PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

I AQUEST NOM, D’ON VE?

Bon dia i bona hora!!!

Espereu que estigueu tots bé. Avui m’agradaria parlar de l’origen de diversos noms. Com que sempre m’ha fascinat l’etimologia, em fixo bastant en aquest tipus de coses i normalment intento esbrinar l’origen dels noms. Per a l’article d’avui n’he triat uns quants de relacionats amb Irlanda, que és on visc actualment. Espero que us sembli interessant.

IRELAND

Comencem, doncs, pel nom d’Irlanda. Irlanda té diversos noms que ara us explicaré.

Irlanda en gaèlic irlandès es diu Éire. Éire es veu que ve de la deessa irlandesa Eriú, una deessa molt important de la mitologia irlandesa.

Irlanda en anglès es diu, com ja sabeu, Ireland. Pel que es veu la paraula Ireland és la suma de les tres últimes lletres del nom irlandès (-ire) i de la paraula anglesa land (que significa ‘terra’). Per tant, Irlanda és la terra de la deessa Eriú.

THE EMERALD ISLE

Un altre dels noms que avui s’utilitzen per a referir-se a Irlanda és the Emerald Isle (que vol dir ‘l’illa maragda’). Se l’anomena així perquè és un país que té moltíssimes tonalitats de color verd a causa del seu clima plujós i com que les maragdes són de color verd, doncs heus aquí el motiu. Hi ha qui afirma que Irlanda té més de 40 tonalitats diferents de verd.

HIBERNIA

Hibernia és el nom que els romans van donar a Irlanda. Es diu que els romans la van anomenar així perquè Irlanda és “the land of eternal winter”. Si ens hi fixem, té molta lògica. Des d’un punt de vista mediterrani, a Irlanda no hi ha estiu (sobretot si vas a la costa oest, que és on es veu la veritable Irlanda). A la costa oest, durant els mesos d’estiu fa fred (l’equivalent a la nostra tardor); per tant, pels romans, Irlanda no tenia estiu. Els romans mai no van arribar a conquerir Irlanda i és bastant probable que sigui per aquest motiu: feia massa fred per a la seva sang mediterrània i, a més, no hi haurien pogut conrear raïm ni altres coses que els romans menjaven. Així, doncs, no tenia sentit molestar-se a conquerir Irlanda.

DUBLIN

Actualment la capital d’Irlanda té dos noms: un en gaèlic irlandès i un en anglès. El nom irlandès és Baile Átha Cliath i el nom anglès és Dublin. Vegem l’origen de tots dos.

De fet, té dos noms perquè abans que els vikings arribessin hi havia dos poblats veïns: un d’anomenat Átha Cliath i un altre que es deia Duiblinn.

Baile Átha Cliath és un nom irlandès que traduït en anglès seria the town of the ford of the hurdles (que significa ‘ciutat del gual amb tanques’). El nom Átha Cliath ve de la construcció que els habitants d’aquest poblat celta van fer per tal de poder creuar el riu quan hi havia marea baixa. Átha Cliath va ser el primer dels dos poblats. A la imatge d’aquí sota podeu veure la construcció que donà nom a la ciutat. Pel que es veu, aquest poblat era un lloc de gran importància comercial gràcies a la seva posició estratègica. Per exemple, quatre de les cinc grans carreteres de l’època confluïen en aquest poblat.

Posteriorment, al segle VII, va aparèixer Duiblinn, un assentament eclesiàstic força important que es va formar al sud-est d’Átha Cliath (a només mig quilòmetre de distància). El nom Duiblinn (en gaèlic irlandès modern: dubhlinn) ve de les paraules dubh + linn en gaèlic irlandès. En gaèlic irlandès, dubh vol dir ‘negre’ i linn vol dir ‘bassa’/’llacuna’ (en anglès es traduiria com a black pool). Es va anomenar així la ciutat perquè molt a prop d’on es va formar hi havia una llacuna fosca. Aquesta llacuna es trobava al riu Poddle (un riu que actualment és subterrani), molt a prop d’on aquest riu i el riu Liffey s’encreuaven. A la imatge següent podeu veure on es trobava cada poblat:

Després ja van venir els vikings i al final ambdós poblats es van acabar fusionant i convertint-se en el que avui és Dublin.

BELFAST

El nom de la ciutat de Belfast també té un origen geogràfic. Belfast seria la versió anglesa del gaèlic irlandès Béal Feirste, que vol dir ‘boca del riu Farset’. En irlandès, béal vol dir ‘boca’ i feirste és el genitiu del nom del riu. A més, en irlandès la paraula fearsaid significa ‘banc de sorra’ i, pel que es veu, el nom del riu prové d’aquesta paraula. El banc de sorra esmentat és el que es va formar en aquesta ciutat just on el riu Lagan i el riu Farset confluïen (just on actualment es troba Donegall Quay). La ciutat es va desenvolupar al voltant d’aquest banc de sorra, vet aquí la lògica del nom de la ciutat actual.

 

HA’PENNY BRIDGE

Dublin's Ha'penny Bridge

Aquest és el pont més famós de la ciutat de Dublín. Va ser construït l’any 1816 i en aquell moment se’l va anomenar Wellington Bridge. Posteriorment van canviar el nom i el van anomenar Liffey Bridge. Tot i que aquest és el nom oficial, tothom el coneix com a Ha’penny Bridge. Per què? Vegem-ho!

Abans de construir-se el pont, hi havia set ferris que creuaven el riu Liffey. Resulta que els ferris estaven força fets malbé i el seu responsable, William Walsh, tenia dues opcions: reparar-los o construir un pont. Walsh va triar l’última opció i se li va atorgar el dret de fer pagar peatge durant cent anys: tothom qui volgués creuar el riu passant pel pont havia de pagar half penny (‘mig penic’). Mig penic era el mateix preu que s’havia de pagar abans per a utilitzar els ferris. Per assegurar-se que la gent pagava van instal·lar torniquets a ambdós costats del pont.

CAILIN

Ara esmentaré dos noms de noia en irlandès. El primer és Cailin. El primer cop que vaig veure que una dona irlandesa tenia aquest nom em va sorprendre força, perquè resulta que en gaèlic irlandès cailín vol dir ‘noia’. És com si a Catalunya hi hagués una dona que es digués Noia Pujol, per exemple.

FIONA

Aquest nom que s’utilitza en països de parla anglesa és un nom originàriament irlandès. De fet, aquest nom ve del gaèlic irlandès fionn, que vol dir ‘ros/rossa’. Així, doncs, diguem que no seria gaire encertat que una dona morena es digui Fiona.

CRAIG

Aquest és un nom d’home que probablement heu sentit (per exemple el cantant Craig David). El que és curiós és que Craig ve de la paraula irlandesa carraig, que vol dir ‘roca’. Per exemple, a la comarca de Dublín hi ha un lloc que es diu An Charraig Dhubh (en anglès Blackrock).

SHANKILL

Per acabar, esmentaré un lloc que no és famós però que em fa il·lusió esmentar perquè és on jo visc: Shankill. Shankill és un poble situat al sud de la ciutat de Dublín, quasi al final de la comarca de Dublín, gairebé a la comarca de Wicklow (molt a prop de Bray). Shankill ve de l’irlandès Seanchill. En gaèlic irlandès, sean vol dir ‘vell’ i cill vol dir ‘església’. Per tant, Seanchill vol dir ‘església vella’. Pel que es veu, on ara hi ha el Shankill Castle abans hi havia l’antiga església de Shankill. Molt probablement d’aquí deu venir el nom del poble.

Bé, doncs això és tot. Espero que us hagi agradat. Cuideu-vos molt i fins aviat!!!

CADA TERRA FA SA GUERRA

Bon dia i bona hora!!!

Disculpeu el retard a escriure, però la veritat és que durant els últims mesos hi ha hagut molts canvis a la meva vida i he anat de bòlit intentant gestionar-los tots. Ara visc a Irlanda (ja fa 5 mesos que estic aquí) i se m’ha acudit escriure un article sobre les diferències que he observat durant aquests mesos en la manera de fer les coses entre Catalunya i Irlanda. Sempre m’ha semblat molt interessant descobrir diferències (no només lingüístiques, també culturals) entre diferents països. Espero que les coses que us explicaré a continuació us semblin interessants. Som-hi, doncs!

“DO YOU WANT ANY CASH BACK?”

Una cosa que m’ha sorprès és que a vegades a Irlanda quan vas a una botiga i pagues amb targeta, el dependent et pregunta si vols treure diners. És a dir, en lloc de treure diners al caixer, et dona els diners que tu voldries treure al caixer quan pagues. Imaginem que tu has de pagar una cosa que val 5 euros i, a més, voldries treure 20 euros al caixer. Doncs el dependent et cobra de la targeta 25 euros i et dona un bitllet de 20.

HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

Una cosa que a mi personalment m’ha sobtat molt és veure que fiquen les nubes (aquella gominola que és blanca i rosa) a la xocolata calenta! Ficar-hi nata encara em sembla normal, però posar-hi gominoles em sembla molt estrany. Aquí a Irlanda, però, es veu que és molt habitual perquè quan vas a una cafeteria i et demanes un hot chocolate, et pregunten “With cream and marshmallows?” i tu llavors dius si en vols o no.

Resultat d'imatges de HOT CHOCOLATE WITH CREAM AND MARSHMALLOWS

 

PERSIANES

Una cosa tan bàsica i normal per a nosaltres, els catalans, a Irlanda no existeix. De fet, em sembla que a Anglaterra i a altres països tampoc no n’hi ha. Això per a la gent com jo, que necessita foscor absoluta per a poder dormir, és un problema. De moment, l’única solució que he trobat és fer servir un antifaç que tapi els ulls. Jo proposo fer publicitat de les nostres persianes i exportar-les a Irlanda. Faríem un bon negoci, crec jo! 😉

“THANKS, BYE!”

Una altra cosa que m’ha sobtat molt (però positivament) és veure que cada persona que baixa del bus diu “gràcies” i “adeu” al conductor. Aquest és un costum que m’ha agradat força i no m’ha costat adoptar. A més, els conductors d’autobús irlandesos són en general més educats. A Catalunya, una cosa que a mi sempre m’ha molestat força és que els conductors de bus no diuen ni ase ni bèstia. Per tant, els catalans quan baixem del bus no diem ni “gràcies” ni “adeu”. En canvi, a Irlanda TOTHOM diu “thanks, bye!” quan baixa.

HOT PRESS

A Irlanda no fan servir la paraula cupboard per a referir-se a un armari. En lloc de cupboard, diuen press. Això és curiós perquè els angloparlants d’altres països es queden una mica estranyats quan senten la paraula press, que per a ells vol dir ‘premsa’, utilitzada en un context de coses de la casa. Un dels armaris que hi ha a les cases irlandeses és el hot press. A l’armari on hi ha la caldera hi ha també unes quantes prestatgeries on ells posen la roba perquè s’eixugui. A les cases més antigues, en lloc del hot press, hi ha una reixa tipus prestatgeria a sobre dels fogons que fa aquesta funció: allà hi posen la roba neta després d’haver-la estesa una estona perquè s’acabi d’eixugar i estigui calenteta.

FESTIUS EN DILLUNS

A Irlanda se les pensen totes! Quan hi ha un dia festiu (per exemple el dia del treballador), el que fan és posar-lo en un dilluns perquè així tenen un pont. Els únics dies festius que no cauen en dilluns són St Patrick’s Day, Nadal i Sant Esteve. Això sí: si St Patrick’s Day cau en diumenge, per no perdre el dia festiu, fan que el dilluns després de St Patrick’s Day també sigui festiu. A Catalunya, en canvi, si el dia 1 de maig cau en dimecres, doncs dimecres és festa i et quedes sense pont. I si cau en diumenge, et quedes sense dia festiu addicional.

TE – CAFÈ

D’aquest tema, se’n podria fer un article sencer, però ara només en faré un resum. És cert que avui dia amb la globalització hi ha de tot a tot arreu. Tanmateix, no podem negar que a cada país hi ha coses que són típiques d’aquell país i s’han fet tota la vida i hi ha coses que no, que han estat introduïdes com a tradició forana. Bé, doncs podríem dir que els països es classifiquen en països de te i països de cafè. A Catalunya, Espanya i Itàlia és molt típic i molt habitual beure cafè. Per a nosaltres el cafè és molt important i molts de nosaltres en bevem més d’un al dia. A Irlanda, en canvi, són un país de te i beuen tres, quatre o cinc tasses de te al dia.

  • Als països on és tradició beure cafè, és molt habitual posar llet al cafè. El te, en canvi, en aquests països es beu sense llet, en un got gran amb força aigua.
  • Als països on és tradició beure te, sempre es posa llet al te. El cafè, en canvi, en aquests països normalment es beu sense llet, en un got gran amb força aigua (cafè americà).

Em sembla curiós observar que sembla que “el producte forà” és el que es beu sense llet i que la llet es posa en el producte tradicional (en els països de cafè es posa llet al cafè i en els països de te la llet es posa al te).

RECICLATGE

A Catalunya separem les escombraries en cinc categories: paper i cartró, plàstic, vidre, orgànic i resta. El que fem els catalans és llençar les escombraries d’aquests cinc tipus al contenidor corresponent que hi ha al carrer. A Irlanda, però, els contenidors no són al carrer, sinó a casa. Cada casa té els seus propis contenidors i un dia cada X temps els treuen al carrer perquè el camió de la brossa els buidi. A més, no tenen tants contenidors com nosaltres, només en tenen dos: un per a coses que es reciclen i l’altre per a coses que no es poden reciclar.

HORARIS

A Irlanda, tot tanca a les 16h o a les 17h. A les 18h ja no hi ha res obert a part dels supermercats. A Catalunya, en canvi, les botigues tanquen a les 20h aproximadament. A Venècia recordo que el supermercat tancava a les 19:30h, que és l’hora de sopar per als del nord d’Itàlia. Pel que veig, l’horari de tancament de les botigues de cada país depèn de l’hora de sopar del país en qüestió.

 

Bé, espero que us hagi agradat o semblat interessant. Gràcies per llegir-me! Fins aviat!!!

The Baltic Way

Benvinguts i benvingudes!!!

Tal com us vaig anunciar, aquest és el segon article sobre els Països Bàltics. Al primer article vaig parlar de llengua i en aquest parlaré de cultura i història utilitzant la informació que els dos guies ens van proporcionar. Espero que us sembli interessant i que pugueu aprendre alguna coseta. Som-hi, doncs!

LETÒNIA

Com que són països que es troben enmig d’Alemanya i de Rússia, al llarg de la història han estat envaïts per l’un o l’altre. De fet, els alemanys van fundar la ciutat de Riga i durant segles, fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, els nobles van ser de parla alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, Letònia va declarar-se independent. Tot seguit, del 1918 fins al principi de la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per la Unió Soviètica, després pels nazis i finalment per la Unió Soviètica un altre cop fins que va aconseguir la independència definitiva (l’any 1991).

Els alemanys que van fundar Riga eren mercaders de Bremen. Per aquest motiu, quan Letònia va independitzar-se el 1991, van fer una estàtua del conte dels músics de Bremen a la ciutat de Riga. En aquesta estàtua els animals estan travessant un mur i això representa la caiguda del teló d’acer i el restabliment de les relacions entre est i oest d’Europa. La idea d’una nacionalitat letona no va existir fins al segle XIX (national awakening). Una de les personalitats més destacades va ser Krišjānis Barons, que viatjava amb la intenció de recopilar per escrit les cançons i els poemes que la gent sabia però que fins aquell moment només eren orals. A la Biblioteca Nacional hi ha l’armari que Barons utilitzava per a desar tot el que recopilava.

En total a Letònia hi ha 1,9 milions de persones i es podria dir que és el país que està més a favor de la UE. A la ciutat de Riga el 55% de la població és de parla letona i el 30%, de parla russa. Com podeu veure, hi ha un percentatge elevat de gent russa. Pel que fa a l’educació, a l’escola aprenen quatre llengües: la primera llengua és el letó (evidentment), la segona és l’anglès, la tercera és l’alemany o el rus i la quarta és el francès o el castellà. De l’última llengua, però, només en tenen nocions bàsiques.

El central tirgus de Riga (‘mercat central’) és el mercat més gran d’Europa. Una de les coses més destacades d’aquest mercat és la gran quantitat de fruits vermells que hi ha. Allà els fruits vermells es mengen molt. A diferència d’altres mercats europeus, allà no regategen (de fet, per a ells és de mala educació) ni et van al darrere intentant-te vendre res.

A Letònia anar a l’òpera és molt habitual, com anar al cinema per a nosaltres. Per exemple, quan els adolescents tenen una cita, van a l’òpera (només val 10 euros!). Els encanta l’òpera! Fins i tot els estonians que volen anar a l’òpera van a Riga, perquè allà hi ha òpera de qualitat. També hi ha un festival de dansa i cant molt popular entre la gent d’allà. De fet, molta gent intenta participar-hi però pocs ho aconsegueixen. Una altra tradició molt arrelada és donar flors: ho fan per mil i un motius. Això sí, el nombre de flors és extremament important: ha de ser un nombre imparell perquè els nombres parells són per als funerals! El color de les flors no és tan important.

Pel que fa al menjar, una de les coses de què estan més orgullosos és del seu pa: el rye bread. Quan viatgen a Itàlia o França, per exemple, pensen que allà no saben fer bon pa. Quan el rye bread es torna dur, l’utilitzen per a fer pa d’all. També l’utilitzen per a fer una beguda alcohòlica amb molt poca graduació (menys d’un 1%) anomenada Kvass.

ESTÒNIA

Estònia no és un país gaire religiós. De fet, és un dels països menys religiosos i van ser els últims europeus que es van convertir en cristians. Eren pagans i creien que totes les coses tenien una ànima (els arbres, per exemple). Avui un 60% de la població és atea i el 40% restant està dividit entre luterans i ortodoxos. Això sí, el dia de Nadal les esglésies estan plenes de gom a gom (segons ells, només hi van aquest dia perquè tothom hi va), però la resta de l’any estan pràcticament buides.

El monument de la independència de Tallin no ha tingut gaire bona acollida entre la gent d’allà per tres raons:

  1. Té forma de creu i ells són ateus
  2. S’assembla a la creu nazi
  3. Va costar 10 milions d’euros i, a més, l’han d’arreglar constantment.

La part alta de Tallin és on tradicionalment vivien els nobles de la ciutat i on actualment hi ha el Parlament d’Estònia. La part baixa de la ciutat és una ciutat medieval molt ben conservada. Antigament es va separar la part alta de la part baixa amb un mur i una porta per protegir els nobles de la gent comuna.

Estònia és un país molt pla: la muntanya més alta fa 318 metres d’alçària. Estònia és el segon país europeu (el primer és Islàndia) amb un percentatge més alt de representants polítics: té 101 representants per una població de 1,3 milions de persones. La bandera d’Estònia és blava, negra i blanca: el blau representa el cel, el negre representa la terra i el blanc representa l’esperança per al futur. Allà un sou mitjà són uns 1.200 euros i l’ensenyament és gratuït fins al doctorat (durant el doctorat cobren).

SI POC COBREM, RES PAGAREM!

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui és un dia molt important per a mi: us voldria anunciar que l’obra de teatre que he traduït ja està a la venda! Es tracta de la traducció d’una obra de teatre del gran Dario Fo, que malauradament ens va deixar fa poc: es titula Si poc cobrem, res pagarem! El títol ja ens avança una mica la temàtica de l’obra: les injustícies politicosocials de la crisi que afecta tant Itàlia com Espanya.

Quan me la vaig llegir en italià (l’obra italiana és del 2007), vaig riure moltíssim i, a més, em va semblar que reflectia a la perfecció la crisi que hem viscut (i encara vivim) al nostre país i la vida quotidiana de molta gent. Com que vaig veure que encara no s’havia traduït al català i que era una obra que podria agradar a molts catalans i catalanes, vaig decidir traduir-la i ara, finalment, ja està publicada.

És una obra còmica que tracta de situacions politicosocials actuals de manera satírica. És una denúncia sobre molts temes d’actualitat: la mala administració de la sanitat pública, els desnonaments, les hipoteques i els lloguers abusius, els problemes per a arribar a final de mes, les injustícies polítiques o la incomprensió de tants marits masclistes envers la càrrega de responsabilitats que assumeixen les mullers, per exemple.

Evidentment us la recomano (no només perquè l’he traduïda jo, sinó també perquè és molt divertida i de lectura àgil) i tinc el plaer d’informar-vos que ja la podeu trobar a les llibreries (per exemple a la Laie, a la Casa del Llibre, a l’FNAC, a Amazon o a la web de l’editorial El Cep i la Nansa). Espero de tot cor que us agradi i que rigueu i gaudiu moltíssim! Ja em direu què us ha semblat!

Fins aviat!!