Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

Com pronuncieu, per exemple, la paraula “acne”?

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar del català. Més concretament, de la pronúncia. En català, hi ha unes quantes paraules que pronunciem malament per culpa de la influència del castellà. Em refereixo al fet de pronunciar com a plana una paraula que, en realitat, és aguda, per exemple. Així, doncs, parlaré d’errors d’accentuació (oral, NO escrita), tot i que és un pèl complicat explicar la pronúncia per escrit, sense arxius d’àudio ni res. Per a explicar-vos com pronunciar una paraula (quina síl·laba cal pronunciar com a síl·laba tònica), el que faré és posar en majúscules la síl·laba tònica. Abans, però, m’agradaria aclarir que l’objectiu d’aquest article NO és corregir les vocals àtones (ja que són diferents en cada dialecte), només pretenc dir el que és correcte pel que fa a la síl·laba tònica. Les vocals àtones de què parlaré les diré segons el català central (però això no vol dir que els altres dialectes siguin incorrectes! També són estàndard). Espero que sigui prou entenedor. Si no, no dubteu a escriure un comentari en aquest article.

FUTBOL

Començarem per una de les més fàcils. Com la pronuncieu vosaltres: futBOL o FUTbol? Doncs, en català, es diu futBOL.

INTERVAL

Com la pronuncieu: interVAL o inTERval? La pronúncia correcta és interVAL (la e sona com una neutra).

MIL·LIGRAM

Vosaltres què dieu: mil·liGRAM o miL·LIgram? En català, es diu mil·liGRAM.

TIQUET

Vosaltres què dieu: TIquet o tiQUET? Doncs es pronuncia tiQUET.

ZURIC

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat suïssa: ZUric o zuRIC? La pronúncia catalana és zuRIC.

ELIT

Quan us referiu a aquell ‘grup minoritari que manté una posició política, social, econòmica o cultural dominant en una societat’, què dieu: Elit o eLIT? Doncs es pronuncia eLIT (la e es pronuncia com una neutra).

IBERS

Sí, em refereixo als ‘individus d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia’. Com en dieu: Ibers o iBERS? La pronúncia és iBERS.

ATMOSFERA

Com ho dieu: atMOSfera o atmosFEra? Doncs, en català, es diu atmosFEra. Per tant, la o sona u.

TORTICOLI

Quan us fan mal les cervicals i no podeu ni moure el coll, què dieu que teniu? torTIcoli (pronunciant les o com si fossin u) o tortiCOli? Doncs els catalans tenim tortiCOli (la primera o sona u i la segona sona o).

INTERFON

Com en dieu, d’aquest aparell? interFON o inTERfon? Doncs la pronúncia correcta és inTERfon (la o sona u).

MARRÀQUEIX

Com pronuncieu el nom d’aquesta ciutat: marraQUEIX o maRRAqueix? Doncs tal com indica l’accent gràfic, es diu maRRAqueix.

MEDUL·LA

Quan parleu d’aquesta part del cos humà, com la pronuncieu: MEdul·la o meDUl·la? Doncs es diu meDUl·la (tant la e com la a sonen com a neutres).

OMÒPLAT

Continuem parlant de parts del cos. Què dieu: oMOplat o omoPLAT? Doncs es pronuncia oMOplat.

TERMÒSTAT

I aquest aparell? Com es diu: terMOStat o termosTAT? Doncs, tal com indica l’accent gràfic, es diu terMOStat.

DIÒPTRIES

Quan els miops comencem a parlar de la graduació de les ulleres, parlem de diopTRIes o de diOPtries? Doncs hauríem de dir diOPtries.

SAXOFON

Com en dieu, d’aquest instrument musical: saxoFON o saXOfon? Doncs la pronúncia més correcta és saxoFON.

PERÍODE

Quan parleu de temps, parleu de perIodes o de periOdes? Doncs es diu perIodes.

QUEFIR

Ara està molt de moda aquest tipus de “iogurt”: el QUEfir o el queFIR? Doncs, contràriament al que molts de nosaltres diem, és queFIR (la e sona com una neutra).

BARACK OBAMA

Com es diu l’expresident dels Estats Units? baRACK o BArack? Doncs es diu baRACK.

OTAN

Com es pronuncia la sigla de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord? oTAN o Otan? Doncs es diu oTAN (la o sona u).

ACNE

Per acabar, la millor de totes: com en diem, dels granets que ens surten a la cara quan som adolescents? ACne o acNE? Es diu ACne (la e sona com una neutra).

Aquests són només alguns exemples (els errors més habituals) de paraules que pronunciem malament a causa de la interferència del castellà. Espero que l’explicació hagi estat clara i que us hagi servit d’alguna cosa. Fins aviat!! Bon any nou!!!

ERRORS FORÇA HABITUALS

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català; més concretament, a continuar explicant els errors que fem a causa de la gran influència del castellà sense ni tan sols ser-ne conscients. Avui n’explicaré uns quants més. Vegem-los:

 

 A NO SER QUE

En català, la construcció condicional a no ser que no és correcta. Una opció seria utilitzar la construcció si no és que + verb en indicatiu (No dimitiré si no és que m’ho demana el president.) o bé llevat que / a menys que + verb en subjuntiu (No dimitiré llevat que m’ho demani el president.)

 

NO M’ACLAREIXO O NO M’ACLARO

En català, quan intentem estudiar o entendre alguna cosa i ens costa, no podem dir no m’aclareixo o no m’aclaro, perquè són calcs incorrectes del castellà. En català, en aquests casos hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Amb tantes instruccions per fer anar l’aparell no m’hi entenc.

 

AFECTAR, APASSIONAR, ATABALAR, CONCERNIR, HORRORITZAR, INCOMODAR, INTERESSAR, PREOCUPAR…

Tots aquests verbs són transitius. Això vol dir que quan utilitzem un pronom amb aquests verbs, ha de ser el pronom de complement directe (i no pas el de complement indirecte). Així, doncs, quan ens referim a la tercera persona, hem de fer servir el, la, els o les (depenent de si és masculí singular, masculí plural…). Vegem-ne alguns exemples:

No la molestis que dorm (dona). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

No el molestis que dorm (home). És INCORRECTE DIR No li molestis que dorm.

Aquesta mesura no l’afecta (home/dona). És INCORRECTE DIR Aquesta mesura no li afecta.

 

AL RESPECTE

En català, només utilitzem al respecte en el sentit de Li va faltar al respecte. En canvi, no és correcte utilitzar al respecte en el sentit de ‘en aquest sentit’ o ‘pel que fa al cas’. Per exemple, hauríem de dir Jo li donaré les indicacions pel que fa al cas o bé Jo li donaré les indicacions en aquest sentit.

 

-ASI, -ESI, -ISI, -OSI, -USI

Les paraules que acaben en -asi, -esi, -isi, -osi, -usi han d’utilitzar-se sense s final quan ens referim al singular i amb s final quan ens referim al plural. És a dir, hem de dir M’he fet una anàlisi de sang (NO pas M’he fet una anàlisis de sang). En canvi, si volem parlar en plural, llavors direm Les anàlisis de sang no m’agraden gens. Com que en castellà aquest tipus de paraules porten s també quan estan en singular (un análisis), en català moltes vegades es comet l’error de posar la s final quan parlem en singular.

 

ANAR A + INFINITIU

En català, anar a + infinitiu no es pot fer servir per a indicar una acció que estem a punt de fer (futur). Una frase com ara Anem a parlar amb el nostre corresponsal a París només estaria bé si ens desplacéssim a París per parlar-hi. Si no és el cas, si no ens desplacem, llavors cal utilitzar el futur: Ara parlarem amb el nostre corresponsal a París.

Un altre exemple: la frase Anem a veure la repetició de la jugada és incorrecta, en aquest cas podríem dir Ara veurem la repetició de la jugada o bé Vegem la repetició de la jugada.

Tanmateix, cal tenir en compte que si parlem en passat, llavors anar a + infinitiu sempre és correcte, tant si ens desplacem com si no ens desplacem. Per exemple: M’asseia a taula i anava a dinar quan van trucar per telèfon (no hi ha desplaçament).

 

BODEGA

En català, la bodega NO és ‘el lloc on s’elabora i guarda el vi’, ni ‘el lloc on en venen’. D’això, en català, en diem celler. Aquest ús de bodega és un calc incorrecte del castellà. En català, la bodega és ‘la part d’una nau o una aeronau destinada a col·locar-hi la càrrega’. Per tant, en català, direm:

Vés al celler a comprar una ampolla de vi blanc.

Ja han posat les maletes a la bodega de l’avió.

 

CABEÇA D’ALLS

No, en aquest cas no es tracta de cap error. Precisament l’he inclosa en aquest article perquè és una paraula que sembla una castellanada, però no ho és en realitat. Cabeça s’assembla molt a la paraula castellana cabeza. Això no obstant, cabeça no té origen castellà, sinó que ve d’una variant llatina: capitia.

 

CALÇ o CALCI

Aquestes dues paraules sovint es confonen. Calç és el nom que donem a l’òxid de calci, un material molt usat en la construcció: Els paletes han barrejat la calç amb el ciment. El calci, en canvi, és allò que els nostres ossos necessiten.

Així, doncs, no direm frases com ara: Aquesta nena ha de prendre calç, perquè té els ossos molt fràgils. La manera correcta de dir-ho és: Aquesta nena ha de prendre calci, perquè té els ossos molt fràgils.

 

CARRERA, CURSA I CORREGUDA

Actualment, la paraula carrera figura al diccionari amb el significat d”acció de córrer en competició’, però és més correcte utilitzar la paraula cursa amb aquest significat. Per exemple: En Joan va participar en la cursa anual que organitza la federació.

Ara bé, hem de tenir en compte que quan NO es tracta de córrer en competició, la paraula adequada és correguda. Per exemple: Vaig haver de fer una correguda per agafar el tren.

 

CAURE, CALLAR, BAIXAR I PUJAR

Aquests quatre verbs no són pronominals, són intransitius. Això significa que el verb NO és caure’s, sinó caure. Per tant, en lloc de dir M’he caigut en baixar de l’autobús hem de dir He caigut en baixar de l’autobús. El mateix passa amb els altres tres verbs. Així, doncs, direm frases com ara Si no calleu, no sortireu al pati (NO pas Si no us calleu, no sortireu al pati).

 

COMPOSAR o COMPONDRE

Sovint aquests dos verbs s’utilitzen com a sinònims, però no ho són. Composar vol dir ‘imposar arbitràriament a algú una multa’, ‘actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat’, ‘jutjar, sentenciar com a àrbitre’. Per exemple: Van composar els traginers per haver robat mercaderia.

Compondre, en canvi, significa ‘formar, constituir, integrar, combinar’ i ‘crear, elaborar, confeccionar, arranjar’. Per tant, l’utilitzarem en frases com ara Es dedica a compondre cançons o bé Els membres que componen la família.

 

CONFORME

En català, conforme és un adjectiu invariable que apareix en frases com ara: No està conforme amb les instruccions que li han donat.

Ara bé, no és correcte utilitzar conforme ni l’expressió a mida que amb el significat de ‘a mesura que’, en aquests casos cal utilitzar a mesura que: A mesura que aneu acabant els exercicis, podeu sortir al pati.

 

(He extret gran part de la informació del llibre Diccionari de dubtes i barbarismes, de David Paloma i Albert Rico.)

Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Del catanyol al català

Benvinguts de nou!!!

Feia temps que no escrivia i la veritat és que ho trobava a faltar. Avui parlaré del català, d’errors que es cometen habitualment i diré quina és la forma correcta, aquella pròpia del català i no pas del catanyol. Espero que us sembli interessant.

DISSECCIONAR*

El verb disseccionar no existeix en català, cal dir dissecar. Dissecar té més d’un significat:

1. vol dir ‘Obrir (un ésser viu) i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica.’

2. vol dir ‘Analitzar minuciosament’. Dissecar un llibre, una obra d’art.

3. vol dir ‘Preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu.’

4. vol dir ‘L’erosió, obrir (valls i barrancs) en una superfície relativament uniforme o plana.’

Mai no podem fer servir disseccionar*!

 

QUIRÒFAN*

La paraula quiròfan* és molt difosa però és incorrecta! Encara que els especialistes la utilitzin, és incorrecta (és un calc del castellà). Així, doncs, en català cal dir sala d’operacions.

 

TU CREUS?*

Tot i que ho diem molt sovint, no és una expressió catalana. En català, quan responem a algú i volem dir el ¿tú crees? castellà, hem de dir vols dir?

 

EL PARO*

Quan parlem de la gent que no té feina, la cosa es complica una mica en català. Vegem si ho explico bé:

– Allò que en castellà es diu el paro, en català és l’atur. També podem dir desocupació, que, de fet, és més genuí en català i, per tant, preferible. En català, no és correcte dir paro*.

– L’equivalent català del castellà los parados; és a dir, la gent que està a l’atur, pot ser aturat, parat o desocupat. Fins fa poc parat es considerava incorrecte, però ara ja s’ha acceptat com a correcte. Tanmateix, encara que parat s’hagi acabat acceptant com a correcte, no ho és tant com aturat o desocupat (que són dues paraules més genuïnes en català). Per tant, és preferible dir aturat o desocupat.

 

REGISTRAR UN SOSPITÓS*

El verb registrar existeix en català, però no té el sentit de ‘Algú, examinar minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.’ En aquest cas, en català cal dir escorcollar: Escorcollar una casa, un armari, una nau. Sovint es comet aquest error per culpa del castellà, perquè en castellà escorcollar es diu registrar.

– Per a dir ‘inscriure en un registre’, hem d’utilitzar registrar/enregistrar. Per exemple: He enregistrat/He registrat la meva filla al padró municipal. 

– Amb el significat de ‘deixar constància d’un esdeveniment’ també podem fer servir enregistrar o registrar: Avui els diaris registren / enregistren un nou cas de fracàs escolar.

– Si volem dir ‘fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per poder reproduir-los quan calgui’, cal utilitzar el verb enregistrar: Van enregistrar el concert i l’altre dia el van retransmetre per la televisió.

– En el sentit de ‘detectar una cosa, observar’, cal utilitzar enregistrar. Per exemple: Durant el mes d’agost s’han enregistrat més casos de robatori.

 

GUARIR I CURAR

Sovint es confonen aquests dos verbs. Vegem-ne la diferència establerta per Fabra:

GUARIR vol dir ‘posar-se bo’. Per exemple: No cal que patiu, l’àvia guarirà de la pneumònia.

CURAR, en canvi, vol dir ‘tenir cura de’: Curar un malalt o curar el medi ambient, per exemple.

 

AGENDA APRETADA*

En català, no és correcte dir Tinc l’agenda molt apretada, bàsicament perquè el verb apretar no existeix en català. Així, doncs, en català diem Tinc l’agenda molt atapeïda.

El verb castellà apretar, en català té diversos equivalents segons el context:

PRÉMER (un gallet, el botó d’una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal).

PITJAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)

POLSAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

TOCAR (el botó d’una màquina o aparell, un timbre, una tecla)

PICAR (un timbre, una tecla)

Exemples: La nena va picar el timbre. Pitja l’accelerador. El policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu. Prem el botó blau.

 

AMB MITJA HORA DE RETARD*

En català, podem dir Va arribar mitja hora tard, Va arribar amb retard o Va arribar amb un retard de mitja hora; però Va arribar amb mitja hora de retard* no sona bé en català. Tanmateix, de totes les opcions correctes abans esmentades, la millor és Va arribar mitja hora tard. 

 

PORTADA I COBERTA

No hem de confondre la portada d’un llibre amb la coberta d’un llibre. Totes dues són correctes, però són dues parts diferents d’un llibre. La portada és una de les pàgines del llibre, és la pàgina on figura l’autor, el títol i el peu d’impremta. La coberta, en canvi, és la part exterior de davant del llibre. 

 

 LES HORES

Quan escrivim l’hora, no és correcte escriure dos punts entre l’hora i els minuts (10:30 h). En català, escrivim un punt: 10.30 h.

LES SIGLES

Les sigles no porten ni punts ni espais. Per tant, és incorrecte escriure D.O.G.C. o D O G C, hem d’escriure DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

A més, cal destacar que les sigles no duen marca de plural, s’escriuen igual en singular que en plural. Per exemple, si parlem d’associacions de veïns, escriurem una AV / tres AV (NO escriurem tres AAVV). Només hi ha dos casos en què es dupliquen perquè estan consolidats per l’ús: PPCC (Països Catalans) i CCOO (Comissions Obreres). Per tant, no escriurem EEUU per referir-nos als Estats Units, sinó que escriurem EUA.

 

Això és tot, no us vull atabalar amb massa informació de cop. Espero que us hagi semblat interessant i/o útil. Fins aviat!!!