Pau Comes

Independència és llibertat

1 de maig de 2006
Sense categoria
3 comentaris

Tots els colors del rebuig

Ara que
Esquerra ha desvelat (1) el vot que proposa pel referèndum del 18 de juny,
totes les cartes ja estan sobre la taula. Que ningú pensi, però, que
l’aprovació de l’estatut de la
Moncloa -també conegut com "de la vergonya"-
depenia d’aquesta decisió. Ni de bon tros. Dues de les batalles que es poden
entaular en aquest referèndum, pràcticament es van decidir fa força setmanes. (segueix…)

La primera batalla, la numèrica o del recompte, la va
guanyar el sí quan en Mas va decidir optar per la sociovergència a l’espanyola
(és a dir, CiU-PSOE) per retallar l’estatut. El PSC, per obediència, i ICV, com
a bon eco dels socialistes que són, van seguir immediatament i sense diu ni piu,
abans fins i tot de conèixer el text pactat. Així, doncs, que ningú fugi
d’estudi ni s’inventi realitats que no són: si CiU, PSC-PSOE i ICV, més el
suport de la immensa majoria (és un eufemisme per no dir tota) de la premsa
escrita i mitjans audiovisuals que s’editen a Catalunya, més el suport del Gran
Mentider -que no ve a donar suport al seu equip de futbol, però no ens el
treurem de sobre durant les properes setmanes ni amb fum de sabatots- aposten
pel sí, és impossible que no guanyi. Almenys, amb la correlació de forces
actual, a 1r de maig de 2006. Vagi per endavant que pago un sopar a qui em
demostri que això pot no anar així. I dic demostrar de manera creïble, no amb
suposicions sense cap fonament més enllà del wishful thinking.

Dit això, ve la segona part: aquesta victòria de
l’escrutini, que servirà, és clar, per aprovar el text, serà una victòria pírrica.
Pírrica, perquè comportarà la derrota en la batalla política, molt més
important a mitjà i llarg termini que la simple batalla del recompte. Aquesta
batalla política, el bàndol de l’estatut de la vergonya la va començar a perdre
el 30-S, quan molta gent es va il·lusionar legítimament amb el text del
Parlament. Hi ha il·lusions que, si no es satisfan, creen un efecte bumerang.

Va seguir caient pel pendent de la derrota el 18 de febrer,
quan una majoria del catalanisme sociològic es va mostrar clarament emprenyat
amb els socialistes espanyols (perdó per la redundància) i els presumptament
catalanistes (ja no dic nacionalistes, que això ja fa riure; i si no, llegiu-ne
la definició al DIEC) que van vendre el futur del país per un plat de llenties
(i a sobre, els beneits, encara no han cobrat! D’aquí els nervis que els tenallen
darrerament).

Finalment, el divorci entre la base catalanista que tant
s’havia treballat Jordi Pujol, i que li va donar sis victòries seguides, s’ha
quasi consumat del tot quan tot el catalanisme organitzat, des del més moderat
fins a l’independentisme més contundent, ha rebutjat el pacte Zapatero-Mas. I
com que el rebuig es pot expressar de més maneres que el sí, ens trobem que la
diversitat d’opcions (nul, no i blanc), més que mostrar divisió com alguns
voldrien, mostra ara la coincidència de sectors tradicionalment dividits, si no
enfrontats: ara, tots contra la retallada. Per qui hagi seguit els debats sobre
el tema, la passió per defensar els matisos o els pros i contres de cada
posició només s’equiparen amb la contundència del rebuig a l’enèsima operació
espanyola d’aixecar-nos la camisa.

El bàndol del sí també serà víctima del seu parany. Oi que
diuen que hem de comparar l’estatut de la Moncloa amb el del 79? Doncs els resultats del
referèndum també s’hi haurien de comparar, oi? I el bàndol del sí no ho té fàcil
per arribar a una participació del 60%, i a un 88,2 % de sí respecte a un 11,8
% de la suma de no, blanc i nuls, com al 79. I més tenint en compte que ens
estan venent que aquell estatut estava molt limitat per les circumstàncies del
moment (sortida del franquisme, soroll de sabres, etc.), mentre que ara diuen
que han fet un text que és "infinitament millor" que el del 79. Aleshores,
tot el que no sigui un resultat "infinitament millor" caldrà
llegir-ho com un fracàs.

(1) Avís pels locutors de la Corpo: desvelar ve de vel, i
vol dir, justament, treure el vel, descobrir. Desvetllar vol dir despertar. De
res.

  1. Pau, quina moto més maca… n’ets un bon venador! hehehehehe

    I si fas el mateix discurs amb el no…. ah! però si el no és del PP.

    NO a un estatut insuficient i que no ha fet el Parlaemnt català!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!