8 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

primera cigarreta

Hi ha un paquet de cigarretes sense tabac. M’he quedat sense ballar. Demano, miro de reüll un cos que s’introdueix a través d’una porta. Crido dins un silenci paorós. Bec, i l’ocell recitat sota una tenda al cim de la muntanya. Estassats. La nit s’apropa i els núvols que anuncien que l’aigua està lluny no es veuen. Hi ha poca llum. Encenc un canelobre elèctric. Immediat. I un soroll elèctric de màquina encesa. Odoro oli, indústria i l’autobús enfilant la pujada cap a casa. Cerco una margarida en una terra erma on només hi ha flors violetes. Les hi busco blanques perquè sé que se les estima. Espero l’arribada d’un tren. El rellotge rodó es deixa mirar quan treballa. Partiré a prop, sense paraigües. Arribaré i aquella mateixa tarda tornaré sense paraigües, tres cops he mirat el rellotge. Sempre queda poc per a una hora. He mirat i imaginat dones. He tornat sense paraigües. He tancat la porta i he mirat dins el paraigüer. Avui no tornaràs. T’esperàvem dimecres però tornaràs dijous. I després, em dius?. Després com sempre: obrint i tancant portes. Una imatge bonica abans d’adormir-me. Una troballa en un llibre, sense rancúnia, com si la veritat no es pogués compartir. On són aquelles imatges de les quals en tenia prou per passar les tres properes hores?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!