El català de TV3 segons Mònica Terribas

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)

 

9 pensaments a “El català de TV3 segons Mònica Terribas

  1. Molt bon artícle! Moltes de les errades que comentes a mi hem pasen desapercebudes i crec que precisament per això a TV3, especialment als informatius i als programes més seriosos, s´hauria d´utililtzar un català impecable, per a ser-ne una referència.

    L´”anècdota” d´anomenar “parats” als aturats sí que hem sembla de jutjat de guàrdia! I més perquè sempre ho diuen així i a mi particularment hem fan mal les orelles de sentir-ho.

    Respecte al comentari que va fer la Monica Terribas, el considero molt desafortunat i no és excusa. A més les notícies estan redactades i no costa gens que un corrector les corregeixi.

    Pel que fa al fet de que TV3 sigui la TV dels Països Catalans, aquí ja entrariem en una qüestió política. Per que ho fos caldria l´acord de les principals institucions dels territoris que els componen i això, malauradament, ara com ara no és molt factible.

    • Moltes gràcies per llegir el blog i pel comentari. És cert, tens raó amb això que dius que el fet que TV3 es consideri la televisió dels Països Catalans és més aviat un tema polític i també és cert que si no s’emet al País Valencià… és complicat.

      Bon any!!

  2. Article molt interessant que ens demostra una vegada més que els mitjans de comunicació haurien de ser més curosos amb el català, ja que gent no especialitzada en el tema no ens adonem de molts errors.

    Referent a la Mònica Terribas, la seva justificació tampoc em convenç, ja que no es excusa que per parlar malament el català és perquè aquell professional sap moltes llengües.

    I pel que fa a TV3 als països catalans, doncs tal i com comenta en Xavi és un aspecte politic, i ara per ara les infraestructures les veig complicades quan per exemple el pais valencià va deixar d’emetre TV3.

  3. La Mònica Terribas ha fet un exercici d’humilitat en quant a això del ben parlar el correcte català a TV3. Crec que ha estat un exercici que, ai las!, no és massa corrent per les nostres contrades. Un exercici que l’honora (més fàcil haguès estat donar les culpes a Espanya i al govern del PP, certament).
    Dues persones poden estar d’acord amb la “malaltia” [parlar de forma incorrecta el català] que una entitat informativa té, i en canvi estar en desacord amb les mesures a prendre per tal de sanejar la situació.

    Pel que fa a la televisió “dels Països Catalans”, li dono la raó a la Mònica Terribas. Heus aquí el meu raonament lineal:

    1.- La Comunitat Autonòmica de Catalunya és [tots] els Països Catalans?: No.
    2.- La TV pública de la Comunitat Autonòmica de Catalunya (TV3) és la TV pública de tots els Països Catalans?: No.

    Els raonaments 1) i 2) són prou clars com per poder afirmar que TV3 no pot ser la “nostra TV” (entesa com a “TV pública dels Països Catalans”). M’explaïare, però, referent al segòn raonament:

    Deixant a banda una certa bonhomia exclusivista d’allò “públic” enfront a allò “privat”, crec que si no volem tenir una problemàtica semblant a la que hem tingut i seguim tenint en quant a l’idioma i les seves varietats locals/regionals, hem de deixar arraconat el centralisme [barceloní] i el fabrisme (d’en Pompeu) per poder admetre com a “nostres” totes i cada una de les televisions que es facin als Països Catalans i que, per descomptar, ens facin el pes. Hi hauràn algunes que no es podràn classificar de “nacionals” per mil i una raons (per l’idioma, o per formar part de les sectes dins l’imaginari popular dels polítics que donent el vist-i-plau a la correcció política), però que hi farem… les flors no s’han fet pels porcs!

    Atentament

    • Discrepo amb això que dius que hem de considerar com a pròpies de tots els Països Catalans totes les televisions que s´hi facin, amb les exepcions que esmentes. Considero que un canal de televisió, o qualsevol altre mitjà de comunicació, és propi d´un territori concret quan l´asumeix com a tal i hi actua en conseqüència. Una televisió local o un periòdic comarcal, per molt catalans que siguin, no poden ser una referència per tot els PPCC, només ho són del territori que han asumit. És per això que considero que per poder aspirar a un canal de TV de tots els Països Catalans, és indispensable la complicitat de les principals institucions de cada un dels territoris que en formen part, doncs, encara que fos privada, les Comunitats Autonomes poc o molt tenen veu a l´hora d´adjudicar les concesions dels canals de TV.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *