Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: italià

SOC, SOY, SONO, SUIS…

0
Publicat el 16 d'agost de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria donar una ullada als verbs ésser i haver en llatí i comparar-los amb les llengües romàniques que conec (català, castellà, italià i francès) per tal de veure’n les semblances i les diferències. Des que he començat a estudiar llatí, sempre em fixo i comparo el llatí amb la resta de llengües per veure l’evolució de les llengües romàniques.

 

VERB SUM

El verb sum és el verb ésser llatí. El que em sembla curiós és que en un temps verbal s’assembla molt a una de les llengües i que en un altre temps verbal s’assembla molt a una altra. El català, però, sembla que és la llengua que més ha canviat respecte al llatí. Vegem-ho:

VERB SUM EN PRESENT: sum, es, est, sumus, estis, sunt. El català, el castellà i l’italià han canviat una mica respecte al llatí, però el francès s’ha mantingut molt semblant al llatí. Francès: suis, es, est, sommes, êtes, sont. 

VERB SUM EN IMPERFET: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant. De totes quatre llengües la que s’ha mantingut més fidel al llatí és el castellà, que és quasi idèntic: era, eras, era, eramos, erais, eran.

VERB SUM EN FUTUR: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt. Aquí ve la part divertida i curiosa. La primera persona de l’italià és exactament la mateixa que la del llatí (ero), però en italià significa ‘jo era’ i en llatí significa ‘jo seré’! La segona persona de l’italià també s’ha mantingut gairebé igual, però passa el mateix: en italià és passat i en llatí és futur! La veritat és que confon molt quan ja saps italià i et poses a aprendre llatí. Italià (imperfet!): ero, eri, era, eravamo, eravate, erano.

VERB SUM EN PERFET: fui, fuisti, fuit, fuimus, fuistis, fuerunt. Aquest temps verbal s’ha mantingut força semblant en totes les llengües, però la llengua que s’ha mantingut més fidel és el castellà: fui, fuiste, fue, fuimos, fuisteis, fueron.

 

VERB HABEO

En llatí, aquest verb es conjuga habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent i vol dir ‘tenir’! Segurament deveu pensar que l’anglès have ve d’aquí, oi? Doncs no! Per més que s’assembli en forma i significat al verb have anglès, el verb anglès no ve del llatí habeo. En llatí, no hi ha l’auxiliar haver, per tant habeo només significa ‘tenir’. Aquest significat de possessió l’han conservat només l’italià (avere = ‘tenir’) i el francès (avoir = ‘tenir’).

A més, en llatí tenim tenere (‘sostenir’) i habere (‘tenir’). Doncs aquests dos verbs han conservat els corresponents significats en italià (tenereavere) i en francès (teniravoir). A més del significat de possessió, el verb haver en italià (avere) i en francès (avoir) també s’utilitza com a auxiliar. En català i castellà, en canvi, el verb haver només s’utilitza com a auxiliar. Així, doncs, compararem el verb llatí habeo amb l’italià i el francès.

VERB HABEO EN PRESENT: habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent. En francès ha canviat molt i en italià també ha canviat força, tot i que menys que el francès. Francès: ai, as, a, avons, avez, ont. Italià: ho, hai, ha, abbiamo, avete, hanno. 

VERB HABEO EN IMPERFET: habebam, habebas, habebat, habebamus, habebatis, habebant. El verb en francès ha canviat bastant, però en italià es manté força semblant.  Francès: avais, avais, avait, avions, aviez, avaient. Italià: avevo, avevi, aveva, avevamo, avevate, avevano. Però atenció: les dues primeres persones de l’imperfet de l’italià (avevo, avevi) s’assemblen a les dues primeres del futur en llatí: habebo, habebis! En el cas de l’imperfet, tant l’italià com el francès han perdut la lletra h, però el català i el castellà l’han conservada en l’auxiliar haver.

VERB HABEO EN FUTUR: habebo, habebis, habebit, habebimus, habebitis, habebunt. En el cas del futur, tant l’italià com el francès han canviat força. Italià: avrò, avrai, avrà, avremo, avrete, avranno. Francès: aurai, auras, aura, aurons, aurez, auront. L’italià i el francès en el futur utilitzen la lletra r, cosa que no fa pas el llatí (el qual fa servir dues lletres b).

VERB HABEO EN PERFET: habui, habuisti, habuit, habuimus, habuistis, habuerunt. El francès ha canviat totalment i l’italià ha canviat força. Francès: eus, eus, eut, eûmes, eûtes, eurent. Italià: ebbi, avesti, ebbe, avemmo, aveste, ebbero. Com podeu veure, l’italià conserva força tant la segona persona singular com la segona persona plural. Les altres persones, en canvi, han canviat força.

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

TOT ÉS RELATIU

0
Publicat el 18 d'abril de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article als pronoms relatius. Últimament he observat certes similituds i diferències entre les llengües que conec pel que fa a aquest tema i m’han semblat curioses. Així, doncs, avui m’agradaria compartir-les amb vosaltres.

 

QUI

En llatí, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte dins de l’oració subordinada i és masculí, s’utilitza el pronom relatiu qui, encara que es tracti d’un objecte i no pas d’una persona. Per exemple: liber qui in meis manibus est (‘el llibre que és a les meves mans’). En canvi, quan el pronom relatiu fa la funció de CD dins de la subordinada i és masculí, s’utilitza quem. Per exemple: puer quem vidi (‘el nen que vaig veure’).

Curiosament, això de fer servir qui en funció de subjecte d’una oració de relatiu adjectiva per a coses i per a persones és una cosa que només ha mantingut el francès. En català, castellà i italià, en canvi, qui mai no s’usa per a coses (per exemple: El pis que volem llogar). De fet, el francès ho ha conservat de manera gairebé idèntica: qui per al subjecte (C’est une ville qui a eu des noms différents) i que per al CD (Istanbul est une ville que j’aime). L’única diferència entre el llatí i el francès en aquest cas és que el pronom relatiu del llatí té tres formes (una per al masculí, una per al femení i una per al neutre) i el francès només en té una.

 

CUIUS

En llatí, per al genitiu (que es traduiria per ‘de + nom’) tenim cuius. Per exemple: Puer cuius patrem iuvabamus est miser (‘el nen el pare del qual ajudàvem és desafortunat’). Doncs l’única llengua que ha mantingut aquesta paraula gairebé intacta és el castellà (cuyo): El partido cuyo candidato sea más votado será el ganador. 

 

CUI

En llatí, per al cas datiu (CI) s’utilitza la paraula cui. Per exemple: Puella cui librum dat est bella (‘La nena a qui dona el llibre és bonica’). L’italià és l’única llengua que ha conservat aquest pronom intacte: La persona cui ti riferisci è mia amica.

 

Una cosa que em sembla força curiosa és el pronom relatiu del francès. En francès, aquest pronom no només s’utilitza per a lloc (La Turquie est un pays j’habite depuis 10 ans), també per a temps (Il faisait chaud l’année je suis arrivé en Turquie). De fet, és l’única llengua que l’utilitza amb valor temporal. És curiós perquè les gramàtiques de les tres llengües restants (català, castellà i italià) especifiquen que és incorrecte utilitzar on, donde i dove (les respectives traduccions de ) amb valor temporal. Tot plegat em fa pensar que probablement es tracta d’una influència del francès. En català diríem L’any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals; en castellà dirien Fueron años en (los) que / durante los cuales se pasaron calamidades; i en italià seria Il giorno in cui ci siamo visti mi sono dimenticato di dirti quella cosa.

 

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Bon cap de setmana!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

10 FALSOS AMICS ANGLÈS-ITALIÀ

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar alguns dels falsos amics que hi ha entre l’anglès i l’italià. Això us pot ser útil a aquells qui ja heu estudiat anglès i ara us poseu a estudiar italià, perquè així sabreu quines paraules, malgrat s’assemblin, no volen dir el mateix que en anglès. Evidentment no només n’hi ha 10, però jo n’he triat uns quants per no allargar-me massa. Trobareu més casos de falsos amics anglès-italià en un article anterior (Pepperoni o peperoni?). Som-hi!

CAUTION – CAUZIONE

En anglès, caution vol dir ‘precaució, cautela’. En italià hi ha una paraula molt semblant: cauzione. Cal anar amb compte, però, perquè cauzione no vol dir el mateix que caution. Cauzione vol dir ‘fiança’. Cauzione en anglès seria deposit i caution en italià seria attenzione. Així, doncs, vigilem perquè no tenen res a veure.

GYM – GINNASIO

Tot i que s’assemblin molt, no tenen res a veure. En italià, ginnasio es refereix als dos anys d’estudis secundaris que es cursen abans dels tres anys de liceo (equivalent al nostre batxillerat) o bé a l’edifici de l’institut on es cursen aquests dos anys. En anglès, gym es refereix al gimnàs. L’equivalent italià de gym és palestra i l’equivalent anglès de ginnasio seria high school.

LARGE – LARGO

Compte amb aquestes dues paraules! Large en anglès vol dir ‘gran’, com big. En italià, largo vol dir ‘ample’. Large en italià seria grande i largo en anglès seria wide. També cal vigilar amb el castellà: largo en castellà i largo en italià no són el mateix! Largo (castellà) és lungo en italià!

OCCUR – OCCORRERE

Aquests dos verbs tenen significats molt diferents: en italià occorrere vol dir ‘caldre’. Per exemple: Occorre pensarci prima (‘cal pensar-hi abans). En canvi, occur en anglès vol dir ‘succeir, passar’ (An accident has occured vol dir ‘hi ha hagut un accident’) o bé ‘acudir-se’ (it occured to me to ask him vol dir ‘se m’ha acudit preguntar-li-ho’). L’equivalent anglès de occorrere seria be necessary i l’equivalent italià de occur seria accadere (‘succeir’) o venire in mente (‘acudir-se’).

PARENTS – PARENTI

En anglès, parents són els pares. En canvi, en italià, parenti són els familiars. L’equivalent anglès de parenti és relatives i l’equivalent italià de parents és genitori.

PAVEMENT – PAVIMENTO

Pavement en anglès britànic és la ‘vorera’. Pavimento en italià, però, és el ‘terra’. L’equivalent anglès de pavimento seria floor i l’equivalent italià de pavement seria marciapiede.

RETAIN – RITENERE

Retain en anglès vol dir ‘retenir, conservar’ (Salespeople use the Web to retain customers) i ritenere en italià vol dir ‘pensar, considerar’ (Tutti lo ritenevano una brava persona). L’equivalent italià de retain seria conservare i l’equivalent anglès de ritenere seria consider o think.

RUMOUR – RUMORE

En anglès, a rumour és ‘un rumor’. En canvi, en italià, rumore vol dir ‘soroll’. L’equivalent italià de rumour és diceria, pettegolezzo i l’equivalent anglès de rumore és noise.

ROMANCE – ROMANZO

En anglès, romance és el mateix que romance en castellà. En italià, però, romanzo vol dir ‘novel·la’. Per tant, l’equivalent italià de romance seria storia d’amore i l’equivalent anglès de romanzo seria novel.

STAMP – STAMPA

En anglès, stamp és un nom que significa ‘segell’. En italià, la stampa és ‘la premsa’. Així, doncs, l’equivalent italià de stamp és francobollo i l’equivalent anglès de stampa és press.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant i que us serveixi per a no caure en els errors dels falsos amics. Bon any 2019 a tots i totes!!!

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

2
Publicat el 3 de juny de 2018

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!

PEPPERONI O PEPERONI?

0

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

 

ARGUMENT – ARGOMENTO

  • argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
  • argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

  • annoiare (italià) = avorrir
  • annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

  • addizione (italià) = suma o addició
  • addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

  • assist (anglès) = ajudar
  • assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

  • attend (anglès) = assistir
  • attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

  • attitude (anglès) = actitud
  • attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

  • pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
  • peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

 

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

COME SONO E COME STO

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui és el torn de l’italià. Avui m’agradaria explicar unes quantes expressions que s’utilitzen força (almenys entre la gent jove del nord d’Itàlia).

SE LA FA SOTTO

Si diem que algú se la fa sotto, vol dir que aquesta persona es caga de por/es caga a les calces.

SONO NEL PANICO

Si tens pànic, en italià hauries de dir Sono nel panico.

È FUORI DI SÉ

Diem È fuori di sé quan algú no raona. En català, diem està fora de si.

MI DÀ SUI NERVI

Si alguna cosa ti dà sui nervi, vol dir que et posa nerviós, que et fa sortir de polleguera

CHE BRONTOLONE CHE SEI!

Seria l’equivalent italià de Sempre et queixes!

STO SCLERANDO

Diem sto sclerando quan, per exemple, estem en una situació difícil i ens estem tornant bojos. És sinònim de andare fuori di testa.

SONO IN COMA

Quan tenim molta son, podem dir Sono in coma. En català, diríem Estic mort/a.

SONO A PEZZI / SONO K.O.

Si hem tingut un dia dur i estem rebentats, podem dir qualsevol d’aquestes dues expressions. La segona es pronuncia [kapa o], no pas [kao].

TI HA DATO DI VOLTA IL CERVELLO?

Això ho diem a algú quan diu alguna cosa que ens sembla esbojarrada. Seria com dir Que t’has tornat boig? o, més col·loquialment, T’has fumat alguna cosa?

AVERE LA LUNA STORTA

Si algú està de mal humor (o de mala lluna), diem que ha la luna storta.

ALZARSI COL PIEDE SBAGLIATO

Si ja comencem malament el dia, en italià diuen alzarsi col piede sbagliato. En català, en canvi, diem llevar-se amb el peu esquerre.

SONO ARRIVATO/A AL LIMITE

Si ja estem farts de certa situació, en italià podem dir Sono arrivata al límite! En català, diríem Ja no puc més! 

SEI INCORREGGIBILE!

En italià, per a dir No tens remei! cal dir Sei incorreggibile!

TIRARSELA

Quan una persona se la tira, vol dir que té molts fums.

SONO NEL TUNNEL

Es diu quan no podem parar de fer X cosa. Per exemple, si m’hagués viciat a la sèrie Game of Thrones (no és el cas), podria dir Sono nel tunnel di Game of Thrones. En català, diríem Hi estic enganxada/aviciada.

AVERE LA PELLE D’OCA

Quan tenim fred o por, diem que una cosa ens posa la pell de gallina. En italià, però, no es tracta d’una gallina, sinó d’una oca: avere la pelle d’oca.

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil. A mi m’agraden molt les expressions i, sobretot, m’agrada comparar-les amb les d’altres llengües. Fins aviat!!!

Caffè macchiato, latte macchiato, espresso… Què són exactament?

0

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar dels tipus de cafè italians i comparar-los amb els d’aquí perquè us ajudi a saber exactament què demaneu si un dia aneu a Itàlia o a un restaurant italià. Hi inclouré només els tipus de cafè principals, perquè hi ha mil subtipus i altres tipus de cafè que són típics d’una regió o ciutat concreta.

CAFFÈ ESPRESSO

Espresso

El caffè espresso italià és el que aquí anomenem un cafè sol. És cafè sol en una tassa petita de tallat.

 

CAFFÈ RISTRETTO

Ristretto

El caffè ristretto és com un caffè espresso però amb encara menys quantitat de cafè! És un cafè sol molt concentrat. Hi ha tan poca quantitat de cafè que és literalment un cul de tasseta. És un tipus de cafè molt típic d’Itàlia i que es demana molt allà.

 

CAFFÈ CORRETTO

Caffè Corretto

El caffè corretto és com un espresso però amb alcohol! Normalment s’hi posa grappa, però també pot ser que hi posin una altra beguda alcohòlica.

 

CAFFÈ MACCHIATO

Macchiato

El caffè macchiato és com un espresso però amb una mica de llet. Aquest tipus de cafè seria l’equivalent del nostre tallat. Si el comparem amb el tallat català, el caffè macchiato té una mica menys de llet de la que hi posem nosaltres, però és el més semblant que podem trobar al tallat. Precisament per això es diu caffè macchiato (‘cafè tacat’), perquè només hi ha una mica de llet. Aquesta mica de llet, però, pot ser freda o bé calenta. Si voleu que la llet sigui calenta, heu de demanar un macchiato caldo i si voleu que sigui freda, heu de dir un macchiato freddo.

 

LATTE MACCHIATO

Risultati immagini per latte macchiato

Com podeu veure, aquest tipus de cafè es serveix en un got diferent dels anteriors, en aquest got gros i llarg. El latte macchiato conté molta llet i només una mica de cafè i escuma, no és meitat cafè – meitat llet com el nostre cafè amb llet. De fet, el nom literalment vol dir ‘llet tacada’, perquè és “llet tacada amb una mica de cafè”.

 

UN CAFFÈ LATTE

Caffellatte

El caffè latte (o caffelatte) se serveix en una tassa de cafè amb llet i seria el que aquí anomenem cafè amb llet. És meitat cafè – meitat llet i no porta escuma.

 

UN CAPPUCCINO

aaa-cappuccino

El cappuccino és com el caffè latte però amb escuma. Això de posar xocolata en pols per sobre és opcional, no sempre se n’hi posa. A més, cal dir que, a Itàlia, el cappuccino sempre es pren a l’hora d’esmorzar, ningú no pren un cappuccino després de dinar o més tard! Així que, si aneu a Itàlia i no voleu fer el ridícul, ja sabeu quan demanar-lo 😉

Pel que fa a l’etimologia del nom cappuccino, que vol dir literalment ‘caputxeta’, diuen que té a veure amb el frare caputxí Marco D’Aviano. Segons diuen, després de la derrota de l’Imperi Otomà, els turcs es van deixar sacs plens de cafè (que era la seva beguda tradicional) i quan aquest frare el va tastar, el va trobar massa amarg i decidí afegir-hi una mica de llet. Aquesta nova beguda era d’un color marronós, com el del seu hàbit, vet aquí l’origen del nom.

Risultati immagini per cornetto al cioccolato

Si, a part d’un cafè, també voleu demanar un croissant, en italià es diu brioche (al nord d’Itàlia) o cornetto. Per exemple, si voleu un croissant de xocolata, heu de demanar un cornetto al cioccolato o bé una brioche al cioccolato.

Si voleu un cafè descafeinat, heu de dir decaffeinato (o deca). No he inclòs ni el mocaccino, ni el frappuccino, ni el caffè americano perquè tots aquests tipus no són típics italians, són cafès estrangers.

Espero que us sigui útil i que ara ja sapigueu què demanar quan aneu a Itàlia. Fins aviat!!!

Com més llengües sabem, més embolics ens fem!

0

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

 

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

 

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

 

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

 

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

 

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

 

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

 

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

 

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

 

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

 

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

 

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

 

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

 

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

Cada terra fa sa festa

2

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de les festes i tradicions franceses i comparar-les amb els respectius equivalents (si n’hi ha) a Catalunya, Itàlia i Irlanda. Trobo que és interessant veure les diferències entre països, sobretot si celebren la mateixa festa però de manera diferent. Vegem-ne uns quants exemples!

 

L’ÉPIPHANIE

L’épiphanie es celebra el primer diumenge del mes de gener; així, doncs, la data varia d’un any a l’altre. Per exemple, aquest any ha estat el dia 3 i l’any que ve serà el 8 de gener. Aquest dia, a França, es menja la galette des rois (que seria el nostre tortell de reis. Vegeu la imatge de més amunt). Hi ha una diferència molt interessant entre França i Catalunya: A França, qui troba la fava (o figureta) es “converteix en rei”. A Catalunya, en canvi, hi ha dues coses dins del tortell: la fava i el rei. Qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell i qui troba el rei és qui es “converteix en rei”.

A Itàlia també tenen l’epifania el dia 6 de gener, però allà no vénen els Reis Mags, sinó que ve la Befana (una bruixa que porta caramels als nens que s’han portat bé i carbó als qui s’han portat malament).

A Irlanda, malgrat ser un país catòlic, el dia 6 no es celebra; és a dir, no vénen ni els reis ni la Befana ni ningú. Almenys actualment és un dia laborable normal i corrent.

 

POISSON D’AVRIL

A França, l’1 d’abril és el dia del poisson d’avril! Tal com podeu veure en aquest dibuix, aquest dia s’enganxen peixos de paper a l’esquena de la gent per fer broma i també es diuen mentides als amics o familiars intentant que se les creguin. És l’equivalent francès del nostre Dia dels Sants Innocents, però amb dues diferències: ells enganxen un peix de paper a l’esquena i nosaltres, en canvi, hi enganxem una llufa; ells ho celebren el dia 1 d’abril i a Catalunya, en canvi, és el dia 28 de desembre.

El que trobo curiós és que sembla que siguem els únics que ho celebrem el dia 28 de desembre, perquè tant els italians com els irlandesos també ho celebren el dia 1 d’abril (a Itàlia es diu pesce d’aprile i a Irlanda s’anomena April Fools’ Day).

 

PÂQUES

Pâques és Pasqua en francès. Durant aquests dies, a França, els han de cercar al jardí o a dins de casa ous o animals de xocolata que estan amagats. En italià, Pasqua es diu Pasqua (igual) i durant aquest període es mengen dolços típics com ara la colomba i hi ha la tradició de regalar ous de xocolata als nens. En anglès, Pasqua es diu Easter i, allà es regalen Easter eggs. A Irlanda, quan els nens reben els Easter eggs, se’ls mengen amb moltes ganes perquè han estat quaranta dies (Lent) sense menjar xocolata, per exemple. Lent (‘quaresma’) és molt important allà: tant adults com nens deixen de menjar o fer alguna cosa (fumar, per exemple, en el cas dels adults). A Catalunya, per Pasqua, també es regalen ous de xocolata, però nosaltres tenim una altra cosa que no he vist als altres països: la mona. Per als lectors no catalans, explicaré què és: és un pastís, semblant als d’aniversari (tot i que avui també pot ser una figura de xocolata com ara una casa) amb alguna figureta a sobre. Aquí en teniu una fotografia:

 

FÊTE DE LA MUSIQUE

A França, el 21 de juny és la Fête de la musique (‘festa de la música’). En certa manera, aquesta festa ha substituït, almenys en algunes regions, la festa de Sant Joan (la Saint-Jean). Fa anys a França també es celebrava Sant Joan amb fogueres i tot això, però avui ja no es fa. Aquí Catalunya, el 21 de juny no és un dia molt celebrat tot i que, pel que es veu, és el Dia de la Música. A Itàlia i a Irlanda tampoc no és un dia gaire celebrat.

 

 FÊTE NATIONALE FRANÇAISE

El dia 14 de juliol els francesos celebren el seu dia nacional. A Itàlia, el seu dia és el dia 2 de juny, tot i que el dia 25 d’abril també és molt important perquè celebren que es van alliberar del feixisme. A Catalunya, l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Per als lectors no catalans, si cliqueu aquí podeu escoltar l’himne nacional de Catalunya, es diu Els Segadors. A Irlanda, el 17 de març celebren Saint Patrick’s Day i és festiu.

 

NOËL

Noël vol dir ‘nadal’ en francès. En italià, es diu Natale. En anglès, es diu Christmas.

Si ens fixem en l’etimologia, en català, Nadal ve del verb néixer. Pel que fa al francès Noël, ve del llatí natalis. I, evidentment, l’italià Natale ve de natalis. Em sembla important destacar que la paraula anglesa és totalment diferent de la de les altres llengües, no comença amb na– o no-. Abans de mirar l’etimologia, a simple vista, podem veure que la paraula Christmas ve de Christ (‘Crist’; és a dir, Jesucrist). Si comprovem l’etimologia, veiem que era fàcil de deduir: Christmas ve de Christ + mass (que vol dir ‘missa’); és a dir, ‘la missa de Crist’. Quina conclusió en podem extreure, de mirar l’etimologia de les diverses llengües? Doncs és interessant observar que en anglès presten més atenció a Crist i que les llengües romàniques, en canvi, es focalitzen més en el naixement.

 

LA SAINT-NICOLAS

Saint Nicolas

És una tradició que hi havia en alguns llocs de França, sobretot abans que s’estengués tant el Pare Noel americà. Segons explica Le Figaro, aquest sant baixava del cel la nit del 5 al 6 de desembre i portava regals i gominoles i el company de Saint Nicolas, el Père Fouettard castigava els nens que s’havien portat malament.

A Itàlia, el Babbo Natale porta regals als nens la nit del dia 24, però els nens els obren el dia 25 al matí, com fan a Irlanda amb Santa Claus.

A Catalunya, abans que es celebrés la tradició americana del Pare Noel, aquí ja teníem (i encara tenim!) el tió de Nadal. El dia 24 després de sopar, els nens catalans fan cagar el tió, tal com es veu al següent dibuix:

 

LE JOUR DE L’AN

En català, le jour de l’an es diu Cap d’Any (1 de gener). En italià, és Capodanno. En anglès, en diuen New Year’s Day.

 

LA SAINT-VALENTIN

Pel que es veu, a França també es celebra Sant Valentí (la Saint-Valentin) i és vista una mica com un negoci (podeu llegir aquí l’article de Le Figaro). A Irlanda es celebra Saint Valentine’s Day, el dia dels enamorats. A Itàlia, es coneix com a San Valentino.

A Catalunya, en canvi, abans que hi arribés Sant Valentí (tradició forana), nosaltres ja teníem Sant Jordi! Per als catalans, el dia dels enamorats i de l’amor en general és Sant Jordi, un dels dies més esperats i més celebrats de l’any!

 

LA SAINT-SYLVESTRE

El dia 31 de desembre en francès es diu la Saint Sylvestre. En anglès, es diu New Year’s Eve i a Irlanda van al bar a prendre unes cerveses i canten Auld lange syne. A Itàlia, es diu San Silvestro (curiosament igual que en francès). A Catalunya, en canvi, aquella nit es diu nit de Cap d’Any. Si no volem fer referència només a la nit sinó a tot el dia, podem dir vigília de Cap d’Any. ATENCIÓ: nit vella* és incorrecte!!!

 

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat o semblat interessant. A reveure!!!

 

 

3, 2, 1… Som-hi!

2

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

5

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe!

2

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

“Natale con i tuoi, Pasqua con chi vuoi”

4
Publicat el 10 d'abril de 2015

Com que he passat uns quants dies de la Setmana Santa a Venècia, avui m’agradaria parlar de la Pasqua italiana; més concretament de com se celebra a Venècia, que és el lloc que jo conec. De pas, també aniré comparant-la amb la Pasqua catalana i amb la Pasqua irlandesa.

PASQUA és una paraula que ve de l’hebraic Pesach, però durant la Pasqua cristiana se celebra la resurrecció de Jesucrist.

En italià, el diumenge abans de Pasqua és la Domenica delle PalmeAquest dia es beneeixen rams d’olivera i de palmera. Aquí, en canvi, li diem Diumenge de Rams.

palme

Giovedì Santo és el dia en què es recorda l’últim sopar de Crist.

giovedì

Venerdì Santo es recorda la mort de Jesucrist a la creu i s’organitza una representació de la passió; és a dir, el recorregut que va fer Jesús fins a la mort. Aquesta representació, en italià, també es coneix com a Via Crucis.

Després ve Sabato Santo i il giorno di Pasqua (diumenge). El Diumenge de Pasqua és típic menjar agnello (‘xai’). El xai és un símbol sacrifici, però també és símbol d’innocència i de ressurrecció. Per tant, el xai és el símbol del sacrifici de Crist.

Al Vènet, abans del dia de Pasqua es regala l’ou de Pasqua i es desembolica el dia de Pasqua. Però segurament us deveu preguntar: qui dóna l’ou de Pasqua als nens? Els padrins? No, tant a Itàlia com a Irlanda els padrins no són els encarregats de donar l’ou, sinó que qualsevol familiar et pot donar un ou i, per tant, cada nen rep més d’un ou (2, 3, 4…).

uovo

Dins d’aquest ou, tant a Irlanda com a Itàlia, hi ha una sorpresa, una petita joguina! Aquí Catalunya, en canvi, no.

A Catalunya, en canvi, cada nen rep dos mones o dos ous: una del padrí i l’altra de la madrina. Per als estrangers que llegiu aquest article, aquí teniu un parell d’exemples del que és una mona:

mona1mona2

 Tanmateix, a Irlanda i Itàlia no tenen la mona, ni altres figures de xocolata que no siguin un ou o un conillet. Pel que fa a la mona, sabeu per què li diem així? Mona ve del llatí mundum, que vol dir ‘panera adornada i plena d’objectes (sobretot pastissos) ofrenada a Ceres pel mes d’abril’, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia. Es diu que la tradició de la mona representa la fi de les abstinències de la Quaresma.

Finalment, després ve Dilluns de Pasqua, que en italià es coneix com a Pasquetta (o també Lunedì dell’Angelo). Aquest dia és tradició fer una sortida i fer un pic-nic amb la família o amb els amics. A Catalunya, en canvi, el Dilluns de Pasqua és quan ens mengem la mona.

pasquetta

Durant la setmana santa, a Itàlia es menja un tipus de pastís que es diu colomba i que té forma de colom (d’aquí ve el nom).

colomba

A Venècia també hi ha la focaccia veneta (o fugassa veneta).

focaccia-veneta

Al nord d’Itàlia també és tradició fer un arbre de Pasqua! Aquest arbre simbolitza la reencarnació i la prosperitat i es decora com passa per Nadal. És una tradició que ve dels països escandinaus i que s’ha convertit en tradició també al nord d’Itàlia. Aquí en teniu un exemple:

albero

Per acabar, m’agradaria dir que a Itàlia no fan vacances de Setmana Santa, només és festa el Dilluns de Pasqua (pasquetta). Aquí Catalunya, en canvi, les escoles fan festa des del dia 28 fins al 6 d’abril (segons el calendari d’aquest any).

Bé, espero que us hagi semblat interessant i útil per conèixer una mica més la cultura italiana i la cultura irlandesa o, per als qui sou estrangers, la cultura catalana. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari