s’aixequi del llit i comenci a caminar.

Els terrors nocturns són episodis de despertar brusc, on l’infant s’incorpora de cop, amb expressió de pànic i signes d’ansietat, pupil.les dilatades, sudoració, taquicàrdia. Els pares miraran de tranquil.litzar-lo però l’infant no connecta amb la realitat.

El bruxisme consisteix en fregar-se les dents les unes amb les altres. Es deu a l’acumulació de tensió en la zona de la mandíbula que durant el període del son es descarrega produint un so característic. Es relaciona amb l’estrès i factors genètics, amb l’edat tendeix a desaparèixer. No obstant, pot perjudicar la salut dental del nen i cap utilitzar una pròtesi dentària per dormir.

Jactatio capitis consisteix en moure rítmicament el cap o tot el cos sobre el coixí. Aquest balanceig es pot acompanyar de sons guturals que es produeixen durant la relaxació prèvia a quedar-se adormits. Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys. Després d’aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i dificultats en l’adquisició d’un bon hàbit per anar a dormir.

També podem trobar altres altercions com els ronquets i l’enuresi noctura (fer pipí mentre es dorm).

La síndrome de la mort sobtada del lactant o mort al bressol es la mort sobtada d’un infant menor d’un any de naturalesa inexplicable i sense causa concreta. No obstant, per evitar aquest fet és convenient:

  • Posar l’infant al bressol de panxa en l’aire. Si té problemes de reflux gastrosofàgic s’ha de comentar amb el pediatre.
  • El matalàs del nen ha de ser rígid: cal evitar edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.
  • No se l’ha d’abrigar massa. L’excés de roba o escalfor de la cambra augmenta el risc.
  • Si el nadó encara no ha nascut, cal recordar que el consum de tabac, alcohol o drogues durant l’embaràs multiplica el risc de patir la síndrome de la mort sobtada del lactant.

ML.

Publicat dins de Descans | Deixa un comentari

Un article amb molt de ritme

4

Música. Que seria de les nostres vides sense música? A l’etapa d’infantil el llenguatge musical facilita l’expressió i la comunicació. L’infant permet la descoberta, l’experimentació, la creació.

El ritme, el moviment, l’expressió corporal i gestual i la psicomotricitat són indissociables d’aquestes primeres edats.

Amb la música podem treballar les característiques del so, del ritme, els instruments, cantar, dansar, és una eina transversal i global que ens permet treballar les diferents capacitats i àrees de l’educació infantil com per exemple; la relació afectiva, la pertinença de grup, exercitar l’aparell fonador, treballar la modulació de la veu, la discriminació del so i del silenci, treballar el llenguatge, la precisió i coordinació oculomanual i l’expressió corporal, el vocabulari de les diferents llengües, la psicomotricitat (l’esquema corporal).

La música també serveix per moments quotidians com per tranquil.litzar, per divertir, per gaudir. L’educadora caldrà que triï bé la cançó que han d’aprendre els nens, quines són apropiades per escoltar, quines pels hàbits, per dinar, per dormir, per ballar…

Si els infants són molt petits caldrà que la cançó sigui amb poc text i melodia senzilla. El procés per aprendre cançons és el següent:

1. Escoltar la cançó tota sensera primerament i després per fragments

2. Imitar sota les indicacions de l’educador/a

3. Reconèixer i saber-se situar dins la melodia

4. Reproduir-la i modificar-la si aquest és el cas, un cop ja està ben assumida.

Per treballar les cançons disposem de material divers que podem penjar a l’aula o tenir en un cançoner que podem fer arribar a les famílies.

partitures

O unes lámines (com es mostra a la foto) plastificades amb la partitura, el dibuix relacionat amb la cançó i la lletra malgrat que encara no sapiguen llegir ni lletres ni figures musicals en un pentagrama però saben que allò vol dir alguna cosa.

Una partitura ens pot permetre jugar amb els infants:

  • Cantar una cançó mentre ensenyem la fitxa perquè l’associïn
  • Cantar la cançó i que l’infant busqui la fitxa
  • Ensenyar la fitxa i que els infants cantin

Podem treballar amb imatges seqüenciades: per fer entenedor el tema de la cançó podem emprar un díptic, tríptic o quadríptic i cada seqüència dibuixada representa un tros de la cançó. Poden ser seqüències lligades en una tira de cartolina o poden ser imatges soltes i que serveixin per treballar la lògica i la seqüència del temps.

La capsa de les cançons també és un bon recurs, a dins podem posar un objecte relacionat amb alguna cançó en concret, un peluix, una titella, una figura de plastilina…per exemple, l’educadora treu un objecte i els nens han de reconèixer a quina cançó fan referència.

titella peixcargolplasti

De quines cançons estariem parlant referent a les dues fotografies?

Una altra manera de tenir les cançons presents és fer un mural a l’abast dels infants. Amb un paper gran enganxat a la paret hi anirem penjant les cançons seguint un criteri (cançons d’animals, cançons d’oficis…) i anirem enganxant dibuixos segons el criteri de la cançó.

Hi ha moltes maneres de treballar el llenguatge musical que segons l’edat, el grup, la metodologia i l’educador pot utilitzar de la forma més convenient.

ML.

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Seguim lluitant pels drets dels infants

4

Avui es celebra el 25è aniversari de la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions unides. L’any passat vaig fer un petit homenatge en aquest article http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=254245 però és un tema força important per no deixar mai de parlar-ne, avui i cada dia.

Repasarem alguns dels drets que es recullen a la Convenció sobre els drets dels infants.

ARTICLE 2

Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra qualsevol mena de discriminació.

ARTICLE 8

L’estat té l’obligació de protegir i, si s’escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d’un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.

ARTICLE 13

L’infant té dret a la llibertat d’expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que triï només amb les limitacions que la llei prevegi.

ARTICLE 14

L’Estat té la obligació de respectar el dret de l’infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures dels seus pares per guiar-lo en l’exercici dels seus drets d’acord amb l’evolució de les seves facultats.

ARTICLE 19

L’estat té la obligació de protegir l’infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tiupus físic, mental o sexual.

ARTICLE 23

Els infants disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seva integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.

ARTICLE 31

L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

ARTICLE 35

Els Estats han de posar tots els mitjans necessaris per impedir el segrest, la venda o el tràfic d’infants.

solidaritat

Tant de bó arribi el dia que s’hagin assolit tots els articles de la Convenció dels drets dels infants, sabem que ara per ara això no és així. Tot i així el personatge popular de la Mafalda ens explica en aquest video com funciona això dels Drets dels infants:

https://www.youtube.com/watch?v=SMHAxpTHGZw&feature=player_embedded

ML.

Guarderies? No. Escola bressol o llar d’infants

5

De tota la vida em sentit anomenar aquesta paraula Guarderia per referir-nos a una escola bressol o una llar d’infants.

Cap els anys 70′ les guarderies per a infants de 0 a 2 anys depenien del Ministeri de Treball  i aquest era de caràcter assistencial, sense formar part del sistema educatiu, per tant no existia cap legislació educativa. La manca de reglamentació feia que hi hagues molts centres incontrolats, amb llocs no habilitats per portar aquesta activitat, sense condicions de seguretat i higiene, sense criteris pedagògics, poc personal i sense qualificar…de manera que molts actuaven amb afany de lucre i sense pensar en les necessitats dels infants. La llei de 1970 parlava d’educació preescolar a partir dels 4 anys, edat en la qual començava el parvulari.

Cap els anys 80′ va començar haver un lleuger canvi i es criticava cada vegada més la denominació guarderia i es va començar a parlar d’escola infantil. També va augmentar l’escolarització dels infants.

Va ser al any 1990 que l’ordenament legislatiu de la LOGSE va reconèixer l’educació infantil com l’inici de tot el sistema educatiu: l’educació infantil és una etapa que comprèn del 0 las 6 anys i es divideix en dos cicles, de tres anys cadascun. A partir d’aquest moment, l’etapa de 0-3 anys s’obligava a les administracions a anar creant places.

L’any 2002, el PP va aprovar la LOCE, que tornava a excloure l’educació infantil de primer cicle del sistema educatiu, però la derrota electoral d’aquest a l’any 2004 va impedir el desenvolupament d’aquesta proposta, que suposava un retrocés en tornar a posar el cicle de 0-3 anys com algo assistencial.

Amb la LOE (2006) es va tornar a considerar l’educació infantil de 0 a 6 anys com a primera etapa del sistema educatiu, dividida en dos cicles (0-3 anys i 3-6 anys) voluntari i gratuït només en el segon cicle.

A Catalunya tenim plena competència en matèria d’educació. La LEC – Llei de 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació  és la primera vegada que Catalunya desplega un model educatiu propi. 

També disposem del decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle,  pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres. En canvi, el segon cicle de l’educació infantil hi ha el decret 138/2008, de 9 de setembre.

El PP va aprovar la LOMCE per a tot l’estat espanyol, una llei que entre moltes propostes  vol que el castellà també sigui llengua vehicular. Des de varies plataformes com som escola s’han fet diverses iniciatives per demanar una escola en català. La consellera d’educació Irene Rigau va declarar que no s’aplicaria estrictament i que l’entrada en vigor serà merament administratiu.

somescola_14j_adhesiu_690x370

I·lustració de Joan Turu.

En definitiva, l’educació infantil tant el primer com el segon cicle es basa en els principis següents:

  • Educació comuna, inclusiva i coeducadora
  • Atenció especial a la diversitat del infants
  • Relació amb les famílies (cooperació, participació)
  • Detecció i interveció primerenca en les dificultas d’aprenentatge
  • Motivació i integració de les experiències i aprenentatges de l’alumnat
  • Adaptació al ritme de cada infant
  • Necessitat d’establir una adequada coordinació amb el primer cicle i amb el cicle inicial de primària

Per tant, no només es juga o es pinta per tenir-los entretinguts sense cap finalitat. Desenvolupen capacitats que els han de permetre créixer integralment com a persones a través dels quatre eixos següents:

  • Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
  • Aprendre a pensar i a comunicar
  • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
  • Aprendre a conviure i habitar el món

ML.

Publicat dins de General | Deixa un comentari