LUNAE DIES (en llatí significa ‘dia de la lluna’)
romàniques:
– català: dilluns
– castellà: lunes
– italià: lunedì
– francès: lundi
germàniques:
– anglès: Monday
– alemany: Montag
En totes les llengües esmentades significa ‘dia de la lluna’.
MARTIS DIES (significa ‘dia de Mart’, déu de la guerra)
romàniques:
– català: dimarts
– castellà: martes
– italià: martedì
– francès: mardi
germàniques:
– anglès: Tuesday
– alemany: Dienstag
Les llengües romàniques conserven l’arrel del déu Mart (Martis), mentre que les germàniques prenen el nom del déu Tiw, que és el déu nòrdic de la guerra.
MERCURI DIES (vol dir ‘dia de Mercuri’, déu dels comerciants)
romàniques:
– català: dimecres
– castellà: miércoles
– italià: mercoledì
– francès: mercredi
germàniques:
– anglès: Wednesday
– alemany: Mittwoch
Com podem veure, totes les llengües conserven la forma del llatí (mercuri). L’anglès dedica aquest dia al déu Woden, el principal déu de la mitologia nòrdica. En alemany, en canvi, Mittwoch simplement vol dir que és ‘el dia del mig de la setmana’.
IOVIS DIES (significa ‘dia de Júpiter’, déu pare, com Zeus per als grecs)
– català: dijous
– castellà: jueves
– italià: giovedì
– francès: jeudi
germàniques:
– anglès: Thursday
– alemany: Donnerstag
Per als romans, Júpiter és el déu de les tempestes. Precisament el nom alemany d’aquest dia significa ‘el dia del tro’; i en anglès prové del déu Thor, que és qui causava els trons.
VENERIS DIES (vol dir ‘dia de Venus’, deessa de la bellesa i de l’amor)
romàniques:
– català: divendres
– castellà: viernes
– italià: venerdì
– francès: vendredi
germàniques:
– anglès: Friday
– alemany: Freitag
Es pot veure molt clarament que totes les llengües romàniques l’agafen de la deessa Venus i que en les germàniques, en canvi, prové de la deessa Freya (l’equivalent de la nostra Venus).
SATURNI DIES (‘dia de Saturn’, déu del temps)
romàniques:
– català: dissabte
– castellà: sábado
– italià: sabato
– francès: samedi
germàniques:
– anglès: Saturday
– alemany: Samstag
L’anglès conserva de forma evident l’origen llatí: Saturn + day (‘dia de Saturn’). La majoria de les llengües romàniques i l’alemany fan referència a una festa jueva, el Sabbath (repòs).
SOLIS DIES (‘dia del sol’) o DOMINICA (‘dia del Senyor’)
romàniques:
– català: diumenge
– castellà: domingo
– italià: domenica
– francès: dimanche
germàniques:
– anglès: Sunday
– alemany: Sonntag
A trets generals, en totes les llengües hi ha un origen romà, però les romàniques han canviat el significat clàssic pel religiós Dominicus dies, dia del Senyor.
Després d’haver donat una ullada a tots els dies, ens adonem que en català conservem di del llatí dies en tots els dies de la setmana, però que en castellà s’ha omès. És curiós veure que, en realitat, el castellà és l’única llengua romànica que ho ha omès; perquè el català, l’italià i el francès conserven di, l’anglès utilitza day (que vol dir ‘dia’) i l’alemany usa Tag (que també vol dir ‘dia’). Si ens hi fixem, veurem que en català el di és la primera síl·laba de la paraula (dilluns, dimarts…) i,en canvi, l’italià i el francès ho posen al final (lunedì, martedì… en italià, i lundi, mardi… en francès). Curiós, no?
FONTS CONSULTADES:
– Diccionario etimológico De Chile
– Blog del Consorci per a la Normalització Lingüística
– Online Etymology Dictionary (Diccionari etimològic anglès):
http://www.portuguesweb.com/dias_semana.html
Si s’hi fixa, el primer dia de la setmana pels portuguesos és el diumenge [domingo] (com igualment passa a l’anglès).
El setè dia és el dissabte [sábado].
A la Bíblia, el dissabte està beneit, santificat [Gènesi 2:2 i 3] i prescrit al 4t Manamet de la Llei de Jehovà-Déu [Gènesi 20:8-11, Deuteronomi 5:12-15] per a bé de l’ésser humà.
El Sabbath (el dia de repòs, de posta de sol a posta de sol [es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1bado][www.adventist.org/es/creencias/la-vida-diaria/el-sabado/]) segeix vigent pels cristians: contrariament al que molts cristians pensen, enlloc de la Bíblia es diu de reemplaçar-lo pel diumenge (i tant Jesucrist com els seus deixebles, van mantrenir el dissabte com a dia de rèpos i d’agraïment al Creador). Va estar l’Església catòlica apostòlica romana qui va [voler] fer el canvi, contravenint la mateixa Paraula.
En aquest enllaç, es pot descarregar un arxiu on queda clar la “solució” a la controversia que existeix en aquest tema del dia de repòs (i beneit i santificat):
http://www.recurso-adventista.com/2013/07/del-sabado-al-domingo-libro.html
Atentament
Molt bona feina!