WHAT’S THE CRAIC?

Bon dia i bona hora!!! Avui m’agradaria dedicar l’article a l’anglès que es parla a Dublín. Com ja sabeu, dins d’una mateixa llengua hi ha diferències d’accent i de vocabulari segons la zona. Per exemple, l’anglès britànic és diferent de l’anglès americà. Però, de fet, no només hi ha diferències entre diferents països (Anglaterra i Amèrica, per exemple), sinó que també hi ha diferències dins d’un mateix país. Per exemple, no totes les expressions que s’utilitzen a Donegal s’utilitzen a la resta d’Irlanda. 

AVÍS PER A ESTUDIANTS D’ANGLÈS: aquestes expressions no formen part de l’anglès britànic estàndard que nosaltres estudiem a l’escola! Així, doncs, vigileu i no utilitzeu aquestes expressions en un examen de Cambridge! Ara que treballo de professora d’anglès a Dublín, sovint he de recordar als meus alumnes (immigrants que venen a aprendre anglès) que aquestes expressions només es diuen a Irlanda o a Dublín i que, per tant, si us plau no les utilitzin ni en un examen oficial d’anglès ni en altres països de parla anglesa.

1. “DO BE”

Ho he de posar entre cometes perquè el sol fet d’escriure-ho ja em fa mal a la vista. En anglès estàndard el verb to be, a diferència de la resta de verbs, no utilitza l’auxiliar do/does. Una altra diferència del verb to be respecte a la resta de verbs és que la majoria de verbs diferencien entre el present simple (acció habitual) i el present continuous (acció que passa ara mateix). Per exemple: I swim every day (acció habitual) / I am swimming now (acció que passa ara mateix). El verb to be, en canvi, sempre té la mateixa forma, tant si passa ara com si passa cada dia: I am always tired (acció habitual) i I am tired now (acció que passa ara).

Tanmateix, el verb to be del gaèlic irlandès sí que té dues formes: una per al present habitual i un per al present d’ara mateix. Per això, els irlandesos han creat una distinció del verb to be anglès que no existeix en anglès estàndard a causa d’una traducció literal de la llengua irlandesa. Vegem-ho:

ANGLÈS DUBLÍN: The bus does be full every day. / The bus is full now. 

ANGLÈS BRITÀNIC ESTÀNDARD: The bus is full every day / The bus is full now. 

 

2. BYE NOW! SAFE HOME!

Aquí a Dublín diuen bye now perquè és una traducció literal de l’irlandès Slán go fóill. En altres països de parla anglesa no afegeixen el now, només diuen bye. Així doncs, el now de l’expressió bye now ve del go fóill irlandès.

Una altra de les expressions que utilitzen aquí per a acomiadar-se és Safe home! Aquesta expressió és una traducció literal de Slán abhaile (del gaèlic irlandès).

 

3. AND YOURSELF?

Quan saludes algú i dius How are you?, l’altra persona et diu que està bé i et pregunta And yourself? Això sona una mica estrany a la gent d’altres països de parla anglesa. En altres països et dirien And you?, no yourself. Aquest yourself ve d’una traducció literal del tú féin del gaèlic irlandès ja que en aquesta situació en irlandès dirien Agus tú féin? (literalment And yourself?).

 

4. WHAT AGE ARE YOU?

Aquesta pregunta no la sentireu pas a Anglaterra, per exemple. A Irlanda, en canvi, és força habitual. Per què? Doncs perquè és una traducció literal del gaèlic irlandès Cén aois atá tú? En anglès britànic estàndard cal dir How old are you? si volem saber l’edat d’una persona.

 

5. A RIDE

COMPTE! Aquí a Irlanda, la paraula ride significa ‘una persona atractiva’ o ‘acte sexual’. En anglès americà, give somebody a ride vol dir ‘portar algú amb cotxe’ (en anglès britànic seria give somebody a lift). Per tant, si un americà ve a Irlanda, ha d’anar amb molt de compte i saber que MAI NO pot dir Would you give me a ride? si el que vol és que el portin amb cotxe. 😉

 

6. TO BE AFTER DOING SOMETHING

A Irlanda utilitzen aquesta expressió que, en anglès britànic, no té sentit. En anglès britànic estàndard utilitzem el Present Perfect amb just per a parlar d’una acció que fa poc que ha passat. Per exemple, I have just eaten. Aquí a Irlanda, però, és força habitual sentir I am after eating amb aquest significat.

L’expressió to be after doing something és una traducció literal de l’irlandès a l’anglès. Per exemple, quan a Irlanda diuen He is after selling the car és una traducció literal del gaèlic irlandès Tá sé tar éis an carr a dhíol. En anglès britànic estàndard cal dir He has just sold the car. 

 

7. GIVE OUT TO SOMEONE

Aquí a Irlanda sovint utilitzen l’expressió to give out to someone per a dir que han renyat algú. Aquesta expressió no s’utilitza a la resta de països de parla anglesa. En altres llocs dirien, per exemple, to tell somebody off o to scold someone. Aquí l’utilitzen perquè inconscientment fan una traducció literal del gaèlic irlandès tabhair amach (do dhuine). 

 

8. GRAND

Aquesta és una de les paraules més importants per als irlandesos. Aquí grand s’utilitza com a resposta a moltíssimes preguntes: How are you? I’m grand / Would you like your receipt? No, that’s grand, etc. Atenció: aquí a Irlanda grand no vol dir ‘great’ (tal com trobareu al diccionari d’anglès britànic estàndard), sinó que vol dir ‘fine’/’ok’. A Anglaterra, per exemple, diuen I’m fine; a Irlanda, en canvi, el més habitual és dir I’m grand (amb el significat de I’m fine).

 

9. WHAT’S THE STORY? / WHAT’S THE CRAIC?

Aquestes dues paraules (story i craic), juntament amb grand, són les paraules més destacades d’Irlanda.

What’s the story? vol dir ‘Què passa?’. Per exemple, quan saludes, en lloc de dir How are you? o What’s up? pots dir What’s the story?. Un altre exemple seria si estàs parlant amb un amic d’una tercera persona (del Seán que, per exemple, ja no es parla amb la Marie) i vols dir que no saps què li passa, pots dir I don’t know what the story is. 

What’s the craic? vol dir el mateix que What’s the story? amb el sentit de ‘Alguna novetat?’. La paraula craic és tan pròpia de la cultura irlandesa que té multitud d’usos i significats, tot i que el més comú seria ‘fun’.

 

10. THANKS A MILLION!

Quan estudiem anglès britànic, aprenem Many thanks o Thank you very much (‘Moltes gràcies’). Aquí, a Irlanda, a més a més, tenen l’expressió Thanks a million. De fet, és una expressió molt habitual que, en canvi, no diuen als altres països de parla anglesa. El que no sé segur és si ve de la llengua irlandesa o no. Jo crec que sí, ja que en irlandès pots afegir la paraula míle (que vol dir ‘mil’ però s’assembla de forma a la paraula million) a l’expresssió Go raibh maith agat (‘gràcies’).

Bé, espero que us hagi agradat l’article d’avui. La veritat és que feia molt de temps que anava anotant aquestes particularitats de la llengua anglesa que es parla aquí i ja feia temps que tenia ganes de tenir prou material per a escriure aquest article. Gràcies per llegir-lo o, com diuen aquí, thanks a million!!

 

I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

CADA TERRA FA SA GUERRA

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

L’ANGLÈS QUE NO S’APRÈN A L’ESCOLA

Bon dia i bona hora!!!

Moltes vegades passa que quan estudies una llengua i després vas al país on es parla, et trobes amb paraules o expressions que no entens. Això no significa que no t’hagin ensenyat bé aquella llengua, simplement el que passa és que estudiem la varietat estàndard i els nadius, en canvi, utilitzen expressions dialectals, expressions no estàndard, incorreccions, etc. Això fa que ens trobem amb paraules o construccions que desconeixem. L’objectiu d’aquest article és precisament explicar què signifiquen aquestes expressions. Més concretament, en aquest article parlaré de l’anglès que es parla a la comarca de Donegal (Irlanda).

AYE!

Aquesta és, sens dubte, la paraula que sentireu més cops aquí al nord-oest d’Irlanda. Però no us espanteu: simplement vol dir yes. Es pronuncia [ai].

WEE

Segurament aquesta és la segona paraula més sentida després de aye. Aquí a Donegal tot és wee: a wee boy, a wee smile, a wee bag, a wee bit, a wee while, a wee house, etc. Què vol dir? Vol dir el mateix que little o small. Per tant, aquestes expressions volen dir (passades a l’anglès que estudiem a l’escola) a little boy, a little smile, a small bag, a little bit, a short while i a small house. En català, l’equivalent de wee seria el sufix –et/-eta (un noiet, una estoneta, una bosseta, etc.), tot i que em fa la sensació que en català -et/-eta no s’utilitza tant com wee.

SPUDS

Si algú us pregunta si voleu menjar spuds, tranquils, no és res estrany: simplement us ofereixen potatoes.

THAT’S GRAND!

A l’escola, quan estudiem anglès, ens ensenyen a dir That’s fine. Bé, doncs, si aneu a Anglaterra, sí que sentireu dir That’s fine, però en aquesta zona d’Irlanda sentireu That’s grand. El significat, però, és el mateix: That’s grand vol dir That’s fine.

WILE

Si veniu aquí, sentireu frases com ara It is wile hot. Bé, doncs aquest wile (sona com while) vol dir very. Per tant, la frase It is wile hot vol dir It is very hot.

WAINS

Aquí a Donegal utilitzen la paraula wains per a referir-se als nens; és a dir, amb el significat de children.

YOUS

Aquí utilitzen el pronom yous per a referir-se a ‘vosaltres’. Sí, ja ho sé, els professors d’anglès sempre diem que tu, vostè i vosaltres en anglès són la mateixa paraula: you. I sí, és cert. El que passa és que hi ha zones de parla anglesa que en converses informals fan servir yous per a dir ‘vosaltres’. Per exemple, el teu xicot rep un whatsapp de sa germana i ella li pregunta What did yous do at the weekend?, que vol dir ‘Què vau fer (vosaltres) el cap de setmana?’.

BRAVE AND THRAN

Aquí hi ha dues coses que cal comentar. D’una banda, brave and és una construcció que s’utilitza per a dir ‘bastant’ (quite). D’altra banda, thran és una paraula que s’utilitza a Donegal amb el significat de stubborn. Per tant, si ens diuen que She is brave and thran, ens estan dient She is quite stubborn.

BE AFTER DOING (SOMETHING)

Aquí la gent diu I am after eating per referir-se a un passat recent. Això no ho aprenem a l’acadèmia perquè no és estàndard britànic. L’equivalent estàndard d’aquesta frase és I have just eaten. Vosaltres, però, continueu fent servir el Present Perfect (have/has + just + participle)!

IT’S HALF FOUR

Aquí i en alguns altres llocs de parla anglesa la gent utilitza una manera de dir les hores que no s’estudia a l’escola. Nosaltres, els professors d’anglès, a l’escola ensenyem dues possibles maneres de dir l’hora:

  1. El sistema “tradicional”, que utilitza quarter past, half past i quarter to: It’s quarter past ten (10:15), It’s half past ten (10:30), etc.
  2. Hora + minuts: It’s ten fifty (10:50), It’s three thirty (15:30), etc.

D’aquestes dues, normalment ensenyem la primera, però ara ja hi ha llibres on també apareix la segona, que s’utilitza molt ara suposo que a causa de l’aparició dels rellotges digitals.

Aquí, però, quan parlen fan una petita modificació del sistema tradicional i, en lloc de dir It’s half past ten, diuen It’s half ten. Això confon alguns estudiants d’anglès perquè no saben si vol dir half to o half past. Bé, doncs ara ja sabeu que si diuen half + hora volen dir half PAST + hora (It’s half four vol dir It’s half past four).

 

Bé, espero que aquest article us serveixi per a entendre millor com parla la gent aquí a Donegal. Atenció, però! Si heu de fer un examen d’anglès, si us plau NO utilitzeu aquestes expressions 😉 Fins aviat!!!

 

Happy Pancake Tuesday!

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!