Marta Garcia-Puig

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

1. Té forma de creu i ells són ateus
2. S’assembla a la creu nazi
3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).