CONAS ATÁ TU?

Avui m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre la cultura irlandesa. La frase que he posat de títol és en gaèlic irlandès, que és la llengua celta que hi ha a Irlanda, a més a més de l’anglès. Conas atá tu? vol dir Com estàs?, que en anglès seria How are you? A l’escola estudien tant anglès com irlandès; però per desgràcia, l’anglès té un paper internacional tan important que ha fet que l’irlandès acabi arraconat i que molt poca gent el parli (està molt més infravalorat que el català). Tot i això, a mi em sap molt greu que es perdi i m’agradaria defensar-lo, de la mateixa manera que defenso la meva llengua, el català; perquè penso que totes les llengües han de ser respectades.Irlanda té dos esports nacionals que no existeixen en cap altre lloc: el hurling i el gaelic football. El tipus de futbol que nosaltres coneixem també hi existeix, però a Irlanda té poquíssima importància. (Per abreujar, a partir d’ara, el nostre futbol l’anomenaré futbol, i el gaelic football l’anomenaré futbol gaèlic.) Perquè us en feu una idea, un partit de futbol reuneix aproximadament 2.000 seguidors i, en canvi, un partit de futbol gaèlic en té 30.000. Malgrat la gran popularitat del hurling i del futbol gaèlic, els jugadors d’aquests esports no cobren. Em commou veure que, per a ells, l’esport no és un negoci, sinó una qüestió absolutament patriòtica i altruista. Tots els jugadors tenen altres feines amb les quals es guanyen la vida, juguen simplement per pur amor a la cultura irlandesa. La majoria d’irlandesos són de l’equip de futbol gaèlic de la seva comarca (county), i alguns d’ells també són d’un equip de futbol anglès. Us deveu preguntar per què no són d’un equip de futbol irlandès. Doncs la resposta és que, com que per als irlandesos el futbol no és gaire important, tots els bons jugadors se’n van als equips anglesos per jugar a la lliga anglesa, que té més seguidors. Com a conseqüència, als equips irlandesos no hi ha bons jugadors ni s’hi inverteixen gaires recursos i, per tant, no tenen gaires seguidors. També tenen el rugby, que no és tan popular com el futbol gaèlic, però ho és més que el futbol.Pel que fa al menjar, l’aliment més destacat de la dieta irlandesa és la patata, més concretament el puré de patata (mashed potatoes). També es menja molt de bròquil (broccoli), moltes pastanagues (carrots) i bastanta coliflor (cauliflower). El plat més típic és l’Irish steaw, que és l’estofat irlandès. Un altre plat important és bacon and cabbage, que inclou bacó (bacon), col (cabbage), puré de patates (mashed potatoes) i una salsa. El puré de patata el mengen amb tot, per acompanyar qualsevol plat. Podríem dir que equivaldria al nostre pa, ja que hi ha molta gent que menja pa per acompanyar qualsevol plat. Aquesta gran fama que tenen les patates ve de quan Irlanda era un país pobre, quan la gent menjava el més barat que hi havia i les patates eren força econòmiques i fàcils de conrear en un clima com aquell.

Una cosa que resulta força estranya a una persona mediterrània com jo és veure que mengen les verdures sense amanir, només amb sal. Crec que de totes les diferències culturals que he detectat fins ara entre el meu xicot i jo, aquesta és la que més m’ha impactat. Després de reflexionar-hi fredament, he arribat a la conclusió que el meu estupor és degut al fet que a Catalunya, com a la resta d’Espanya i a Itàlia, la verdura és part essencial de la nostra dieta: tenim molta més varietat de fruites i verdures i ens hi mirem més a l’hora de cuinar-les. Ells, en canvi, mengen sempre les mateixes verdures (broccoli, carrots, potatoes, onions, beans i peas) i comprar-les congelades és una cosa normal per a ells, de la mateixa manera que se les mengen sense oli ni res, només amb sal. De fet, per a ells és tan estrany posar oli a la verdura que el primer cop que vaig dinar amb la família del meu xicot, el seu germà em va dir molt sorprès: “olive oil?”. Quan el meu xicot li va explicar que nosaltres posem oli a la verdura, a la carn i a moltes coses més, el seu germà va dir: “It’s like putting ketchup on a fried egg!” (és com posar ketchup a un ou ferrat!, és a dir, una cosa inimaginable). Per a mi, en canvi, el que és inimaginable és menjar-me la verdura, la carn, el pollastre i el peix sense posar-hi oli, té molt mala pinta, seria molt insípid i sec.

Com podeu veure, malgrat el món globalitzat en què vivim, malgrat tenir McDonalds i Zara per tot arreu, països molt propers com Catalunya i Irlanda encara conserven tradicions que diferencien de la resta de països. Així, doncs, tal com diuen en italià: paese che vai, usanze che trovi; és a dir, cada terra fa sa guerra!