COSES DE L’IDIOMA

Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.

 

Test del català correcte: T’hi apuntes?

Avui m’agradaria proposar-vos un joc. Com ja sabeu, un tema que m’interessa molt és el catanyol (els barbarismes). Recordeu què són? Un barbarisme és una paraula d’ús comú, sobretot a la llengua oral, però que no és correcta/no existeix en català. Quasi tots els barbarismes que hi ha en català són deguts a la gran influència de la llengua castellana. En altres paraules, són paraules castellanes que la gent copia quan parla en català sense adonar-se que són paraules castellanes, no pas catalanes.
Així, doncs, us he preparat un petit joc en forma de test! Vegem com funciona:
 
Tot seguit us posaré unes quantes frases per completar. A cadascuna d’aquestes oracions, hi trobareu un barbarisme (paraula incorrecta) i heu d’intentar esbrinar la paraula catalana correcta per a cada cas. Per donar-vos un cop de mà i principalment perquè sàpigueu quines paraules són incorrectes, us he posat entre parèntesis el barbarisme (paraula incorrecta) en qüestió. Per a comprovar si el que creieu és correcte, només s’ha de clicar damunt de “resposta”. Si heu encertat, guanyeu un punt. El màxim són 14 punts.
 
L’objectiu d’aquesta “prova” és informar-vos de quins barbarismes hi ha en la llengua catalana, perquè la majoria de nosaltres utilitza moltes d’aquestes paraules sense saber que són incorrectes. Espero que gràcies a aquest petit joc pugueu aprendre unes quantes coses de la nostra llengua! Ja m’informareu del resultat!

 Ànims i molta sort!

TEST DEL CATALÀ CORRECTE

1. En dos anys va  _____________ el patrimoni familiar. (INCORRECTE: derrotxar) resposta

2. Calla, no siguis _____________ ! (INCORRECTE: aiguafestes) resposta

3. Va parlar sense pensar i  després va ___________ – se d’haver-ho fet. (INCORRECTE: arrepentir-se) resposta

4. Fa molta calor aquí dins! Pots engegar l’aire ___________, si us plau? (INCORRECTE: acondicionat) resposta

5. Ella no hi volia anar, la hi van haver d’ ____________ (INCORRECTE: arrastrar) resposta

6. Deixa’m en pau! No m’ _____________ (INCORRECTE: agobiarresposta

7. Puc deixar-ho aquí? És que no cap a la ____________ (INCORRECTE: bolso) resposta
8. Li agrada molt ____________, sempre parla dels premis que ha guanyat. (INCORRECTE: fardar) resposta

9. Mare meva, quin home més _____________, no para de voler-te ajudar! (INCORRECTE: empalagós) resposta

10. Al costat de casa han posat una ___________, es veu que volen reformar la façana (INCORRECTE: andami) resposta

11. On és el _____________? He de penjar un quadre. (INCORRECTE: taladro)
resposta

12. Llegeix aquesta novel·la, segur que no et  _____________!  (INCORRECTE: decepcionar) resposta

13. Necessito una ___________ per a la tauleta de nit. (INCORRECTE: làmpara) resposta

14. M’he fet un ____________ al turmell (INCORRECTE: esguinç) resposta

CATALÀ O CATANYOL?

Estic segura que tots vosaltres heu sentit i heu dit algun cop expressions com ara algo és algo, qui molt abarca poc apreta; i les paraules tonto, recado, agulletes i aire acondicionat, entre d’altres. Doncs resulta que tot això que acabo de dir no és correcte en català, en català no existeixen aquestes paraules/expressions. Són alguns exemples d’allò que els lingüístes anomenem barbarismes. Els barbarismes són paraules o expressions inexistents en la llengua catalana, però que són d’ús freqüent per culpa de la gran influència que el castellà ha exercit (i encara exerceix) sobre el català. És a dir, són traduccions literals del castellà, no són paraules o expressions catalanes. Tot seguit, us n’exposaré uns quants exemples:-  TONTO: els catalans no som tontos, en tot cas som ximples/beneits/burros/estúpids.

RECADO: Quan anem a comprar alguna cosa, no anem a fer un recado. Si anem a comprar una cosa que algú altre ens ha encarregat, llavors anem a fer un encàrrec. Si, en canvi, ningú ens ho ha demanat i simplement parlem d’una ‘cosa a fer que exigeix d’anar en algun indret més o menys apartat d’on ens trobem’, llavors diem que anem a fer una diligència.

AGULLETES: Quan hem fet molt d’esport i, com a conseqüència, ens fa mal tot el cos, no hem de dir que tenim agulletes (traducció literal del castellà tengo agujetas). S’ha estès el rumor que la manera correcta de dir-ho en català és dir tinc tiretes, però això tampoc no és correcte. Una tireta és ‘aquell objecte que ens enganxem a una part del cos quan ens tallem o ens fem una ferida’. Així, doncs, en català, quan ens fa mal tot el cos després de fer esport podem dir: estic cruixit/da, estic baldat/da o bé sento punxades/fiblades per tot el cos.

AIRE ACONDICIONAT: A casa, a les biblioteques, a les botigues, etc. no hi ha aire acondicionat, hi ha aire condicionat. En aquest cas, el català no funciona com el castellà (aire acondicionado), sinó com l’anglès (air conditioning) i com l’italià (aria condizionata), és a dir, sense a.

– ALGO ÉS ALGO!: Tots coneixeu aquesta expressió, que és l’equivalent del castellà algo es algo!. Doncs en català no és correcte dir en català hem de dir millor això que res! El mot algo en català no és correcte, s’ha de dir alguna cosa. Hi ha gent que, per evitar de dir algo, diuen quelcom. Quelcom no és incorrecte, és una paraula absolutament catalana; però és molt formal i, per tant, en una conversa informal entre amics no és adequat utilitzar-la, és millor dir alguna cosauna cosa, depèn de la frase.

– QUI MOLT ABARCA POC APRETAQuan volem expressar la idea que ‘no es pot saber molt sobre molts temes, que qui intenta tenir coneixements de moltes coses acaba sabent poc de cadascún dels temes i, per tant, no és expert en res’ se sol dir qui molt abarca poc apreta, però en català no existeix ni el verb abarcar ni el verb apretar. El que en castellà es diu abarcar, en català és abastar, per exemple no puc abastar tanta feina. A més, el verb apretar tampoc no existeix en català: per dir que ‘exercim certa pressió sobre un objecte’, es pot dir prémer (una tecla, el gallet, etc.) o pitjar (un botó, un pedal, una tecla…). En el cas de l’expressió castellana quien mucho abarca poco aprieta, en català es diu qui molt abraça poc estreny.

Aquests són només alguns exemples de CATANYOL (= català + espanyol. És a dir, de català mal parlat, d’un català inexistent i incorrecte perquè està traduït literalment del castellà). En realitat, n’hi ha molts més; però crec que serà millor dosificar-los en diversos articles per no avorrir-vos. Espero que us hagi semblat interessant i que us hagi estat útil.Després de dir tot això, crec que seria convenient preguntar-se: “parlo català o parlo catanyol?”. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.