FER L’ORNI… PERÒ QUÈ ÉS UN ORNI?

Benvinguts de nou!!!

Fa poc vaig anar de viatge i vaig anar a un museu on hi havia diferents animals, i un d’ells era el gamarús. Va ser llavors quan vaig descobrir que gamarús no era només un insult, sinó que també era un ocell. Va ser llavors quan em vaig preguntar per què utilitzem el nom d’aquest ocell quan volem insultar algú. A partir d’aquí, se’m van acudir altres casos d’expressions en què utilitzem una paraula sense saber-ne el perquè o el significat. Vegem-los!

 

SER UN GAMARÚS

Sabíeu que un gamarús és un ocell? Com és que utilitzem el nom d’aquest ocell per a dir a algú que és un beneit? Us ho heu preguntat mai? Doncs es veu que el bec tan gros que té aquest ocell el fa abalançar involuntàriament cap endavant. Com que no és una imatge precisament elegant, sinó que és més aviat maldestra, per això s’utilitza per a dir que algú és un beneit.

FER L’ORNI

Moltes vegades utilitzem l’expressió fer l’orni, però què és un orni? De fet, orni només apareix al diccionari en aquesta expressió. Pel que fa a l’origen d’aquesta expressió, hi ha dues teories:

  • La primera diu que potser prové de l’argot estudiantil del grec órnion (‘ocell de presa’) perquè fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar.
  • La segona diu que fer l’orni és una deformació de fer el borni, en el sentit de no voler veure-hi.

ANAR DE BÒLIT

Segur que molts de vosaltres heu anat de bòlit alguna vegada, però sabeu què és bòlit? Us ho heu preguntat mai? Bé, d’una banda, un bòlit és un tros de fusta que es fa servir per a jugar i se’l fa saltar donant-li un cop. A més, es veu que ve de bòlid, que fa referència a una cosa que es llança i no se sap on va a parar. Així, doncs, veiem que bòlit és una cosa que surt disparada, cosa que encaixa bastant bé amb el significat figurat d’anar de bòlit perquè anem amb presses, com una bala.

FER EL PRÉSSEC

Tots coneixem algú que ha fet el ridícul; és a dir, que ha fet el préssec. Però per què parlem de préssecs i no d’una altra fruita o d’una altra cosa? Doncs es veu que podria ser per les taques vermelles que tenen alguns préssecs a la pell, com si tinguessin les galtes vermelles de vergonya després d’haver fet el ridícul.

ESPERAR AMB CANDELETES

Quan planegem un viatge o unes vacances, normalment esperem amb candeletes que arribi el dia que marxem de viatge. Però què són les candeletes? Una candeleta és una candela petita. Una candela és una espelma. Però llavors per què esperem amb espelmes? Doncs es veu que antigament s’utilitzaven les candeles per a establir la duració d’una cosa important. Per exemple, quan hi havia una subhasta s’encenia una candela en començar i només es podien fer ofertes mentre cremava. O en els judicis: l’acusat només es podia defensar mentre cremava la candela i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. Així, doncs, s’associa la candela amb una idea d’inquietud per a saber una cosa de gran importància.

PERDRE L’OREMUS

Heu perdut l’oremus algun cop? Sí? I què és l’oremus? Per a trobar-lo caldrà saber-ho. L’oremus és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa ‘preguem’. Pel que es veu, era una mena d’invitació que el sacerdot feia als fidels abans de les oracions de la missa. Per tant, interpretem que si algú que anava a missa perdia l’oremus, vol dir que es desconcentrava, que perdia l’atenció.

A LA BABALÀ

Quan fem les coses a la babalà, les fem sense pensar-hi. Babalà prové de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, que vol dir ‘en poder de Déu’. Per tant, si ens hi fixem, té lògica, perquè si fem les coses sense pensar, en el fons estem temptant la sort i, per qui sigui creient, ho estem deixant en mans de Déu.

 

Bé, doncs això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, si més no, curiós. Fins aviat!!!

More bits and bobs!

Bona nit a tothom!!

Si us va semblar interessant el meu últim article, avui us explicaré unes quantes expressions més! Podríem dir que l’article d’avui és la segona part de Some bits and bobs! S’acostuma a dir que les segones parts mai no són bones, però espero que aquest no sigui el cas!

 

BIRDS OF A FEATHER FLOCK TOGETHER

007-Birds-of-a-feather-flock-together

Aquesta expressió és l’equivalent de Cada ovella amb sa parella o de l’expressió castellana Dios los cría y ellos se juntan. És a dir, que tendim a acabar amb gent que s’assembla a nosaltres. Vegem-ne un exemple: – I saw the boy who stole my bag with that gang of trouble makers last night. – Well, birds of a feather flock together, they say. 

 

TO MISS THE BOAT

Aquesta em sembla interessant perquè, en català, quan volem dir que algú ha deixat escapar una oportunitat, diem que ha perdut el tren. En anglès, en canvi, no perden el tren, sinó que perden el vaixell (to miss the boat). Per exemple, podríem dir una frase com ara: There were tickets available last week, but he missed the boat by waiting till today to try to buy some. 

 

BE AS FRESH AS A DAISY

daisy

Aquesta expressió és l’equivalent anglès de fresc com una rosa. Per exemple, si hem dormit vuit hores, en català diríem Avui he pogut descansar i m’he llevat fresc com una rosa! En anglès, podríem posar un exemple com aquest: After a good night’s sleep I’ll be as fresh as a daisy! Com podeu veure a la imatge de més amunt, una daisy és una ‘margarida’. O sigui que els angloparlants es lleven frescos com una margarida, no pas frescos com una rosa!

 

SMARTY-PANTS! 

smartypants

Quan algú diu una cosa que ens fa una mica de ràbia perquè sembla que sigui un setciències, en anglès li responem dient (Mister/Miss) smarty-pants! Per exemple: Okay, smarty-pants, you tell me how to do it. En català, tenim més d’una paraula per a referir-nos a aquest tipus de persona, fins i tot en tenim de molt gracioses: setciències, mestretites i saberut. A mi em fa molta gràcia la segona (mestretites), fa poc la vaig descobrir i em va encantar!

 

RISE AND SHINE!

Aquesta expressió la fem servir quan volem que algú es llevi, quan a algú se li enganxen els llençols. Imagineu-vos que viviu en parella. Resulta que sona el despertador i la vostra parella es lleva, però vosaltres no, us fa molta mandra (segur que sabeu de què parlo!). Llavors, en aquest moment, la vostra parella us diria Rise and shine! Rise and shine!

 

CHOP-CHOP! 

Això ho diem quan volem que algú s’espavili, que vagi més de pressa. Imaginem que teniu un dinar o un sopar important i que la persona que us hi acompanya és molt lenta. Llavors, li diríeu Come on, chop-chop, we’re late! En català, en aquests contextos acostumem a dir Va, espavila o Vinga, que és per avui! També es diu molt *Brillo!, però compte perquè és un castellanisme!

 

(THERE IS) NO REST FOR THE WICKED!

Suposem que esteu dinant amb algú i heu de tornar a la feina. Llavors, quan acabeu de menjar, li direu Well, no rest for the wicked! Aquesta és una expressió difícil d’explicar. Podríem dir que la diem quan hem de continuar amb la feina o amb alguna altra obligació malgrat estar cansats. És com un lament.

 

LAZYBONES!

Lazybones

A l’igual de smarty-pants, és una manera d’adreçar-se a algú. Tanmateix, en aquest cas es tracta d’una persona gandula. Així, doncs, si volem que algú deixi de fer el mandra, li direm, per exemple: Hey lazybones, get up from the sofa and help me with the dishes!

 

Bé, doncs em sembla que ja n’hi ha prou per avui! Us desitjo un bon cap de setmana i un bon nadal! Endavant els idiomes tornarà passat festes! Bon nadal i bon any nou! Happy Christmas! Buon natale!! Joyeux Noël!!

Some bits and bobs!

Tal com dic al títol, he posat una mica de tot (some bits and bobs). Avui m’agradaria fer un petit recull d’expressions en anglès que crec que poden ser interessants i algunes fins i tot divertides. Almenys a mi m’encanten! Vegem-les!

 

PLAY/BAT FOR THE OTHER SIDE / TO BE A FRIEND OF DOROTHY

No sé si us imagineu què volen dir, però ambdues expressions es refereixen als homosexuals. Són eufemismes; és a dir, per dir de manera més “políticament correcta” He is gay, diuen He plays for the other side o bé He is a friend of Dorothy. La segona potser no és tan coneguda entre els joves com la primera. D’altra banda, la primera, la utilitzen sobretot els heterosexuals per a referir-se als gais i la segona, en canvi, hi ha gais que la fan servir per a referir-se a un altre gai. En castellà, l’equivalent seria es de la acera de enfrente, que s’assembla una mica a play for the other side. En català, tenim l’expressió ser del ram de l’aigua, que vol dir el mateix.

 

HIGGLEDY PIGGLEDY

Si diem que alguna cosa està higgledy piggledy, vol dir que està desordenada o feta un nyap. Per exemple, si avui no he tingut temps de fer el llit, abans d’anar a dormir pot ser que la meva parella es queixi i em digui The bed is all higgledy piggledy!

 

NO IFS, ANDS, OR BUTS

Això és com dir No hi valen peròs en català o No hay peros que valgan en castellà. Normalment ho utilitzem quan parlem amb canalla, però és cert que a vegades entre adults també ho diem.

 

PUT THE CAT AMONG THE PIGEONS

cat-among-pigeons

Vol dir ‘dir o fer alguna cosa que causarà problemes o que farà que algú s’enfadi molt’. Per exemple, If you tell them all they have to work on Sunday, that will put the cat among the pigeons.

 

SPICK AND SPAN

Aquesta expressió és un sinònim de squeaky clean i de clean as a whistle, expressions que ja vaig incloure en l’article “We were like peas and carrots”. Per exemple, Their house is always spick and span. En català, diem que està net com una patena!

 

WHEN IN ROME (DO AS THE ROMANS DO)

Us posaré un exemple molt aclaridor: Imagineu-vos que esteu de viatge a París i descobriu que als restaurants d’allà ofereixen cames de granota. Probablement us faria fàstic menjar cames de granota, oi? Doncs imagineu que la vostra parella es demana cames de granota per sopar i vosaltres li dieu “Et menjaràs cames de granota? Ecs!” Llavors, la vostra parella us diria “Well, I am not a huge fan of them either, but when in Rome, do as the romans do”. És a dir, que quan vas a un altre país, hauries de fer el que la gent d’allà fa. En català, tenim una expressió que fa poc vaig descobrir que vol dir exactament el mateix: Allà on aniràs fes com veuràs!

 

BEGGARS CAN’T BE CHOOSERS

Aquesta expressió s’utilitza quan et trobes en una situació en què no tens moltes opcions per a triar. Per exemple, si els meus amics i jo sortim a sopar a les 12h de la nit i l’únic lloc que és obert és el McDonalds i un d’ells diu “Jo no vull anar al McDonalds”, llavors jo li diria “Well, beggars can’t be choosers!”.

 

CLOSE, BUT NO CIGAR

nocigar

És una expressió que vol dir que ‘gairebé has aconseguit el que volies, però que no ho has aconseguit’. Els orígens d’aquesta expressió es situen a finals s. XIX – principis del s. XX als EUA, època en què els homes fumaven habitualment cigars. Per a més informació sobre l’etimologia, cliqueu aquí. Un exemple seria el següent: It was close but no cigar for Johnny as he came second ​once again.

 

HE’S NO SPRING CHICKEN

springchicken

Aquesta seria la versió anglesa de l’expressió catalana Ja té una edat o de la castellana Ya no es un chaval. En anglès, aquesta expressió té uns quants sinònims: He’s over the hill, He’s a bit long in the tooth o, com diuen a Irlanda, He’s as old as tea.

 

YOUR BREAD AND BUTTER

bread-and-butter

Aquesta expressió vol dir exactament el mateix que l’expressió catalana el pa de cada diaPer exemple: I work in a call centre, complaints are my bread and butter.

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, us en reservo unes quantes més per al pròxim article! Espero que us hagi agradat! A reveure!

Bon cop de falç!

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

  • QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
  • NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
  • ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
  • ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
  • ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
  • I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
  • CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
  • PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
  • MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
  • CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
  • ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
  • ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
  • QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
  • NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
  • GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
  • INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
  • ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
  • ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
  • I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
  • FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
  • FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
  • FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
  • SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
  • ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
  • HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
  • NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!

Tirare il pacco

Benvinguts de nou!! Avui m’agradaria dedicar l’article a les frases fetes i expressions italianes. Tot seguit, us explicaré algunes de les expressions que conec i que trobo útils i us en donaré, si n’hi ha, l’equivalent català. Per començar, fixem-nos en l’expressió que hi ha al títol:

TIRARE PACCO / DARE BUCA

Aquesta expressió es diu una mica diferent segons la zona o la persona. Quan hem quedat amb algú, però al final aquesta persona no es presenta a la cita, podem dir que mi ha dato buca o que mi ha tirato pacco. En català, en canvi, direm que m’ha deixat plantat/da.

ABBASSARE LA CRESTA

Aquesta expressió es refereix a una persona que té molts fums i si algú li abbassa la cresta, vol dir que ‘li abaixa fums’. Pel que fa a l’origen, tal com podeu deduir, ve del comportament que tenen els galls amb un adversari.

ANDARE IN FRANTUMI / A ROTOLI

Quan una cosa va in frantumi o a rotoli, pot voler dir que ‘s’ha fet miques’ (literalment) o bé, en un sentit figurat, que ‘se n’ha anat en orris’. Ex: Ha mandato a rotoli l’azienda.

ANDARE AL SODO / AL DUNQUE

Això equival a ‘anar al gra’ en català, per exemple: Ho parlato con Daniella e sono andato dritto al sodo: le ho detto che non voglio più vederla. El contrari d’aquesta expressió seria menare il can per l’aia, que seria com ‘fugir d’estudi, divagar’

CHI NASCE TONDO NON MUORE QUADRATO

Ara mateix no se m’acut cap equivalent en català per a aquesta dita, potser no n’hi ha. S’usa per a afirmar que la gent no canvia mai, que el caràcter o la manera de pensar de la gent no es pot modificar.

CHIARO E TONDO

Quan diem alguna cosa chiaro e tondo, vol dir que la diem clar i català! Per exemple: Ti ho detto chiaro e tondo che stasera non esci!

FARSI UNA RAGIONE

Farsi una ragione vol dir ‘fer-se’n la idea’. Ara us poso un exemple perquè crec que serà més clar: Non ti amo più, fattene una ragione! Això vol dir ‘Ja no t’estimo, vés fent-te’n la idea!’

CI PENSO IO!

Si volem oferir la nostra ajuda a algú i volem dir-li que no es preocupi, que ja ho farem nosaltres (la tasca que sigui), podem dir ci penso io!, que equival a ‘ja me n’ocupo jo!’

COSÌ SU DUE PIEDI

Si, quan estem parlant amb algú, li fem una pregunta que l’agafa desprevingut, en català ens diria home, així en fred… no sé què dir-te. En italià, en canvi, ens dirà così, su due piedi, non so cosa dire.

DATI UNA CALMATA!

Quan parlem amb algú i aquesta persona s’altera més del compte, en italià li diem: dati una calmata! En català, en canvi, podem dir tranquil eh!, tranquil·litza’t! o calma’t!

DATI UNA MOSSA

Si li diem a algú dati una mossa!, li estem dient espavila! 

È PROPRIO LA MIA GIORNATA!

Si avui és un d’aquells dies que tot et surt malament, pots dir è proprio la mia giornata! Òbviament és una frase irònica, perquè evidentment ens queixem. En català, en canvi, diem Avui no és el meu dia!

ESSERE DI LARGHE VEDUTE

Si algú és di larghe vedute, vol dir que té una mentalitat oberta, tolerant.

FAI IL BRAVO!

Aquesta frase, la diuen molt les mares als seus fills quan són petits: Fai il bravo! (que vol dir ‘porta’t bé!’)

FARNE A MENO

Fare a meno di qualcosa vol dir ‘viure sense tal cosa’. Per exemple, jo diria: Non posso fare a meno del cioccolato!

FARE LA PREDICA

La predica és el discurs que  fan els sacerdots; és a dir, el sermó. Tanmateix, tant predica com sermó també s’utilitzen per a referir-se a un discurs avorrit que algú ens fa, normalment els pares quan ens renyen. Ex: Non mi fare la solita predica!

SCENDERE IN PIAZZA

Aquesta expressió s’utilitza molt als diaris per a dir que hi ha hagut una manifestació. Per exemple, podem dir Centinaia di studenti sono scesi in piazza per protestare contro la riforma X.

PER FILO E PER SEGNO

Aquesta és l’expressió italiana equivalent al nostre fil per randa. Ex: Ti sei sposata? cavolo, raccontami tutto per filo e per segno!

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil, fins a la propera!