I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?

DIFERENTS, PERÒ NO DEL TOT

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article al català i a l’irlandès. Dues llengües molt diferents però que, si ens hi fixem, també s’assemblen. Actualment estic aprenent gaèlic irlandès i m’ha semblat interessant veure que algunes coses s’assemblen molt al català. Vegem-les!

DÉ LUAIN, DÉ MÁIRT

El que m’ha semblat més interessant són els dies de la setmana. Els dos primers dies de la setmana (Dé Luain, Dé Máirt) són pràcticament idèntics al català! Es pronuncien [jalún] i [jamartx], que sonen gairebé igual que dilluns i dimarts. De fet, la formació de la paraula també és molt semblant: en català dilluns està format per di- (que ve de die(s), que vol dir ‘dia’) + –lluns (que ve de Lunae, que vol dir ‘lluna’) i en irlandès Dé Luain està format per (que vol dir ‘dia’) + Luain (que és el genitiu de dilluns). Per tant, en irlandès literalment vol dir ‘el dia de dilluns’.

El que em sembla més interessant de tot plegat és que aquests dos dies de la setmana en irlandès són pràcticament iguals que en català i que, en canvi, no s’assemblen tant ni a l’anglès (Monday, Tuesday) ni al francès (lundi, mardi) ni a l’italià (lunedì, martedì) ni al castellà (lunes, martes).

Aquesta paraula irlandesa, que sona tal com s’escriu, vol dir ‘suc’. Curiosament, (irlandès) s’assembla molt a suc (català), però no tant a zumo (castellà) ni a succo (italià) ni a jus (francès) ni a juice (anglès).

BÁN

Bán es pronuncia [bon] i vol dir ‘blanc’. La pronunciació no s’assembla tant, però l’escriptura de bán s’assembla molt a blanc. Curiosament s’assembla molt al català i no tant a l’anglès (white), a l’italià (bianco) o al castellà (blanco).

es pronuncia [bou], que sona igual que bou en català. I, ves per on!, vol dir ‘vaca’, que casualment és la femella del bou. Casualitat?

ÓR

A veure si endevineu què vol dir? Sí, vol dir ‘or’! Exactament igual que en català (tot i que en català no porta accent)!

SÚIL

Aquesta paraula es pronuncia [sull]. Si li traiem la s, seria [ull]. I què vol dir? Doncs vol dir ‘ull’! Ni l’anglès (eye) ni el francès (oeil) ni l’italià (occhio) ni el castellà (ojo) s’assemblen tant a l’irlandès com el català!

SEO

Tot i que s’escriu seo, es pronuncia com això però sense a. I, precisament, seo vol dir ‘això’. Aquí veiem una paraula quasi idèntica al català i que, en canvi, no s’assembla al castellà (esto) ni a l’italià (questo) ni al francès (ça) ni a l’anglès (this).

COS

Aquí ja no és el que sembla: cos (irlandès) no vol dir ‘cos’. Però igualment és una part del cos! Cos (irlandès) vol dir ‘cama’.

LÉIGH

Léigh (pronunciat [lle]) és el verb llegir en irlandès. Pel que sembla, l’arrel és la mateixa que en català. En canvi, en anglès, és totalment diferent: read. Pel que es veu, l’irlandès ha agafat aquest verb del llatí.

SCRÍOBH

Scríobh (pronunciat aproximadament [scriu] o [scrif]) és el verb escriure en irlandès. Em sembla curiós veure que s’assembla més al català (escriure) que a l’anglès (write). En aquest cas, tal com passa amb el verb llegir, també ho van agafar del llatí.

ROTH

Roth es pronuncia [ro] i vol dir ‘roda’. Em sembla molt curiós veure que s’assembla molt al català i, en canvi, no s’assembla gens a l’anglès (wheel). Per tant, com que les bicicletes tenen rodes, en irlandès bicicleta es diu rothar (pronunciat [rojar] amb j castellana).

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat mínimament interessant. Fins aviat!!! Slán go fóill!!

 

CÉAD MÍLE FÁILTE!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria explicar-vos quatre coses sobre el gaèlic irlandès. De moment el meu nivell d’irlandès és baix, però em fa il·lusió compartir amb vosaltres el que estic aprenent. La veritat és que em sembla una llengua molt interessant. És força diferent de la resta de llengües que he estudiat fins ara, però he vist que si te l’ensenyen bé i tens ganes d’aprendre, no és difícil. Només és qüestió de ser constant, com amb totes les llengües. Bé, doncs, comencem!

ALFABET

L’alfabet irlandès té les següents lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, l, m, n, o, p, r, s, t, u. La resta de lletres (j, k, q, v, w, x, y, z) s’estan introduint gradualment a través dels manlleus.

ORDRE

Una cosa que és molt important saber quan comencem a aprendre una llengua és l’ordre dels components de la frase. En català, l’ordre neutre és subjecte + verb + complements. En irlandès, però, és verb + subjecte + complements. Vegem-ne uns quants exemples:

  • CATALÀ: Ella beu llet, IRLANDÈS: Ólann (‘beu’)(‘ella’) bainne (‘llet’).
  • CATALÀ: Ells llegeixen llibres, IRLANDÈS: Léann (‘llegeixen’) siad (‘ells’) leabhair (‘llibres’).
  • CATALÀ: L’home menja una poma, IRLANDÈS:  Itheann (‘menja’) an fear (‘l’home’) úll (una poma). 

SER

El verb ser té dues formes:an chopailUtilitzem bí quan descrivim una cosa o una persona, per exemple: Tá sí ard (‘Ella és alta’). En canvi, utilitzem an chopail (‘la còpula’) quan presentem una cosa o una persona, quan diem què és, per exemple: Is bean í (‘Ella és una dona’) o Is úll é (‘Això és una poma’).

Tá mé/Táim Jo soc
Tá tú Tu ets
Tá sé Ell/això és
Tá sí Ella/això és
Tá muid/Táimid Nosaltres som
Tá sibh Vosaltres sou
Tá siad Ells/elles són

Noteu que + (‘jo’) = táim i que + muid (‘nosaltres’) = táimid.

AN CHOPAIL

Is … mé Jo soc
Is … tú Tu ets
Is … é Ell/això és
Is … í Ella/això és
Is … sinn/muid Nosaltres som
Is … sibh Vosaltres sou
Is … iad Ells són

TENIR

És curiós perquè en irlandès no hi ha el verb tenir. Per a expressar aquesta idea fan servir el verb + la preposició ag. Si volem dir, per exemple, que el Pol té un llibre, direm Tá leabhar ag Pól. Aquesta frase literalment vol dir ‘Un llibre és en el Pol’, que és una manera força més indirecta i subtil de dir que el Pol té un llibre. Si en lloc del nom Pól tenim un pronom, llavors la preposició s’uneix al pronom i es crea un “pronom preposicional”. Per exemple, Jo tinc un llibre seria Tá leabhar agam. Les preposicions combinades amb cadascun dels pronoms són les següents:

En mi agam
En tu agat
En ell aige
En ella aici
En nosaltres againn
En vosaltres agaibh
En ells acu

Vegem-ne alguns exemples més:

  • Tá oráiste agam vol dir ‘Jo tinc una taronja’
  • Tá pláta acu vol dir ‘Ells tenen un plat’
  • Tá uisce agat vol dir ‘Tu tens aigua’
  • Tá líomóid ag an mbean vol dir ‘La dona té una llimona’

ARTICLES

Pel que fa als articles, els qui sabem anglès hem d’anar amb compte a no confondre l’article an irlandès amb l’article an anglès. An en anglès és un article indefinit i vol dir ‘un/una’. En irlandès, en canvi, an és un article definit i vol dir ‘el/la’.

  • Quan en anglès diríem a/an, en irlandès no hi posem cap article. Per exemple, a boy en irlandès és buachaill (sense article)
  • L’equivalent irlandès de l’anglès The boy seria An buachaill. Si volem dir-ho en plural (‘els nois’), llavors utilitzem na: Na buachaillí vol dir ‘els nois’.

Bé, crec que per avui ja n’hi ha prou. Espero que el que he explicat us hagi semblat almenys una mica interessant. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

3, 2, 1… Som-hi!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!