22 de setembre de 2005
Sense categoria
0 comentaris

L’atzar

plagi

En els dies següents havia esdevingut clar que Catalunya era inassolible, perquè ni tan sols el pare José Luís sabia nedar. La barca era ancorada allà baix, a la caleta, i per tant era com si no hi fos. La probabilitat que una persona sigui estúpida és indenpendent de qualsevol altra característica de la mateixa persona. Crítiques: Àgil, diabòlica, divertida. Una faula moral extremament immoral. Un exercici d’acrobàcia literària, un compendi d’universos discursius. A poc a poc vaig entrant dins l’infern dels records dels altres. I, a més a més, ell s’havia complagut a ocupar el segon lloc en les escenes indecises imaginades per ell mateix. En el pitjor dels casos l’Estat vendria a la nació en una partida de set i mig. Ara no es per treure-us importància, però us ho hauria d’explicar, això, que és cosa d’homes i  no és cosa de Déu…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!