“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!

FALSE FRIENDS ATTACK

Bon dia i bona hora!!

Avui parlaré dels falsos amics, en anglès false friends. Un fals amic és una paraula estrangera que s’assembla molt a una paraula de la nostra llengua però que, en realitat, no volen dir el mateix. Per tant, els falsos amics són molt problemàtics perquè molt sovint s’utilitzen erròniament com a equivalent. Per exemple, a la fotografia que he posat a la portada n’hi ha un: exit (anglès) – éxito (castellà). En anglès, exit no vol dir ‘éxito‘ en castellà, vol dir ‘salida‘. Així, doncs, en aquest cartell, hi hauria de posar: exit only – sólo salida.

Tot seguit, us posaré uns quants exemples de falsos amics entre el català o el castellà i l’anglès que molts dels meus alumnes utilitzen de manera equivocada.

SUCCESS

Aquesta paraula no vol dir ‘suceso‘ en castellà, vol dir ‘èxit’. Per tant, si algú és successful, vol dir ‘que té èxit’. Per a utilitzar-la correctament, cal dir, per exemple, That salmon dish was a success, wasn’t it? o bé She runs a very successful computer business. Per a dir ‘suceso‘, haurem de dir event.

MANIFESTATION

Si volem parlar d’una ‘manifestació que s’ha produït com a protesta o per a reivindicar alguna cosa’, llavors hem d’utilitzar la paraula demonstration. Per exemple: The students are holding a demonstration against the proposed changes. En canvi, la paraula manifestation vol dir ‘manifestació’ en el sentit de ‘mostra’. Per exemple: L’augment de l’atur és una mostra més de la incompetència del govern en anglès seria The rise in unemployment was just a further manifestation of the governments incompetence.

PRETEND

Aquest és un dels errors més freqüents que fan els meus alumnes. Pretend no vol dir ‘pretendre’, vol dir ‘fingir’. Per tant, per a dir Pretenia casar-se amb la filla del forner, cal dir He intended to marry the baker’s daughter. Si volem dir ‘fingir’, llavors podem dir He pretended to be rich.

SENSIBLE

L’adjectiu anglès sensible no vol dir ‘sensible’, sinó ‘assenyat’, per exemple: It would be sensible to take an umbrella. Si el que volem dir és Ella és molt sensible, llavors haurem de dir She is very sensitive.

CONSTIPATED

Atenció!! No digueu mai que esteu constipated, no és una cosa molt agradable de sentir! En anglès, estic encostipat es diu I have a cold. En canvi, constipated vol dir ‘anar restret’. Així, doncs, si no voleu que la gent es pensi que no aneu de ventre, millor que no digueu constipated.

LIBRARY

En anglès, library vol dir ‘biblioteca’, no pas ‘llibreria’. Si voleu dir que heu anat a la llibreria a comprar-vos un llibre, haureu de dir I went to the bookshop. En canvi, si teniu exàmens i voleu anar a la biblioteca a estudiar, podeu dir I want to go to the library.

RECORD

El verb record en anglès no vol dir ‘recordar’, vol dir ‘gravar’. Els qui hàgiu tingut un reproductor de VHS ja ho deveu saber. Pel que es veu, el jovent que ha nascut a l’època dels DVD no ha vist mai el botó record (gravar). Recordar en anglès es diu remember.

SYMPATHETIC

Encara que s’assembli molt a simpàtic, no vol dir pas això. En anglès, per a dir simpàtic hem de dir nice. En canvi, He was very sympathetic vol dir ‘ell va ser molt comprensiu’ o bé ‘va demostrar molta compassió’ segons el context.

ANNIVERSARY

Com que s’assembla molt a la paraula catalana aniversari, fa que molta gent la malinterpreti. Anniversary es refereix a l’aniversari de casats, a l’aniversari d’un esdeveniment, etc. Per exemple: Avui és el 50è aniversari de la caiguda del mur de Berlín seria Today is the 50th anniversary of the fall of the Berlin wall. En canvi, si parlem de l’aniversari d’una persona, llavors hem d’utilitzar birthday: Today is Anna’s birthday!

STRANGER

Aquesta paraula no vol dir ‘estranger’, vol dir ‘desconegut’. Per exemple, quan som petits, els nostres pares sempre ens diuen Don’t talk to strangers (‘No parlis amb desconeguts!’). Si volem dir ‘estranger’, haurem de dir foreign; per exemple foreign languages.

FAMILIAR

Si volem parlar dels nostres familiars, en lloc de dir At Christmas, my familiars* came to my house, hem de dir My relatives came to my house. En anglès, familiar és un adjectiu que vol dir ‘una cosa que em sona, que no és la primera vegada que la veig’; per exemple: That street was familiar to me.

PARENTS

Parents tampoc no vol dir ‘parientes’, vol dir ‘pares’. Així, doncs, per dir els meus pares estan sopant, no direm my fathers* are having dinner, sinó que direm my parents are having dinner.

CAREER

Quan volem parlar de quina carrera estudiem, hem d’utilitzar degreeper exemple, I am studying a degree in languages. Career no vol dir ‘carrera’ en el sentit d’estudis, sinó que vol dir ‘carrera’ en el sentit de ‘trajectòria professional’. Per tant, podem dir Many women sacrifice interesting careers for their family. 

Aquests són només alguns exemples de falsos amics, els que he vist que la gent malinterpreta més sovint. Espero que us hagi servit d’alguna cosa. Si a algú li interessen els falsos amics entre català i italià, pot llegir aquest article que vaig escriure fa temps.

LES APARENCES ENGANYEN

Com tothom sap, hi ha el prejudici que l’italià és fàcil perquè té paraules semblants al català i al castellà, i que llengües com ara l’alemany o el xinès són difícils perquè no s’assemblen gens al català. No obstant això, els experts en llengües saben que aquest prejudici, tal com la mateixa definició de prejudici indica, ‘és una idea no raonada i mancada de provació’ i que, per tant, no és cert. Malauradament, demostrar aquesta afirmació requereix una explicació molt més exhaustiva que la que em permet l’extensió d’aquest article. Així, doncs, a l’article d’avui us en faré cinc cèntims i, més endavant, ja us en donaré més detalls.

 

En aquest article demostraré que, al contrari del que la gent no especialitzada es pensa, l’alemany té algunes paraules que són iguals que en català i que l’italià té bastantes paraules  que s’assemblen a mots catalans, però que en realitat no signifiquen el mateix que en català (aquest tipus de paraules s’anomenen falsos amics). Vegem-ne uns quants exemples:

 

Blau (alemany)

Els alemanys també fan servir aquesta paraula per a referir-se a aquest color.

 

Interessant(alemany)

Encara que l’alemany sigui una llengua germànica com l’anglès, aquest adjectiu s’assembla més al català (interessant) que no pas a l’anglès (interesting).

 

Lila (alemany)

El color que en català denominem lila també es diu així en alemany.

 

Assaggiare (italià)

Deveu pensar que vol dir assajar (una obra de teatre, per exemple), però no és veritat; aquest verb significa tastar. Per a dir assajar s’ha de dir fare le prove.

 

Burro (italià)

Qui no sap italià segurament pensa que vol dir burro (l’animal o una persona de poc enteniment), però no és així: aquesta paraula significa mantega. Per a dir burro cal dir scemo.

 

Officina (italià)

No vol dir oficina, vol dir taller (on s’arreglen els cotxes, per exemple).  La nostra oficina s’anomena ufficio  en italià.

 

Salire(italià)

Tot i que sigui semblant a salir (castellà), vol dir pujar. Per exemple, salire sul treno significa pujar al tren. Sortir és uscire.

 

Subire (italià)

Tot i que sigui molt semblant a subir en castellà, no vol dir pujar, sinó patir. Per exemple: subirne le conseguenze significa patir-ne les conseqüències.

 

Aquests són només alguns dels exemples que il•lustren que Les aparences enganyen: l’italià no s’assembla tant al català com molta gent es creu,  i l’alemany no és tan diferent com se sol pensar.