Com es va formar l’anglès que avui coneixem?

Avui m’agradaria que penséssim en els orígens de la llengua anglesa, d’on ve i com es va formar. Ja sabem que la història sempre és molt complexa, però jo, en aquest cas, intentaré resumir-la tant com pugui destacant-ne els punts més importants i explicant-la de la manera més entenedora possible. Primer de tot, cal dir que la història d’aquesta llengua es divideix en tres grans períodes: Old English, Middle English i Modern English; però el Modern English es subdivideix en Early-Modern English i Late-Modern English.Vegem-ho!

 

OLD ENGLISH (s. V-VI fins al s. XII)

A Gran Bretanya hi havia els celtes, però durant el segle V dC tres tribus germàniques van envair aquesta illa: the Angles, the Saxons i the Jutes. Les tribus anglosaxones esmentades van empènyer cap a l’oest la llengua celta, que va quedar fora del que avui és l’Anglaterra central i del sud i avui ja no en queda pràcticament ni rastre en la llengua anglesa.

Podem dir que les llengües anglosaxones van ser les que van crear el Old English. Molt del vocabulari del Old English encara s’utilitza avui. Paraules com ara ox, earth o sheep són un reflex de la cultura agrícola dels anglosaxons. Cal dir, però, que no sabem gaire d’aquestes llengües perquè els textos escrits més antics que tenim són del segle VII.

A mitjan segle IX els víkings van envair Gran Bretanya, de manera que el segle XI tot Anglaterra tenia un rei danès, Canute. La parla nord-Germànica dels víkings va exercir una gran influència sobre la llengua anglesa; per exemple, paraules com they i take vénen d’aquesta parla. Com que tant els víkings com els anglosaxons parlaven llengües germàniques, hi havia bastantes similituds entre el Old English i la llengua dels invasors (els víkings).

 

MIDDLE ENGLISH (1066)

La invasió dels normands l’any 1066 va marcar l’inici de l’anomenat Middle English. Aquesta invasió va causar grans canvis en la llengua anglesa: va fer que pràcticament totes les desinències de gènere, dels verbs, etc. del Old English desapareguessin i van ser reemplaçades per un sistema gramatical de molt poques desinències, que és com el de l’anglès que avui coneixem. El vocabulari també va canviar considerablement, ja que es van incorporar moltes paraules provinents del llatí i del francès. A vegades les paraules franceses substituïen les paraules del Old English (crime va substituir firen), en altres casos la paraula francesa i la germànica es van unir per formar-ne una de nova (gentle, francesa, i man, germànica, van formar gentleman). Finalment, en altres casos han sobreviscut dues paraules, la francesa i la germànica, amb un significat molt semblant o idèntic però que s’utilitzen en diferents casos. Per exemple, avui dia en anglès tenim tant wish com desire, el que passa que les paraules que tenen origen germànic pertanyen a un registre més informal i les d’origen francès s’usen en contextos més formals.

 

EARLY-MODERN ENGLISH (segle XVI – segle XIX)

A l’inici d’aquest període es va acabar de produir un fenòmen fonètic que ja s’havia iniciat durant el període anterior i que es coneix com a Great Vowel Shift. Durant aquest període va ser quan es va estandarditzar l’ortografia anglesa i es va difondre molt més la llengua anglesa gràcies a la premsa escrita. A més, durant el Renaixement va haver-hi una gran influència del llatí i una lleugera influència del grec sobre el vocabulari. Finalment, cal dir que, encara que la llengua de Shakespeare costi d’entendre, va ser precisament aquest dramaturg qui va crear moltes paraules i expressions de la llengua anglesa, com per exemple flesh and bloodcritical o majestic. El primer diccionari d’anglès es va publicar l’any 1604.

 

LATE-MODERN ENGLISH (segle XIX a l’actualitat)

La principal diferència entre el Early-Modern English i el Late-Modern English és bàsicament el vocabulari. La gramàtica, la pronunciació i l’ortografia continuen sent molt semblants, simplement el Late-Modern English té molt més vocabulari. L’aparició de tantes paraules noves va ser deguda a dos factors històrics importants: la Revolució Industrial i l’expansió de l’imperi britànic. La Revolució Industrial va fer que s’haguessin de crear paraules per a coses i conceptes que abans no existien, i l’imperi britànic, que en el seu millor moment manava en un quart del planeta, va adoptar moltes paraules paraules estrangeres i les va fer seves.

 

Finalment, perquè pugueu veure l’evolució d’aquesta llengua d’una manera més clara, tot seguit us posaré un fragment de la Bíblia en Old English, en Middle English i en Early-Modern English:

OLD ENGLISH: Fæder ure þuþe eart on heofonumsi þin nama gehalgod tobecume þin rice gewurþe þin willa on eorðan swa swa on heofonumurne gedæghwamlican hlaf syle us to dægand forgyf us ure gyltas swa swa we forgyfað urum gyltendumand ne gelæd þu us on costnunge ac alys us of yfele soþlice.

 

MIDDLE ENGLISH: Oure fadir þat art in heuenes halwid be þi name;
þi reume or kyngdom come to be. Be þi wille don in herþe as it is dounin heuene.
yeue to us today oure eche dayes bred.
And foryeue to us oure dettis þat is oure synnys as we foryeuen to oure dettouris þat is to men þat han synned in us.
And lede us not into temptacion but delyuere us from euyl.

 

EARLY-MODERN ENGLISH: Our father which art in heauen, hallowed be thy name.
Thy kingdom come. Thy will be done in earth as it is in heauen.
Giue us this day our daily bread.
And forgiue us our debts as we forgiue our debters.
And lead us not into temptation, but deliuer us from euill. Amen.

 

Què us sembla? Espero que us hagi semblat interessant. Bon estiu i fins aviat!!

Fonts utilitzades:

  • http://www.oxforddictionaries.com/words/the-history-of-english
  • http://www.merriam-webster.com/help/faq/history.htm
  • http://www.wordorigins.org/index.php/site/comments/a_very_brief_history_of_the_english_language3/

“Quin embolic! Ja t’ho dic!” (La Trinca)

Benvinguts/des de nou!!

Tal com deia La Trinca, els idiomes són un embolic! Quan en sabem dos o més, sobretot quan sabem tres o més llengües que s’assemblen, moltes vegades tenim la sensació que ja no sabem ni quina llengua parlem i, si no anem amb molt de compte, se’ns barregen. Avui parlaré d’aquest tema precisament i us exposaré paraules que, almenys a mi, m’han creat dubtes o coses que he confós per culpa de la semblança amb una altra llengua. M’agradaria compartir-les amb vosaltres perquè no us passi el que em va passar a mi. Vegem-les!

SUEUR – SOEUR

Aquestes dues paraules franceses s’assemblen moltíssim, però volen dir coses totalment diferents! la sueur és ‘la suor’ i la soeur vol dir ‘la germana’.

PRETENDRE

Aquest verb em va fer tornar boja! Per què? Doncs perquè existeix en català (pretendre), castellà (pretender), francès (prétendre), anglès (pretend) i italià (pretendere); però no vol dir el mateix en totes aquestes llengües! Anem a pams. En català i castellà vol dir ‘algú, perseguir una cosa a la qual creu tenir dret, a la qual aspira’, per exemple Aquell noi pretenia casar-se amb la filla del forner. En francès, en canvi, vol dir ‘afirmar’; per exemple Il prétend l’avoir vu dans la rue. En anglès, vol dir ‘fingir’: He pretends to be rich, but we all know that he isn’t. Finalment, en italià, vol dir el mateix que en català i en castellà (pretendere l’impossibile dai collaboratori), però també té el significat del francès (pretende di essere stato lui l’inventore). Oi que és un embolic?

DÉBILE

Aquesta paraula francesa no vol dir ‘dèbil’, compte! Débile vol dir ‘estúpid’, per exemple cette idée est vraiment débile! Per a dir dèbil (català), cal dir faible.

POURTANT

Aquesta paraula francesa és un fals amic molt típic. Qui no sàpiga francès deu pensar que vol dir ‘per tant’. Doncs no! Error típic i tòpic (que jo també, al principi, vaig cometre). Pourtant vol dir ‘tanmateix’, ‘però’. Per exemple, si volem dir “Té tots els diners que vol. Tanmateix, no en té mai prou”, haurem de dir “Il a tout l’argent qu’il veut. Pourtant, ça ne lui suffit pas.

ENTENDRE

Quan en català diem entendre, volem dir ‘comprendre’. En francès, el verb entendre també existeix, però no vol dir el mateix. Quan els francesos diuen entendre volen dir ‘percebre amb el sentit de l’oïda’. Per a dir entendre (català), en francès cal dir comprendre.

APPRENDRE

El verb aprendre català vol dir ‘adquirir la coneixença d’alguna cosa’. En francès, també vol dir ‘aprendre’, però també pot voler dir ‘ensenyar’. Així, doncs, segons el context haurem de deduir quin d’aquests dos significats té.

MOT – PARAULA

En català, tenim mot i paraula, que volen dir el mateix, però no s’utilitzen amb la mateixa freqüència. Mot s’utilitza molt poc, només en un context d’estudi de la llengua, l’utilitzen sobretot els filòlegs i els traductors. Paraula, és d’ús molt comú, tothom la fa servir.

En francès, en canvi, passa el contrari: mot vol dir ‘paraula’ i, per tant, s’utilitza moltíssim; però parole no vol dir ‘paraula’, s’utilitza per a referir-se a ‘la lletra d’una cançó’.

FERMER – FERMARE

En francès tenim el verb fermer, que vol dir ‘tancar’: Est-ce que je peux fermer la porte? En italià, hi ha un verb molt semblant però que no vol dir el mateix: fermare, que vol dir ‘aturar’. Per exemple, la fermata dell’autobus és ‘la parada del bus’.

S’ENNUYER

A mi aquest verb francès sempre em fa dubtar, perquè mai no recordo si té el mateix significat que annoy (anglès) o que annoiare (italià). Annoy vol dir ‘molestar’ i annoiare significa ‘avorrir’. Doncs en francès ennuyer es veu que té tant el significat de ‘molestar’ com el d”avorrir’ i també el de ‘preocupar’. En canvi, s’ennuyer només vol dir ‘avorrir-se’, com en italià annoiarsi.

SUPERFÍCIE

En català, castellà i italià es diu superfície (català) – superficie (castellà i italià), però en francès i en anglès, amb aquest significat hem de dir surface.

CONTINUAR

Aquest verb existeix en català, castellà, anglès, italià i francès; però s’utilitza de manera diferent quan va seguit d’un verb! Atenció!

– En català, va seguit de gerundi: Hem de continuar treballant.

– En castellà, passa el mateix que en català: Tenemos que continuar/seguir trabajando.

– En italià, hem d’utilitzar continuare + a + infinitiu: Domani continuerò a studiare.

– En anglès, pot anar seguit de gerundi o d’infinitiu, ambdues formes tenen el mateix significat: We should continue to write the composition/We should continue writing the composition.

– En francès, pot anar seguit de la preposició à o de la preposició de: Nous avons commencé à reconstruire la république/Nous avons commencé de reconstruire la république.

 

Bé, us deixo descansar una mica perquè sé que tot plegat és un embolic! Oi que sí? Fins aviat!!!