DIATÒPICA I SINCRÒNICA

Avui m’agradaria parlar de les diverses varietats que existeixen dins d’una llengua. En el cas del català, tenim les següents:

Varietat diatòpica/varietat geogràfica o dialecte: és el llenguatge propi d’una àrea geogràfica concreta que no té estatus de llengua per si mateix: català occidental, català central, valencià…

Varietat social/sociolecte: és el llenguatge propi d’una classe social, per exemple el parlar de la classe alta o de la classe baixa. En català, no hi ha sociolectes establerts.

Varietat històrica/diacrònica: és el llenguatge propi d’una època, per exemple el valencià del s. XV.

Varietat generacional/sincrònica: és el llenguatge propi d’una generació, per exemple el parlar de l’àvia.

 Varietat funcional/registre: cadascuna de les varietats que el parlant fa servir segons el context en què es troba i la intenció. Per exemple, hi ha el registre formal, el registre col·loquial, el registre vulgar…

Varietat estàndard: varietat lingüística que ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació entre parlants de diferents varietats geogràfiques.

Doncs avui parlaré de varietats diatòpiques i d’una varietat sincrònica. D’una banda, m’agradaria parlar de les diferències entre varietats diatòpiques. I, d’altra banda, m’agradaria parlar de les diferències entre dues varietats sincròniques: la dels joves-adults i la de les àvies.

 

Comencem per les varietats diatòpiques! Amb el temps m’he adonat que no tots els catalans parlem igual; és a dir, algun cop he dit una paraula que amics meus d’altres llocs no han entès o he sentit coses que no sabia que existissin perquè a Vilanova i la Geltrú no es diuen:

– La diferència que més m’ha impactat és que els parlants de Vilanova i la Geltrú som els únics (segons la meva mostra) que diem ploviscar (ploure poc). Tots els meus amics d’altres ciutats no ho diuen i m’he trobat fins i tot amb gent d’altres llocs que ni tan sols sabien què volia dir. En altres llocs diuen plou poc, plou una mica o plovisqueja. Em sembla molt curiós que no es conegui el verb ploviscar  fora de Vilanova i la Geltrú o del Garraf, ja que és al diccionari i jo sempre he sentit tant ploviscar com plovisquejar.

Esgangalar: Quan els vilanovins rentem molt un jersei i al cap d’un cert temps es fa més gran, diem que aquest jersei se’ns ha esgangalat. Els meus amics d’altres ciutats no ho van entendre i quan els vaig dir el significat em van dir ah! que se t’ha donat el jersei! 

Endimari: A Vilanova i la Geltrú quan parlem de coses que s’han de llençar, parlem d’endimaris. Pel que veig no es diu en altres llocs. La paraula endimari vol dir ‘andròmina’.

Tencar/Tancar: A Vilanova i la Geltrú usem indistintament tenca la porta i tanca la porta, però en alguns llocs només fan servir tancar. Tencar no és exclusiu de Vilanova i la Geltrú, hi ha altres llocs on també s’utilitza; però és curiós que no es digui a tot arreu.

Me mare/ma mare: A Vilanova i la Geltrú no diem me mare, diem ma mare (català estàndard). A la zona del Vallès i del Bages, però, diuen me mare, te germana, etc. Fins que no vaig tenir amics d’aquestes comarques no ho havia sentit mai.

Casa meu/casa meva: he vist que a la zona de Granollers parlen de casa meu en lloc de parlar de casa meva, que seria l’estàndard. Curiós.

Naltros, valtros: A la província de Tarragona es diu naltros i valtros en lloc de nosaltres i vosaltres. Com que Vilanova i la Geltrú i Cubelles són els últims pobles de la província de Barcelona i, per tant, estan tocant a la de Tarragona, tenim influència del parlar tarragoní i diem naltros i valtros.

 

Passem a les varietats generacionals i tot seguit us exposaré un seguit de paraules que les nostres àvies catalanes utilitzen i que nosaltres, en canvi, no diem. És una cosa que em sembla molt curiosa, a veure si us sonen!

Col·legit en lloc de col·legi, aiga en lloc d’aigua, baix a mart en lloc de platja (exclusiu de les àvies vilanovines), llenga en lloc de llengua, adiós/adéu-siau/passi-ho bé en lloc d’adéu, vacacions en lloc de vacances, círcul en lloc de circ, paraiga en lloc de paraigua, esberzínia en lloc d’albergínia. isglésia en lloc d’església, inglés en lloc d’anglès, debers en lloc de deures, telefanu en lloc de telèfon, cuartos en lloc de calés, llavores o llavorens en lloc de llavorsensajar en lloc d’assajar.

Part d’aquest vocabulari que utilitza la gent gran ve d’una influència castellana (per exemple inglés o adiós) i una altra part no sé d’on ve, no té res a veure amb el castellà (per exemple aiga, llenga, llavorens). Aviso: Totes les paraules que destaco en negreta en aquest article no són estàndards; és a dir, no les poseu quan hàgiu de redactar un text escrit important com ara un treball o una carta a una empresa.

Finalment us desitjo un bon estiu, per si de cas hi ha algú que durant l’agost marxa de vacacions!

13 pensaments a “DIATÒPICA I SINCRÒNICA

  1. La varietat estàndard del català és la varietat barcelonina que en Pompeu Fabra i els seus deixebles van escollir al seu moment.

    No veig cap motiu raonable per tenir una varietat estàndard. És més: utilitzar abastament l’estàndard pot portar a la desaparició dels parlars locals (“dialectes”) i altres variants.
    Sembla ser, però, que qualsevol posicionament en contra de l’estandarització fabriana sigui heretgia.

    Atentament, i bon estiu

    • Gràcies pel comentari. M’agradaria aclarir unes quantes coses: en Pompeu Fabra no tenia deixebles, la gent simplement li va semblar bé el que deia perquè van veure que tenia fonament, fins i tot els qui en un principi hi estaven en contra. De totes maneres, això és una llarga història, en parlaré en un article.
      Pel que fa a l’estàndard, no substitueix no pretén substituir cap altra variant, l’estàndard s’utilitza en unes situacions i els dialectes en unes altres. Això també ho explicaré més endavant. Així, doncs, et recomano llegir les properes actualitzacions del blog, on explicaré en detall tot aquest tema, ja que he vist que hi ha molta gent que s’ha fet una idea que no correspon amb el que va passar en el seu moment. Gràcies i fins aviat.

  2. Em sembla molt interessant aquest article, de fet, comparteixo moltes coses de les que dius perquè jo també sóc de Vilanova i la Geltrú.

    És curiós però un dia treballant al Montseny els meus companys també em van mirar raro perquè vaig dir “està ploviscant”.

    Després, el vocabulari que exposes de les àvies, els meus avis que són catalans diuen exactament les mateixes paraules que has posat al article.

    Això de “baix a mart” em fa molta gràcia perquè em sembla recordar que una vegada al programa “Divendres” de TV3 van fer el programa a Vilanova i van recalcar que això només es deia a la nostra ciutat.

    • Moltes gràcies, Marta, pel teu comentari! M’alegro molt que t’hagi semblat interessant. A mi també em fa molta gràcia això de “baix a mart”, sembla que te’n vagis al planeta Mart xD. El programa Divendres no el miro, però m’alegro que coincidim! Fins aviat!

  3. És veritat al Bages diem- “me mare, te germana..” I al principi també se’m va fer extrany però al revés. Sentir “ma mare” o “mon pare”.
    M’encanten les paraules de les àvies: col•legit,llavores i telefanu.
    Podem afegir llomillu .

  4. Realment moltes de les expressions i paraules que ens mostres, típiques de Vilanova i la Geltrú, a mi no hem sonen gens. Ara mateix no he ve al cap cap expressió o paraula peculiar de la meva zona… Pel que fa al parlar dels àvis i àvies, si que hem resulta més familiar, ja que ho he sentit a dir als meus i a d’altres del meu poble.

    • Moltes gràcies, Xavi, pel teu comentari! No et sembla curiós veure que hi ha paraules que es diuen només a una ciutat, en aquest cas Vilanova i la Geltrú? A mi em va impactar una mica descobrir que només ho dèiem a la meva ciutat, però al mateix temps em sembla molt interessant. Moltes gràcies i fins aviat!!

  5. Algunes de les formes que has indicat com “De l’avia” son ben vives als pobles de l’urgell: Jo sempre dic llavorens, iclesia, cuartos o telèfono. I això que visc a barcelona entre setmana. Altres amics meus que gairebé mai han sortit de la comarca fins i tot segueixen dient “llimpiar”(netejar), asmari (armari)…
    I m’agradaria destacar la paraula Lego (Lègo), que vol dir aviat, Primer diries: es un castellanisme, però després veus que en castellà luego no vol dir aviat, sinó després.

    M’encanta el teu bloc de debò, es super amè a l’hora de llegir!

    • Ja, això depèn de la zona, no a tot arreu es parla igual. Jo puc parlar del que conec, i en aquesta zona el 90% de la gent que utilitza aquest vocabulari són gent de la tercera edat. De totes maneres, em sembla interessant descobrir que a l’Urgell també les diu la gent jove! Això que comentes del “lègo”, em recorda que una de les meves àvies que no sap parlar quasi castellà diu “luègu” i jo sempre ho he interpretat com el “luego” castellà… curiós!

      M’alegra molt saber que t’agrada el meu blog, moltes gràcies per llegir-lo!

  6. Hola!! Interessant l’article, reconec moltes paraules. Sóc de Vilanova però ja fa més de deu anys que visc a Barcelona, resultat…. que he perdut moltes d’aquestes paraules que abans feia servir sovint com naltros i valtros.

    • Bon dia Maria!! Moltes gràcies pel teu comentari. Doncs és una pena que hagis perdut aquestes paraules que distingeixen el teu català del d’altres llocs! Potser ara que n’ets conscient podràs evitar-ho i tornar-les a utilitzar. Jo les utilitzo amb amics d’altres ciutats i m’entenen quasi sempre, i quan no ho entenen ja pregunten 😉 O sigui que utilitza-les sense problema! M’alegro que t’hagi agradat l’article.

      Fins aviat!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *