Com es va formar l’anglès que avui coneixem?

Avui m’agradaria que penséssim en els orígens de la llengua anglesa, d’on ve i com es va formar. Ja sabem que la història sempre és molt complexa, però jo, en aquest cas, intentaré resumir-la tant com pugui destacant-ne els punts més importants i explicant-la de la manera més entenedora possible. Primer de tot, cal dir que la història d’aquesta llengua es divideix en tres grans períodes: Old English, Middle English i Modern English; però el Modern English es subdivideix en Early-Modern English i Late-Modern English.Vegem-ho!

 

OLD ENGLISH (s. V-VI fins al s. XII)

A Gran Bretanya hi havia els celtes, però durant el segle V dC tres tribus germàniques van envair aquesta illa: the Angles, the Saxons i the Jutes. Les tribus anglosaxones esmentades van empènyer cap a l’oest la llengua celta, que va quedar fora del que avui és l’Anglaterra central i del sud i avui ja no en queda pràcticament ni rastre en la llengua anglesa.

Podem dir que les llengües anglosaxones van ser les que van crear el Old English. Molt del vocabulari del Old English encara s’utilitza avui. Paraules com ara ox, earth o sheep són un reflex de la cultura agrícola dels anglosaxons. Cal dir, però, que no sabem gaire d’aquestes llengües perquè els textos escrits més antics que tenim són del segle VII.

A mitjan segle IX els víkings van envair Gran Bretanya, de manera que el segle XI tot Anglaterra tenia un rei danès, Canute. La parla nord-Germànica dels víkings va exercir una gran influència sobre la llengua anglesa; per exemple, paraules com they i take vénen d’aquesta parla. Com que tant els víkings com els anglosaxons parlaven llengües germàniques, hi havia bastantes similituds entre el Old English i la llengua dels invasors (els víkings).

 

MIDDLE ENGLISH (1066)

La invasió dels normands l’any 1066 va marcar l’inici de l’anomenat Middle English. Aquesta invasió va causar grans canvis en la llengua anglesa: va fer que pràcticament totes les desinències de gènere, dels verbs, etc. del Old English desapareguessin i van ser reemplaçades per un sistema gramatical de molt poques desinències, que és com el de l’anglès que avui coneixem. El vocabulari també va canviar considerablement, ja que es van incorporar moltes paraules provinents del llatí i del francès. A vegades les paraules franceses substituïen les paraules del Old English (crime va substituir firen), en altres casos la paraula francesa i la germànica es van unir per formar-ne una de nova (gentle, francesa, i man, germànica, van formar gentleman). Finalment, en altres casos han sobreviscut dues paraules, la francesa i la germànica, amb un significat molt semblant o idèntic però que s’utilitzen en diferents casos. Per exemple, avui dia en anglès tenim tant wish com desire, el que passa que les paraules que tenen origen germànic pertanyen a un registre més informal i les d’origen francès s’usen en contextos més formals.

 

EARLY-MODERN ENGLISH (segle XVI – segle XIX)

A l’inici d’aquest període es va acabar de produir un fenòmen fonètic que ja s’havia iniciat durant el període anterior i que es coneix com a Great Vowel Shift. Durant aquest període va ser quan es va estandarditzar l’ortografia anglesa i es va difondre molt més la llengua anglesa gràcies a la premsa escrita. A més, durant el Renaixement va haver-hi una gran influència del llatí i una lleugera influència del grec sobre el vocabulari. Finalment, cal dir que, encara que la llengua de Shakespeare costi d’entendre, va ser precisament aquest dramaturg qui va crear moltes paraules i expressions de la llengua anglesa, com per exemple flesh and bloodcritical o majestic. El primer diccionari d’anglès es va publicar l’any 1604.

 

LATE-MODERN ENGLISH (segle XIX a l’actualitat)

La principal diferència entre el Early-Modern English i el Late-Modern English és bàsicament el vocabulari. La gramàtica, la pronunciació i l’ortografia continuen sent molt semblants, simplement el Late-Modern English té molt més vocabulari. L’aparició de tantes paraules noves va ser deguda a dos factors històrics importants: la Revolució Industrial i l’expansió de l’imperi britànic. La Revolució Industrial va fer que s’haguessin de crear paraules per a coses i conceptes que abans no existien, i l’imperi britànic, que en el seu millor moment manava en un quart del planeta, va adoptar moltes paraules paraules estrangeres i les va fer seves.

 

Finalment, perquè pugueu veure l’evolució d’aquesta llengua d’una manera més clara, tot seguit us posaré un fragment de la Bíblia en Old English, en Middle English i en Early-Modern English:

OLD ENGLISH: Fæder ure þuþe eart on heofonumsi þin nama gehalgod tobecume þin rice gewurþe þin willa on eorðan swa swa on heofonumurne gedæghwamlican hlaf syle us to dægand forgyf us ure gyltas swa swa we forgyfað urum gyltendumand ne gelæd þu us on costnunge ac alys us of yfele soþlice.

 

MIDDLE ENGLISH: Oure fadir þat art in heuenes halwid be þi name;
þi reume or kyngdom come to be. Be þi wille don in herþe as it is dounin heuene.
yeue to us today oure eche dayes bred.
And foryeue to us oure dettis þat is oure synnys as we foryeuen to oure dettouris þat is to men þat han synned in us.
And lede us not into temptacion but delyuere us from euyl.

 

EARLY-MODERN ENGLISH: Our father which art in heauen, hallowed be thy name.
Thy kingdom come. Thy will be done in earth as it is in heauen.
Giue us this day our daily bread.
And forgiue us our debts as we forgiue our debters.
And lead us not into temptation, but deliuer us from euill. Amen.

 

Què us sembla? Espero que us hagi semblat interessant. Bon estiu i fins aviat!!

Fonts utilitzades:

  • http://www.oxforddictionaries.com/words/the-history-of-english
  • http://www.merriam-webster.com/help/faq/history.htm
  • http://www.wordorigins.org/index.php/site/comments/a_very_brief_history_of_the_english_language3/

Avez-vous un coeur d’artichaut?

Bon dia i bona hora!

Avui m’agradaria dir-vos algunes expressions en francès que us poden interessar. Per exemple, la del títol, avoir un coeur d’artichaut, què creieu que vol dir? Segons els francesos, “tenir un cor de carxofa” és sinònim de ‘ser molt sensible i enamorar-se molt fàcilment’. De fet, hi ha un proverbi que diu “Coeur d’artichaut, une feuille pour tout le monde” (‘Cor de carxofa, una fulla per a tothom’); per tant, hi ha la idea que vas repartint el teu amor i en dónes una mica a tothom. A més, si ens hi fixem, la carxofa és l’única verdura que diem que té “cor”. Aquesta expressió va aparèixer el segle XIX. En català, en canvi, diem ser (molt) enamoradís.

AVOIR LA LANGUE BIEN PENDUE

Què creieu que significa? Aquesta expressió es fa servir per a referir-se a una persona que ‘garla molt. En català, diem que no calla ni sota l’aigua o que parla pels colzes o bé que parla pels descosits. Aquesta expressió ve del segle XIV. En lloc de dir avoir la langue bien pendue també podem dir ne pas avoir sa langue dans sa poche (‘no tenir la llengua a la butxaca’) o bé être un moulin à paroles.

languependue

USER DE L’HUILE DE COUDE

Sabeu què vol dir? Huile vol dir ‘oli’ i coude és ‘colze’. Aquesta expressió significa ‘treballar molt, molt enèrgicament per a dur a terme una tasca’. Abans, però, al segle XIX, es deia huile de bras. En català, diem treballar (o pencar) de valent. Aquesta expressió ve del fet que, en mecànica, l’oli serveix perquè els engranatges funcionin millor; per tant, si tenim oli al colze, podrem moure el braç millor i treballarem més eficaçment.

huilecoude

DORMIR SUR SES DEUX OREILLES

Aquesta vol dir que ‘dorm molt profundament i que res no el desperta’. En català, en canvi, no diríem que dorm sobre les dues orelles*, diem dormir com un tronc/soc, dormir pla o dormir com un sant/àngel. L’origen d’aquesta expressió és totalment desconegut, l’única teoria que hi ha és que s’hagi creat en contraposició a l’expressió ne dormir que d’un oeil, la qual vol dir justament el contrari.

oreilles

AVEC LES DOIGTS DANS LE NEZ

Aquesta expressió equival a amb els ulls tancats en francès, en el sentit que una cosa és tan fàcil que podríem fer-la fins i tot amb els ulls tancats. Les doigts dans le nez va aparèixer el 1912 i està relacionat amb l’hípica. Representa que si, a un genet, li era molt fàcil guanyar una cursa, podia guanyar fins i tot tenint els dits al nas. És exactament igual que quan nosaltres diem que podem fer una cosa amb els ulls tancats.

doigtsnez

AVOIR LE BRAS LONG

Aquesta vol dir ‘tenir molta influència, molts contactes o molt de poder’. Fa temps que, en francès, el braç simbolitza el poder (le bras de la justice, per exemple) i, per tant, si algú té el braç llarg vol dir que la seva influència abasta molta gent. En català, en aquest cas, diríem que té molts contactes o, si és una persona molt influent, podem dir que és un peix gros.

braslong

SE TOURNER LES POUCES

Pouces no vol dir ‘puces’, vol dir ‘polzes’. Si gires els polzes, vol dir que ‘no fas res’. En català, podem dir no fer (fotre) brot o bé gratar-se la panxa. Aquesta expressió francesa va aparèixer per primer cop el 1834. En aquella època, en la llengua popular, els polzes s’associaven a la ganduleria.

pouces

TENIR SA LANGUE

Aquesta expressió vol dir ‘guardar un secret’. Tenir en aquest cas vol dir ‘retenir’; per tant, si ens guardem la llengua vol dir que ‘no parlem’. També podem dir ne pas desserrer les dents. Evidentment, si mantenim les dents de dalt i de baix juntes, no podem parlar; per això és lògic que vulgui dir ‘no parlar’. En català, per guardar secrets, podem dir ésser una tomba o bé no dir ni piu/mu.

tenirlangue

IL RONGE SON FREIN

Aquesta expressió va aparèixer al segle XIV i s’utilitza per a dir que algú està molt impacient però intenta contenir-se. També pot utilitzar-se en el cas d’estar enfadat, en lloc d’impacient per a fer alguna cosa. De fet, aquesta expressió francesa té molta lògica si ens imaginem un cavall: el frein és allò que els cavalls tenen a la boca i que està lligat a les regnes per a guiar l’animal. Així, doncs, si us imagineu un cavall que vol arrencar a córrer però que no pot perquè el genet el frena, aquest cavall ronge son freinPer tant, si estem impacients per a fer una cosa però encara no podem fer-la, ens passa el mateix que al cavall. Vet aquí la lògica de l’expressió! En català, podem dir esperar (alguna cosa) amb candeletes o bé mossegar-se els dits o ser un sac/manat de nervis.

rongerfrein

Espero que us hagi semblat interessant. Un altre dia ja us en diré més! Moltes gràcies i fins aviat! À bientôt!!

French fries… or Belgian fries?

Bon dia a tothom!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules. Fa poc em vaig plantejar per què en anglès diem French fries per dir ‘patates fregides’. Són originàries de França les patates fregides? Així, doncs, em van venir ganes de saber el perquè d’aquest nom i avui m’agradaria explicar-vos el resultat de la meva cerca.

Com sovint passa amb l’etimologia, no se sap 100 % segur quin és l’origen, però hi ha diverses hipòtesis i jo us diré la més difosa. En francès, quan diem frite ens referim a una cosa que està ‘fregida’; en anglès, però, quan diuen fry pot ser ‘fregir’, ‘a la planxa’, ‘saltejat’… En anglès, fregir és deep fry. Per tant, si afegim French al davant, ens referim a ‘fregir amb molt greix’, no pas a ‘fer a la planxa’, perquè es veu que era la manera com es feia a França a finals del segle XIX. Podem trobar aquesta explicació al Online Etymology Dictionary.

D’altra banda, hi ha qui afirma que el nom ve de la Primera Guerra Mundial, quan els soldats americans van anar a Bèlgica, van tastar aquestes patates i se’n van enamorar, però com que els soldats belgues parlaven francès, els soldats americans es van pensar que eren francesos, no belgues. Per aquest motiu a Amèrica es van fer famoses com a French fries. Tot i això, sembla que aquest nom ja existia abans de la Primera Guerra Mundial, ja que en tenim constància des del 1899, quan s’afirma que “The perfection of French fries is due chiefly to the fact that plenty of fat is used” (que vol dir ‘Les patates fregides són perfectes perquè s’utilitza molt de greix’, tal com he dit abans.

Una altra paraula en què he pensat últimament és butterfly. Un alumne meu d’anglès em va fer pensar en una cosa en què mai no havia pensat: si fly vol dir ‘mosca’, llavors butterfly seria ‘mosca de mantega’? La veritat és que fa gràcia aquest raonament, però té molta raó. Vull dir que l’anglès és una llengua molt lògica a l’hora de dir les coses i sempre que tenim una paraula composta, el seu significat sempre serà el de les paraules que la formen, per exemple: raincoat (‘abric per a la pluja’, o sigui, ‘impermeable’), bedroom (‘l’habitació del llit’, és a dir,’dormitori’), dining room (‘l’habitació on es sopa’, és a dir, ‘menjador’), bedside table (‘taula del costat del llit’, és a dir, ‘tauleta de nit’), etc.

Així, doncs, com és que a la papallona se li diu ‘mosca de mantega’? Potser si cerquem l’origen de la paraula, ho podrem entendre. Després de cercar informació sobre el tema, he descobert que una possibilitat és que vingui de la idea que les papallones consumien llet o mantega. Una altra hipòtesi és que vingui del color groc clar de les ales de diverses espècies de papallones i l’última hipòtesi és que vingui del color dels excrements d’aquest insecte. Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

BOXING DAY?

Aquesta és una pregunta que els alumnes em fan cada vegada que els dic que el dia 26 és Boxing Day. Vosaltres sabíeu que es diu així i per quin motiu té aquest nom? Vegem el perquè d’aquest nom i també d’altres paraules!

BOXING DAY

Sabeu quin dia és aquest? No, no és el dia dels combats de boxa. Al Regne Unit, el dia de Sant Esteve s’anomena Boxing Day. Curiosament, a Irlanda no es diu Boxing Day, es diu Saint Stephen’s Day, com en català.  Però què passa en altres llengües? A Espanya, en canvi, el dia de San Esteban no és festiu, no es celebra. En italià, aquest dia és Santo Estefano i sí que és festiu.

I al Regne Unit, per què li diuen Boxing Day? Doncs ve de la paraula box (‘caixa/capsa’). A l’època medieval a Anglaterra, es regalava una capsa als comerciants el dia després de Nadal, ja que era un dia laboral.

BREAKFAST

Si examinem aquesta paraula, ens adonarem que consisteix en break + fast. Què és fast? Fast no només vol dir ‘ràpid’, sinó que també és un verb i un nom. Com a verb, vol dir ‘dejunar’; és a dir, ‘no menjar’. Per tant, la paraula breakfast vol dir ‘interrompre el dejuni’, cosa que té molt de sentit perquè l’esmorzar és precisament això: la interrupció del dejuni nocturn.

Vegem què passa en altres llengües. En català, també tenim una paraula d’aquest tipus: desdejuni. Tot i que en català central s’utilitza més esmorzar, desdejuni és una paraula ben catalana. Si dejunar vol dir ‘no prendre aliments’, el desdejuni és ‘allò que interromp el dejuni’; és a dir, l’esmorzar. Esmorzar, en canvi, ve del llatí vulgar admŏrdium.

En castellà, tenen desayunar. Si ens hi fixem, té el mateix origen: des+ayunar; és a dir, interrompre l’acció de ayunar (‘no menjar’).

En francès, tenim déjeuner (‘dinar’) i petit-déjeuner (‘esmorzar’). Si us hi fixeu, s’assembla al desayunar castellà, però primer vegem si té el mateix origen o no. Jeûner vol dir ‘dejunar’; per tant, sí, el déjeuner és ‘allò que interromp el dejuni’.

En italià, però, és diferent. Dejunar existeix i es diu digiunare, però el desdejuni es diu colazione. Com podeu veure, no s’assembla al nostre desdejuni ni al desayuno ni al francès déjeuner. Tanmateix, sí que existeix el verb desdejunar: sdigiunarsi.

TONGUE-TWISTER

Sabeu què és? Exacte, és un embarbussament! En castellà, li diuen trabalenguas, en italià scioglilingua i en francès allitération. Em sembla curiós perquè cada llengua ho concep d’una manera diferent.

El català, que diu embarbussament, ho entén com una cosa que fa que t’embarbussis; és a dir, que parlis confusament.

El castellà, que diu trabalenguas, pensa que és una cosa que fa que la llengua s’entortolligui.

L’anglès té una idea força semblant a la del castellà, que és una cosa que fa que la llengua es recargoli: tongue + twister.

En francès, però, ho concep d’una altra manera: per a ells és una repetició d’un mateix so. De fet, té molt de sentit que en diguin allitération, perquè un embarbussament és precisament una al·literació; és a dir, la repetició d’un mateix so en diverses paraules consecutives.

Finalment, l’italià, que diu scioglilingua, creu que és una cosa que fa que la llengua es desfaci: scogli (del verb sciogliere, que vol dir ‘desfer’) + lingua (‘llengua’).

Espero que us hagi semblat interessant. BON SANT ESTEVE I BONES FESTES A TOTHOM!!! FINS L’ANY QUE VE!!

Què li darem, al noi de la mare?

Bon dia a tots/es!!

Avui m’agradaria centrar-me en mots que no són gaire comuns, sia perquè han caigut en desús amb el pas dels anys sia perquè s’utilitzen només en els llibres (cultismes) o només en una zona (dialectalismes). La qüestió és que són paraules que s’estan perdent, i per intentar que no es perdin del tot m’agradaria exposar-les aquí; perquè com més gent les conegui, més gent les utilitzarà. Vinga, som-hi!

QUI-SAP-LO

No sé vosaltres, però jo no l’he sentida mai. L’he estudiada, però no l’he sentida. Aquesta expressió canvia de gènere i nombre segons la frase en la qual es trobi, qui-sap-lo/a/os/es, i vol dir ‘gran quantitat’, per exemple: Ha tingut qui-sap-la sort! o bé Ha sigut una festa qui-sap-lo divertida!

LLETRA

Sí, ja sé que tots coneixeu aquesta paraula, però no em refereixo a les lletres de l’alfabet, sinó a una carta. Sí, lletra també vol dir ‘carta’, per exemple: Ahir vaig rebre una lletra de la Maria. Ho vaig llegir en una novel·la de principis del segle XX, no sé si vosaltres ho heu sentit mai amb aquest significat. Curiosament, aquesta paraula també vol dir ‘carta’ en anglès, en francès i en italià. A diferència del català, però, aquestes llengües no tenen cap altra paraula per a dir ‘carta’ i per tant sempre utilitzen letter (en anglès), lettre (en francès) o lettera (en italià). En canvi, el català i el castellà utilitzen carta. Curiós, no?

PLANETA

Sí, aquesta també la coneixeu, ho sé. Doncs no és el que creieu! Sabíeu que planeta també vol dir ‘destí’? Però compte! no és EL planeta, sinó LA! Jo fa uns anys ho vaig estudiar, però fins ara no ho havia ni sentit ni llegit mai i fa poc ho vaig llegir en una novel·la del 1906. Exemple: La planeta d’un poble.

MAGÍ

El magí és el ‘cap’. Però per què se li diu així? Doncs aquesta paraula ve del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí. Per exemple: Treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs!

OMBREL·LA

Què és una ombrel·la? Compte! Els qui sabeu anglès no ho confongueu amb umbrella! És semblant a una umbrella, però no és exactament el mateix. La paraula anglesa vol dir ‘paraigua’, però ombrel·la vol dir ‘para-sol petit’. Exemple: Va agafar l’ombrel·la i va marxar.

HAVEM / HAVEU

Segurament les heu vistes, però no crec que les sentiu molt sovint. Havem és l’alternativa de hem, i haveu és l’altra manera de dir heu. Exemples: Ho haveu vist? o bé Havem anat a Barcelona d’excursió.

DAR

El verb dar és sinònim de donar, però almenys a la meva zona no s’utilitza (llibres a banda). Jo només ho he sentit a la cançó Què li darem, al noi de la mare? què li darem que li sàpiga bo? panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.

BABO

Aquesta no és una paraula catalana, però voldria posar-la perquè m’ha semblat força interessant. Resulta que en aquesta novel·la que us comento he vist aquest mot uns quants cops, per exemple: És un amic íntim del babo, volent dir ‘papa’. En aquesta novel·la, s’hi inclouen molts castellanismes quan els personatges parlen per reflectir la societat real, però els castellanismes sempre estan en cursiva, perquè no són paraules correctes en català. El que em sorprèn és que aquesta paraula en concret no és un castellanisme, sinó que ve de l’italià! Per sort conec l’italià i ho sé; però si no el conegués, no sabria d’on ha sortit! El que passa és que en italià s’escriu amb dues b: babbo. Em sembla curiós, no sabia que a principis de segle XX la gent digués babo!

JUDICAR

Per a dir jutjar també podem dir judicar. A mi em recorda molt a l’italià giudicare, la veritat. Sincerament, jo no l’he sentit gaire, aquest verb. Per exemple, podríem dir: Si us plau, no em judiquis, estic passant per un mal moment!

LLUR / LLURS

Aquesta segurament l’heu estudiada a l’institut, tot i que dubto que l’hàgiu sentida o utilitzada mai; m’equivoco? Doncs vol dir ‘d’ells’ o ‘d’elles’, per exemple: No vull abusar de llur bondat! Molt probablement ho heu vist en algun llibre. A mi em recorda al francès leur, que també vol dir ‘d’ells/es’ i, curiosament, vénen del mateix mot llatí: illorum.

Espero que us hagi agradat i que algun dia utilitzeu alguna d’aquestes paraules. Gràcies i fins aviat!