Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: tradicions

Xile: país de volcans, terratrèmols i himnes

0

Bon dia i bona hora!

Avui, tal com ja vaig dir a l’article anterior, redactaré un article sobre qüestions culturals de Xile. A Xile hi ha molts himnes: l’himne nacional (òbviament), els himnes de moltes universitats i els himnes de moltes ciutats i pobles. Pel que fa als volcans, en total hi ha 2.700 volcans a Xile! Us ho podeu creure? A mi em sembla increïble. De fet, entre els molts terratrèmols que tenen (perquè és un país molt sísmic) i les erupcions dels volcans, els xilens estan ben entretinguts. De fet, hi estan tan acostumats que noten una tremolor (un terratrèmol lleu) i segueixen dormint. També és cert que poden dormir tranquils perquè tots els edificis que s’han construït a partir dels anys seixanta són antisísmics.

Comencem!

  1. UN BESO: comencem amb les salutacions. A Catalunya, quan quedem amb algú i saludem, fem dos petons. A Xile, en canvi, la gent només en fa un. Així, doncs, si saludeu un xilè o una xilena, cal que aneu amb compte i després del primer petó us atureu.
  2. CIAO! A Xile quan la gent s’acomiada, utilitzen la paraula italiana ciao. No diuen mai adiós. O diuen ciao o diuen hasta luego. I en lloc de dir “Que vaya bien!”, diuen “Que esté/esten bien!” (segons si usen usted o ustedes).
  3. USTED: Tot i que el tu també s’utilitza, l’usen molt menys que a Catalunya. A Catalunya, utilitzem el tu en la majoria de casos. Evidentment l’utilitzem amb família i amics, però molts cops fins i tot amb desconeguts i amb professors universita. Quan parles amb algú que et trobes pel carrer, és bastant habitual utilitzar el tu. Si parles amb el pare o la mare d’un amic i utilitzes vostè, de seguida et diuen que els tutegis. El tu s’utilitza pràcticament amb tothom. A Xile, en canvi, és al revés: s’utilitza el vostè pràcticament amb tothom. L’únic cas en què he vist que no s’utilitza és si parles amb el teu amic o amiga. En la resta de casos s’utilitza el vostè.
  4. CAFÉ, TÉ Y MILO: a Xile la gent pren més te que cafè. I tant el te com el cafè el prenen només amb aigua. Per tant, el cafè americà (que jo personalment detesto amb totes les meves forces) és molt habitual. Jo, com a mediterrània que soc, mai no prenc cafè americà i prenc o bé un tallat o bé un cafè amb llet. I el te el prenc com els irlandesos i els anglesos: te negre amb llet. Així, doncs, quan em veien, a la gent li sorprenia la manera com jo prenc el te i el cafè. També cal dir que a Xile molta gent beu també mate, com a Argentina. I a la palla que usen per a beure li diuen bombilla! El Milo seria com el nostre Cola Cao.
  5. EL VIEJITO PASCUERO: El Pare Noel a Xile s’anomena Viejito Pascuero. Segurament us semblarà estrany perquè és un personatge de l’època de les festes de Nadal i no pas de l’època de les festes de Pasqua. A Catalunya, les festes del mes de desembre s’anomenen Nadal i les festes del mes de març o abril (depèn de quan cau) s’anomenen Pasqua. A Xile, en canvi, utilitzen també la paraula Pascua per a les festes del mes de desembre, cosa que a mi em sembla que crea confusió i/o ambigüitat. Per això el Pare Noel és el Viejito Pascuero, i també per això allò que mengen per Nadal i que sembla un panettone es diu pan de pascua.
  6. UN CORTADO: a Xile cal anar amb compte amb la paraula cortado. Com que sabem que un tallat en castellà es diu un cortado, si voleu prendre aquest tipus de cafè a Xile, segurament demanareu un cortado. Però llavors el que passarà és que us portaran un cafè amb llet. A Xile, si voleu demanar un tallat, heu de demanar un cortado chico. A Xile hi ha el cortado chico i el cortado grande. El cortado chico seria l’equivalent del cortado (tallat en català) i el cortado grande seria l’equivalent del café con leche (cafè amb llet en català).
  7. TRADICIONS NADALENQUES: a Xile el 24 es celebra a la nit però no ho anomenen nochebuena; el dia 25 es festiu però no fan res (no fan un dinar de Nadal); el dia 26 es treballa perquè no celebren Sant Esteve (igual que a Espanya, que no ho celebren); el dia 31 es fa festa grossa i el dia 1 és festiu; el dia 6 de gener ells no celebren res (ni Reis Mags ni befana ni res), només desmunten l’arbre de Nadal. Cal dir que el que ells fan la nit de Cap d’Any és semblant però diferent. A Catalunya i a Espanya mengem els 12 grans de raïm amb les campanades, mentre que a Itàlia mengen llenties (no pas 12 llenties amb les campanades sinó un plat de llenties amb cullera) perquè diuen que porten diners. A Xile han adoptat tant la tradició espanyola com la tradició italiana, però les han modificades una mica. La gent que decideix fer els 12 grans de raïm els menja al ritme que vol, sense campanades, i la gent que decideix fer les llenties les llança enlaire o les menja.
  8. Pel que fa al menjar, hi ha moltíssims plats típics, així que jo només n’esmentaré uns quants:

SOPAIPILLAS (és bàsicament pa fregit i al damunt hi poses el que tu vols):

CHARQUI (que és carn deshidratada):

COMPLETO (seria semblant a un hot dog però amb més ingredients, com ara tomàquet, alvocat, maionesa):

MOTE CON HUESILLO: és una beguda molt popular de Xile que consisteix en suc de préssec (jugo de durazno), blat (mote) i préssecs deshidratats (duraznos deshidratados, llamados huesillos).

  1. PAPEL WC: una cosa que a mi m’ha sobtat molt és saber que a certs països de l’Amèrica del Sud, com ara Xile, hi ha molts llocs on no pots llençar el paper higiènic a dins del vàter i l’has de llençar a la paperera.

  1. MAQUI: és una fruita xilena

  1. EL COLECTIVO: una de les coses més curioses per mi és això. El colectivo és un taxi que funciona com si fos un bus. És a dir, té forma de taxi però té una ruta i unes parades establertes on la gent puja i baixa, igual que els nostres busos. I el preu és molt barat, com agafar el bus en el nostre cas. A Xile també tenen busos (s’anomenen la micro) i també tenen taxis com els nostres (anomenats taxis).

  1. MANJAR: això és allò que en castellà anomenem dulce de leche i en català, almívar de llet. Per als xilens el manjar és com la xocolata per als catalans. Es veu que a l’Amèrica del Sud la xocolata és molt cara i, per tant, no és gaire habitual.
  2. LOS MAPUCHES. Un dels pobles originaris de Xile és els maputxes. La RUKA és la casa tradicional dels maputxes. Avui ja no s’usa per a viure, però sí que segueixen fent-la servir per a fer diverses tasques, com ara fumar el charqui. Ruka significa ‘casa’ en mapudungu, que és la llengua dels maputxes. I el volcà Villarrica s’anomena RUKA PILLÁN, que en mapudungu significa ‘casa del diable’ (té la seva lògica perquè quan un volcà entra en erupció i llança lava és una cosa perillosa i vermella com el diable, que intenta fer mal!). Malauradament el mapudungu no s’ensenya a les escoles i la majoria de maputxes ni tan sols parlen entre ells en mapudungu. L’única cosa que sobreviu d’aquesta llengua són paraules soltes que els xilens posen enmig de les frases en espanyol. Per exemple, guata és una paraula maputxe que vol dir ‘barriga’ en espanyol i que els xilens usen quan parlen en espanyol xilè.

  1. FERIA MAPUCHE: Quan vaig anar a Xile, vaig aprofitar per a anar a una fira maputxe. Cal destacar que tots els venedors d’aquest tipus de fira han de ser maputxes. Però els compradors no cal que ho siguin, tothom pot anar allà a comprar. De fet, s’anomenen mapuches perquè en mapudungu che significa ‘persona’ i mapu significa ‘país/terra’. Per tant, mapuche significa ‘persona autòctona’, ‘persona del país’ (per a diferenciar-se dels estrangers invasors). La mateixa lògica s’aplica al nom de la llengua: ells l’anomenen mapudungun (mapu significa ‘país/terra’ + dungun significa ‘parla’). Per tant, la parla de la gent autòctona és la llengua local, no pas la dels estrangers invasors.

aquesta és la bandera dels maputxes:

Si algun dia teniu l’honor d’assistir a una cerimònia maputxe, us explico una cosa que cal saber. Jo vaig assistir a una, però desconeixia això que us explicaré. Resulta que a les cerimònies maputxes ofereixen un got que van passant a tots els assistents amb una beguda típica: el muday (conté blat, aigua i mel). Si teniu al·lèrgies (com jo, per això vaig dir que no -perquè no en sabia els ingredients-) o teniu qualsevol altre motiu per a no beure la beguda que us ofereixen, el que heu de fer és donar-la dos cops (vessar-la dos cops a terra) a la terra. Per als maputxes, dir “no” és una ofensa i el que cal fer si no volem beure és això que acabo d’explicar, perquè donar la beguda a la terra és una manera d’agrair a la terra allò que ens ofereix.

  1. HISTORIA SOBRE EL ESCUDO DE LA UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN: m’agradaria acabar l’article d’avui amb una història que m’ha agradat molt. És la història d’una ciutat anomenada Concepción. En aquesta ciutat hi ha una universitat (Universidad de Concepción) i a l’entrada del campus, a terra, hi ha l’escut d’aquesta universitat. I aquest escut té una història molt interessant. Es diu que si tu vols estudiar en un futur en aquesta universitat, no el pots trepitjar perquè, si el trepitges, mai no aconseguiràs accedir-hi i estudiar-hi. I si ets estudiant d’aquesta universitat, tampoc no el pots trepitjar perquè, si ho fas, mai no et graduaràs. Per tant, cal passar pel costat de l’escut. Tanmateix, el dia de la cerimònia de graduació els alumnes que es graduen es fan una foto amb el diploma a les mans trepitjant l’escut! Després de tants anys de no poder-lo trepitjar, ara sí que poden! I ho fan: això és el que fan el dia de la graduació. Es veu que aquesta història és ben sabuda per a tothom que viu en aquesta ciutat. De fet, fins i tot la gent que no té res a veure amb la universitat però viu allà i va a passejar pel campus (és un campus obert a tothom i molta gent va a passejar-hi com si passegessin per un parc qualsevol) no el trepitja i passa pel costat.

 

Bé, això és tot. Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

CADA TERRA FA SA GUERRA

2
Publicat el 6 de maig de 2019

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Happy Pancake Tuesday!

7

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Publicat dins de CULTURA, ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Cada terra fa sa festa

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de les festes i tradicions franceses i comparar-les amb els respectius equivalents (si n’hi ha) a Catalunya, Itàlia i Irlanda. Trobo que és interessant veure les diferències entre països, sobretot si celebren la mateixa festa però de manera diferent. Vegem-ne uns quants exemples!

 

L’ÉPIPHANIE

L’épiphanie es celebra el primer diumenge del mes de gener; així, doncs, la data varia d’un any a l’altre. Per exemple, aquest any ha estat el dia 3 i l’any que ve serà el 8 de gener. Aquest dia, a França, es menja la galette des rois (que seria el nostre tortell de reis. Vegeu la imatge de més amunt). Hi ha una diferència molt interessant entre França i Catalunya: A França, qui troba la fava (o figureta) es “converteix en rei”. A Catalunya, en canvi, hi ha dues coses dins del tortell: la fava i el rei. Qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell i qui troba el rei és qui es “converteix en rei”.

A Itàlia també tenen l’epifania el dia 6 de gener, però allà no vénen els Reis Mags, sinó que ve la Befana (una bruixa que porta caramels als nens que s’han portat bé i carbó als qui s’han portat malament).

A Irlanda, malgrat ser un país catòlic, el dia 6 no es celebra; és a dir, no vénen ni els reis ni la Befana ni ningú. Almenys actualment és un dia laborable normal i corrent.

 

POISSON D’AVRIL

A França, l’1 d’abril és el dia del poisson d’avril! Tal com podeu veure en aquest dibuix, aquest dia s’enganxen peixos de paper a l’esquena de la gent per fer broma i també es diuen mentides als amics o familiars intentant que se les creguin. És l’equivalent francès del nostre Dia dels Sants Innocents, però amb dues diferències: ells enganxen un peix de paper a l’esquena i nosaltres, en canvi, hi enganxem una llufa; ells ho celebren el dia 1 d’abril i a Catalunya, en canvi, és el dia 28 de desembre.

El que trobo curiós és que sembla que siguem els únics que ho celebrem el dia 28 de desembre, perquè tant els italians com els irlandesos també ho celebren el dia 1 d’abril (a Itàlia es diu pesce d’aprile i a Irlanda s’anomena April Fools’ Day).

 

PÂQUES

Pâques és Pasqua en francès. Durant aquests dies, a França, els han de cercar al jardí o a dins de casa ous o animals de xocolata que estan amagats. En italià, Pasqua es diu Pasqua (igual) i durant aquest període es mengen dolços típics com ara la colomba i hi ha la tradició de regalar ous de xocolata als nens. En anglès, Pasqua es diu Easter i, allà es regalen Easter eggs. A Irlanda, quan els nens reben els Easter eggs, se’ls mengen amb moltes ganes perquè han estat quaranta dies (Lent) sense menjar xocolata, per exemple. Lent (‘quaresma’) és molt important allà: tant adults com nens deixen de menjar o fer alguna cosa (fumar, per exemple, en el cas dels adults). A Catalunya, per Pasqua, també es regalen ous de xocolata, però nosaltres tenim una altra cosa que no he vist als altres països: la mona. Per als lectors no catalans, explicaré què és: és un pastís, semblant als d’aniversari (tot i que avui també pot ser una figura de xocolata com ara una casa) amb alguna figureta a sobre. Aquí en teniu una fotografia:

 

FÊTE DE LA MUSIQUE

A França, el 21 de juny és la Fête de la musique (‘festa de la música’). En certa manera, aquesta festa ha substituït, almenys en algunes regions, la festa de Sant Joan (la Saint-Jean). Fa anys a França també es celebrava Sant Joan amb fogueres i tot això, però avui ja no es fa. Aquí Catalunya, el 21 de juny no és un dia molt celebrat tot i que, pel que es veu, és el Dia de la Música. A Itàlia i a Irlanda tampoc no és un dia gaire celebrat.

 

 FÊTE NATIONALE FRANÇAISE

El dia 14 de juliol els francesos celebren el seu dia nacional. A Itàlia, el seu dia és el dia 2 de juny, tot i que el dia 25 d’abril també és molt important perquè celebren que es van alliberar del feixisme. A Catalunya, l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Per als lectors no catalans, si cliqueu aquí podeu escoltar l’himne nacional de Catalunya, es diu Els Segadors. A Irlanda, el 17 de març celebren Saint Patrick’s Day i és festiu.

 

NOËL

Noël vol dir ‘nadal’ en francès. En italià, es diu Natale. En anglès, es diu Christmas.

Si ens fixem en l’etimologia, en català, Nadal ve del verb néixer. Pel que fa al francès Noël, ve del llatí natalis. I, evidentment, l’italià Natale ve de natalis. Em sembla important destacar que la paraula anglesa és totalment diferent de la de les altres llengües, no comença amb na– o no-. Abans de mirar l’etimologia, a simple vista, podem veure que la paraula Christmas ve de Christ (‘Crist’; és a dir, Jesucrist). Si comprovem l’etimologia, veiem que era fàcil de deduir: Christmas ve de Christ + mass (que vol dir ‘missa’); és a dir, ‘la missa de Crist’. Quina conclusió en podem extreure, de mirar l’etimologia de les diverses llengües? Doncs és interessant observar que en anglès presten més atenció a Crist i que les llengües romàniques, en canvi, es focalitzen més en el naixement.

 

LA SAINT-NICOLAS

Saint Nicolas

És una tradició que hi havia en alguns llocs de França, sobretot abans que s’estengués tant el Pare Noel americà. Segons explica Le Figaro, aquest sant baixava del cel la nit del 5 al 6 de desembre i portava regals i gominoles i el company de Saint Nicolas, el Père Fouettard castigava els nens que s’havien portat malament.

A Itàlia, el Babbo Natale porta regals als nens la nit del dia 24, però els nens els obren el dia 25 al matí, com fan a Irlanda amb Santa Claus.

A Catalunya, abans que es celebrés la tradició americana del Pare Noel, aquí ja teníem (i encara tenim!) el tió de Nadal. El dia 24 després de sopar, els nens catalans fan cagar el tió, tal com es veu al següent dibuix:

 

LE JOUR DE L’AN

En català, le jour de l’an es diu Cap d’Any (1 de gener). En italià, és Capodanno. En anglès, en diuen New Year’s Day.

 

LA SAINT-VALENTIN

Pel que es veu, a França també es celebra Sant Valentí (la Saint-Valentin) i és vista una mica com un negoci (podeu llegir aquí l’article de Le Figaro). A Irlanda es celebra Saint Valentine’s Day, el dia dels enamorats. A Itàlia, es coneix com a San Valentino.

A Catalunya, en canvi, abans que hi arribés Sant Valentí (tradició forana), nosaltres ja teníem Sant Jordi! Per als catalans, el dia dels enamorats i de l’amor en general és Sant Jordi, un dels dies més esperats i més celebrats de l’any!

 

LA SAINT-SYLVESTRE

El dia 31 de desembre en francès es diu la Saint Sylvestre. En anglès, es diu New Year’s Eve i a Irlanda van al bar a prendre unes cerveses i canten Auld lange syne. A Itàlia, es diu San Silvestro (curiosament igual que en francès). A Catalunya, en canvi, aquella nit es diu nit de Cap d’Any. Si no volem fer referència només a la nit sinó a tot el dia, podem dir vigília de Cap d’Any. ATENCIÓ: nit vella* és incorrecte!!!

 

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat o semblat interessant. A reveure!!!

 

 

Què es menja a Irlanda?

2

Us dono la benvinguda després de les vacances de Nadal! Em sap greu haver trigat tant a escriure, però la veritat és que he tingut molta feina fins ara. Dit això, a l’article d’avui m’agradaria explicar-vos el que he après de la gastronomia irlandesa (sobretot pel que fa al Nadal) després d’haver passat dos nadals en aquest país tan preciós! Espero que us sembli interessant.

 

DSC_3410

Aquest és un tipus de pasta que és molt comú a Irlanda i que es menja durant tot l’any: es diuen eclairs. Normalment porten nata a dins i xocolata per sobre. M’agradaria explicar que els croissants, un tipus de pasta a què nosaltres estem tan acostumats, allà no es troba, no en mengen. A Irlanda, és molt més normal menjar un eclair que un croissant de xocolata.

 

DSC_3411

A Irlanda no mengen torrons; allà, per Nadal, és típic regalar una caixa de Roses o una caixa de galetes als familiars o amics quan vas a visitar-los. Roses és un tipus de bombons de la casa Cardbury que es mengen molt per Nadal.

 

DSC_3446

Això és una potato waffle. Aquí Catalunya, les waffles es diuen gofres, però compte!, són diferents de les que ells mengen. Aquí les gofres són dolces i a sobre hi posem xocolata o gelat o alguna cosa dolça. A Irlanda, en canvi, les waffles estan no són dolces, sinó que estan fetes de patata: és com menjar patata bullida però amb forma quadrada i cruixent. Allà normalment les mengen els nens, amb Ketchup per sobre i acompanyades de fish fingers (que són com les varitas de merluza Pescanova). Tot i això, els adults també en poden menjar, no està pas mal vist ni prohibit.

 

DSC_3468

A Irlanda, quan ets en un restaurant, en lloc de dur-te una setrill amb oli d’oliva, et porten una safata amb pa i mantega. És cert que aquí també ens porten una safata amb pa o amb bastonets de pa italians, però no ens porten mantega. En aquest sentit Irlanda potser s’assembla una mica a França, en el sentit que mengen més mantega que nosaltres.

 

DSC_3469

A propòsit de restaurants, allà no és gens estrany sentir algú que es demana una pint of milk (o a glass of milk). Aquí Catalunya, si vas a sopar fora, ningú no es demana un got de llet per beure. Potser és una de les coses que em van sorprendre més. A casa, òbviament que els catalans bevem llet, però no als restaurants mentre sopem. Allà, en canvi, sí.

 

DSC_3484

Aquesta foto és d’un Christmas pudding. És un postre que es menja després del dinar d’un dels dies de l’època de Nadal. A dins hi ha diversos tipus de panses i la massa està feta d’ou, treacle (un tipus de xarop negre –i no em refereixo a xarop en el sentit de ‘medicament’–), una mica de greix i alguns condiments com ara canyella o gingebre. A vegades, la gent hi posa nata fresca per sobre.

 

DSC_3485

Això és barmbrack. És un tipus de pa, no és un pastís. És un pa una mica fosc, integral i amb panses. Normalment la gent l’unta amb mantega o melmelada. Es menja tot l’any, però durant Halloween se’n venen uns que serien com els nostres tortells de reis: a dins tenen un anell i la llegenda diu que a qui li toqui el tros amb l’anell es casarà l’any següent.

IMG_1775

Això és un Christmas cake casolà. La diferència amb el pudding és que el Christmas pudding és més dens i més dolç, mentre que el Christmas cake té una textura semblant a la de les magdalenes (esponjosa i que es trenca amb facilitat). Una altra diferència entre aquests dos postres és que el pudding normalment es serveix calent.

 

IMG_5477

Aquest és un pastís que es diu Apple tart i que es menja de postres durant tot l’any. Normalment es serveix calent i amb gelat de nata per sobre. En anglès americà, en diuen Apple pie.

 

IMG_5478  IMG_5482

Allà el menjar típic del dinar de Nadal és això: turkey (‘gall dindi’). Normalment es serveix acompanyat amb ham (‘pernil dolç’, però diferent del nostre), stuffing (pa ratllat amb herbetes i all) i verdura (bròquil, pèsols, col de Brussel·les, pastanaga i patata). Com que un gall dindi sencer és molt gros, una família no se l’acaba en un dia i acaben menjant gall dindi durant dos o tres dies. Com que la carn del gall dindi és una mica eixuta i allà no fan servir oli d’oliva per a amanir, s’hi posen gravy (una salsa que us ensenyaré a la pròxima fotografia).

 

IMG_5480

Aquí el teniu: el gravy. No només es fa servir per Nadal, sinó tot l’any. Normalment es serveix calent i es menja amb carn o pollastre, mai amb peix. No és gaire saludable, perquè porta molt de greix i colesterol; però com que allà no mengen oli, fan servir gravy. La tassa aquesta que s’utilitza per a servir el gravy es diu a gravy boat.

 

IMG_5483

El bol de l’esquerra és trifle i el de la dreta, gelatina (jelly). El trifle és com una macedònia feta de capes de fruita intercalades amb capes de pa de pessic i després s’hi afegeix la gelatina líquida. Després, la gelatina es refreda i el trifle queda sòlid. Tant la gelatina sola com el trifle són postres i hi ha gent que al trifle, hi posen Sherry (una beguda alcohòlica). En aquest cas, s’anomena Sherry trifle.

Espero que hàgiu passat un bon Nadal i que us hagi agradat l’article, fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari