Agulletes o tiretes?

Bon dia i bona hora!!

Com podeu veure, Endavant els idiomes no fa vacances per setmana santa! Avui m’agradaria aclarir alguns errors que sovint es cometen sia per culpa del castellà sia per culpa de l’homofonia. Sigui com sigui, crec que us pot ser útil per a diferenciar certs mots. Vegem-los tot seguit! (el * significa que aquella paraula no existeix en català o que aquell ús no és correcte.)

AGULLETES – TIRETES

Si fem esport, el dia següent tenim…? agulletes? tiretes? Cap de les dues! Agulletes* és un calc del castellà agujetas i les tiretes són aquells adhesius que ens enganxem a la pell quan ens fem un tall o una ferida. Si fem esport, el dia següent direm que tenim punxades, fiblades o que estem baldats, per exemple.

CANTERA – PEDRERA – PLANTER

És curiós perquè en el món dels esports, moltes vegades hem sentit dir els jugadors de la cantera… o bé els jugadors de la pedrera… I la veritat és que no sé d’on ho han tret. En català, la cantera són ‘les ganes de cantar’ o bé ‘una pedra grossa’, i la pedrera només és ‘el lloc d’on es treu la pedra’. Exemples:

– Les pedreres de Carrara són famoses pel seu marbre.

Des que m’he llevat m’ha agafat cantera i encara ara taral·larejo!

En canvi, si ens referim al ‘conjunt dels equips inferiors d’un club integrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar esportistes al primer equip’, hem de dir el planter. Exemple:

Aquests dos jugadors són del planter.

MEDIR – MESURAR – AMIDAR

Què us semblen aquests tres verbs? Ull viu, medir* no és correcte en català! Els altres dos sí que ho són, però tenen significats diferents. Amidar vol dir ‘prendre les mides d’alguna cosa’ i mesurar, en canvi, té dos significats: 1 ‘determinar qualsevol dimensió d’una cosa’ o 2 ‘una cosa, tenir una determinada dimensió’. Exemples: 

– Hem d’amidar la taula per saber si ens cabrà al pis.

L’armari mesura dos metres d’alçària (significat 2 de mesurar)

Ja he mesurat la farina!

GUIXETA – TAQUILLA

Aquesta és una discussió que hi va haver fa temps. Abans es deia que taquilla no era correcte perquè és com el castellà taquilla i es creia que era un calc (hipercorrecció), que s’havia de dir guixeta; però no, més aviat al contrari. És a dir, taquilla no és un calc, existeix en català, i guixeta sí que és un calc, un calc del francès guichet!

Però compte! no confonguem la taquilla amb un armariet! En català taquilla vol dir ‘lloc on es compren entrades o bitllets’, per exemple la taquilla del teatre, del cinema, del tren, etc. En canvi, és incorrecte utilitzar taquilla* per a referir-se als armariets que hi ha a l’escola o al gimnàs per a guardar objectes personals!

EIXUGAR(-SE)ASSECAR(-SE)SECAR

Quina diferència hi ha entre aquestes tres paraules? Doncs bé, per començar secar* no existeix en català. Assecar i eixugar són correctes, però diferents: assecar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa que en té per naturalesa’ o bé ‘treure la humitat d’una cosa sense passar-hi res per sobre’ i eixugar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti la humitat’. Exemples:

Estendré la tovallola perquè s’assequi. (no passem cap drap per assecar-la)

Si continua fent tanta calor, els rius sassecaran.

Eixuga’t les mans després de rentar-te-les. (passem una tovallola per treure’n la humitat)

DEPORTESPORT

Què és el deport? un calc del castellà deporte? No, senyor! En català, deport existeix i vol dir ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’. I esport ja sabeu què vol dir! Aquesta és una confusió que fan les àvies (almenys la meva!). Quan diuen que algú fa esport, diuen que fa molt deport*! En el cas de les àvies, fan aquest error per culpa de la influència que va tenir el castellà durant el franquisme.

AFIXARFIXAR

Aquest és un error molt comú. Moltes vegades veiem cartells on posa: Prohibit fixar* cartells. Aquesta frase és incorrecta! Hauria de ser Prohibit afixar cartells. Perquè? Doncs perquè afixar vol dir ‘clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.’ o bé ‘adjuntar (un afix) a un radical o a un mot.’ En el cas de la prohibició que dèiem, ens referim al primer significat del verb afixar. Fixar, en canvi, simplement significa ‘fer que una cosa no es mogui d’un lloc determinat’. Exemples:

La família va fixar la seva residència a Manresa. 

Fixar un pal a terra

Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

– No afixis cap paper a la meva paret!

ACCESSIBLEASSEQUIBLE

La diferència entre aquests dos mots potser és la més complicada d’explicar. Accessible vol dir ‘de fàcil accés’ o ‘persona de tracte fàcil’ i assequible vol dir ‘que es pot obtenir sense dificultat’. El significat d’aquests dos és molt pròxim i és normal que es confonguin, però es recomana limitar l’ús d’accessible a les persones. Exemples:

El rècord dels cent metres lliures és assequible per a un atleta com ell.

– És un professor seriós, però molt accessible.

RENDIBLE – RENTABLE

Ara parlarem d’economia. En aquest sector, la renda (no pas la renta*) és ‘el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’ i el verb corresponent és rendir. Per tant, l’adjectiu corresponent és rendible, no pas rentable*! En economia, no és correcte l’ús dels mots rentabilitat* o rentabilitzar*, perquè en català no existeixen; direm rendibilitat i rendibilitzar.

Tanmateix, si estem parlant de neteja, llavors sí que hem d’utilitzar l’adjectiu rentable, perquè vol dir ‘que pot ser rentat’.

ASSENTAR – SENTARASSEURE – SEURE

El verb sentar* en català no existeix. En català, tenim els verbs assentar, asseure i seure. Vegem quina diferència hi ha: assentar vol dir ‘establir els fonaments d’alguna cosa’ i se sol fer servir seguit de noms com ara bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesisSeure vol dir ‘estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut’ i és un verb intransitiu (no té complement directe). Asseure (i asseure’s) es refereixen a una acció encara no acomplerta. Asseure vol dir ‘fer seure algú altre’ i necessita complement directe i asseure’s vol dir ‘començar a seure’. Exemples:

On puc seure?

– Vaig asseure el nen al costat de la mare.

– Asseu-te, si us plau!

Espero que us hagi estat útil, un altre dia us en diré més! Fins aviat i bones vacances!

 

EL SÍNDROME O LA SÍNDROME?

Avui em dedicaré a parlar d’uns quants errors que la gent fa en català. Comencem pel títol: és el síndrome de Down o la síndrome de Down? Doncs és LA síndrome de Down, perquè síndrome és femení.Ara fixem-nos en la fotografia que he posat de portada… Sí, és racó, i no pas recó. En el cas de síndrome, si ho diem malament és degut a una influència del castellà (en castellà síndrome és masculí), però i recó? Per què hi ha gent que escriu recó? En castellà, no diem recón o rencón, sinó rincón! Si voleu saber d’on ve, continueu llegint i ho descobrireu!

RACÓ vs RECÓ

Aquesta paraula prové de l’àrab rukún, i en català gairebé sempre s’ha escrit amb a, racó. Així ho demostren els diccionaris dels segles XV, XVI, XVII, XVIII i XIX. Després, durant les primeres dècades del segle XX, es va generalitzar la grafia amb e (recó), però a partir de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra (1954) aquesta forma es va abandonar definitivament i es va tornar a utilitzar racó.

DOBLE GÈNERE I DOBLE SIGNIFICAT

Hi ha alguns noms que canvien de significat si canvien de gènere, per exemple:

– EL CANAL: és ‘una obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs, etc.’ Exemple: El canal de Panamà
– LA CANAL: és un ‘c
onducte llarg, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del safareig. 

– EL CÒLERA: és ‘una malaltia’. Exemple: Aquell noi té el còlera.
– LA CÒLERA: és ‘una irritació violenta contra algú’. Exemple: No deixis que la còlera et domini.

UN EDITORIAL: és ‘un article’. Exemple: He llegit un editorial molt interessant aquesta setmana, no recordo a quin diari era.
UNA EDITORIAL: és ‘una empresa editora’. Exemple: L’editorial planeta és la més famosa pel que fa a la literatura castellana. 

– EL FI: és ‘la finalitat’. Exemple: El fi justifica els mitjans.
– LA FI:  és ‘el final’. Exemple: A la fi de l’any t’adonaràs del progrés que has fet.
Aquestes dues paraules sovint es confonen, perquè el fin (castellà) vol dir la fi en català, i la finalidad (castellà) seria el fi en català i suposo que això crea confusió.

– EL LLUM: és ‘un aparell que fa llum’. Exemple: Apaga el llum, si us plau!
– LA LLUM: és ‘la claror’. Exemple: Aquest pis no té molta llum.
Aquí el castellà diria la luz, per exemple Apaga la luz! i, en català, hauríem de dir Apaga el llum!

– EL PUDOR: és ‘la vergonya’. Exemple: No té gens de pudor.
– LA PUDOR: és ‘la mala olor’. Exemple: Aquesta habitació fa pudor de cremat, què ha passat?

– EL VALL: és ‘una excavació’. Exemple: A l’extrem de ponent hi ha un vall de 2 metres de fondària. 
– LA VALL: és ‘una depressió recorreguda per aigua’. Exemple: La Vall d’en Bas.

– EL CLAU: és ‘un objecte que es clava’. Exemple: Amb un cop de martell vaig aconseguir clavar el clau.
– LA CLAU: és ‘un objecte que serveix per a obrir portes’. Exemple: M’he deixat les claus de casa al cotxe! 

– UN FULL: és ‘un tros de paper i serveix per a escriure-hi’. Exemple: No puc acabar l’examen, m’he quedat sense fulls.
– UNA FULLA: és ‘un òrgan que neix de la tija d’una planta’. Exemple: A la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Aquí el castellà també provoca confusions. Com que en castellà un full és una hoja, hi ha gent catalana que diu Em deixes una fulla? quan en realitat estan parlant de fulls.
CONFUSIONS DE GÈNERE

NOMS MASCULINS 
Ull viu! Els noms següents són masculins, no pas femenins!

– ELS afores: En Pere viu als afores de Vilafranca.
– UN avantatge: Ser ric té molts avantatges.
– EL corrent: Avui fa molt corrent d’aire.
– EL costum: Els costums canvien d’un país a l’altre.
– EL llegum: El llegum és molt sa.
– UN pendent: Va caure rodolant pel pendent.
– EL senyal: A l’autoescola t’ensenyen els senyals de trànsit.
– EL titella: De petita tenia molts titelles. 

En casos com aquests, a vegades la confusió és deguda a la influència del castellà, però a vegades crec que és deguda a la semblança entre la sonoritat de molt de corrent i molta corrent. És a dir, en català, quan pronunciem molt de sona com si diguéssim molta i, és clar, jo crec que això fa que la gent pensi que casos com aquest són femenins i que s’escriu molta corrent en lloc de molt de corrent.

NOMS FEMENINS
Atenció! Els noms següents són femenins!

– UNA anàlisi (i no pas anàlisis, que és plural!). Compte perquè en castellà és masculí i porta s final encara que sigui singular! En català, en canvi, en singular no porta s final i és femení! Exemple: Avui m’han fet una anàlisi de sang. 
– LA cercavila: Ahir van fer la cercavila de la Festa Major.
– LA suor: No m’agrada l’estiu perquè no suporto la suor!
– UNA esplendor: El sol estava en la seva més gran esplendor. 
– LES postres: Les postres eren boníssimes! Moltes gràcies!

Així, doncs, com podeu veure, en català moltes vegades ens equivoquem amb el gènere d’algunes paraules i, per tant, cal anar amb compte. Espero que us hagi servit d’alguna cosa i que ho hàgiu entès bé. Ja sabeu que si mai teniu algun dubte, podeu escriure un comentari i us el contestaré.

 

XERRADA ENDAVANT ELS IDIOMES AL CNL DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF

Em complau informar-vos que el proper divendres 13 de juny a les 10h donaré una xerrada sobre el català correcte i sobre diferències entre cultures a la seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf

Allà podreu preguntar-me tots els dubtes que tingueu pel que fa al català correcte i també podreu fer aportacions sobre diferències culturals interessants. Us animo a venir, hi esteu tots convidats!

A partir del dia 2 de juny us podeu inscriure al Servei de Català de Vilanova i la Geltrú (INSCRIPCIÓ GRATUÏTA):

De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.
C/ Rasa del Miquelet, 16 – Vilanova i la Geltrú – Tel. 93 811 57 73 – vngcat@cpnl.cat

Per a més informació: web del CNL Alt Penedès – Garraf

Ho organitza: CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú).

LA SESSIÓ ESTÀ OBERTA A TOTS ELS CATALANOPARLANTS (NADIUS O NO) QUE VULGUIN CONTINUAR APRENENT! US HI ESPERO!

 

 

SALVEM EL CATALÀ!

Avui m’agradaria parlar d’errors molt comuns relacionats amb les preposicions. Aquests errors es deuen a la influència del castellà, els catalans hem calcat l’estructura del castellà i ha arribat un punt que tothom creu que és correcte.A la imatge de l’article ja trobem un error, sabeu quin és? PER la tarda! En castellà diuen POR la mañana, POR la tarde i POR la noche; però en català hem de dir Al matí, A la tarda i A la nit.

Vegem altres tipus d’errors:

PREPOSICIONS A / EN

Quan parlem d’un lloc, hem d’utilitzar A en els casos següents:

– amb els topònims: Sóc a Vic
– amb l’article definit (el, la, els, les): Seure a la cadira
– amb els interrogatius (quin, quina): A quina classe estudies?

En canvi, utilitzarem EN:

– amb els demostratius (aquest, aquell): En aquesta habitació va néixer Gaudí.
– amb els indefinits (un, algun): Dormirem en un hotel de Tarragona.

Tanmateix, si el lloc és figurat, preferim la preposició EN:

Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia.

COMPLEMENT DIRECTE

En català, els únics casos de complement directe introduïts per la preposició A són els següents: 

– amb els pronoms personals forts: Tu em mires a mi.
– amb tothom, tots o el qual: És molt bona persona, sempre ajuda a tothom.
– casos en què es pot confondre el subjecte amb el complement directe: El perseguia com el gat a la rata.

En la resta de casos, que són la majoria, el complement directe NO porta preposició. Així, doncs, no direm:

Aquest matí he vist a la Maria, hem de dir Aquest matí he vist la Maria.
La coneixes, a la senyora Pons?, hem de dir La coneixes, la senyora Pons?
Ja heu pujat al malalt al cotxe?, hem de dir Ja heu pujat el malalt al cotxe?
Abraça a ton pare de part meva, hem de dir Abraça ton pare de part meva.
Avui he somiat amb l’examen de dijous, hem de dir Avui he somiat l’examen de dijous.

CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ

En català, davant de que no posem preposició. Per tant, és incorrecte escriure:

Vaig tenir la sensació de que queia!, hem de dir Vaig tenir la sensació que queia!
Hem parlat de que demà plourà, hem de dir Hem parlat que demà plourà.

CANVI DE PREPOSICIÓ

Hi ha verbs que requereixen una determinada preposició; per exemple, el verb pensar porta en: Penso en tu. Però si van seguits d’un infinitiu en lloc d’anar seguits d’una cosa, hem de canviar la preposició: No he pensat a fer-ho.

La majoria de verbs que porten en quan van seguits d’una cosa, porten a quan van seguits d’infinitiu, per exemple:

Coincidim en moltes coses, però Tots els partits polítics coincideixen a dir que la situació és greu.
Vaig interessar-me molt en aquell tema, però Estic molt interessada a rebre aquesta publicació
S’obstina en l’error, però S’obstina a negar-ho.

Altres verbs van seguits de la preposició amb quan introdueixen una cosa, però quan van seguits d’infinitiu utilitzen la preposició de:

El van amenaçar amb l’expulsió, però El vaig amenaçar de treure’l si no callava.
Vés amb compte amb els cotxes, però Vés amb compte de no caure.

GUST/ OLOR/ PUDOR DE…

Molta gent utilitzar aquests noms amb la preposició A:

Aquest pastís té gust a llimona.
Sento olor a roses.
Fa pudor a cremat.

però és incorrecte, és un calc del castellà. Així, doncs, en català cal dir utilitzar la preposició DE:

– Aquest pastís té gust de llimona
– Sento olor de roses.
– Fa pudor de cremat.

Com podeu comprovar, en català fem molts errors, i molts d’aquests erors són deguts a una excessiva influència del castellà sobre el català. Espero que aquests articles serveixin per a fer-nos veure que la nostra llengua està molt més malmesa del que creiem, i que també contribueixin a la recuperació del català de debò, el català no malmès.

 

 

REMEIS PER AL CATANYOL

Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadamentTanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 


DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí.