Pau Comes

Independència és llibertat

28 de desembre de 2005
Sense categoria
7 comentaris

De Carreras per l’autopista

En el vell acudit, un conductor sent a la ràdio del cotxe
que un boig està conduint en contra direcció per l’autopista. "Un?? No!
Tots, tots!!", s’exclama. Fa temps que sembla que Francesc De Carreras vulgui
imitar, o superar, el conductor de ficció en la política catalana. (continua…)

Fa només uns dies, el nostre personatge es despenjava amb un
article sobre un suposat autisme dels polítics -i també acadèmics- catalans. Autisme,
segons ell, perquè es neguen a admetre la inconstitucionalitat del text de l’Estatut,
quan això "ho sap tothom". I s’hi neguen perquè, diu, estan
"massa tancats en ells mateixos" per veure la realitat. Realitat que,
per altra banda, i com no s’està d’il·lustrar-nos el nostre dissecador amateur,
a Espanya veuen molt clara.

És cert que jo no sóc qui per discutir de dret
constitucional amb De Carreras -ni amb quasi ningú, de fet. Però també és cert
que fa temps que m’afaito. I de tant en tant intento contrastar fets, a veure
què tal encaixen. Per exemple, quan De Carreras, com fa més que sovint, parla
de política, ja sé a què atenir-me. Certament, fa molts anys que vaig llegir
una entrevista que li va fer Eduard Voltas per El Temps, quan el nostre
personatge ja desbarrava sobre la qüestió lingüística a Catalunya. En Voltas li
va preguntar què creia que passaria si al Principat el 97% del cinema estigués
doblat al català. La resposta, fulminant: "seria una catàstrofe! Hi hauria
una revolta popular de la meitat de la població!". Però quan
l’entrevistador va girar la pregunta i va preguntar-li per què no es produïa la
revolta popular de l’altra meitat amb el 97% del cinema doblat en castellà, el
nostre aprenent de dissecador només va poder contestar, com l’estudiant que no
ha fet el deures: "no ho sé". Des d’aleshores segueixo amb una
fidelitat digna de millor causa la seva columna. No perquè el metge m’hagi prohibit
el Valium, sinó per veure si algun dia ha vist la llum, i ja coneix la resposta
a aquella pregunta. I de moment, encara no hem sortit del lacònic "no ho sé".
És possible que en De Carreras estigui molt ocupat investigant l’autisme de polítics
i acadèmics catalans i encara m’hagi d’esperar uns anys més…

També fa només uns mesos, arran de la presentació dels
altres dissecadors en potència, De Carreras era entrevistat per l’Antoni Bassas
a Catalunya Ràdio. Un dels motius que vaig sentir-li dir per organitzar aquesta
curiosa banda que el segueix, era que "a Catalunya hi havia pedagogia de
l’odi cap als espanyols", concretament "des d’emissores públiques".
Per si algú encara no se n’havia adonat, es referia a programa d’humor
"Alguna Pregunta Més", de’n Carles Capdevila. Suposo que el fet de
ser el motiu de la fundació d’un futur nou partit devia fer que meu admirat
humorista tingués una pujada d’ego suficient per córrer a en Bassas a
demanar-li que li doblés el sou. En canvi, coses de la vida, això deuria deixar
algun conegut radiopredicador vora la depressió. Ell, que ha fet un "modus
vivendi" del tir al català que es mogui -i el que no es mogui, també-, no
va aconseguir cap condemna rotunda del nostre dissecador més notori -amb permís
de’n Boadella, és clar. Només un hàbil canvi de tema per esquivar la
pregunta…

Ara, sense respondre cap d’aquestes qüestions sobre la
realitat catalana que tant pretén conèixer, hi torna amb la constitucionalitat
de l’Estatut. És veritat que molta gent ha dit moltes coses sobre aquest nou
text. Però també és cert, que jo sàpiga, que l’última paraula la té el tribunal
constitucional espanyol. Com també és cert, per altra banda, que l’única instància
que ha rebut l’encàrrec de fer-ne un dictamen, i que s’hi ha pronunciat
oficialment, és el Consell Consultiu. Òrgan que en De Carreras pot donar per
mort (potser amb voluntat de dissecar-lo?), però que deu tenir certa
legitimitat per al nostre personatge, des del moment que ell en va formar part.
I no em consta que hi presentés la renúncia. Ni per manca de legitimitat, ni
per sou baix, precisament. O potser només la tenia quan ell hi era, i ara tots
els seus membres -tant els que defensaven una interpretació més oberta de la
constitució espanyola com els que es decantaven per una de més restrictiva- són
uns "autistes, replegats en sí mateixos, incapaços d’escoltar les advertències"
(sic)?

Si algú que llegeixi aquestes ratlles coneix aquest
personatge -jo no tinc el gust-, que l’avisi: si no frena i fa marxa enrera, se
la fotrà contra la realitat que li ve de cara. I si no, que ho pregunti als de
la candidatura "españoles bajo el separatismo", que van treure
l’aclaparadora xifra de 603 vots a tot Catalunya a les passades eleccions catalanes
amb un discurs calcadet al seu.

  1. Aquest De Carreras que tant t’amoïna el fan aparèixer tot sovint als programes de TV3 de més audiència. Si no vaig errat hi ha representants d’ERC, que suposo que són a la CCRT per a alguna cosa més que cobrar a final de mes, a qui els hi ha de plaure aquest "no ho sé" que també et manté vigilant. O la cosa va de "si deixes sortir un dia el Terri et deixo que hi posis dos dies el Taxi"? El cas és que uns i altres li feu l’article al fill "ex" comunista del Narcís de Carreras (ex president de la Caixa i padrí del Serra "socialista").
    Amb diferents dogals, els cadells són de les mateixes cases de sempre i, pel que sembla, ja us hi feu, ja us està bé i així, de tant en tant, us deixen anar a sopar al Círculo Ecuestre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!