Tornem a ser-hi. Una altre vegada. Sempre igual (semblo a Gustave Becquer). Ahir com avui. Que si volta que si gira i tot queda igual, igual que abans, igual que sempre i no ens en sortim. Haurem d’esperar a que Esquerra tregui prou vots perquè torni a ser la clau, les mans netes, el partit catalanista d’esquerra i torni a pactar amb els sociates i embolica que fa fort. Aquest país no el salvarà mai els polítics, el que hem de fer d’una vegada per totes és oblidar-nos de les Espanyes. Passar de les seves televisions, de les pàgines del diari dels nostres diaris que en parlen, de les seves lligues de fútbol, aquesta és la única manera de poder esdevenir d’una vegada un país amb ulls i cara. Bona nit.
Hem d’esdevenir tan ximples que quan algú ens pregunti què en penses, d’en Zapatero tarannà o d’un so and so qualsevol, veritablement no sapiguem que respondre. Bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!