PER QUÈ “ETCÈTERA”?

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!

 

4 pensaments a “PER QUÈ “ETCÈTERA”?

  1. M,ha fet molt goig rebre aquesta informacio. Tinc verdadera passio per les etimologías. Se varios idiomas d,origen llati i d,altres. Vaig fer la secundaria de lletras (tinc 74 anys) lo qual vol dir anys de llati i grec. He rebut aquesta comunicacio per primera vegada. No deixin d,enviarmela.

    • Benvolguda Montserrat,

      Moltes gràcies pel seu comentari, la veritat és que em fa molta il·lusió saber que el que escric resulta interessant per a algú. Si vostè va fer llatí i grec a l’escola, ja en sap més que jo! El llatí fa quatre dies que l’estudio i el grec el vull estudiar en un futur quan tingui temps. De totes maneres, encara que no en sigui una experta, em fa il·lusió compartir el poc que sé. Gràcies de nou i fins aviat!

      Marta

  2. Marta, m’agraden moltíssim els teus articles, tot i que no sempre els llegeixo. Sóc filòleg i un apassionat per la llengua (bé, l’etimologia de “filòleg” ja ho vol dir), i per desgràcia, treballant de professor d’institut, no tinc gaire temps (i no n’explico més detalls).
    Ho dic perquè he rebut una notificació per cada comentari, ço que no vull. Amb la de l’article ja en tinc prou. Ahir mateix vaig provar de configurar-ho i no me’n vaig sortir. Saps com es fa?
    I finalment, “Cuideu-vos.” és un castellanisme. Saps que fa poques setmanes que m’ho va dir un professor de filosofia de l’institut? Però no sabia com es deia en català, i ho vaig demanar a un nord-català purista, que fins i tot ens corregia els membres de la llista Migjorn. Es diu “Estigueu bons./Mal no prengueu.”

    • Benvolgut Jordi,

      Moltes gràcies pel teu comentari i per fer-me saber que t’agraden tant els meus articles. La veritat és que em fa feliç saber que hi ha gent a qui li agraden. Em sap greu el problema amb les notificacions dels comentaris. He estat mirant i, pel que veig, quan tu vas a escriure un comentari, a la part de sota de tot (just a sobre d’on posa “no soc un robot”) hi ha dues caselles que pots marcar: una és per a rebre notificacions dels missatges i l’altra, per a rebre notificacions dels articles. Suposo que, per error, deus haver marcat la casella equivocada. Ara suposo que si tu m’escrius un comentari i cliques la casella de “Notifica’m per correu electrònic si hi ha entrades noves.”, rebràs una notificació quan jo publiqui un article. A més, suposo que hauràs de desactivar les notificacions dels missatges. Això no ho sé del cert perquè jo, com a administradora, mai no he rebut una notificació del meu blog, però suposo que la deus rebre per correu electrònic i que a sota de tot en lletra petita deu haver alguna opció que digui “deixar de rebre notificacions” o alguna cosa així. Espero que ho puguis solucionar.
      Ah, i gràcies per la informació sobre “cuideu-vos”! Per desgràcia avui hi ha tants castellanismes a la nostra llengua que es fa difícil tenir-los tots controlats i un mai no deixa d’aprendre! Estigues bo! Fins aviat!

      Marta