Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 3 de novembre de 2009
Sóc de les que no m’ha agradat veure emmanillats cap dels detinguts per l’operació Pretòria del jutge Baltasar Garzón. Segurament l’hauran feta grossa però encara no estan jutjats i com que ja estem acostumats a les macro operacions d’en Garzón que acaben en no-res, si passa això i es demostra per exemple que en Macià Alavedra no ha fet res del que se l’imputa, la humiliació que representa haver sortit a tot arreu amb les manilles posades agafant una bossa d’escombraries amb els seus objectes personals quedarà per sempre i sobretot en la seva memòria.
També penso que un cop jutjats, si es demostra que han delinquit, han de pagar pel que han fet amb tota la contundència que ho requereixi i no s’hi val que per l’edat gaudeixin d’algun privilegi. Per tant, ens podíem haver estalviat aquestes imatges. Primera perquè encara no s’han provat els fets i s’ha de respectar la presumpció d’innocència, i segona perquè el fet de posar les manilles respon a la voluntat d’immobilitzar la persona i dubto que cap d’ells estigui prou capacitat per fugir corrent o fer alguna acció violenta cap a la Guàrdia Civil que ha executat les ordres del magistrat de l’Audiència Nacional.
En canvi em remou l’estómac la passivitat de Fèlix Millet prenent un cafè en un establiment de Barcelona juntament amb la seva família, fent petar la xerrada mentre la seva senyora es retocava amb el pintallavis. Millet ha confessat, i segurament ha robat més del que ha dit però aquest ja no compta amb la presumpció d’innocència perquè ell mateix ha reconegut les seves maniobres per pagar els casaments de les filles al Palau, les obres de casa seva, etc.
Els experts en temes judicials s’han afanyat a dir que com que el procés ha estat diferent, el de Millet l’enceta el fiscal i el Pretòria, el jutge de l’Audiència Nacional, per això uns estan empresonats i l’altre encara volta. Diuen que tot està dins la legalitat i que tan vàlida és la decisió del jutge que tarda tres mesos a citar Millet a declarar i el deixa a casa com el de Garzón que, en qüestió d’hores, els pren declaració i els envia a la garjola. D’un extrem a l’altre. Si tots dos estan permesos, aleshores no entenc com es va fer aquesta llei que dóna tant marge de maniobra a una persona, un jutge, que, per què no, també podria estar dins la trama. I és que el primer que se m’acut pensar quan veig com es passeja en Millet és que deuria untar tanta i tanta gent que això ara també l’afavoreix per impedir que ingressi a presó. Acabo de dir una bestiesa, és molt probable, però és que els fets no ajuden a creure tampoc en una justícia que d’un temps cap aquí sembla que li ha caigut la bena dels ulls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això que en dius tu experts ja també ho vaig veure,però era un repotatge d’ uns periodistes del 3/24 que per cert ho estant fent malament perque,simplement, informen malament,no treballen els temes,almenys això sembla.
Jo entenc que el que passa amb en Millet és que ja ha tornat quasi dos miloons d’euros i ha posat tot el seu pratimoni en mans del jutge per compensar el que es determini que ha robat,ha confesat i a més á més ha fet una declaració de renta a hisenda i ha pagat,per tant ara feina del jutge veure quan ha robat i els documents que ha falsificat per fer-ho, després el judici i ja està.
En canvi allò altre de madrid és mes greu per que aquesta gent diuen que son innocents i no pden fer res per demostrar-ho,doncs estàn tancats, i aquest jutge ja sabem com va anar de llest amb l’ exèrcit de fènix de l’ Èric Bertran que es va fer un embolic momumental,enviant 2O guardia civils detenir un de 14 anys.
Totalment d’acord amb en Jaumet