Ningú dubta que el paisatge polític català té personatges més
o menys influents, determinants, o accessoris. Alguns són més importants que
notoris; d’altres, més aparents que rellevants. El cas de Duran i Lleida sempre
m’ha desvetllat una curiositat malsana. No dubto que molts dels votants de CiU
li trobaran certa (o molta) utilitat. Quants? No se sap, mentre es presentin
junts la C i la
U. Però jo, poc subtil com sóc, no la hi
sabia veure.
L’altre dia vaig descobrir, per fi, una utilitat al dirigent
democristià. Ens va obsequiar als clients de l’Avui amb el resum, en paper
"couché", d’una conferència seva. Era el que em calia! Doblat un cop,
tenia el gruix just per falcar la taula que em ballava. Des d’aquí,
per si mai em llegeixes: gràcies, Josep Antoni!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!