Marta Garcia-Puig

Bon dia i bona hora!!!

Com van (o han anat) les vacances? Jo he anat de viatge a Estònia i a Letònia i m’agradaria compartir amb vosaltres el que he après sobre aquests dos països. Com que (afortunadament) he descobert força coses, tinc massa material per a un sol article. Així, doncs, el que faré serà dividir-ho en dos: en aquest article parlaré de les llengües (l’estonià i el letó) i a l’altre, d’història i de cultura.

Tot seguit, compararé les paraules que he après en aquestes llengües amb la mateixa paraula en altres llengües perquè pugueu veure com són. Abans de començar cal dir que tot i ser llengües veïnes, pertanyen a famílies diferents. L’estonià és una de les llengües uralianes, com el finès, i el letó és una llengua bàltica. Al títol he posat bàltic perquè aquestes llengües es troben als països bàltics. No soc una experta en aquestes llengües, però he intentat aprendre algunes paraules per tenir una idea de com són. Som-hi, doncs!

CATALÀ aigua – CASTELLÀ agua – ANGLÈS water – ITALIÀ acqua – FRANCÈS eau – LETÓ ūdens – ESTONIÀ vesi

Aquí podem veure que el letó i l’estonià no són gaire semblants i que és una paraula que canvia bastant d’una llengua a l’altra (a part del català, el castellà i l’italià, que en aquest cas s’assemblen). Atenció! En letó, hi ha moltes paraules que acaben en –s però són en singular!

CATALÀ tomàquet – CASTELLÀ tomate – ANGLÈS tomato – ITALIÀ pomodoro –  FRANCÈS tomate – LETÓ tomāts – ESTONIÀ tomat

Em sembla curiós veure que totes les llengües ho diuen pràcticament igual excepte l’italià.

CATALÀ ceba – CASTELLÀ cebolla – ANGLÈS onion – ITALIÀ cipolla – FRANCÈS oignon – LETÓ sīpols – ESTONIÀ sibul

Em sembla interessant remarcar la proximitat entre llengües. D’una banda, el francès i l’anglès s’assemblen. D’altra banda, totes les altres llengües s’assemblen força també: comencen per c- o s- i tenen una b o una p a la segona síl·laba.

CATALÀ cogombre – CASTELLÀ pepino – ANGLÈS cucumber – FRANCÈS concombre – ITALIÀ cetriolo – LETÓ gurķis – ESTONIÀ kurk

Curiosament, el català, l’anglès i el francès s’assemblen força, però cadascuna de les altres llengües té una forma diferent.

CATALÀ pebrot – CASTELLÀ pimiento – ANGLÈS pepper – ITALIÀ peperone – FRANCÈS poivron – LETÓ paprika – ESTONIÀ paprika

És curiós perquè aquí l’estonià i el letó coincideixen. Potser ambdues llengües han agafat aquesta paraula de l’hongarès.

CATALÀ cafè – CASTELLÀ café – ANGLÈS coffee – FRANCÈS café – ITALIÀ caffè – LETÓ kafija – ESTONIÀ kohv

Curiosament, és una paraula que, pel que es veu, no canvia gaire d’una llengua a l’altra. Encara que el letó i l’estonià s’escriguin diferent que en les altres llengües, no són gaire diferents perquè mantenen el so [k] i la [f] (suposant que la v de l’estonià soni com una f o almenys com una v llavidental).

CATALÀ formatge – CASTE queso – ANGLÈS cheese – ITALIÀ formaggio – FRANCÈS fromage – LETÓ siers – ESTONIÀ juust

D’una banda, el català, l’italià i el francès s’assemblen. Les altres quatre (castellà, anglès, letó i estonià), en canvi, no tenen res a veure: cadascuna és força diferent de les altres.

CATALÀ llet – CASTELLÀ leche – ANGLÈS milk – ITALIÀ latte – FRANCÈS lait – LETÓ piens – ESTONIÀ piim

En aquest cas les llengües romàniques s’assemblen bastant, l’anglès no s’assembla a cap de les altres sis, i l’estonià i el letó s’assemblen una mica.

CATALÀ sucre – CASTELLÀ azúcar – ANGLÈS sugar – ITALIÀ zucchero – FRANCÈS sucre – LETÓ cukurs – ESTONIÀ suhkur 

Aquí el català i el francès s’escriuen igual i l’anglès s’assembla força a aquestes dues llengües. D’altra banda, el castellà, l’italià, el letó i l’estonià no s’assemblen gaire.

CATALÀ maduixa – CASTELLÀ fresa – ANGLÈS strawberry – ITALIÀ fragola – FRANCÈS fraise – LETÓ zemene – ESTONIÀ maasikas

Curiosament, el català no s’assembla gaire a cap de les llengües romàniques aquí exposades; és més, en tot cas s’assembla més a l’estonià que a les altres llengües. El castellà s’assembla força al francès; l’italià, en canvi, no s’hi assembla tant. Finalment, l’anglès i el letó són totalment diferents de la resta. Atenció! La paraula estoniana és singular encara que acabi en –s!

CATALÀ poma – CASTELLÀ manzana – ANGLÈS apple – ITALIÀ mela – FRANCÈS pomme – LETÓ ābols – ESTONIÀ õun

En aquest cas el català i el francès s’assemblen, però l’italià i el castellà són força diferents. D’altra banda, l’anglès i el letó s’assemblen una mica. L’estonià, en canvi, és totalment diferent de la resta.

CATALÀ gelat – CASTELLÀ helado – ANGLÈS ice cream – ITALIÀ gelato – FRANCÈS glace – LETÓ saldējums – ESTONIÀ jäätis

D’una banda, tenim l’italià i el català, que s’assemblen força. El francès ja no s’hi assembla tant i en castellà la g es converteix en h. En canvi, l’anglès, el letó i l’estonià són totalment diferents.

CATALÀ dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge   – CASTELLÀ lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo                      – ANGLÈS Monday, Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, Saturday, Sunday              – ITALIÀ lunedì, martedì, mercoledì, giovedì, venerdì, sabato, domenica                          – FRANCÈS lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi, dimanche                            – LETÓ pirmdiena, otrdiena, trešdiena, ceturtdiena, piektdiena, sestdiena, svetdiena       – ESTONIÀ esmaspäev, teisipäev, kolmapäev, neljapäev, reede, laupäev, pühapäev

Si ens hi fixem, la paraula dia de cada llengua apareix en els dies catalans (di-, del català dia), anglesos (-day, de l’anglès day), italians (-dì, de l’italià dì), letons (-diena, del letó diena) i estonians (-päev, de l’estonià päev). En canvi, en castellà i en francès la paraula dia (día en castellà i jour en francès) no està inclosa en el nom dels dies de la setmana. Interessant, no?

Espero que l’article d’avui us hagi semblant interessant o curiós i que hàgiu après alguna cosa sobre l’estonià i el letó. Fins aviat!!!!