I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

CADA TERRA FA SA GUERRA

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

L’ANGLÈS QUE NO S’APRÈN A L’ESCOLA

Bon dia i bona hora!!!

Moltes vegades passa que quan estudies una llengua i després vas al país on es parla, et trobes amb paraules o expressions que no entens. Això no significa que no t’hagin ensenyat bé aquella llengua, simplement el que passa és que estudiem la varietat estàndard i els nadius, en canvi, utilitzen expressions dialectals, expressions no estàndard, incorreccions, etc. Això fa que ens trobem amb paraules o construccions que desconeixem. L’objectiu d’aquest article és precisament explicar què signifiquen aquestes expressions. Més concretament, en aquest article parlaré de l’anglès que es parla a la comarca de Donegal (Irlanda).

AYE!

Aquesta és, sens dubte, la paraula que sentireu més cops aquí al nord-oest d’Irlanda. Però no us espanteu: simplement vol dir yes. Es pronuncia [ai].

WEE

Segurament aquesta és la segona paraula més sentida després de aye. Aquí a Donegal tot és wee: a wee boy, a wee smile, a wee bag, a wee bit, a wee while, a wee house, etc. Què vol dir? Vol dir el mateix que little o small. Per tant, aquestes expressions volen dir (passades a l’anglès que estudiem a l’escola) a little boy, a little smile, a small bag, a little bit, a short while i a small house. En català, l’equivalent de wee seria el sufix –et/-eta (un noiet, una estoneta, una bosseta, etc.), tot i que em fa la sensació que en català -et/-eta no s’utilitza tant com wee.

SPUDS

Si algú us pregunta si voleu menjar spuds, tranquils, no és res estrany: simplement us ofereixen potatoes.

THAT’S GRAND!

A l’escola, quan estudiem anglès, ens ensenyen a dir That’s fine. Bé, doncs, si aneu a Anglaterra, sí que sentireu dir That’s fine, però en aquesta zona d’Irlanda sentireu That’s grand. El significat, però, és el mateix: That’s grand vol dir That’s fine.

WILE

Si veniu aquí, sentireu frases com ara It is wile hot. Bé, doncs aquest wile (sona com while) vol dir very. Per tant, la frase It is wile hot vol dir It is very hot.

WAINS

Aquí a Donegal utilitzen la paraula wains per a referir-se als nens; és a dir, amb el significat de children.

YOUS

Aquí utilitzen el pronom yous per a referir-se a ‘vosaltres’. Sí, ja ho sé, els professors d’anglès sempre diem que tu, vostè i vosaltres en anglès són la mateixa paraula: you. I sí, és cert. El que passa és que hi ha zones de parla anglesa que en converses informals fan servir yous per a dir ‘vosaltres’. Per exemple, el teu xicot rep un whatsapp de sa germana i ella li pregunta What did yous do at the weekend?, que vol dir ‘Què vau fer (vosaltres) el cap de setmana?’.

BRAVE AND THRAN

Aquí hi ha dues coses que cal comentar. D’una banda, brave and és una construcció que s’utilitza per a dir ‘bastant’ (quite). D’altra banda, thran és una paraula que s’utilitza a Donegal amb el significat de stubborn. Per tant, si ens diuen que She is brave and thran, ens estan dient She is quite stubborn.

BE AFTER DOING (SOMETHING)

Aquí la gent diu I am after eating per referir-se a un passat recent. Això no ho aprenem a l’acadèmia perquè no és estàndard britànic. L’equivalent estàndard d’aquesta frase és I have just eaten. Vosaltres, però, continueu fent servir el Present Perfect (have/has + just + participle)!

IT’S HALF FOUR

Aquí i en alguns altres llocs de parla anglesa la gent utilitza una manera de dir les hores que no s’estudia a l’escola. Nosaltres, els professors d’anglès, a l’escola ensenyem dues possibles maneres de dir l’hora:

  1. El sistema “tradicional”, que utilitza quarter past, half past i quarter to: It’s quarter past ten (10:15), It’s half past ten (10:30), etc.
  2. Hora + minuts: It’s ten fifty (10:50), It’s three thirty (15:30), etc.

D’aquestes dues, normalment ensenyem la primera, però ara ja hi ha llibres on també apareix la segona, que s’utilitza molt ara suposo que a causa de l’aparició dels rellotges digitals.

Aquí, però, quan parlen fan una petita modificació del sistema tradicional i, en lloc de dir It’s half past ten, diuen It’s half ten. Això confon alguns estudiants d’anglès perquè no saben si vol dir half to o half past. Bé, doncs ara ja sabeu que si diuen half + hora volen dir half PAST + hora (It’s half four vol dir It’s half past four).

 

Bé, espero que aquest article us serveixi per a entendre millor com parla la gent aquí a Donegal. Atenció, però! Si heu de fer un examen d’anglès, si us plau NO utilitzeu aquestes expressions 😉 Fins aviat!!!

 

Happy Pancake Tuesday!

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Cada terra fa sa festa

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de les festes i tradicions franceses i comparar-les amb els respectius equivalents (si n’hi ha) a Catalunya, Itàlia i Irlanda. Trobo que és interessant veure les diferències entre països, sobretot si celebren la mateixa festa però de manera diferent. Vegem-ne uns quants exemples!

 

L’ÉPIPHANIE

L’épiphanie es celebra el primer diumenge del mes de gener; així, doncs, la data varia d’un any a l’altre. Per exemple, aquest any ha estat el dia 3 i l’any que ve serà el 8 de gener. Aquest dia, a França, es menja la galette des rois (que seria el nostre tortell de reis. Vegeu la imatge de més amunt). Hi ha una diferència molt interessant entre França i Catalunya: A França, qui troba la fava (o figureta) es “converteix en rei”. A Catalunya, en canvi, hi ha dues coses dins del tortell: la fava i el rei. Qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell i qui troba el rei és qui es “converteix en rei”.

A Itàlia també tenen l’epifania el dia 6 de gener, però allà no vénen els Reis Mags, sinó que ve la Befana (una bruixa que porta caramels als nens que s’han portat bé i carbó als qui s’han portat malament).

A Irlanda, malgrat ser un país catòlic, el dia 6 no es celebra; és a dir, no vénen ni els reis ni la Befana ni ningú. Almenys actualment és un dia laborable normal i corrent.

 

POISSON D’AVRIL

A França, l’1 d’abril és el dia del poisson d’avril! Tal com podeu veure en aquest dibuix, aquest dia s’enganxen peixos de paper a l’esquena de la gent per fer broma i també es diuen mentides als amics o familiars intentant que se les creguin. És l’equivalent francès del nostre Dia dels Sants Innocents, però amb dues diferències: ells enganxen un peix de paper a l’esquena i nosaltres, en canvi, hi enganxem una llufa; ells ho celebren el dia 1 d’abril i a Catalunya, en canvi, és el dia 28 de desembre.

El que trobo curiós és que sembla que siguem els únics que ho celebrem el dia 28 de desembre, perquè tant els italians com els irlandesos també ho celebren el dia 1 d’abril (a Itàlia es diu pesce d’aprile i a Irlanda s’anomena April Fools’ Day).

 

PÂQUES

Pâques és Pasqua en francès. Durant aquests dies, a França, els han de cercar al jardí o a dins de casa ous o animals de xocolata que estan amagats. En italià, Pasqua es diu Pasqua (igual) i durant aquest període es mengen dolços típics com ara la colomba i hi ha la tradició de regalar ous de xocolata als nens. En anglès, Pasqua es diu Easter i, allà es regalen Easter eggs. A Irlanda, quan els nens reben els Easter eggs, se’ls mengen amb moltes ganes perquè han estat quaranta dies (Lent) sense menjar xocolata, per exemple. Lent (‘quaresma’) és molt important allà: tant adults com nens deixen de menjar o fer alguna cosa (fumar, per exemple, en el cas dels adults). A Catalunya, per Pasqua, també es regalen ous de xocolata, però nosaltres tenim una altra cosa que no he vist als altres països: la mona. Per als lectors no catalans, explicaré què és: és un pastís, semblant als d’aniversari (tot i que avui també pot ser una figura de xocolata com ara una casa) amb alguna figureta a sobre. Aquí en teniu una fotografia:

 

FÊTE DE LA MUSIQUE

A França, el 21 de juny és la Fête de la musique (‘festa de la música’). En certa manera, aquesta festa ha substituït, almenys en algunes regions, la festa de Sant Joan (la Saint-Jean). Fa anys a França també es celebrava Sant Joan amb fogueres i tot això, però avui ja no es fa. Aquí Catalunya, el 21 de juny no és un dia molt celebrat tot i que, pel que es veu, és el Dia de la Música. A Itàlia i a Irlanda tampoc no és un dia gaire celebrat.

 

 FÊTE NATIONALE FRANÇAISE

El dia 14 de juliol els francesos celebren el seu dia nacional. A Itàlia, el seu dia és el dia 2 de juny, tot i que el dia 25 d’abril també és molt important perquè celebren que es van alliberar del feixisme. A Catalunya, l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Per als lectors no catalans, si cliqueu aquí podeu escoltar l’himne nacional de Catalunya, es diu Els Segadors. A Irlanda, el 17 de març celebren Saint Patrick’s Day i és festiu.

 

NOËL

Noël vol dir ‘nadal’ en francès. En italià, es diu Natale. En anglès, es diu Christmas.

Si ens fixem en l’etimologia, en català, Nadal ve del verb néixer. Pel que fa al francès Noël, ve del llatí natalis. I, evidentment, l’italià Natale ve de natalis. Em sembla important destacar que la paraula anglesa és totalment diferent de la de les altres llengües, no comença amb na– o no-. Abans de mirar l’etimologia, a simple vista, podem veure que la paraula Christmas ve de Christ (‘Crist’; és a dir, Jesucrist). Si comprovem l’etimologia, veiem que era fàcil de deduir: Christmas ve de Christ + mass (que vol dir ‘missa’); és a dir, ‘la missa de Crist’. Quina conclusió en podem extreure, de mirar l’etimologia de les diverses llengües? Doncs és interessant observar que en anglès presten més atenció a Crist i que les llengües romàniques, en canvi, es focalitzen més en el naixement.

 

LA SAINT-NICOLAS

Saint Nicolas

És una tradició que hi havia en alguns llocs de França, sobretot abans que s’estengués tant el Pare Noel americà. Segons explica Le Figaro, aquest sant baixava del cel la nit del 5 al 6 de desembre i portava regals i gominoles i el company de Saint Nicolas, el Père Fouettard castigava els nens que s’havien portat malament.

A Itàlia, el Babbo Natale porta regals als nens la nit del dia 24, però els nens els obren el dia 25 al matí, com fan a Irlanda amb Santa Claus.

A Catalunya, abans que es celebrés la tradició americana del Pare Noel, aquí ja teníem (i encara tenim!) el tió de Nadal. El dia 24 després de sopar, els nens catalans fan cagar el tió, tal com es veu al següent dibuix:

 

LE JOUR DE L’AN

En català, le jour de l’an es diu Cap d’Any (1 de gener). En italià, és Capodanno. En anglès, en diuen New Year’s Day.

 

LA SAINT-VALENTIN

Pel que es veu, a França també es celebra Sant Valentí (la Saint-Valentin) i és vista una mica com un negoci (podeu llegir aquí l’article de Le Figaro). A Irlanda es celebra Saint Valentine’s Day, el dia dels enamorats. A Itàlia, es coneix com a San Valentino.

A Catalunya, en canvi, abans que hi arribés Sant Valentí (tradició forana), nosaltres ja teníem Sant Jordi! Per als catalans, el dia dels enamorats i de l’amor en general és Sant Jordi, un dels dies més esperats i més celebrats de l’any!

 

LA SAINT-SYLVESTRE

El dia 31 de desembre en francès es diu la Saint Sylvestre. En anglès, es diu New Year’s Eve i a Irlanda van al bar a prendre unes cerveses i canten Auld lange syne. A Itàlia, es diu San Silvestro (curiosament igual que en francès). A Catalunya, en canvi, aquella nit es diu nit de Cap d’Any. Si no volem fer referència només a la nit sinó a tot el dia, podem dir vigília de Cap d’Any. ATENCIÓ: nit vella* és incorrecte!!!

 

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat o semblat interessant. A reveure!!!