Qui soc

Benvinguts al meu blog i gràcies per visitar-lo! Em dic Marta Garcia-Puig. En acabar el batxillerat, vaig estudiar el cicle formatiu de grau superior en Administració i Finances. Tot seguit, vaig estudiar la diplomatura en Art Dramàtic al Col·legi del Teatre de Barcelona (especialitat actriu, però també cant i dansa). Posteriorment vaig estudiar el grau en Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Bellaterra, de l’anglès i de l’italià al català. Durant la carrera, vaig anar d’Erasmus a Venècia, on vaig viure durant un any, vaig aprendre moltes coses i vaig aprofitar per a treure’m els certificats oficials d’italià del CELI 3 (nivell B2) i el CELI 5 (nivell C2). Després de la carrera vaig estudiar el postgrau en Correcció i Assessorament Lingüístic a la UAB. A més a més, tinc el nivell B2 de francès.

Tots aquests estudis que he esmentat més amunt els he compaginats amb feines de mitja jornada. He treballat d’administrativa, taquillera en museus i festivals internacionals, traductora, correctora, professora particular de català, anglès i italià i de professora d’anglès, italià i francès en acadèmies. De totes aquestes feines les que més satisfacció em donen són les relacionades amb la docència, la traducció i la correcció. Si us puc ajudar en algun d’aquests àmbits, em podeu trobar a marta19n@gmail.com.

 

PER QUÈ HE CREAT AQUEST BLOG?

La veritat és que fa poc vaig descobrir que m’agradava molt escriure articles sobre llengües. Va ser quan vaig començar a escriure en el blog d’una amiga periodista, ja que era un lloc on podia comunicar totes les curiositats que sempre observo i m’apunto en una llibreta. M’agrada molt aprendre i per això mai no he deixat d’estudiar, i també m’agrada ensenyar el que de moment sé. En aquest blog només faré afirmacions sobre coses que hagi estudiat o après i de les quals estigui 100% segura, mai no afirmaré res que no sàpiga del cert ni parlaré de temes que desconec. Així que podeu estar tranquils que no us enganyaré!

A més, la meva intenció també és promoure el català correcte, un català sense barbarismes ni cap altra influència del castellà o d’altres llengües; és a dir, m’agradaria posar el meu granet de sorra per conscienciar tothom qui vulgui estar ben informat i tingui ganes d’aprendre sobre el munt d’errors que fem en català (sovint sense ser-ne conscients).

 

14 pensaments a “Qui soc

    • Bon dia Miquèl!

      sí, ja m’agradaria aprendre l’occità, l’únic problema és que ara mateix no disposo de gaire temps, ja que estic acabant la carrera (i faig català, castellà, anglès i italià), a les tardes treballo ensenyant anglès i els dissabtes estudio francès… Però en un futur, quan hagi acabat amb les llengües que estic estudiant ara, tinc intenció d’aprendre’n d’altres (entre elles el basc, occità, llatí i grec)… però ja veure’m si tinc temps de fer tot això! he, he, he!

      espero que t’hagi agradat el blog,

      fins aviat!

  1. Hola! Enhorabona perla iniciativa.
    Actualment per immerssió en francès, he notat interferències en el català i a la inversa. M’imagino que és un procés.
    Penso que seguir el teu bloc, em pot ajudar,
    Sobretot per no fer traduccions literals del català i, poder definir millor el meu francès.
    Moltes gràcies.

  2. T’acabo de descobrir i estic segura que tens un bloc a la meva mida. Parlo molts idiomas i em revoltan totes les “originalitats” que els estan enverinant per part dels ignorants que volen presumir de moderns. Adoro els idiomas i per aixó els respecto. Tinc una debilitat per las etimologías que em porten a compararlos i m’ajuden a apendrels millor. Fas una gran tasca.

    Em consta que soc catalana desde el 1700, rodons, dons m’ha arribat per herència, una propietat amb el corresponent document notarial que es especialment interessant perque en el document hi constan tres actes jurídics i s’en despren el contexte històric, I amb aquest document, els respectius testaments.

    Soc molt conscient de lo que significa la meva herència. Malhauradament soc de l’epoca del franquisme i vaig a venir a Canarias on hi porto aprop de 50 feliços anys. Per aixó el meu catala es “intuitiu”. Ara be, sempre sempre l’he escrit. Recordo que ja vaig demanar al Reis que em portession un Pompeu Fabra que encara tinc.

    • Benvolguda Montserrat,

      Moltíssimes gràcies pel teu missatge. Em fa moltíssima il·lusió veure que hi ha gent a qui li agrada tant el blog. Missatges com aquest donen sentit a la feina que faig. Entenc que els qui vau créixer durant el franquisme no vau tenir l’oportunitat d’aprendre a escriure el català, no pateixis. Si el meu blog et pot ajudar a aprendre’l, me n’alegraré molt. Fins aviat!!!

  3. Hola Marta. He anat consultant el teu blog de tant en tant des de fa un temps i ara m’he decidit a escriure’l per felicitar-te. També soc un apassionat dels idiomes i la quantitat de recursos que proposes em sembla fantàstic per ajudar molta gent que, com jo, estem interessats en el tema, tant en questions de llengua en general com d’etimologia. Moltes gràcies per la teva tasca.
    Endavant i bon estiu.
    Hèctor

    • Bon dia, Hèctor! Em fa molta il·lusió saber que fa temps que em llegeixes i que t’agrada tant el meu blog. Moltíssimes gràcies pel teu interès i pel teu comentari. Em fa feliç veure que el que escric és útil i interessant. Gràcies a tu per llegir-me! Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *