COSES DE L’IDIOMA

Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.

 

14 pensaments a “COSES DE L’IDIOMA

  1. Deu ni do l´artícle d´avui! Ens poses al cas de moltes coses! :). A mi m´agradaria comentar la qüestió de la canço d´aniversari. Crec que la cançó del Super 3 és la que es va adoptant com la pròpia en català. No crec, per tant, que la que es proposa al llibre que esmentés pugui substituir-la ja que no compta amb un mitjà de difusió de masses com el Club super 3. Sigui com sigui, a mi hem sembla perfecte que tinguem una cançó per celebrar aniversaris, pròpia i original.
  2. Igual que en Xavi, jo també volia comentar sobre la cançó d’aniversari. Des de el meu punt de vista, crec que la cançó del club super 3 ha passat a ser una cançó popular i no únicament la cantem pels nens si no també pels adults. 

    La proposta d’en Pau Vidal, la desconec. Una altra cançó que també em ve a la ment sobre l’aniversari és una cançó dels Manel titulada amb el mateix nom, tot i que aquesta està reservada pels seguidors del grup 😉

    PS: M’agrada molt la cançó de La Trinca.

  3. Hola Marta!

    Això de la cançó d’aniversari, és cert que a gran part de Catalunya es canta la cançó del Club Super 3 (que això demostra la gran feina de la nostra televisió pública) però, a la Catalunya del Nord, com que no totes les localitats tenen la gran sort de rebre TV3, tenen una altra versió:

    “Feliç aniversari, feliç aniversari,
    et desitjem (Nom de la persona),
    et desitjem (Nom de la persona).
    Quants anys fas? (La persona que compleix anys ha de respondre amb l’edat que festeja en aquell moment)
    Això és una pila d’anys!”

    Espero que aquesta curiositat t’hagi agradat!

  4. Teniu raó, evidentment la cançó del club Súper3 s’ha popularitzat molt més que la d’en Pau Vidal. Tot i això, em feia gràcia explicar-ho perquè és una cosa que em va sorprendre molt i em va fer molta gràcia quan ho vaig llegir i pensava que a la gent també li podria semblar interessant. Crec, també, que com més opcions tinguem per a triar, millor! Gràcies a tots dos per llegir l’article!
  5. Gairebé totes les llengües diferencien la be i la ve. En alemany, la ve té el so de l’efa (excepte en mots d’origen llatí). Diuen que l’excepció ibèrica pot venir de la influència de l’èuscar, que no ha tingut mai el fonema /v/. En portugués estàndard es fa la diferència, però el so de la ve s’ha perdut a les parles septentrionals (de Porto cap a dalt, incloent-hi tot el gallec).

    Jo fa molts anys que visc en un entorn francòfon i això m’ha fet pronunciar la ve. Em fa l’efecte que quan baixo a Catalunya a estiuejar i em senten enraonar així em deuen prendre per un esnob. 

  6. Fa poc vaig sentir en un aniversari cantar ‘Aniversari fliç, aniversari feliç’ i em vaig quedar esparvarat, perquè era la primera vegada que la sentia cantar així. Jo amb la meva gent sempre he sentit cantar ‘Moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem tots (nom de la persona) moltes felicitats’ Això de ‘aniversari feliç’ sona molt forçat i no té gens ni mica de musicalitat.

  7. Hola! Sé que el post és una mica antic però volia dir que a l’escola del meu fill canten la versió de Pau Vidal i és com la vaig conèixer ja fa uns quants anys. Vivim a Cardedeu. Salut!

  8. Hola, doncs nosaltres no cantem la traducció literal del castellà Aniversari feliç… sempre que hi escolto aixi em fa mal de panxa… cantem Moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgeem toooots moltes felicitats… 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *