Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: euskera

ASPALDIKO!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar del basc. La paraula basca que he posat de títol s’utilitza quan ens trobem algú que fa molt temps que no veiem (vol dir ‘Quant de temps sense veure’t!’). Fa poc vaig començar a estudiar basc i m’agradaria compartir amb vosaltres el que vaig aprenent. Abans de començar, aclareixo que hi ha uns quants dialectes i que hi ha coses que canvien totalment d’un dialecte a l’altre (els dies de la setmana, per exemple). Jo estudio el batua, que és l’estàndard.

L’ALFABET

Pel que fa a l’alfabet, m’agradaria destacar que en basc no hi ha c (tot són k), ni v (tot són b), ni w ni y. Les z es pronuncien com si fossin s sordes. La ñ castellana no existeix (només en noms propis), en basc s’escriu -in-. La lletra h és mudaCal dir que en basc no hi ha accents, així que un problema menys!

LES SALUTACIONS

  • En una situació formal, es diu Kaixo! (‘Hola!’) i Zer moduz zaude? (‘Com estàs?’)
  • En una situació informal, es saluda dient Aupa! o Epa! (‘Hola!’) i Zelan? (‘Com estàs?’). La resposta a aquesta pregunta podria ser Ondo (‘Bé’), Oso ondo (‘Molt bé’) o Ez oso ondo (‘No gaire bé’), per exemple.

Després tenim les salutacions amb “Bon…”. En basc, el on seria el ‘bé/bon’. Per tant:

  • Egun on! és ‘Bon dia!’. Egun vol dir ‘dia’ i on seria el ‘bon’.
  • Eguerdi on! és ‘Bon migdia!’. No es refereix a les 12h en punt, sinó a l’hora de dinar. Egun és ‘dia’, –erdi seria ‘meitat’  i on és ‘bon’; per tant, ‘Bona meitat de dia’ -> ‘Bon migdia!’
  • Arratsalde on! és ‘Bona tarda!’.
  • Gabon! és ‘Bona nit!’

Quan ens acomiadem, podem dir:

  • Egun ona izan!, que vol dir ‘Que tinguis un bon dia!’
  • Gabon!, que ja hem dit que vol dir ‘Bona nit!’
  • Agur!, que vol dir ‘Adéu!’
  • Bihar arte! (‘Fins demà!’). Arte vol dir ‘fins’, per tant és el que s’utilitza per a acomiadar-se, i bihar és ‘demà’.
  • Gero arte! vol dir ‘Fins després!’
  • Laster arte! vol dir ‘Fins aviat!’

Eskerrik asko i Mila esker volen dir ‘Moltes gràcies!’ i Ez horregatik és ‘De res!’.

ELS NÚMEROS

Els números de l’1 al 10 són els següents:

  1. BAT
  2. BI
  3. HIRU
  4. LAU
  5. BOST
  6. SEI
  7. ZAZPI
  8. ZORTZI
  9. BEDERATZI
  10. HAMAR

Em sembla força curiós veure que el 6 és exactament igual que en italià i que la resta, en canvi, són molt diferents de les llengües romàniques.

EL VERB SER (IZAN)

Ni naiz (‘jo soc’)

Zu zara (‘tu ets’)

Hura da (‘ell/ella és’)

Gu gara (‘nosaltres som’)

Zuek zarete (‘vosaltres sou’)

Haiek dira (‘ells/elles són’)

Una cosa interessant del basc és que no té gènere. Per tant, la mateixa paraula s’utilitza per al masculí i per al femení. Per exemple, hura vol dir ‘ell’ i ‘ella’ o hau vol dir ‘aquest’ i ‘aquesta’.

ELS DEMOSTRATIUS

Els demostratius són tres (com en castellà, per això posaré les traduccions en castellà): hau (‘este/a’), hori (‘ese/a’) i hura (‘aquel/lla’). En plural afegim la lletra k: hauek, horiek, haiek. Vegem unes quantes frases:

  • Nor zara zu? (‘Qui ets tu?’) Ni Xabier naiz. (‘Jo soc el Xabier’)
  • Zu Xabier zara? (‘Ets el Xabier?’) Bai, ni Xabier naiz. (‘Sí, soc el Xabier’)
  • Nor da hau? Hau Pello da. (‘Qui és aquest? Aquest és el Pello’)
  • Hauek Pello eta Nerea dira. (‘Aquests són el Pello i la Nerea’)

ELS DIES DE LA SETMANA

Aquest és un tema força interessant, perquè l’etimologia dels dies en basc és bastant curiosa. En batua, els dies de la setmana són:

ASTELEHENA (‘dilluns’). Astea vol dir ‘setmana’ i lehen vol dir ‘primer’. Per tant, astelehena vol dir ‘primer dia de la setmana’.

ASTEARTEA (‘dimarts’). Astea hem dit que vol dir ‘setmana’ i arte vol dir ‘enmig’. Per tant, ‘el dia del mig de la setmana’.

ASTEAZKENA (‘dimecres’). Azken vol dir ‘últim’. Per tant, asteazkena vol dir ‘l’últim dia de la setmana’.

OSTEGUNA (‘dijous’). Aquest nom ve d’un personatge mitològic anomenat Ortzi (ortzegunosteguna).

OSTIRALA (‘divendres’) vol dir que ‘el personatge Ortzi ja ha passat’. Ortzi + irago + -la → ortzirala → ostirala.

LARUNBATA (‘dissabte’) vol dir ‘pleniluni de 4 dies’.

IGANDEA (‘diumenge’) vol dir ‘la gran pujada de la Lluna’. Igan handia → iganandia → igandia → igandea.

Ara mateix us deveu preguntar com és que el dimecres és l’últim dia de la setmana i no pas el diumenge. Bé, doncs es veu que el llatí no va influir gaire en els noms dels dies en basc i es veu que la setmana basca era de tres dies. Per això astelehena és el primer dia de la setmana, asteartea és el dia del mig i asteazkena és l’últim dia de la setmana. Després, a causa de la influència del cristianisme, la setmana va passar a tenir set dies i es van afegir els altres quatre (osteguna, ostirala, larunbata i igandea).

En canvi, en el dialecte de Biscaia els dies són:

ASTELEHENA (igual que en batua)

MARTITZENA (‘el dia de Mart’). En aquest cas podem veure una semblança amb el castellà (martes).

EGUAZTENA (‘l’inici del festival de la Lluna’)

EGUENA (‘el dia de la Lluna’)

BARIKUA (‘el dia sense sopar’)

ZAPATUA ve del shabbath jueu i vol dir ‘descans’.

DOMEKA ve del llatí dominicus dies.

És curiós veure com canvien els dies d’un dialecte a l’altre. Normalment no esperem que les diferències entre dialectes d’una mateixa llengua siguin tan grans. Curiós. Per a qui l’interessi, aquest enllaç és el diccionari oficial de basc i és bilingüe.

Bé, doncs crec que amb això ja n’hi ha prou. Si us interessa, un altre dia ja explicarem més coses del basc. Així que… laster arte!!!

 

Publicat dins de BASC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari