Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

CONCLUSIONS DE “LES APARENCES ENGANYEN”

 

Avui, per acabar, després dels tres articles anteriors, n’extrauré les conclusions pertinents.

El fet que dues llengües s’assemblin té alguns avantatges, com ara que la comprensió és més fàcil respecte a llengües més diferents.
Tanmateix, el fet que siguin semblants també té uns quants inconvenients. En primer lloc, s’ha d’estar molt més atent a les diferències que hi ha perquè són menys visibles a primera vista, però hi són; ja que al cap i a la fi són dues llengües diferents i cada llengua és un món. Segon, el fet que siguin semblants fa que inconscientment les barregis amb la teva llengua materna i, si no et concentres molt a dir-ho bé o no tens un nivell molt alt, comets molts errors. Puc posar-vos un exemple que va viure una servidora, un exemple increïble però ben cert: quan feia un any que vivia a Itàlia, un dia que vaig parlar en castellà perquè vaig trucar a Madrid, cada paraula que deia la deia automàticament en italià i, després, havia d’esforçar-me molt a pensar-la en castellà. Vaig haver de parlar més a poc a poc que un principiant perquè la dona madrilenya em pogués entendre. Amb el català no se’m va barrejar fins a aquest punt perquè és la meva llengua materna, però alguna paraula sí.

En canvi, quan he estudiat anglès i alemany mai no se m’han barrejat amb la meva llengua materna. Les llengües molt diferents entre si tenen l’avantatge que, un cop apreses, no se’t barregen i les pots tenir ben clares i diferenciades per a parlar-les sense dubtar de si les estàs barrejant amb una altra llengua. A més, el xinès és una llengua que tothom considera molt difícil perquè té una escriptura diferent; però, en canvi, ningú no l’ha mai catalogada com a fàcil perquè tingui una gramàtica quasi inexistent. L’italià, en canvi, té la gramàtica més difícil de totes les llengües romàniques.

Així, doncs, com a persona especialitzada en llengües, estic absolutament en contra de classificar les llengües en dos bàndols: llengües fàcils i llengües difícils; perquè, com he demostrat breument en aquests quatre articles, cada llengua té coses fàcils i coses difícils. Per tant, si ningú no diu que el xinès és fàcil perquè la gramàtica és fàcil, per aquesta regla de tres ningú no hauria de dir que l’italià és fàcil perquè s’entén una mica més fàcilment que altres llengües. Per a fer una afirmació correcta cal ser objectius.



  1. Bé, potser no és el mateix, però crec que quan parles dos llengües romàniques és força habitual les barreges. Sense anar més lluny, servidora des de que va començar adquirir el llenguatge al tenir dos idiomes a casa feia que parles bastant malament el català i el castellà…
  2. No crec que l’italià sigui la llengua romànica més difícil. El romanès, a més de tenir declinacions, posseeix vàries irregularitats, com el plural i les conjugacions verbals; aspectes que no existeixen tan fortment a les altres llengües romàniques.
    Gràcies per l’entrada. =)

    Saluts des de São Paulo, Brasil. 🙂

    1. Bon dia! Et puc assegurar que l’italià també té moltes irregularitats, té excepcions i excepcions de les excepcions. Del romanès, no en puc dir res perquè no l’he après, però l’italià l’he estudiat fins al nivell més alt. Gràcies per llegir el blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de CATALÀ - MÉS D'UNA LLENGUA | s'ha etiquetat en , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent