Happy Pancake Tuesday!

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Cada terra fa sa festa

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de les festes i tradicions franceses i comparar-les amb els respectius equivalents (si n’hi ha) a Catalunya, Itàlia i Irlanda. Trobo que és interessant veure les diferències entre països, sobretot si celebren la mateixa festa però de manera diferent. Vegem-ne uns quants exemples!

 

L’ÉPIPHANIE

L’épiphanie es celebra el primer diumenge del mes de gener; així, doncs, la data varia d’un any a l’altre. Per exemple, aquest any ha estat el dia 3 i l’any que ve serà el 8 de gener. Aquest dia, a França, es menja la galette des rois (que seria el nostre tortell de reis. Vegeu la imatge de més amunt). Hi ha una diferència molt interessant entre França i Catalunya: A França, qui troba la fava (o figureta) es “converteix en rei”. A Catalunya, en canvi, hi ha dues coses dins del tortell: la fava i el rei. Qui troba la fava és a qui li toca pagar el tortell i qui troba el rei és qui es “converteix en rei”.

A Itàlia també tenen l’epifania el dia 6 de gener, però allà no vénen els Reis Mags, sinó que ve la Befana (una bruixa que porta caramels als nens que s’han portat bé i carbó als qui s’han portat malament).

A Irlanda, malgrat ser un país catòlic, el dia 6 no es celebra; és a dir, no vénen ni els reis ni la Befana ni ningú. Almenys actualment és un dia laborable normal i corrent.

 

POISSON D’AVRIL

A França, l’1 d’abril és el dia del poisson d’avril! Tal com podeu veure en aquest dibuix, aquest dia s’enganxen peixos de paper a l’esquena de la gent per fer broma i també es diuen mentides als amics o familiars intentant que se les creguin. És l’equivalent francès del nostre Dia dels Sants Innocents, però amb dues diferències: ells enganxen un peix de paper a l’esquena i nosaltres, en canvi, hi enganxem una llufa; ells ho celebren el dia 1 d’abril i a Catalunya, en canvi, és el dia 28 de desembre.

El que trobo curiós és que sembla que siguem els únics que ho celebrem el dia 28 de desembre, perquè tant els italians com els irlandesos també ho celebren el dia 1 d’abril (a Itàlia es diu pesce d’aprile i a Irlanda s’anomena April Fools’ Day).

 

PÂQUES

Pâques és Pasqua en francès. Durant aquests dies, a França, els han de cercar al jardí o a dins de casa ous o animals de xocolata que estan amagats. En italià, Pasqua es diu Pasqua (igual) i durant aquest període es mengen dolços típics com ara la colomba i hi ha la tradició de regalar ous de xocolata als nens. En anglès, Pasqua es diu Easter i, allà es regalen Easter eggs. A Irlanda, quan els nens reben els Easter eggs, se’ls mengen amb moltes ganes perquè han estat quaranta dies (Lent) sense menjar xocolata, per exemple. Lent (‘quaresma’) és molt important allà: tant adults com nens deixen de menjar o fer alguna cosa (fumar, per exemple, en el cas dels adults). A Catalunya, per Pasqua, també es regalen ous de xocolata, però nosaltres tenim una altra cosa que no he vist als altres països: la mona. Per als lectors no catalans, explicaré què és: és un pastís, semblant als d’aniversari (tot i que avui també pot ser una figura de xocolata com ara una casa) amb alguna figureta a sobre. Aquí en teniu una fotografia:

 

FÊTE DE LA MUSIQUE

A França, el 21 de juny és la Fête de la musique (‘festa de la música’). En certa manera, aquesta festa ha substituït, almenys en algunes regions, la festa de Sant Joan (la Saint-Jean). Fa anys a França també es celebrava Sant Joan amb fogueres i tot això, però avui ja no es fa. Aquí Catalunya, el 21 de juny no és un dia molt celebrat tot i que, pel que es veu, és el Dia de la Música. A Itàlia i a Irlanda tampoc no és un dia gaire celebrat.

 

 FÊTE NATIONALE FRANÇAISE

El dia 14 de juliol els francesos celebren el seu dia nacional. A Itàlia, el seu dia és el dia 2 de juny, tot i que el dia 25 d’abril també és molt important perquè celebren que es van alliberar del feixisme. A Catalunya, l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Per als lectors no catalans, si cliqueu aquí podeu escoltar l’himne nacional de Catalunya, es diu Els Segadors. A Irlanda, el 17 de març celebren Saint Patrick’s Day i és festiu.

 

NOËL

Noël vol dir ‘nadal’ en francès. En italià, es diu Natale. En anglès, es diu Christmas.

Si ens fixem en l’etimologia, en català, Nadal ve del verb néixer. Pel que fa al francès Noël, ve del llatí natalis. I, evidentment, l’italià Natale ve de natalis. Em sembla important destacar que la paraula anglesa és totalment diferent de la de les altres llengües, no comença amb na– o no-. Abans de mirar l’etimologia, a simple vista, podem veure que la paraula Christmas ve de Christ (‘Crist’; és a dir, Jesucrist). Si comprovem l’etimologia, veiem que era fàcil de deduir: Christmas ve de Christ + mass (que vol dir ‘missa’); és a dir, ‘la missa de Crist’. Quina conclusió en podem extreure, de mirar l’etimologia de les diverses llengües? Doncs és interessant observar que en anglès presten més atenció a Crist i que les llengües romàniques, en canvi, es focalitzen més en el naixement.

 

LA SAINT-NICOLAS

Saint Nicolas

És una tradició que hi havia en alguns llocs de França, sobretot abans que s’estengués tant el Pare Noel americà. Segons explica Le Figaro, aquest sant baixava del cel la nit del 5 al 6 de desembre i portava regals i gominoles i el company de Saint Nicolas, el Père Fouettard castigava els nens que s’havien portat malament.

A Itàlia, el Babbo Natale porta regals als nens la nit del dia 24, però els nens els obren el dia 25 al matí, com fan a Irlanda amb Santa Claus.

A Catalunya, abans que es celebrés la tradició americana del Pare Noel, aquí ja teníem (i encara tenim!) el tió de Nadal. El dia 24 després de sopar, els nens catalans fan cagar el tió, tal com es veu al següent dibuix:

 

LE JOUR DE L’AN

En català, le jour de l’an es diu Cap d’Any (1 de gener). En italià, és Capodanno. En anglès, en diuen New Year’s Day.

 

LA SAINT-VALENTIN

Pel que es veu, a França també es celebra Sant Valentí (la Saint-Valentin) i és vista una mica com un negoci (podeu llegir aquí l’article de Le Figaro). A Irlanda es celebra Saint Valentine’s Day, el dia dels enamorats. A Itàlia, es coneix com a San Valentino.

A Catalunya, en canvi, abans que hi arribés Sant Valentí (tradició forana), nosaltres ja teníem Sant Jordi! Per als catalans, el dia dels enamorats i de l’amor en general és Sant Jordi, un dels dies més esperats i més celebrats de l’any!

 

LA SAINT-SYLVESTRE

El dia 31 de desembre en francès es diu la Saint Sylvestre. En anglès, es diu New Year’s Eve i a Irlanda van al bar a prendre unes cerveses i canten Auld lange syne. A Itàlia, es diu San Silvestro (curiosament igual que en francès). A Catalunya, en canvi, aquella nit es diu nit de Cap d’Any. Si no volem fer referència només a la nit sinó a tot el dia, podem dir vigília de Cap d’Any. ATENCIÓ: nit vella* és incorrecte!!!

 

Bé, això és tot, espero que us hagi agradat o semblat interessant. A reveure!!!

 

 

Què es menja a Irlanda?

Us dono la benvinguda després de les vacances de Nadal! Em sap greu haver trigat tant a escriure, però la veritat és que he tingut molta feina fins ara. Dit això, a l’article d’avui m’agradaria explicar-vos el que he après de la gastronomia irlandesa (sobretot pel que fa al Nadal) després d’haver passat dos nadals en aquest país tan preciós! Espero que us sembli interessant.

 

DSC_3410

Aquest és un tipus de pasta que és molt comú a Irlanda i que es menja durant tot l’any: es diuen eclairs. Normalment porten nata a dins i xocolata per sobre. M’agradaria explicar que els croissants, un tipus de pasta a què nosaltres estem tan acostumats, allà no es troba, no en mengen. A Irlanda, és molt més normal menjar un eclair que un croissant de xocolata.

 

DSC_3411

A Irlanda no mengen torrons; allà, per Nadal, és típic regalar una caixa de Roses o una caixa de galetes als familiars o amics quan vas a visitar-los. Roses és un tipus de bombons de la casa Cardbury que es mengen molt per Nadal.

 

DSC_3446

Això és una potato waffle. Aquí Catalunya, les waffles es diuen gofres, però compte!, són diferents de les que ells mengen. Aquí les gofres són dolces i a sobre hi posem xocolata o gelat o alguna cosa dolça. A Irlanda, en canvi, les waffles estan no són dolces, sinó que estan fetes de patata: és com menjar patata bullida però amb forma quadrada i cruixent. Allà normalment les mengen els nens, amb Ketchup per sobre i acompanyades de fish fingers (que són com les varitas de merluza Pescanova). Tot i això, els adults també en poden menjar, no està pas mal vist ni prohibit.

 

DSC_3468

A Irlanda, quan ets en un restaurant, en lloc de dur-te una setrill amb oli d’oliva, et porten una safata amb pa i mantega. És cert que aquí també ens porten una safata amb pa o amb bastonets de pa italians, però no ens porten mantega. En aquest sentit Irlanda potser s’assembla una mica a França, en el sentit que mengen més mantega que nosaltres.

 

DSC_3469

A propòsit de restaurants, allà no és gens estrany sentir algú que es demana una pint of milk (o a glass of milk). Aquí Catalunya, si vas a sopar fora, ningú no es demana un got de llet per beure. Potser és una de les coses que em van sorprendre més. A casa, òbviament que els catalans bevem llet, però no als restaurants mentre sopem. Allà, en canvi, sí.

 

DSC_3484

Aquesta foto és d’un Christmas pudding. És un postre que es menja després del dinar d’un dels dies de l’època de Nadal. A dins hi ha diversos tipus de panses i la massa està feta d’ou, treacle (un tipus de xarop negre –i no em refereixo a xarop en el sentit de ‘medicament’–), una mica de greix i alguns condiments com ara canyella o gingebre. A vegades, la gent hi posa nata fresca per sobre.

 

DSC_3485

Això és barmbrack. És un tipus de pa, no és un pastís. És un pa una mica fosc, integral i amb panses. Normalment la gent l’unta amb mantega o melmelada. Es menja tot l’any, però durant Halloween se’n venen uns que serien com els nostres tortells de reis: a dins tenen un anell i la llegenda diu que a qui li toqui el tros amb l’anell es casarà l’any següent.

IMG_1775

Això és un Christmas cake casolà. La diferència amb el pudding és que el Christmas pudding és més dens i més dolç, mentre que el Christmas cake té una textura semblant a la de les magdalenes (esponjosa i que es trenca amb facilitat). Una altra diferència entre aquests dos postres és que el pudding normalment es serveix calent.

 

IMG_5477

Aquest és un pastís que es diu Apple tart i que es menja de postres durant tot l’any. Normalment es serveix calent i amb gelat de nata per sobre. En anglès americà, en diuen Apple pie.

 

IMG_5478  IMG_5482

Allà el menjar típic del dinar de Nadal és això: turkey (‘gall dindi’). Normalment es serveix acompanyat amb ham (‘pernil dolç’, però diferent del nostre), stuffing (pa ratllat amb herbetes i all) i verdura (bròquil, pèsols, col de Brussel·les, pastanaga i patata). Com que un gall dindi sencer és molt gros, una família no se l’acaba en un dia i acaben menjant gall dindi durant dos o tres dies. Com que la carn del gall dindi és una mica eixuta i allà no fan servir oli d’oliva per a amanir, s’hi posen gravy (una salsa que us ensenyaré a la pròxima fotografia).

 

IMG_5480

Aquí el teniu: el gravy. No només es fa servir per Nadal, sinó tot l’any. Normalment es serveix calent i es menja amb carn o pollastre, mai amb peix. No és gaire saludable, perquè porta molt de greix i colesterol; però com que allà no mengen oli, fan servir gravy. La tassa aquesta que s’utilitza per a servir el gravy es diu a gravy boat.

 

IMG_5483

El bol de l’esquerra és trifle i el de la dreta, gelatina (jelly). El trifle és com una macedònia feta de capes de fruita intercalades amb capes de pa de pessic i després s’hi afegeix la gelatina líquida. Després, la gelatina es refreda i el trifle queda sòlid. Tant la gelatina sola com el trifle són postres i hi ha gent que al trifle, hi posen Sherry (una beguda alcohòlica). En aquest cas, s’anomena Sherry trifle.

Espero que hàgiu passat un bon Nadal i que us hagi agradat l’article, fins aviat!!!

Un tastet de gaèlic irlandès

Céad mile fáilte! Aquesta frase vol dir ‘benvinguts’ en gaèlic irlandès (Irish Gaelic), la llengua nativa d’Irlanda. Vull remarcar, per aquells qui la desconeguin, que és una llengua totalment diferent de l’anglès. Si algun cop aneu a Irlanda, veureu que els cartells són bilingües: anglès i gaèlic irlandès. A l’article Conas atá tu? ja vaig parlar de la cultura irlandesa, però avui voldria centrar-me en la llengua, el gaèlic irlandès, ja que és una llengua bastant desconeguda per a molts de nosaltres i també mereix ser coneguda.

El gaèlic irlandès pertany a la família indoeuropea de llengües i, dins d’aquesta, a la branca cèltica. Les llengües cèltiques es van originar a l’Europa Central, però després van arribar a Irlanda i a Gran Bretanya a través de la immigració. Després, la llengua que es parlava a Irlanda va ser transportada a Escòcia i a l’illa de Man. Va ser així com el gaèlic escocès (Scottish Gaelic) i el Manx es van originar. És a dir, el gaèlic escocès i el Manx vénen del gaèlic irlandès, el qual després va evolucionar separadament en aquests tres llocs i va convertir-se en tres llengües diferents: Irish Gaelic, Scottish Gaelic i Manx.

Durant els segles V i VI, els anglosaxons van arribar a Gran Bretanya i això va provocar que les llengües cèltiques quedessin arraconades a l’extrem oest de Gran Bretanya; més concretament, a Gal·les (que és el que avui coneixem com a Welsh), a Cornwall (el que avui es coneix com a Cornish) i al nord-oest de Gran Bretanya. En aquest moment, quan els anglosaxons van arribar, uns quants celtes de Gran Bretanya van decidir marxar i emigrar al nord-oest de França (a Bretanya, que no s’ha de confondre amb Gran Bretanya). La llengua que aquests celtes van dur a la Bretanya francesa és el que avui coneixem com a bretó. Així, doncs, avui dia hi ha sis llengües cèltiques: Welsh, Cornish, Breton, Manx, Scottish Gaelic, i Irish Gaelic.

Després d’aquest resum sobre la història de les llengües cèltiques, ja ens podem concentrar en el gaèlic irlandès. Primer de tot, cal que us avisi que hi ha tres dialectes de gaèlic irlandès: el gaèlic irlandès que es parla a la província de Ulster, el que es parla a la província de Connaucht i el de la província de Munster. Jo us parlaré del gaèlic irlandès que es parla a Ulster; perquè la meva parella és de la comarca de Donegal, que pertany a la província d’Ulster.

Ara vegem unes quantes frases en gaèlic irlandès. Al costat de cada frase hi escriure com es pronuncia. La pronunciació està escrita en funció de com pronunciem en català. Tanmateix, quan escrigui una j, serà el so de la j castellana. Quan escrigui una g, si va davant de a/o, sonarà com la g de gat; però si va davant d’una e/i, sona com una g de Girona. A la pronunciació, hi posaré un accent a sobre de la síl·laba tònica.

    • Dia dhuit! (es pronuncia [Gia dítx!]) significa ‘Bon dia!’. La resposta és Dia is Muire dhuit! (es pronuncia [Gia is wera dítx!]).
    • Conas atá tú? (es pronuncia tal com s’escriu) vol dir ‘Com estàs?’ i la resposta és Tá mé go maith, que vol dir ‘estic bé’ i es pronuncia [Ta me go mai].
    •  Cad is ainm duit? (es pronuncia [kad is aniam dítx?]) vol dir ‘com et dius?’ i la resposta és, per exemple, Patrick is ainm dom (pronunciat [Patrik is aniam dom]), que vol dir ‘Em dic Patrick’.
    • Cén aois atá agat? (pronunciat [ken ix atá ogət]) vol dir ‘Quants anys tens?’. Si teniu, per exemple, 30 anys, hauríeu de dir Tá mé tríocha bhliana d’aois, que es pronuncia [Ta me troka bleina dix].
    • Go raibh maith agat! (pronunciat [Goró mai jogət]) vol dir ‘Gràcies’. Per a dir ‘de res’, cal dir Tá fáilte romhat (pronunciat [Ta faltxa roəf]).
    • Tá ocras orm vol dir ‘Tinc gana’ i es pronuncia [Ta ocrəs orəm].
    • Tá fuair orm vol dir ‘Tinc fred’ i es pronuncia [Ta fuər orəm].
    • Tá tart orm vol dir ‘Tinc set’ i es pronuncia [Ta tart orəm].
    • Tá mé te vol dir ‘Tinc calor’ i es pronuncia [Ta me txé].
    • Tá tuirseach orm vol dir ‘Estic cansat’ i es pronuncia [Ta turxa orəm]. El que és curiós d’aquesta llengua és que no hi ha cap paraula per a dir ‘sí’ i ‘no’. vol dir ‘hi ha’ i seria el més semblant a un que té aquesta llengua. Per tant, les frases de Tá tart orm, Tá fuair orm, etc literalment signifiquen ‘hi ha set/fred en mi’.

Ara us diré els nombres, tal com es diuen quan estem comptant objectes:

    • 1 a haon pronunciat [a jéin]
    • 2 a dó pronunciat tal com s’escriu
    • 3 a trí pronunciat tal com s’escriu
    • 4 a ceathair pronunciat [a kajar]
    • 5 a cúig pronunciat [a kuik]
    • 6 a sé pronunciat [a xé]
    • 7 a seacht pronunciat [a xagt]
    • 8 a hocht pronunciat [a jogt]
    • 9 a naoi pronunciat [a ní]
    • 10 a deich pronunciat [a jai] amb la j catalana

Del número 11 al 19 simplement diem el nom del segon número + déag:

  • 11 a haon déag pronunciat [a jéin gec]
  • 12 a dó dhéag pronunciat [a dó gec]
  • 13 a trí déag pronunciat [a trí gec]
  • 14 a ceathair déag pronunciat [a kajar gec]
  • 15 a cúig déag pronunciat [a cúig gec]
  • 16 a sé déag pronunciat [a xé gec]
  • 17 a seacht déag pronunciat [a xagt gec]
  • 18 a hocht déag pronunciat [a jogt gec]
  • 19 a naoi déag pronunciat [a ní gec]

Ara us diré la resta de desenes:

  • 20 fiche pronunciat [fija] amb j castellana
  • 30 tríocha pronunciat [troka]
  • 40 daichead pronunciat [daijed]
  • 50 caoga pronunciat [kiga]
  • 60 seasca pronunciat [xásca]
  • 70 seachtó pronunciat [xágtou]
  • 80 hochó pronunciat [ogtou]
  • 90 nócha pronunciat [noka]
  • 100 céad pronunciat [ked]

Per a dir 21, cal dir fiche is a haon [fijas a jéin]; per a dir 22, cal dir fiche is a dó [fijas a dó]; i així successivament. Bé, fins aquí la classe d’irlandès. Slán! (‘Adéu!’)

 

 

 

“Natale con i tuoi, Pasqua con chi vuoi”

Com que he passat uns quants dies de la Setmana Santa a Venècia, avui m’agradaria parlar de la Pasqua italiana; més concretament de com se celebra a Venècia, que és el lloc que jo conec. De pas, també aniré comparant-la amb la Pasqua catalana i amb la Pasqua irlandesa.

PASQUA és una paraula que ve de l’hebraic Pesach, però durant la Pasqua cristiana se celebra la resurrecció de Jesucrist.

En italià, el diumenge abans de Pasqua és la Domenica delle PalmeAquest dia es beneeixen rams d’olivera i de palmera. Aquí, en canvi, li diem Diumenge de Rams.

palme

Giovedì Santo és el dia en què es recorda l’últim sopar de Crist.

giovedì

Venerdì Santo es recorda la mort de Jesucrist a la creu i s’organitza una representació de la passió; és a dir, el recorregut que va fer Jesús fins a la mort. Aquesta representació, en italià, també es coneix com a Via Crucis.

Després ve Sabato Santo i il giorno di Pasqua (diumenge). El Diumenge de Pasqua és típic menjar agnello (‘xai’). El xai és un símbol sacrifici, però també és símbol d’innocència i de ressurrecció. Per tant, el xai és el símbol del sacrifici de Crist.

Al Vènet, abans del dia de Pasqua es regala l’ou de Pasqua i es desembolica el dia de Pasqua. Però segurament us deveu preguntar: qui dóna l’ou de Pasqua als nens? Els padrins? No, tant a Itàlia com a Irlanda els padrins no són els encarregats de donar l’ou, sinó que qualsevol familiar et pot donar un ou i, per tant, cada nen rep més d’un ou (2, 3, 4…).

uovo

Dins d’aquest ou, tant a Irlanda com a Itàlia, hi ha una sorpresa, una petita joguina! Aquí Catalunya, en canvi, no.

A Catalunya, en canvi, cada nen rep dos mones o dos ous: una del padrí i l’altra de la madrina. Per als estrangers que llegiu aquest article, aquí teniu un parell d’exemples del que és una mona:

mona1mona2

 Tanmateix, a Irlanda i Itàlia no tenen la mona, ni altres figures de xocolata que no siguin un ou o un conillet. Pel que fa a la mona, sabeu per què li diem així? Mona ve del llatí mundum, que vol dir ‘panera adornada i plena d’objectes (sobretot pastissos) ofrenada a Ceres pel mes d’abril’, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia. Es diu que la tradició de la mona representa la fi de les abstinències de la Quaresma.

Finalment, després ve Dilluns de Pasqua, que en italià es coneix com a Pasquetta (o també Lunedì dell’Angelo). Aquest dia és tradició fer una sortida i fer un pic-nic amb la família o amb els amics. A Catalunya, en canvi, el Dilluns de Pasqua és quan ens mengem la mona.

pasquetta

Durant la setmana santa, a Itàlia es menja un tipus de pastís que es diu colomba i que té forma de colom (d’aquí ve el nom).

colomba

A Venècia també hi ha la focaccia veneta (o fugassa veneta).

focaccia-veneta

Al nord d’Itàlia també és tradició fer un arbre de Pasqua! Aquest arbre simbolitza la reencarnació i la prosperitat i es decora com passa per Nadal. És una tradició que ve dels països escandinaus i que s’ha convertit en tradició també al nord d’Itàlia. Aquí en teniu un exemple:

albero

Per acabar, m’agradaria dir que a Itàlia no fan vacances de Setmana Santa, només és festa el Dilluns de Pasqua (pasquetta). Aquí Catalunya, en canvi, les escoles fan festa des del dia 28 fins al 6 d’abril (segons el calendari d’aquest any).

Bé, espero que us hagi semblat interessant i útil per conèixer una mica més la cultura italiana i la cultura irlandesa o, per als qui sou estrangers, la cultura catalana. Fins aviat!!!