BONJOUR, CHERS PRONOMS!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en francès. Més concretament, són expressions que utilitzen els pronoms y i en. Es tracta d’expressions molt comunes, del dia a dia, no són expressions “de diccionari”. Espero que us agradi!

 

ARRIVER À FAIRE QUELQUE CHOSE

Arriver à faire qch vol dir ‘aconseguir fer una cosa’. Per exemple:

– Tu penses pouvoir le faire?

– Je vais y arriver.

 

SE METTRE À (FAIRE) QUELQUE CHOSE

Se mettre à + nom/infinitiu vol dir ‘posar-se a fer una cosa’. Per exemple:

– Vous commencez quand?

– On va s’y mettre tout de suite.

 

EN AVOIR MARRE (DE QUELQUE CHOSE)

En avoir marre vol dir ‘tenir-ne prou’ en el sentit d’estar fart. Exemple:

– T’en fais une tête!

– J’en ai marre de ce boulot.

 

SE FAIRE À QUELQUE CHOSE

Se faire à quelque chose vol dir ‘acostumar-se a una cosa’. Exemple:

– Tu t’habitues à ta nouvelle vie?

– Je m’y fais très bien. 

 

EN AVOIR RAS-LE-BOL

Aquesta expressió vol dir ‘estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els nassos plens’. Exemple:

– J’en ai ras-le-bol!

– T’en fais pas, ça va s’arranger.

 

SE FICHER DE QUELQUE CHOSE

Aquest verb vol dir ‘se me’n fot’, però no és tan vulgar com se me’n fot en català. Aquest verb francès és col·loquial, però no vulgar. L’equivalent vulgar seria se foutre de quelque chose. Exemple:

– Ça ne t’intéresse pas?

– Non, je m’en fiche.

 

OÙ EN ÊTES-VOUS?

Aquesta expressió vol dir ‘per on aneu?’. Exemple:

– J’étais absent hier. Où en êtes-vous?

– À la page 13. 

 

EN VOULOIR À QUELQU’UN

Aquesta expressió vol dir ‘estar enfadat amb algú’. Per exemple:

– Tu m’en veux vraiment?

– Oui, je ne te le pardonnerai jamais. 

 

Bé, això és tot per avui, no us vull atabalar. Au, fins aviat!!!

Un tast d’expressions i de llenguatge col·loquial en francès

Benvinguts i benvingudes de nou!!!

Perdoneu el retard, ja sé que fa dues setmanes que hauria d’haver publicat, però és que aquestes últimes tres setmanes he treballat moltes més hores de les que normalment treballo i no he tingut temps per a actualitzar el blog. Bé, doncs, avui toca parlar del francès. En aquest article us explicaré unes quantes expressions i algunes paraules col·loquials que us poden ser útils. Espero que us sembli interessant!

 

J’EN METTRAIS MA MAIN AU FEU

mainaufeu

Expressió utilitzada per a mostrar que s’està convençut d’una cosa. En català, tenim una expressió gairebé igual (posar la mà al foc). També hi ha l’expressió J’en mettrais ma main à couper, que vol dir el mateix. En anglès, diríem I’d swear to it.

 

C’EST CLAIR COMME DE L’EAU DE ROCHE

Resultat d'imatges de clair comme eau de roche

Aquesta expressió seria l’equivalent de la nostra ser més clar que l’aigua. En anglès, seria It’s crystal clear.

 

MON OEIL!

Resultat d'imatges de mon oeil expression idiomatique

Aquesta expressió no té res a veure amb ull viu! S’utilitza per a dir que no ens creiem allò que aquella persona ens acaba de dir. Seria com dir que no ens ho creurem si no ho veiem. Curiosament, en anglès hi ha una expressió idèntica que significa el mateix: My eye! (També My foot!) És bastant possible que l’expressió anglesa vingui de la francesa. En català, en aquest cas podríem dir i un be negre amb potes rosses!

 

QUAND LES POULES AURONT DES DENTS

Resultat d'imatges de quand les poules auront des dents

Això vol dir ‘mai’. Per exemple: «— Quand te marieras-tu, toi ?
— Quand les poules auront des dents.»

En anglès diuen And pigs might fly! En català, en canvi, diem Quan les vaques volin. Em sembla curiós veure que l’idea de volar apareix en l’expressió catalana i l’anglesa i que, en canvi, no hi apareix en francès. L’única diferència entre l’expressió anglesa i la catalana és l’animal.

 

AVOIR LA TCHATCHE

Imatge relacionada

En català hi ha diverses expressions per a expressar aquesta idea: Tenir el tel de la llengua ben tallat/tenir molta parola/tenir la paraula fàcil. En castellà, en diuen tener labia. En anglès, es diu have the gift of the gab.

 

AVOIR UNE LANGUE  DE VIPÈRE

languevipere

En aquest cas no es tracta d’una virtut, sinó que descriu una persona que malparla dels altres. També hi ha una altra variant: être mauvaise langue. En català, podem dir tenir una llengua viperina o ser un malallengua, entre altres. En anglès, podem dir have a sharp tongue

 

C’EST DU BARATIN

En català, podríem dir alguna cosa com ara No em vinguis amb romanços/històries. Seria com es todo palabrería en castellà. En anglès, es diu smooth talk.

 

LE FLIC

En francès col·loquial, un flic és un policier (‘policia’). També hi ha una altra paraula col·loquial que vol dir ‘policia’: un poulet.

 

LE FRIC

Atenció, no confonguem fric amb flic! No seria gaire estrany confondre aquestes dues paraules perquè només canvia una lletra! I no, fric no vol dir “friqui”, sinó que és la manera col·loquial de dir argent (‘diners’).

 

LE MEC ET LA MEUF

Un mec és un homme/garçon i una meuf és una femme. Meuf és una paraula que pertany a un tipus d’argot anomenat verlanEls mots verlan són mots formats mitjançant la inversió de les síl·labes. Per exemple, si canviem l’ordre de les síl·labes de la paraula bizarre, obtindrem la paraula zarbi.

 

TAFFER

Taffer és l’equivalent col·loquial del verb travailler. Seria com pencar en català.

 

KIFFER

Kiffer és un sinònim col·loquial del verb aimer (‘agradar’).

 

ÊTRE VÉNÈRE

Vénère vol dir énervé (‘nerviós’). Com podeu veure, aquest mot també és verlan.

 

ÊTRE OUF

Es tracta d’un altre cas de verlan: ouf vol dir fou (‘increïble’).

 

FAIRE LA TEUF

Faire la teuf vol dir faire la fête.

 

Espero que us hagi agradat! Fins aviat!!! Bon cap de setmana!!

Com més llengües sabem, més embolics ens fem!

Benvingudes i benvinguts!!!

Avui m’agradaria comparar les cinc llengües que conec. L’objectiu d’aquest article és ajudar a tots aquells qui estiguin aprenent una (o més) d’aquestes llengües, perquè és molt fàcil que se’ns barregin i que acabem cometent errors com els que explicaré a continuació.

 

PERDRE

En català i castellà, utilitzem aquest verb tant per a dir He perdut el boli (en el sentit de ‘no trobar’) com per a dir He perdut el tren (en el sentit de ‘no aconseguir agafar un mitjà de transport’). En italià, és com en català i castellà: utilitzen perdere per als dos casos. En anglès i francès, en canvi, és diferent. Els qui sabeu anglès, ja deveu saber que l’anglès té dos verbs diferents, un per a cadascun d’aquests dos significats (lose: I lost my pen, miss: I missed the train). En francès, també tenen dos verbs: perdre i rater: perdre seria l’equivalent de lose i rater seria l’equivalent de miss. Així, doncs, en francès direm J’ai perdu mon stylo i J’ai raté mon train.

 

COMA (signe de puntuació) 

Em sembla curiós veure que el nom d’aquest signe de puntuació és igual en català, castellà i anglès i que, en canvi, l’italià i el francès són totalment diferents de la resta i pràcticament iguals entre si. Vegem-ho:

Català: coma, castellà: coma, anglès: comma, italià: virgola, francès: virgule.

 

SOROLL

Aquesta paraula és totalment diferent en cadascuna d’aquestes cinc llengües! I atenció, que no ens fem un embolic amb l’italià! Ara explicaré per què.

Català: soroll, castellà: ruido, anglès: noise, italià: rumore, francès: bruit.

ULL VIU! L’italià rumore no vol dir ‘rumor’ (català)! Com ja hem dit, rumore en italià vol dir ‘soroll’! El que en català i castellà anomenem rumor, en francès es diu rumeur (femení!), en anglès es diu rumour i en italià es diu voce!

 

CONTAMINACIÓ

Atenció, perquè allò que en català anomenem contaminació i en castellà contaminación, en la resta de llengües no es diu igual! En anglès, es diu pollution; en francès, es diu pollution però pronunciat “a la francesa”; en italià, es diu inquinamento.

 

FILMAR UNA PEL·LÍCULA

En català i castellà, podem utilitzar tant el verb filmar com el verb rodar per a referir-nos a la gravació d’una pel·lícula. En anglès, diuen film. En italià i francès, en canvi, diuen ‘girar’: tourner un film (francès) i girare un film (italià).

 

AFFAIRE

Compte amb aquesta paraula francesa, no la confonguem amb l’anglès affair! En francès, affaire no té el significat de love affair! Per a dir love affair, en francès cal dir aventure amoureuse.

 

MENTRE

Es tendeix a creure que totes les llengües llatines tenen paraules similars; però, com podeu veure, en molts casos no és així. Una altra prova d’això és que mentre en francès no s’assembla en res a les altres llengües. En castellà, es diu mientras; en italià, es diu mentre; però en francès, es diu pendant que!

 

NET

Em sembla curiós veure que aquesta paraula canvia totalment d’una llengua a l’altra. En català, es diu net; en castellà, es diu limpio; en italià, es diu pulito; en francès, es diu propre; en anglès, es diu clean.

 

EMBRASSER

Compte amb aquest verb francès! Actualment, el verb embrasser vol dir ‘besar algú’, no pas ‘abraçar’! Atenció: no digueu J’ai baisé François perquè actualment baiser (quelqu’un) vol dir ‘mantenir relacions sexuals amb algú’ i és vulgar. Si volem dir abraçar (algú), en francès hauríem de dir prendre dans ses bras.

 

RELAXAR-SE

Curiosament, aquest verb és força semblant en totes aquestes llengües excepte en francès. En català, diem relaxar-se; en castellà, es diu relajarse; en italià, rilassarsi; en anglès, relax; en francès, però, es diu se détendre.

 

LES BONBONS

Atenció! En francès, le bonbon no és un bombó, és un caramel! En canvi, un bombó en francès és un chocolat! Si ens hi fixem, el català i el castellà són iguals entre si i les altres tres llengües són força iguals entre si:

Català: bombó, castellà: bombón, anglès: chocolate, francès: chocolat, italià: cioccolatino.

 

LA GYM

En francès, la gym no vol dir ‘el gimnàs’! La gym vol dir ‘la gimnàstica’. En canvi, quan els francesos diuen le gymnas, es refereixen a l’edifici que nosaltres anomenem poliesportiu. En canvi, el que nosaltres anomenem gimnàs, en francès és une salle de sport.

 

CAMINAR

Em sembla curiós veure que aquest verb és molt semblant en totes les llengües romàniques (que conec, òbviament) excepte en francès:

català: caminar, castellà: caminar, italià: camminare, francès: marcher.

Petit à petit!

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar del francès. En aquest article hi inclouré unes quantes expressions, alguns falsos amics… una mica de tot. Espero que hi hagi alguna cosa que no sapigueu i que us sembli interessant.

 

C’EST PARTI!

És una expressió que s’utilitza per a dir que alguna cosa ha començat. Per exemple, si expliquem a una amiga com vam conèixer la nostra parella, podem explicar tota la història i quan vulguem dir i va sorgir, diem et c’est parti!

 

C’EST UNE ENTRAIDE

Quan volem expressar que dues persones s’ajuden mútuament, podem parlar d’entraide. Si, posem per cas, estem explicant que tu m’ajudes amb l’anglès i jo t’ajudo amb el català, podem dir c’est une entraide.

 

SE METTRE DANS LE BAIN

Aquesta expressió vol dir ‘adaptar-se, acostumar-se a una situació nova’. Per exemple, si volem dir T’hi has d’acostumar podríem dir Il faut te mettre dans le bain.

 

JE TE PRÉVIENS

Si fa poc que coneixem algú i li volem dir una característica negativa nostra, en català diem, per exemple, T’aviso: sóc molt tossuda. En francès, en aquest cas diríem Je te préviens: je suis très têtu.

 

ÊTRE DANS LA LUNE

Aquesta expressió vol dir ‘estar distret’. En català, en tenim una de semblant: estar a la lluna (de València). Podríem dir que aquest seria l’equivalent català d’aquesta expressió francesa. Imaginem una situació molt típica: un professor explica i hi ha un alumne que no escolta, que té el cap a una altra banda: Dormez-vous? Vous êtes dans la lune. Allons! Allons! Soyez attentif et écrivez.

 

LE JOUR J

Quan volem referir-nos a un esdeveniment molt important per a nosaltres, el podem anomenar le jour J. Si, per exemple, volem posar al nostre mur de Facebook que falten dos dies per a aquest dia tan important, podem posar-hi J – 2. Aquí podeu llegir un article en francès on ho fan servir.

 

SANS DOUTE vs SANS HÉSITATIONS

ATENCIÓ, no confonguem el sens dubte! català amb el sans doute francès. No volen dir pas el mateix. D’una banda, sans doute vol dir ‘potser’. En català, en canvi, sens dubte! vol dir ‘és clar!’. Si el que volem dir és sens dubte, en francès cal dir sans hésitations!

 

COMMENT ÇA SE FAIT QUE…?

En català, a vegades, en lloc de preguntar Per què…?, diem Com és que…? En francès, també tenim dues possibilitats: Pourquoi…? i Comment ça se fait que…?

 

DISCUSSION vs DISPUTE

Un dels falsos amics que trobem entre el català/castellà i el francès és discussion. Discussion en francès no vol dir ‘discussió’ en el sentit de baralla verbal, vol dir ‘parlar d’una cosa intercanviant opinions’.

El mateix passa amb l’anglès: quan els catalans volem dir que hem discutit amb algú, hem d’utilitzar el verb argue, no pas discuss. Per tant, en el cas dels substantius, cal utilitzar argument i no pas discussion.

En francès, igual que en anglès: utilitzarem discussion quan ens referim a una conversa amb intercanvi d’opinions tranquil·la i utilitzarem dispute quan ens referim a una baralla verbal.

 

POURTANT

Aquest és un dels falsos amics més “perillosos” que hi ha entre el francès i el català. S’assembla molt a per tant, però el significat és molt diferent. En català, per tant indica conseqüència; per exemple: Tinc deu exàmens la setmana que ve, per tant no podré quedar. En francès, pourtant vol dir ‘tanmateix’ i, per tant, té el significat de ‘però’. Per exemple: Il n’a pas compris ce qu’on lui disait, pourtant il est intelligent.

 

DÉSINVOLTE

Aquesta paraula francesa s’assembla molt a desimbolt en català, però no vol dir el mateix. Desimbolt vol dir ‘que obra amb soltesa’ i és un adjectiu positiu; és a dir, és una virtut. En francès, désinvolte és un defecte i es refereix a una persona que no respecta les normes, un xic rebel, desvergonyit, per dir-ho d’alguna manera (‘Qui manifeste une liberté excessive ; sans gêne‘).

 

Això és tot, espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!! À bientôt!!

 

3, 2, 1… Som-hi!

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!