26 d'octubre de 2005
2 comentaris

Els Països Catalans no són delicte!

Escolto amb estupefacció les notícies de la ràdio: l’òrgan antiviolència de l’esport estudia sancionar el Barça per exhibir la pancarta amb el mapa dels Països Catalans al camp. Suposo que es refereixen al mapa de la CAL, que debien posar en motiu del Correllengua, ja que vaig veure en Joel Joan parlant enmig del camp amb el mapa en qüestió abans de començar el darrer partit.

La propera vegada que un iaio em digui que no em puc queixar que durant
la dictadura no hi havia llibertat d’eXpressió, no sé si riuré o
ploraré…

Em sembla que donada la situació, només ens queda una
cosa: posar-nos a l’alçada dels opressors i fotre més canya que mai. I
sobretot treure’ns complexes de sobre, que mireu on ens han portat: Hem
de dir ben clar i català que som catalans i catalanes, som una nació,
la nostra nació són els Països Catalans (o si algú li vol dir
Catalunya, ja ens entenem), la llengua pròpia dels Països Catalans és
el català, la literatura catalana és la que es fa en català, i tenim
dreta a l’autodeterminació igual que tots els pobles del món. Perquè és
un escàndol que els darrers 20 pràcticament no més ho hagin fet les
entitats de l’esquerra independentista (extraparlamentària, és clar).

Pena
em fa haver de dir aquestes coses a aquestes alçades, però veig que el
problema és que els qui m’han precedit no ho han dit prou. Ho hem donat
tant per sentat per no molestar a ningú, que ara dius segons què i et
porten a la presó o et volen castigar. Només per dir què pensem i saber
qui som.

Haurem de fer que s’hi acostumin, i per anar bé, no
només amb paraules, sinó amb FETS. Hem de superar la generació que es
va vendre a la transició i ara ocupa cadiretes. I també els que s’han
venut després de la transició. El nostre país, el nostre feble país, no
es pot permetre líders traidors (per allò de la "traïció dels líders").
No ens podem resignar a votar un partit que diu que és independentista,
i cada quatre anys a escalfar les cadiretes. Hem de sortir al carrer. I
si cal, cremar-los les cadires, i aquí no s’asseu ningú fins que
tinguem un país com déu mana!

EL PODER PEL POBLE!
LLIBERTAT XIRINACS!
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ!
ORGANITZACIÓ I LLUITA!
Si és que ja està bé, tu!

  1. Caldria que la directiva del Barça no s’arronsara i demanara explicacions per la permissivitat amb què el València C.F. tracta les seues penyes ultra, i denunciar la directiva del València C.F. per haver permès la pancarta "Guillem, jódete", que penjaren els Ultra Yomus en a·lusió a Guillem Agulló, assassinat per un ultra del València, que va ser posar aviat en llibertat i ara ha estat tornat a detenir per formar part d’un grup ultradreta acusat de nombroses accions violentes. Que no s’arronse el Barça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!