De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

21 de juny de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Costums bàrbars.

D’ençà que la faig a Barcelona, un fenomen lingüístic em té preocupat, per no dir esmaperdut o favagirat. Ja m’havien avisat que, venint de Girona, on la presència del català al carrer és la d’un país normal amb la seva llengua, a la capital em sonaria estrany sentir tant el castellà. Advertit anava però trobo que em falta l’aire quan sento dues persones de cognoms catalans, de naixement, arrels i parla catalana que…parlen en castellà entre elles!

No sé pas si tal fenomen només té lloc en determinats barris o districtes o bé és generalitzat. Tampoc sé quins són els motius de fer-ho malgrat que els puc endevinar, però la sensanció de sentir dues persones amb perfecte accent català dialogant –enviant i rebent- en una primera instància és còmica: em transporta a temps passats, a “La saga de los Rius”, a l’estraperlisme, als nous rics… Sembla una escena d’opereta, de teatre barat. Una lectura més profunda, però, m’entristeix i em preocupa. En aquest país nostre, més que estar tot per fer és que no hi ha res a fer…

 

  1. El que jo he trobat més espectacular és la gent que parla perfectament el català, té cognoms catalans,…. però a l’hora de dir els números, ja sigui telèfons, dni’s, fins i tot imports,… ho han de dir en castellà. És terrible, començar a dir un telèfon o un dni en català i no se’n surten; en canvi, en castellà de “carretilla”.  Juasss. Estem cardadíssims.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!